guerraSivil Flashcards
causes
Segons Manuel Azaña, les causes van ser:
1.El context internacional: ascens dels totalitarismes nazi i feixista, davant de la passivitat britànica i francesa.
2.L’estructura social espanyola, amb uns interessos de classe totalment contraposats.
A més, hi ha cause llunyanes com la divisió de la societat espanyola, plasmada per la divisio desde la crisi del sistema de la rest. i del regeneracionisme. Mostres de descontentament social a la ST i intent de vaga rev. del 1917. Contraposició d’interesos socials. Oposició de grups socials conservadors a reformes republicanes d’esquerres durant la II Rep.
Opinions que justifiquen el cop d’estat com a única manera de mantenir l’estatus social de classes dirigents i la unitat d’Espanya. Els defensors de la legalitat republicana interpreten que l’exèrcit és recolzat per grups conservadors i per les classes adineradas i els feixistes i nazis.
Desvela problemes:
1. La societat no va saber acceptar el model democràtic.
2. Fracas de l’intent de reforma del sistema ec. i social.
3. Fracàs dels partits polítics, incapacitat de enfrontar-se als problemes del moment
4. Fracas militar doble, sublevats no van triomfar ràpoidament i no van obtenir suport social.
Estat republicà no va saber reaccionar i enfrontar-se als problemes i va ser incapacitat en la presa de decisions.
L’INICI DEL CONFLICTE
Al 17 de juliol del 36, alçament de l’exèrcit d’Àfrica i al 18 el peninsular i de les Canàries. Triomf parcial a causa pq part de l’exèrcit no dona suport al Cop.
Aixecament preparat per militars encapçalats per General Mola, amb Goded, Sanjurjo i Franco.
Fase inicial: Queipo de Llano des del Sud, Franco des d’Àfrica i mola des del Nord, es dirigien a Madrid, on Fanjul es subleva. Fanjul falla per les milícies populars, que assalten la Caserna de la Muntanya, on Fanjul pretenia iniciar la seva expansió de l’alçament. Sanjurjo mor a un accident d’aviació quan anaba a Portugal a ser jutjat.
Els militars colpistes formaven part de la Unió Militar Espanyola UME, amb caràcter feixista. La organització es crea al des. del 1933. Intent de revolta general de tots els exèrcits, es un fracàs, no qualla en totes les guarnicions militars, fracasa principalment a Madrid, Barcelona, València o Bilbao.
El fracàs d’expansió totatl no va evitar la guerra, s’estableixen dues zones de domini militar el 20 de juliol del 1936
Dos bandols, republicà i nacional. Cop d’estat triomfa a l’Espanya rural i falla a les ciutats principals i a les arees rurals on sindicalisme socialista i anarquisme estava assentat.
ELS BÀNDOLS ENFRONTATS.
Nacional:
Militars conservadors, propietaris agraris, monàrquics, grups catòlics afins a l’Església, tradicionalistes, falangistes, filofascistes.
Republicans:
Classes populars, treballadors industrials, camperolat sense terres, petita burgesia, sindicats obrers, socialistes, anaquistes, comunistes, partits republicans.
Gran diferencia a favor dels nacionals. Superioritat d’efectius humans i nombre d’oficials alt (57% oficials a favor). La tropa militar és igual, excepte a Àfrica, gracies a Franco.
Evolució politica (nacionals)
Evolucionen cap a un estat totalitari basat en l’exèrcit i el líder.Exèrict peça central del nou estat, que es comença a configurar al voltant de Franco despres de la mort de Sanjurjo en un accident d’aviació. L’inici del nou sistema de govern es configura al voltant de la Junta de Defensa Nacional, constituida a Burgos el 24 de juny del 36, presidida per General Cabanellas junt amb altres generals com Mola, Quiepo de Llano o Franco, que serà Generalísimo el 29 de setembre del 1936 per dos raons:
a) Al comandar l’exèrict d’àfrica, el més determinant, i prendre l’Alcazar de Toledo.
b) Va aconseguir el suport de Benito Mussolini i de Hitler gràcies al seu cunyat Ramón Serrano Suñer.
Serrano definirà al règim com de comandament únic i partit únic, basat en disciplina militari tres pilars, l’exèrcit, l’Església i el partit únic. Institució militar recupera protagonisme perdut durant el periple republicà. Exèrcit dominat per africanistes obedients a Franco.
Església molt reforçada degut a la confesionalitat catòlica i brinda suport incondicional als revoltants. Creuada d’Alliberament Nacional exemplifica el suport militar de l’Església, que reconeixen al lider com “Caudillo d’Espanya per Gràcia de Déu”
Ideari polític de Franco a la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS. Franco s’apropia de l’estructura de la Falange, sobre tot després de l’execució del seu lider i fundador al nov del 36 a una presó d’Alacant.
Franco es converteix en Cap de Partit i Cap d’estat i organitza la Junta Tècnica de l’Estat, amb la seu a Valladolid i Burgos mentre que el quarter general de Franco a Salamanca. Proclamacio de Franco com cap de govern de l’Estat es publica al 1 oct del 36. La Junta Tècnica de l’Estat, creada a l’inici del conflicte, desapareixerà el gener del 38 quan Franco ascendeix definitivament a la Prefectura de l’Estat. A inici del 38 Franco comença a governar. Les primeres lleis del nou estat són el Fur del Treball i la Llei de Responsabilitats Polítiques.
Fur del Treball: “Lleis fonamentals” del franquisme, inspirada en la carta del Lavoro de la Itàlia feixista, i de la doctrina social eclesiastica i en certs principis falangistes. La llei regulava el sindicalisme, només un i la vaga serà un acte subversiu. Fi dels drets del proletariat.
LES FASES DEL CONFLICTE. (general)
Ofensives rebels a l’avenç cap a Madrid (juliol – novembre 1936)
Les batalles al voltant de Madrid i l’ocupació del Nord (desembre 1936 – octubre 1937)
Ofensiva Nacional cap a la Mediterrània (novembre 1937 – juny 1938)
La Batalla de l’Ebre i el final de la guerra (juliol 1938 – abril 1939)
LES FASES DEL CONFLICTE. Ofensives rebels a l’avenç cap a Madrid
(juliol – novembre 1936)
Fase inicial, sublevats “Glorioso Alzamiento Nacional” fan una ofensiva per prendre la Capital d’Espanya. Des del sud amb Franco, els nacionals prenen Toledo, arribant a oct 36 a les portes de Madrid. al 29 oct la població es mobilitza per fer front a l’atac sublevat. “No pasaran” “Tumba del fascismo”. EL govern es trasllada a València.
La resistència es degué a l’organització militar de l’exèrcit fidel i a la mobilització de columnes de milicians. Arriben els primers efectius de les Brigades Internacionals. No capturen la capital en pocs dies, cal canviar l’estratègia militar.
LES FASES DEL CONFLICTE. Les batalles al voltant de Madrid i l’ocupació del Nord
(desembre 1936 – octubre 1937)Després del fracàs de l’alçament a Madrid i Barcelona, s’intenta atacar Madrid, fent ofensives al voltant de Madrid, defensades per la Junta de Defensa de Madrid. Destaquen les batalles de Jarama i Guadalajara. Es destacable el desgast als dos bàndols i l’entrada de les forces estrangeres, com les tropes de l’exèrcit Italià i les BI amb els rep. Durant aquesta fase de la guerra, es regularitzaran tots dos exèrcits. Els rep. creen l’Exèrcit Popular de la República.
A l’ofensiva nacional cap al Nord, l’estrategia es planifica més i va ser molt important el suport aeri nazi.
5 i 6 de juliol del 37, exèrcit governamental inicia ofensiva cap a Brunete per frenar l’assetjament de Madrid. Arriben a establir el front al voltant de Madrid. Republicans no arriben a assolir els seus objectius, sublevats tornen a agafar control de l’àrea perduda. Batalla de Brunete finalitza al 28 de juliol, on s’estabilitzen els fronts voltants a Madrid.
Agost del 37, amb suport italia, contra Santander, que cau al mateix mes. Nova ofensiva republicana a Belchite (saragossa) on hi ha una de les pitjors batalles, de 24 d’agost fins al 3 de set. Devastació de la ciutat aragonesa.
Ofensiva republicana no debilita l’avenç nacional sobre el nord ni avança la línea del front. Fracas a Brunete i Belchite acompanyat de pèrdua de Santander i Astúries.
Govern de la II república es trasllada a Barcelona 31 oct.
LES FASES DEL CONFLICTE. Ofensiva Nacional cap a la Mediterrània
(novembre 1937 – juny 1938)
Franco inicia ofensiva fins a la mediterrània, vol separar Catalunya de la resta de territori Rep. Govern republicà ordena al General Rojo una ofensiva a Terol per distreure a les tropes nacionals. Ofensiva exitosa, controlen la ciutat. Al 15 des fins 3 gen 38. La batalla de terol va ser un dels grans triomfs republicans, junt amb guadalajara. Hivern dur, -25ºC, contraofensiva a Terol, capturada al 22 de febrer.
Nacionals reprenen l’ofensiva Mediterrània. Abril 38 Vinaròs cau, separant Catalunya de València i Madrid. Ofensiva al sud, per la costa i per la carretera Terol-València. Ocupació de Castelló de la Plana a juny 38, avanç frenat per resistència al crear la línea de defensa XYZ al voltant de la capital valenciana. “Batalla de Llevant/València”. La resistència frena als franquistes.
LES FASES DEL CONFLICTE. La Batalla de l’Ebre i el final de la guerra
(juliol 1938 – abril 1939)
Defensa València inclou Alacant, Múrcia, Cartagena i també Madrid. Rep inicia una gran ofensiva. 24 i 25 jul. 38, ofensiva de l’Exèrcit de l’Ebre que sorpren a tropes nacionals. Rep. ataca des de Catalunya, atravesant el riu Ebre, intentant iniciar una contraofensiva. Batalla més gran, 4 mesos, 60 000 a cada bàndol, ús d’artilleria i aviació. S’aconsegueix creuar l’Ebre, però l’exèrcit republicà es derrotat i ha de retrocedir al nov del 1938. Nacionalistes amb ventatja. Barcelona cau dos mesos despres, 26 gener 1939. al 22, autoritats havien abandonat la ciutat, el govern deixa sense referència política a la zona rep. Casi mig milió de rep. fugen a França.
Només queda un control republicà, que es debilita amb falta de lideratge polític i té divisions internes.
Gov. Madrid, per militars com Miaja i Casado, creen Consel de Defensa Nacional, volen negociar la pau amb Franco. La rendició no acceptada, ha de ser incondicional. Nacionals ocupen Madrid al 28 de març, 39. Pocs dies després, cau València i Alacant.La intenció de Juan Negrín, últim cap de govern de la II República, d’allargar la guerra en espera de l’inici de la imminent conflagració europea, fracassa.
1 abril 1939, nacionals ocupen tot el territori, últim comunicat de guerra.
LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE
l’Alemanya del III Reich, i l’URSS. Les dues potències estaven dirigides per forts dictadors, Hitler i Stalin respectivament, els qui participaran en el conflicte juntament amb la Itàlia de Mussolini.
Així doncs, tenim l’Alemanya nazi, l’Itàlia feixista, i l’URSS com a futures potències que intervindran, en major o menor mesura, en el conflicte civil espanyol. Si el bàndol sublevat, o nacional, rebrà des del primer dia el suport militar de Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini, també rebrà el reconeixement i suport del Papat a la fi del conflicte. Per una altra part, el bàndol governamental, o republicà, rebrà el suport de l’URSS i d’un cos de voluntaris antifeixistes, les Brigades Internacionals, així com el suport material de Mèxic.
Opinió pública internacional a favor de rep. (a frança, pel govern esquerrà) i gran bret a favor de nacionals (govern més eficaç per frenar el comunisme).
Nacionals rebben ajuda militar i financera. Rep. no rep suport de frança ni de gran Bretaña, reben ajut de la URSS. “Comitè de No-Intervenció” (ratificat per 26 països) falla per Alemanya i Itàlia enviant tropes (70 000 it, 17 000 al) i armes. Aviació alemanya, Legió Còndor i italiana provoquen bombardejos constants, com a Gernika. Aviació italiana s’encarrega del bombardeig de la part litoral.
Urss envia molts menys efectius humans (2000 - 6000) i un miler d’avions. BI, fins a 60 000, de EUA, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia. Voluntaris comunistes, socialstes, anarquistes arriben gràcies a les organitzacions internacionals com el Komintern. Importants a Madrid i Guadalajara.
EL FINAL DE LA GUERRA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
1 abr 1939, emisió del darrer part de guerra des de Burgos, seu del govern de Franco, però ja es veia venir des del 38, amb l’arribada mediterrània. Desembre 38 marca fi del conflicte, ja que al gener Barcelona cau. 3 dies abans de la caiugda de Madrid, França reconeix el règim de Franco.
Fi guerra, represió, recolzada amb la Llei de Responsabilitats polítiques, empresonen i afusellen milers.
a) Conseqüències econòmiques derivades de la destrucció del teixit industrial del país, amb la consegüent tornada a una economia de base agrària en els primers anys de la dictadura. Tot això va anar acompanyat de la destrucció de ciutats, infraestructures i sistemes de comunicacions i l’empobriment de la població. Fruit de la manca de recursos va ser l’establiment de les cartilles de racionament en els primers anys de la dictadura.
b) Conseqüències socials derivades de la repressió patida pels vençuts que no van fugir, els qui van viure un exili interior derivat de la impossibilitat de mostrar la seva oposició al règim que havien acceptat.
c) Conseqüències polítiques que vénen de la mà de la desaparició de la democràcia i de la instauració d’un règim polític dictatorial de caràcter unipersonal i militarista que, en els primers anys, tindrà un marcat caràcter feixista.
d) Conseqüències culturals a causa de la instauració del nacionalcatolicisme com a base ideològica del nou règim, fonament de la moral i del sistema educatiu.
e) Conseqüències demogràfiques, (les més esgarrifoses) per la gran quantitat de morts que el conflicte va provocar i d’exiliats que van abandonar el seu país. Les xifres més acceptades estableixen que hi va haver prop de mig milió de morts durant el conflicte i que un altre mig milió més va marxar cap a l’exili, en el qual molts d’ells moririen de les penúries als camps de refugiats del sud de França, al front de combat contra els exèrcits nazis a la II GM i als camps d’extermini nazi.
37 000 nens evacuats a la URSS i Mèxic, “Nens de la Guerra”
