trimestralhhystori Flashcards
CONFLICTES COLONIALS
Fi isabelisme am política colonial expansiva. Entre la Pau de Zanjón, fi de la Guerra dels Deu Anys, pau durant 17 anys. Es va a introduir a la colònia alguna de les reformes defensades per autonomistes illencs, però no es descentralitza res (cubans segueixen sense poder) i la política protecionista empitjora economia. Noves revoltes.
Durant el Govern llarg dels liberals, el Partit Autonomista Cubà recolza programa reformista propiciat per Madrid, però l’única reforma que es fa és l’abolicó de l’esclavitud 1888 i lloc als cubans a les Corts. Propostes de dotar Cuba l’autonomia i tenir reforma de l’estatut colonial de Cuba plantejats al 93 va ser rebutjades.
Tensions augmenten i proteccionisme dificulta comerç aamb estats units, gran comprador. Aranzel del 1891, provoca intercanvis desiguals per tant Cuba com EUA. EUA amenacen de tancar portes de mercat nordamerica als productes principals Cubans (sucre i tabac) si no es modificaven els aranzels. al 94 EUA adquirien el 88,1% de les exportacions cubanes, però només se’n beneficiava del 37% de les importacions.
1892 José Martí forma Partit Revolucionari Cubà, prota de revolta independentista iniciada al 24 febrer 1895 (crit de Baire). Insurrecció comença a la part oriental de l’illa. Dirigents: Antonio Maceo i Máximo Gómez. Estenen la guerra a l’occident, tradicionalment menys rebel. Cánovas envia exèrcit a Cuba, davant Marínez Campos millor combinador de repressió militar i flexibilitat per arribar a acords.
Manca d’èxits fa que es rellevi Campos per general Valeriano Weyler, més contundent amb la força. Ofensiva de Weyler acompanyada per la “Concentració” de camperols en llogarets tancats. Dificultat de preoveir aliments i falta mèdica crea mortalitat elevada civil i militar. Es destrueixen enginys, plantacions, vies fèrries i economia cubana.
Assasinat Cànovas (agos 97), govern liberal decideix conciliar. Rellevan Weyler i donen a Cuba autonomia 97, sufraig universal, igualtat de drets i autonomia aranzelària. Reformes massa tard. Indepes tenen suport dels americans i neguen a acceptar el fi de les hostilitats declarada unilateralment per els espanyols.
Alhora a les Filipines 96-97, la presència espanyola era més feble i es limitava a les ordres religioses, explotació de recursos naturals i com punt comercial amb la Xina. Aixecament filipí reprimit i José Rizal executat (dirigent). Insurrectes funden mov. indepe Katipunan. AL 98 EUA entra en guerra per l’enfonsament de Maine al port Havana. 18 abril americans intervenen a Cuba i Filipines. Derrota ràpida a Cavite (filipies) i Santiago (Cuba). Pau de París, abandonament espanyol de cuba, puerto rico i filipines. Queden sent Americanes.
LA CRISI DE 1898
Derrota del 98 posa societat espanyola en un estat de desencís i furstració. Destrucció del mite i imperi espanyol mentre que la resta d’europa conquista. Espanya paper secundari internacionalment, extranyers pensan que és una nació moribunda, exèrcit ineficaç, sistema corrupte, polítics incompetents. Repercusions econòmiques i polítiques inmediates van ser menors de les esperades. No va fallar l’Estat ni crisi política. Restauració sobreviveix el desastre, la supremacia segueix. No hi ha crisi econòmica malgrat la perdua de colònies. Inflació baixa, reducció del Deute Públic i gran inversió provinent de capitals repatriats. El desastre era moral i ideològica.
Naixement regeneracionisme: intent de canvi, però incapaç del mov. renovador polític per canviar el sistema basat en poders oligarquics.
Apareixen molts moviments que van criticar el sistema de la Restauració. Després del 98 sorgeixen moviments amb cert supor de classes mitjanes, exemplificats per pensament de Joaquí Costa: Deixer enrere els mites d’un passat gloriós i modernitzar ec. i societat i alfabetitzar la població.
Generació del 98. Intel·lectuals pessimistes, crítica de l’endarreriment peninsular i reflexió sobre el sentit d’Espanya i el seu paper en la Història.
Sistema no soluciona res, desgast del govern de Sagasta. 1899 reina dona confiança a nou lider conservador, Francisco Sivela, elecions. Nou govern vol renovar, entren figures alienes a la política com el general Polavieja o regionalista conservador Manuel Durán i Bas. Es treuen projectes descentralitzadors administratius, augmenten tributs sobre productes de primera necesitat i nous impostos.
Això causa una vaga de contribuents i ministres renovadors dimiteixen. Al 1901 la reina dona el poder als liberals. Es promet regeneració però no hi ha impacte real. El sistema de la Restauració sobreviveix.
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
creació
(1914-25)
Entitat administrativa que assumie les competències de les quatre diputacions catalanes. Resultat de negociacions amb governs centrals. Negocien amb Maura quan es desenvolupava el projecte de llei d’administracions locals 07, però la crisi de la Setmana tràgica al 09 va enderrerir l’iniciativa.
Catalanistes de la Lliga recuperen el projecte durant el govern de Jose Canalejas. Al maig del 11, Diputació de Barcelona proposa elaboració d’unes bases per la formació d’una mancomunitat de les quatre províncies catalanes. Hi ha oposició al Congrés, però s’aprova amb modificacions al 17 oct 12. Abans que el senat ratifiques la llei, Canalejas es assasinat per un anarquista.
El tràmit es interromput però, gràcies a la pressió, el rei signa un Reial decret que permetia crear mancomunitats 18 dec 13. Decret general, però només es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, al 6 abr 14. Enric Prat, pertanyent a la Lliga Regionalista, elegit president. Manco. planteja i desenvolupa projectes de modernització i difusió lingüística i cultural malgrat limitacions administratives.
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
tres presidències
Es divideix en tres periodes.
Capçalat per Prat de la Riba, posada en marxa de la isntitució (14-17, rip prat).
Després, arquitecte Puig i Cadafalch, es desenvolupa entre 17-23 (cop d’estat de Primo de Rivera)
Cacic terrassenc Alfons Sala i Argemí (1923), es el desmantellament i supressió (20 març del 25) ja que la dictadura era centralista i uniformista
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
estructura
Formada per la Presidència, l’Assamblea, el Consell Permanent i les comissions tècniques. 96 diputats, 36 de la Diputació de Barcelona i 60 repartits a parts iguals entre les de Tarragona, Lleida i Girona.
Reunió dues vegades a l’any. Es discutien projectes presentats per les comissions. Consell Permanent format per president i vuit consellers, responsables per diferentes àrees. Consell híbrid entre òrgan governamental i comissió permanent de l’Assamblea. Entre comissions tècniques, destaquen les de sanitat, beneficència, estudis jurídics i econòmics, ferrocarrils i pedagogia. Cap partit va tenir majoria absoluta a l’Assamblea. Als primers anys, republicans catalanistes superaven a la Lliga Regionalista, però aquests aviat els van superar
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
obra
rat de la Riba porta a la Mancomunitat a fer esforços per dotar Catalunya amb equipaments culturals. Potenciació de l’institut d’Estudis Catalans, creació de la bilbioteca de Catalunya i de les biblios populars, la coordinació d’iniciatives com Servei de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.
Carreteres i ferrocarils epenen el govern central, manco. té un programa de construcció de carreteres, camins i ferrocarrils secundaris, pero conectar internament el territori i evitar aïllament de pobles petits. Van conectar 410 dels 1087 municipis Catalans amb la xarxa telefònica.
Modernització món rural. Es sequen zones pantanoses, concursos per millorar les espècies, granges experimentals per millorar tècnicament els explotacions i l’Escola d’Agricultura 11. S’editen publicacions destinades a formació de pagesos. Es fomenta el cooperativisme agrari.
Ensenyament tècnic dels camps molt innovador. L’escola del Treball, amb objectiu de capacitar mà d’Obra i incrementar el nivell cultural dels obrers molt important. Escoles professionals d’administració púbica, infermeres, bibliotecàries, comerç, arts i oficis, arrt dramàtic… També actua en la sanitat i la beneficència.
Manco. no disposava de competències sobre sistema educatiu pero es van posar bases d’un model catala per a una futura hipotètica tranferència general de competències educatives.
Situació econòmica precària. Dotacions pressupostàries eren insuficients i al 14 es va crear la Caixa de Crèdit Comunal per finançar-se i donar préstecs a llarg termini als ajuntaments.
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
campanya per l’autonomia
Fi gran guerra 18, Context favorable per autodeterminació. Manco. promou campanya a favor de l’autonomia de Catalunya. Redacció de les Bases per a l’autonomia. El 29 nov. del 18 comissió presenta bases al govern central. Resposta negativa, però la Manco segueix amb la redacció d’un projecte d’Estatut. Oposició del govern i partits centralistes s’intensifica. Cap de govern promou una comissió extraparlamentària que havia de redactar un projecte alternatiu, com a tàctica per anul·lar la iniciativa catalana. Les circumstàncies tnre el 18 i 23 com la vaga de la Canadenca 19 fan que la proposta autonòmica sigui un fracàs.
Els desastres colonials, l’inflaciò, el pistolerisme etc van aplanar el camí al cop d’estat al set del 23, per capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera.
Directori militar, inicialment catalanisme conservador està de la seva banda perquè restableix ordre públic i per les seves mostres de simpatia per la cultura catalana (inicialment).
Intro segona etapa regeneracionisme
1902, ALfons XIII arriba al tron. Segona etapa de la Restauració (1902-31). El torn dinàstic continúa, evitant una reforma profunda del sistema.
Desaparició de Cánovas del Castell i Mateo Sagasta, nou segle coincideix amb crisis del lideratge. Nova generació de polítics influits per el regeneracionsime, Antonio Maura (conservador) i José Canalejas (liberal).
Govern llarg, Antonio Maura 07-09, protagonitza el major intent reformista impulsat per conservadors. Revolució des de dalt, regeneració del sistema a partir de formació d’una nova classse política que tingués el suport social de les conegudes masses neutres.
Amb ajut de les masses neutres preten configurar un Estat fort. Intent de desbancar la vella casta caciquil i impedir que les clases populars adquirissin protagonisme excessiu. Llei electorald de 1907 (no acaba amb la corrupció ni democratitza el sistema, perà fa el frau més difícil). Impuls a la política social, creació de l’Institut Nacional de Previsió i promulgació de la LLei del descans dominical. Es va exigir una major independència del poder executiu respecte la Corona.
Maura intenta incorporar el catalanisme al projecte reformiste, concedeix més autonomia als ajuntaments i diputacions, i de reconèixer les regions (projecte de Reforma de l’Administració Social).
Intro segona etapa regeneracionisme
REGENERACIONISME LIBERAL.
En 1910, José Canalejas forma nou govern liberal, obrint l’etapa del REGENERACIONISME LIBERAL.
1. Modernització de la vida política, intenta atraure certs sectors populars amb un reformisme social més gran.
2. Liitar el poder de l’Església. Era oportú reformar el procediment del finançament de l’Església i aprofundir en la seva separació amb l’Estat.
3. La negativa de la Santa Seu a qualsevol procés de reforma comporta la promulgació de la Ley Candado, intent de posar limit a la preponderància de les ordres religioses i el establiment de noves.
4. Substitució de l’impost de consums per un progressiu sobre les rendes urbanes (classes acomodades protesten.)
5. Reforma de la Llei de reclutament, ara obligatoria en temps de guerra, suprimir la redempció en metàl·lic.
6. Continúa el procés de política d’acostament al catalanisme polític, per consolidar estabilitat. S’elabora la Llei de Mancomunitats (accepta la unió de les Diputacions). Aprovada al 14 al govern de Dato, ja que Canalejas rip al 12.
Regeneracionisme polític no acaba amb el caciquisme, enfortiment de l’oposició polítca, aquella que quedava fora del sistema del torn, que estan frustrats de no haver aprofitat la crisis del 98 per posar fi als partits dinàstics, renoven els seus idearis i formes organitzatives.
