SOciales adolfo I'm gonna die plz dont kill meeeeeeeeeeeeeeee Flashcards
Noooooo
Societat i economia de edat moderna
Antic règim = societat eruopea de s XVI a XVIII.
No té molts cambis amb l’edat moderna. No hi ha creixement de la població perque hi ha natalitat elevada pero mort elevada també. De vegades hi ha mortalitat catastrofiques provocades per la crisis de subsistència(males collites etc.)
80% població vivia al camp. Estaments: Nobles i alt clergat(bisbes i abats) No impostos, possien terres, cobraven tributs i molopolitzaven els carrecs politics-militars.
Tercer estat o estament popular. Edad moderna –> ramificació del tercer estat: Alta burguesia van enriquir-se enormement i es van ennoblir. Camperols, mitjana i petita burgesia. Règim señoral continúa.
Economia –> Agricultura majoritaria. Baixa productivitat, poca tecnologia, mantniment der guaret. Collita segons meteorología. Industria organitzada per gremis. Sistema domiciliari, comerciant suministra a famílies camperoles instruments i materials per a elavorar un producte. Manefactura, tallers, ja fet. gremis (institucions económiques que controlen producció i comercialització) controlen.
Comerç regional (afecta a molts) i comerç mundial (afecta a pocs).
Humanisme
Italia sXV Renaixement, que arriba a tota europa al XVI. Es forma l’humanisme (on recuperen e llegat de l’antiguitat clàssica grecollatina i reformar-o amb la tradició cristiana occidental.) Concecpció del món on l’humà es el centre (antropocentrisme en comptes de teocentrisme.) Sense negar l’existencia de deu. Nova religiositat directa sense interferencies del clergat. Centres Florencia i Roma. Erasme de Rotterdam.
Recuperacio de classics i divulgació d’obres humanistiques per l’imprmta pero hi ha analfabetisme.
Reforma protestant
Va dividir el mon cristià en protestants i catolics d’obedencia papal. Causes religioses: allunñament de l’esglesia de la seva missió espiritual, causat per el poder de l’esgulecia. Causes socials i polítiques: Molts governants volien apropiarse dels bens de l’esglécia.
L’indicador de la reforma va ser Martí Luter, que va proposar nova doctrina cristiana separada de l’església.
Luteranisme dona protagonisme al creient i la seva fe, té relació directa amb deu sense l’esglesia. Es reforça el paper de la bíblia. No requereix autoritat del papa, limita poder dels bisbes , rebutja al culte a les imatges, a la mare de Déu ia ls sants.
Contrareforma católica.
La contra reforma va ser una renovacio. Es van fundar nous ordres religiosos, amb més disciplina i preparació religiosa. La companyia de Jesús va ser la mes important té obediencia al papa. Es va crear un index de llibres prohibits i es va reorganitzar l’inquisició. Va acabar al concili de trento. Es va reformar els dogmes del catolicisme. importancia de lfe confirmació dels set sagraments i culte a la mare de déu i als sants, una única biblia ( vulgata ) i mesures moralitzadores on els sacerdots porten vides exemplars.
Monarquia absoluta
Antic régim –> poder al rei. Monarquía absoluta= rei te sobirania i governa personalment, maxima autoritat militar i exercia fu ncions de l’estat (declarar guerres i negociar paus, anul·lar lleis i fer-ne de noves, administrar justicia, nomenar carrecs politics, establir impostos i encunyar la moneda.)
Reis escollit per deu, patrimonial i hereditrari.
En alguns països el poder del rei era limitat, les lleis tradicionals dels territoris havien de ser respectades, hi havien institucions representatives com les corts o el parlament que influien segons donacions i alguns reis cedien el dret de governar a nobles.
Maquiavel afirma que l’absolutisme es el millor govern, també Bossuet i Hobbes.
Parlamentarisme
Republica de Venècia, paisos baixos i anglaterra no van ser absolutes. Republiques veneciana i holandes eren governades per burguesia comercial. Anglaterra, per les seves revolucions per la burguesia, tenien monarquia parlamentaria. El rei era limitat per el parlament, format per la noblesa i la burguesia.
Regnat de reis catòlics (llibre)
Deu anys després del seu casament, Isael va consolidar el tron de Castella i Ferran II va convertir-se en rei de la corona d’Aragó, pero era una unió dinastica, les corones no es van unificar, cada regne va mantenir les seves lleis, monedes etc, las duanes no van desapareixer, els súbdits d’una corona eren estrangers a l’altra i una vegada el matrimoni acabés, també acabaria l’unió dinastica.
La monarquia hispànica era dominada per castella per la seva població superior amb control de rutes comercials atlantiques i els territoris de la corona d’aragó estava menys poblat i catalunya estava en crisis.
Els reis catpòlics van crear l’Inquisició i iposició de l’unitat religiosa catòlica. Els jueus conversos van ser expulsats i els musulmants es van tornar moriscos.
Monarquia Asturies.
En morir Isabel, la seva filla Joana va ser reina de castella pero a causa de la seva incapacitat mental, Ferrant va ser regent. Els partidaris de Felip van expular a Ferran. En morir felip, Ferrran va tornar. Ferran va morir i Carles fill de Joana i Felip va heretar les dues corones.
La monarquia hispanica va ser governada pels reis de la casa d’Asturia. EL rei i la cort estaven a Castella i desde allá governaven. Pera governar l’exten domini, es van crear els consells (a la cort assesoraven al rei en qüestions de cada territori (consell de castella, consell d’aragó consell de les índies)), el virrei (representant del rei) i consells tematics.
Carles I
Herencia de Ferran ( corona d’aragó, sardenya sicilia i napols) Isabel (castella, navarra i amèrica) Maximilià (asturies) maria de orgonya (flandes, luxemburg i franc comtat)
Va ser emperador de l’Imperi germanic, va completar la conquesta dels països baixos i va ocupar Milanestat. Va fer front amb la alta noblesa als comuners de castella i a es Germanies de valencia i Mallorca. El seu regnat caracteritzat per guerres contínues per la reforma, el combat amb els trucs prop de Viena i que volien controlar la mediterrànea occidental i les batalles contra França.
Va dividir l’Imperi, un al seu fill Felip (la majoria) i a seu germa Ferran.
Hegemonia europea felip II
s XVI Felip II va estar a la Península i va establir la corti i Madrid. Va derrotar als francesos i va intervenir a les guerres de religió franceses. Va lluitar també amb els turcs.
Era el màxim defensor del catolicisma intransigent (va actuar la Inquisició va aplicar lels mesures del concili de Trento va lluitar contra els protestants i va aplicar polítaca en contra dels moriscos a granada)
Va heretar Portugal (aquest moment va ser la expansió m´s gran de l’imperi hispanic). La revolta del nord dels països baixos acabar amb l’independencia del territori. Finalment va formar una expedició naval contra anglaterra fallida pera a castigar-los per a donar suport als holandesos i per as atacs a les flotes americanes que portaven recursos a la península.
L’inici de la decadència
s XVI i XVII En el reganat de Felip III va començar la decadencia i la pau d’europa. Va disminuir el metall presiós amercà que arrivava i es va augmentar l’endeutament de la monarquia. El rei va delegar afers de governa una persona coneguda com favorit i l’expulsió dels moriscos va afectar.
Catalunya dins la monarquia dels Àsturies.
Govern de Catalunya
Govern de catalunya:
s XVI - XVII s’organitza per dues institucions reials, el consell d’aragó (amb la seva cort, formada per subdits de cada territori de la corona d’aragó) i virrei. Les institucions propies van ser les Corts (nobles, alts carrecs eclesiastic i burgesos, donaven al rei però abans feien peticions i propostes de reformes legals) i la generalitat, formada per tres diputats, un per cada estament i era presidida per un eclesiatic. Van aprofitar la absencia del monarca per augmentar el poder i assumir representació junt amb el rei i virrei, força per potencia econòmica. Els diputats s’escollien cada tres anys.
Catalunya dins la monarquia dels Àsturies.
Societat i economia
Tenia societat de Antic regim. Hi ha estaments i hi ha règim senyorial.
Hi ha bandolerisme. Actuaven en quadrilles per persones d’extracció popular dirigides per un cap de la petit noblesa rural. Feien robatoris, segrestos i contraban.
L’economia es majoritariament agrícola i es va recuperar de la seva crisis. Els catalans no podien comerciar directament amb américa perel port de sevilla però aquest comerç es va disminuir.
Felip IV i el projecte d’olivares
Es van trencar relacions entre classes dirigents i la monarquia. EL desencadenament va ser la política de Comte dec d’Olivares, favorit del monarca, que va proposar restablir potència imperial hispànica, que va concretar a la guerra dels Trenta anys.
Olivares va desenvolupar l’Unió d’armades, una unio d’exercits. Per tal de fer aixó, calia l’imposició de les lleis castellanes, que afavorien el poder reial.
Les corts catalanes es van reunir van presentar un gran nombre de queixes i es van negar a financiar el nou exercit. La monarquia hispanica va entrar en guerra amb frança i Olivares va enviar un exercit a catalunya per a forçar la participacio catalana en la guerra.
Revolta camperola
La presencia dels soldats a catalunya va començar una revolta pagesa contre l’exercit. Va acabar quan els segadors van matar al virrei que intntava fugir. Mentre Olivares es preparava per ocupar el Principat, les autoritats catalanes i la Generalitat van assumir la defensa del pais i van formar una revolta política.
