historia,again. CrisisAnticRegim Flashcards
Inici de la crisis de l’antic règim
1788 carles al poder.
Revolució francesa, pensaments revolucionaris. Carles IV va parar les reformes del seu pare Carles III , aparta del govern als vells ministres il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) i va declarar guerra a frança en coalició en coalició amb altres monarquies absolutistes europees (1793/1795). Derrota absoluta.
Napoleó puja al poder i Godoy comença a fer reformes i intenta aliar-se amb frança per por d’un altre enfrontament
El motí d’Aranjuez.
Carles IV fa a Godoy primer ministre (1792) un plebeu per la seva bona relació amb ell i la seva fidelitat. Desconfia dels seus cercles nobiliaris de la Cort.
Godoy aillat i odiat per alta noblesa, l’eslgècia, Ferran VII per el seu origen plebeu i les seves reformes.(Desamortització de terres eclesiàstiques, reducció de l’activitat i poder de la Inquisició, promoció de les Societats Econòmiques d’Amics del País així com la protecció d’artistes i intel·lectuals.)
Pacta amb napoleo i es forma aliança. Batalla marítima de Trafalgar (1805) va perdre gairebé tota la seva flota francoespanyola. El 1807, Napoleó va obtenir el consentiment de Carles IV (influenciat per Godoy) perquè els seus exèrcits travessessin Espanya per atacar Portugal, aliada d’Anglaterra, a canvi d’un futur repartiment de Portugal entre França, Espanya i un principat per al mateix Godoi (Tractat de Fontainebleau).
18/3/1808 Motí a aranjuez dirigit per la noblesa palatina i el clergat, volen abdicació de Carles i destitució de Godoy, Ferran VII al poder.
La monarquia de Josep Bonaparte.
Carles IV demana ajuda a Napoleo. Aquest envaeix espanya i l’anexiona a l’imperi.
Es van reunir els dos reis i napoleó i aquest va conseguir l’abdicació dels dos. Llavors va Nomenar al seu germà Josep rei d’espanya.
Al juny 1808 es convoquen les corts de baiona i s’instaura una constitució favorable per el poble espanyol.
Intenta:
Desamortització de les terres del clergat. Desvinculació dels
majorazcs i terres de mans mortes.
Legislació del fi del règim senyorial.
Igualtat dels espanyols davant de la llei, impostos i accés a
càrrecs públics.
Abolició de la Inquisició
Reforma de la Administració
Resistència popular a Josep
2 de maig de 1808 revolta a madrid per noticies de que Ferran havia sigut segrestat. Es va reprimir i el dia 3 van haver els fusellaments. Madrir dona exemple a la resta del pais i es formen juntes d’armament i defensa en contra de frança. Inicialment desorganitzat en locals com a moviment d’insurrecció, després provincials que van reclamar l’acció de les autoritats i van forçar la reunió duna Junta Central que coordinés l’acció contra els francesos.
Guerrilles i llocs (ciutats que resistien l’assetjament francès per evitar el seu avenç.) Millor coneixement del terreny, grups petits i assaltaven punts estratègics.
Forçes politiques contra Josep
AFRANCESATS: Accepten el nou monarca (intel·lectuals, alts funcionaris, alta noblesa) participaran al govern de Josep I, procedien del Despotisme il·lustrat, al final de la guerra són exiliats.
FRONT PATRIÒTIC: majoria de població espanyola, s’oposaven a la invasió. Però hi han diferents
posicions:
- Clergat i Noblesa: tornada de Ferran VII i l’absolutisme (defefnsa de la tradició i religió catòlica).-
-LIBERALS:
– Il·lustrats: la guerra es veu com una oportunitat per realitzar les reformes desitjades
(Floridablanca i Jovellanos)
– Burgesia i intel·lectuals: Sistema liberal parlamentari. Sobirania Nacional, constitució, abolició de privilegis estamentals i gremials.
-- La Població: Defensa contra l'invasor estranger. Desig que torne Feran VII. No hi ha posicionament principal
Evolució guerra de l’independència.
Napoleó: invasió de Portugal lligada amb el domini de la Península.
Gran inesperada resistència popular. Derrota de Bailén (juliol 1808), impedir la presa d’Andalucia i va obligar al replegament de gran part dels soldats napoleònics més enllà de l’Ebre i l’abandonament de la ciutat de Madrid. Gran resistència de Girona i Saragossa
Napoleó dirigirà personalment les accions militars, arriba a Madrid i domini de gairebé tot el territori peninsular.
Guerra de Guerrilles, recolzament de l’exèrcit britànic.
1812, campanya de Rússia, Napoleó no pot mantenir dos fronts, fi del conflicte.
TRACTAT DE VALENÇAY (1813): Entre Napoleó i Ferran VII, que permet al monarca recuperar la corona sense la intercessió de les Corts de Cadis.
Formació de les corts
L’estiu de 1808 les Juntes locals i provincials que dirigien la resistència envien representants per a formar la JUNTA CENRAL SUPREMA (coordinar i dirigir, primer des de Sevilla més tard Cadis).
Reconèixen a Ferran VII com monarca LEGÍTIM.
Convoca CORTS on els representants puguin dirigir l’organització de la guerra
Gener 1810 es dissolen les corts, quedant una regència de 5 membres.
El procés d’elecció de diputats a Corts va ser molt difícil.
Les Corts es van obrir el setembre de 1810:
- Triomf del sector liberal, forçarà la formació d’una CAMBRA ÚNICA.
- S’aprova el principi de la SOBIRANIA NACIONAL: El poder resideix en
el conjunt dels ciutadans i que s’expressa a través de les Corts formades per representants de la nació.
LA CONSTITUCIÓ
19 DE MARÇ DE 1812 ( LA PEPA)
NACIÓ: Conjunt de tots els ciutadans dels dos hemisferis.
DECLARACIÓ DELS DRETS DEL CIUTADÀ: Llibertat d’impremta, igualtat dels espanyols davant la llei, llibertat civil, de propietat, reconeixement dels drets legitimis dels individus que componen la nació espanyola.
ESTRUCTURA DE L’ESTAT: Monarquia limitada, divisió de poders:
- Poder Legislatiu: Competència de les Corts (Unicamerals): Elaboració de les lleis, Aprovacions dels pressupostos i tractats internacionals,
Comandaments sobre l’exèrcit, Diputats (2 anys de mandat). Sufragi Universal, masculí, indirecte.
- Poder Executiu: El monarca és el cap: Direcció del govern, lntervenció en l’elaboració de les lleis, Vot suspensiu, Decisions refrendades pels ministres.
- Poder Judicial: Competència exclusiva dels tribunals, s’estableixen els principis bàsics d’un Estat de dret
ALTRES ARTICLES DE LA CONSTITUCIÓ:
- Reforma dels impostos i de la hisenda.
- Creació d’un exèrcit nacional.
- Servei militar obligatori.
- Implantació de l’ensenyament primari, públic i obligatori.
- Territori dividit en províncies, creació diputacions provincials.
- Es creava la MILÍCIA NACIONAL.
- Compromís de mantenir la CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT
L’ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS:
Van aprovar unes LLEIS I DECRETS destinats a ELIMINAR LEGALMENT
L’ANTIC RÈGIM:
a.- Supressió senyories jurisdiccionals.
b.- Eliminació de les primogenitures i la desamortització de les terres comunals.
c.- Abolició de la Inquisició.
d.- Llibertat d’impremta, condicionada per unes juntes de censura.
e.- Llibertat de contractació, anul·lació dels gremis i unificació del
mercat.
Els legisladors van aprofitar la situació per crear un marc legislatiu molt
més avançat.
No va tenir gaire incidència pràctica per la situació de guerra i per la
tornada de Ferran VII
Sexenni Absolutista
(1814-1820)
La tornada de Ferran VII planteja el problema d’integrar el
monarca al no model definit per les Corts de Cadis a la
Constitució de 1812.
Els liberals desconfiaven de Ferran VII i aquest va acatar les
seves condicions. Jura la Constitució per no enfrontar-se als que havien dirigit el pais en la seva absencia
Però, els absolutistes (noblesa i clero) es van organitzar per
demanar la restauració de l’absolutisme: MANIFIESTO DE LOS
PERSAS Mobilitzava al poble per a que mostrés adhesió al rei.
Ferran VII amb el suport dels absolutistes per mitjà del REIAL DECRET de 4 de MAIG de 1814: Anul·la la Constitució i les Lleis de Cadis.
Va anunciar el retorn de l’absolutisme.
Es van detenir i/o assassinar els principals dirigents liberals.
Restauració de totes les antigues institucions.
Restablir el règim senyorial.
Restaurar la Inquisició.
SITUACIÓ INTERNACIONAL:
- Napoleó derrotat.
- Congrés de Viena: Restauració de l’AR. Creació de la Santa aliança
SITUACIÓ NACIONAL:
- Refer un país destrossat per la guerra. Fracàs dels governs
- L’oposició: Burgesia liberal i classes mitjanes urbanes: tornada del Règim Constitucional.
- Pagesia: Es negava a pagar rendes i tributs. Oposició al règim senyorial.
- Exèrcit: Integrat per part dels caps de guerrilla, creació d’un sector liberal, partidari de reformes.
Pronunciaments militars liberals
Trienni Liberal
(1820-1823)
-L’1 de gener de 1820 el coronel RAFAEL de RIEGO es va
revoltar a Sevilla i va recórrer Andalusia proclamant la
Constitució del 1812.
-La passivitat de l’exèrcit, l’acció dels liberals i la neutralitat
dels pagesos van obligar a Ferran VII a acceptar la Constitució
(10 de març). Es torna monarca constitucional
-Es formà un nou govern que : PROCLAMÀ AMNISTIA i
CONVOCÀ ELECCIONS A CORTS
-Els resultats electorals donaren la majoria als diputats liberals
que començaren una important OBRA LEGISLATIVA
-Es restaura part de les Reformes de Cadis (llibertat d’indústria,
abolició dels gremis, supressió dels senyorius jurisdiccionals i
majorazcs, venda de terres dels monestirs, reformes del
sistema fiscal…)
-Pretenien acabar amb el feudalisme al camp, convertint la terra
en una mercaderia més.
-Liberalitzar la indústria i el comerç.
-Eliminar les dificultats per la realització de la lliure circulació
de mercaderies i permetre el desenvolupament de la burgesia
comercial i industrial.
-Modernització política i administrativa del país
-Creació de la Milícia Nacional (defensa reformes
constitucionals).
-Ferran VII oposició a les reformes, havia acceptat el nou regim
a la força. Conspirarà contra el govern i buscarà l’aliança amb
les potències europees absolutistes.
-Pagesia també en contra perque perden dret tradicional a la seva terra, els impostos encara estaven: S’acaba amb el règim senyorial però els antics senyors són els
nous propietaris. Els Pagesos passen a ser arrendataris.
-Monetarització de rendes
-La noblesa tradicional i l’Església animaran a la revolta contra
els governants del Trienni.
-Enfrontaments entre els mateixos Liberals.
Moderats partidaris de reformes amb prudència i no enemistar-
se amb rei i noblesa.
Exaltats, accelerar les reformes i enfrontar-se al monarca.
Dècada Ominosa
(1823-1833)
La SANTA ALIANÇA, a petició de Ferran VII, va posar fi al
règim liberal.
França intervé, duc d’Angulema envia, (El 1823) ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS, van entrar a Espanya i restituïren Ferran VII al tron. Poca resistència.
Ferran VII recuperà la condició de monarca absolut, tot i que
les potències restauradores li van demanar que fes algunes
reformes molt moderades per tal d’acontentar la població:
Proclamació d’una amnistia. Organització d’una administració
per donar estabilitat a la monarquia.
No acceptà
Realitzarà una Ferotge REPRESSIÓ CONTRA ELS LIBERALS
Exili, Mort, Presó.
Economicament espanya va malament, ha perdut les colonies. A partir del 25. Colabora amb sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona. aranzel proteccionista per a les manufactures catalanes i va trucar a López Ballesteros, proper
als interessos industrials, al ministeri d’Hisenda.
Mal vist per conservadors tradiconalistes que volen tornar als furs i als costums.
El conflicte dinàstic
L’any 1830 , Ferran VII té una filla: ISABEL.
Això plantejà un greu conflicte de caràcter successori. Fins al
moment, CARLES MARIA ISIDRE, germà del rei, era el
successor previsible.
La LLEI SÀLICA, d’origen francès i implantada per Felip V ,
impedia ser reina a ISABEL.
Es promulgà la PRAGMÀTICA SANCIÓ que derogava la llei i
convertia ISABEL en reina.
Els partidaris de Carles (CARLINS) es negaren a acceptar la
situació i influïren sobre el rei per a que la canviés.
M. Cristina va entendre que si volia que la seva filla regnés
s’havia d’acostar als sectors més moderats.
M. Cristina va ser REGENT durant la malaltia del rei. Què va
fer?
Formar un nou govern reformista. Decretà una amnistia. Es
preparà per enfrontar-se als carlins. Va substituir alguns
capitans absolutistes
L’any 1833 mor Ferran VII. El seu testament diu que:
La seua filla ISABEL reina
M.CRISTINA Governadora fins a la majoria d’edat
El mateix dia, Carles es proclama rei i s’inicia una insurrecció
absolutista al nord d’Espanya i a Catalunya.
Comença la PRIMERA GUERRA CARLINA.
L’AMÈRICA ESPANYOLA A FINALS DEL S. XVIII
Preocupació dels Borbons pels territoris d’ultramar,
etapa de prosperitat:
Reactivació del comerci
Posada en marxa i explotació de plantacions (mà
d’obra esclava)
Creixement econòmic, desenvolupament d’un grup
burgès crioll (fills de peninsulars, nascuts a Amèrica,
de raça blanca)
Tracte discriminatori cap als criolls, per part de la
península: forts impostos, càrregues, control sobre
l’economia i comerç.
L’exemple d’independència dels EUA (1776) va ser
molt important.
L’AMÈRICA ESPANYOLA A FINALS DEL S. XVIII
EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA.
A partir del 1808 els criolls opten per no acceptar
l’autoritat de Josep Bonaparte, creen JUNTES que
assumeixen poder dels seus territoris.
No van reconèixer l’autoritat de la Junta Suprema
Central.
Cap al 1810 moltes es van declarar autònomes:
Virregnat del Riu de la Plata, JOSÉ de SAN MARTÍN
proclamà l’any 1810 la independència de la
República Argentina.
Virregnat de NOVA GRANADA i VENEÇUELA, SIMÓN
BOLÍVAR.
MÈXIC, MIGUEL HIDALGOS I JOSÉ M. MORELOS.
Les Corts de Cadis van considerar les colònies com a
territori espanyol i reconeixien e els drets dels criolls
El 1814, acabada la guerra, Ferran VII envià l’exèrcit
que pacificà Nova Granada i Mèxic.
La intransigència de la monarquia va ajudar a l’expansió
del moviment d’alliberament:
SAN MARTÍN, propicià al 1818 la independència de
XILE.
BOLÍVAR, va posar les bases per a la formació de la
Gran Colòmbia (VENEÇUELA, COLÒMBIA,
EQUADOR I PANAMÀ)
AGUSTÍN DE ITURBE, independència el 1821 de
MÈXIC
Amb la independència de PERÚ i BOLÍVIA es posà fi a
la presència espanyola a l’Amèrica continental.
Només les Antilles (Cuba i Puerto Rico), més les
Filipines, van romandre en possessió de la Corona.
L’AMÈRICA ESPANYOLA A FINALS DEL S. XVIII
ELS PROBLEMES DE LES NOVES NACIONS AMERICANES
L’emancipació i la creació de repúbliques independents
no va solucionar els problemes existents a la societat de
l’Amèrica hispana:
La construcció d’una Amèrica unida, poderosa i
solidària va ser impossible.
Els interessos dels cabdills locals, de la burgesia
comercial i dels terratinents va portar a guerres i
fragmentacions de territoris.
Criolls deixen de recolzar a les minories.
La independència política no va ser econòmica :
Estats Units i Gran Bretanya.
