its time for fokin II republic Flashcards
Fases II republica
govern provisional 14 abril - desembre 1931
bieni progressista desembre 1931 - novembre 1933
bieni conservador desembre 1933 - febrer 1936
govern del frente popular febrer- 17 juliol 1936
Proclamació de la republica al govern provisional
Triomf electoral de les opcions republicanes a les elecions municipals del 12 d’abril del 1931. Es proclama la II República Espanyola.
En les eleccions s’esperava que el sistema oligàrquic i caciquil garantis una opció conservadora i monarquica, però el caràcter plebscitari junt amb el “Pacte de Sant Sebastià” ho fan impossible.
Després de la proclamació de la II República el 14 d’abril de 1931,s’instaura un govern provisional que estarà al poder fins al 28 juny 31, representant totes les classes polítiques.
President Alcalá Zamora, representant de la dreta liberal rep., acompanyat per Miguel Maura (també dreta liberal rep.). Manuel Azaña i Marcelino Domingo rep. esquerans. Radicals rep. també es troben com Lerroux i Martínez Barrio. Socialistes: Largo Caballero, Indalecio Prieto i Fernando de los Ríos. Dona lloc a sensibilitats nacionistes catalanas (Nicolau d’Oliver) i gallegues (Santiago Casares Quiroga).
Fora del govern queden els monàrquics, nacionalistes bascs (pel ser proper al Carlisme) i l’obrerisme radical.
Format per forces polítiques signants del Pacte de Sant Sebastià.
Reformes del govern provisional.
Reforma agrària
Reforma militar
Reforma territorial
Separació Església-Estat
Es fan mitjançant l’aprovació de decrets ministerials. Intents de reforma aumenten tensió a sectors de l’estructura social i política com l’Església, exèrcit, oligarquies rurals i classes populars. Reforma Esglèsia-Estat provoca violència anticlerical, que provoca un Estat de Guerra durant 10 i 11 de maig del 1931.
Govern provisional pateix divisions internes per la política anticlerical de part de la població. Dimissió d’Alcalá Zamora (particant catòlic). Elecions legislatives al 28 juny del 1931. Guanyen els Progressistes.
BIENNI PROGRESSISTA
1931 – 1933
Nou parlament aprova nova constitució per al nou estat. S’inicia una serie de sessions de debat fins al desembre del 31, quan s’aprova la Constitució. Aquesta constitució dicta a l’article 1:
“Espanya és una República democràtica de treballadors de tota mena que s’organitza en règim de Llibertat i de Justícia.
Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble.
La República constitueix un estat integral, compatible amb l’autonomia dels
municipis i de les regions.
La bandera de la República és vermella, groga i estada”
El següent dia (10 des) alcalá Zamora elegit president de la República. 15 des, Manuel Azaña president del govern.
Els principis del nou estat inclouen:
1. Separació de poders:
a. Legislatiu: recau a les Corts (unicameral)
b. Executiu: Presidència de la República i Govern (consell de ministres)
c. Judicial: Tribunals de Justícia
2. Previsió de l’expropiació forçada, amb indemnització, per causes socials (serà la base de la llei de bases agràries)
3. Declaració de drets i llibertats:
a. Edat per votar, 23 anys
b. Dret de vot a la dona, sufragi universal (per fi!!!)
c. Separació Església-Estat
d. Matrimoni civil i divorci
4. Reforma territorial: s’obre la via autonomista
Dins del govern hi haurà tensions contínues, i com a exemple les existents entre Alcalá Zamora i Azaña.
Reformes del bienni progressista.
∙REFORMA MILITAR:
∙QÜESTIÓ RELIGIOSA:
∙REFORMA AGRÀRIA:
∙REFORMA DE L’ESTAT:
∙REFORMES SOCIALS I ECONÒMIQUES:
Reformes del bienni progressista.
∙REFORMA MILITAR:
o Es pretenia acabar amb l’excés d’oficialitat a l’exèrcit
▪ Llei de Retiro de 1932 per fomentar la jubilació
∙Supressió de rangs a l’escala
∙Descens del nombre d’oficials i unitats
∙Tancament definitiu de l’acadèmia de Saragossa
∙Tancament de Capitanies
∙Desaparició de la premsa militar
o Professionalitzar-ho i fer-ho operatiu
o Democratitzar-ho
o Canviar l’obediència militar al poder civil, per evitar així la militarització de la vida política
o Aquestes pretensions del govern van provocar rebuig del món castrense
▪ Sanjurjada: intent de cop d’estat per part del general Sanjurjo
Reformes del bienni progressista.
∙QÜESTIÓ RELIGIOSA:
la pretensió era secularitzar la vida social
o Estat aconfessional
o Llibertat de culte
o No s’ajudarà econòmicament l’Església catòlica ni qualsevol altra confessió
o Matrimoni civil i divorci
o Secularització dels cementiris
o L ́Església deixa de controlar el sistema educatiu
o Desaparició de l’ordre de Jesuïtes i nacionalització dels seus béns
▪ L’Església catòlica, juntament amb l’exèrcit i les oligarquies socials, es convertirà en enemic declarat de la República.
Reformes del bienni progressista.
∙REFORMA AGRÀRIA:
Setembre de 1932, aprovació de la “Llei de Bases de Reforma Agrària”
o Causes:
▪ Aprox 8,5 milions de població activa 1931
∙Aprox 50% camperols
· 2 milions jornalers (sense terra)
· 750 mil arrendataris o parcers
· Resta: petits i mitjans propietaris
▪ Aprox. 50% de la terra a Andalusia, Castella i Extremadura en mans de grans propietaris, latifundisme, enorme misèria.
o Propòsits de la reforma agrària:
▪Millorar la situació de la situació pagesa
▪Acabar amb el retard tecnològic del camp espanyol
▪Afavorir la pagesia i l’arrendatari, no pretenia acabar amb l’arrendament
▪Establir la jornada de vuit hores
▪ Establir salari mínim
▪ Obligar els propietaris a treballar les terres aptes
o Desenvolupament i aplicació de la“Llei de Bases de Reforma Agrària”
▪ Creació de l’Institut de Reforma Agrària (IRA)
▪ Expropiació de latifundis i assentament de la pagesia
▪ Va faltar finançament per aplicar la llei
▪ Va ser boicotejada pels propietaris que havien de ser expropiats
▪ Va aconseguir escassos fruits, tan sols 12 mil famílies es van assentar en propietats expropiades
o Conseqüències de l’aplicació de la llei
▪ Els propietaris agraris s’uneixen als antirepublicans
▪ Els camperols es radicalitzen perquè la llei no avança tal com esperaven
Reformes del bienni progressista.
∙REFORMA DE L’ESTAT:
o S’atorgava la possibilitat que les regions obtinguessin la capacitat d’autogovern
▪ Estatut d’Autonomia per a Catalunya, 1932
∙Parlament de Catalunya, triomf d’ERC, president de la Generalitat, Francesc Macià.
▪ Estatut d’Autonomia del País Basc, 1936 (amb la guerra ja iniciada) José Antonio Aguirre, PNB, primer lehendakari.
▪Galícia, es paralitza per la guerra un avantprojecte d’estatut d’autonomia
Reformes del bienni progressista.
∙REFORMES SOCIALS I ECONÒMIQUES:
o REFORMES LABORALS sent ministre Largo Caballero:
▪ Millora de les condicions laborals
∙40 hores de jornada laboral setmanal
∙Augment dels salaris per estimular el consum
∙Creació de les assegurances socials
▪ Reformes laborals legislatives:
∙Llei de Contractes de Treball
▪Augment del paper dels sindicats agraris
o REFORMA EDUCATIVA:
▪Ensenyament liberal i laic
▪L’Estat garanteix el dret a l’ensenyament universal i gratuït
∙Es creen 10.000 noves escoles de primària
∙Es contracten 7.000 nous mestres
∙El pressupost d’educació creix un 50%
▪El model educatiu serà mixt (nois i noies), laic, obligatori i gratuït
▪ Apareixen les “Missions pedagògiques” per estendre l’ensenyament públic, laic, gratuït i mixt a tots els racons de la geografia espanyola
Reformes del bienni progressista.
CONSEQÜÈNCIES
DRETA:
es dóna una reorganització de la mateixa:
∙1931: creació de les JONS, Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista, fundada per Ramiro de Ledesma. Agrupació política de tall feixista ∙1932, 10 d'agost. Intent de cop d'estat a Sevilla protagonitzat per Sanjurjo, que és bandejat a Portugal. ∙1933, creació d'un nou partit de tall feixista, FALANGE espanyola, per José Antonio Primo de Rivera ∙1933, Creació de la CEDA, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, liderada per Gil Robles. Agrupava els partits conservadors espanyols. ∙1933, creació de la Unió Militar Espanyola,colpista, antirepublicana ∙1934, fusió de FALANGE i JONS = FALANGE-JONS
ESQUERRA:
Creixement de demandes de millora social i laboral, protestes al camp i ciutats.
∙ Creixement de l’afiliació al sindicalisme
∙ Sublevacions anarquistes:
o 1932: Llobregat, Saragossa, Vigo,… (repressió militar)
o 1933, successos de Cases Viejas: repressió de l’Estat a una revolta camperola que augmentarà al crisi del govern d’Azaña, sent aquesta una de les causes directes de la dissolució del seu govern.
o La repressió del govern d’Azaña a les revoltes anarquistes va fer que la CNT retirés el seu suport electoral a les opcions republicanosocialistes a les eleccions del novembre.
∙1933 és l’any de la crisi de la coalició parlamentària que donava suport al govern d’Azaña
o Derrota de les opcions republicanosocialistes a les eleccions municipals d’abril d’aquell mateix any
o Alcalá Zamora força la caiguda del govern d’Azaña a inicis de setembre de 1933
o Convocatòria d’eleccions legislatives per al 19 de novembre de 1933.
BIENNI CONSERVADOR
Coalició de govern entre Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles. Lerroux president (ell era signant del Pacte de Sant Sebastià i membre del gov. de coalició a l’etapa anterior).
Fonaments polítics:
∙Paralitzar les reformes de l’etapa anterior
o Es va paralitzar la reforma agrària, fins i tot es van anul·lar les expropiacions retornant algunes propietats als seus antics propietaris
▪Això va provocar un augment de la conflictivitat al camp.
▪Revoltes anarquistes a Aragó i la Rioja.
∙Repressió armada, morts i detencions.
o Enfrontaments constants amb la Generalitat de Catalunya
o Enfrontaments constants amb el nacionalisme basc
o Dotació de pressupost a l ́Església Catòlica
o Descens importantíssim del pressupost per a educació
o Amnistia per als colpistes de la Sanjurjada de 1932
Conseqüències:
o Radicalització del PSOE i la UGT
▪Largo Caballero, més radical, pretenia la revolució social
▪Indalecio Prieto, més moderat, pretenia estabilitzar la República
o Creix la divisió social i política a Espanya
o La CEDA, principal partit, es radicalitza i s’acosta cada cop més al feixisme
▪Arribada al poder de ministres de la CEDA, oct. 1934
o Sortida de Lerroux del govern, per aquesta radicalització
o Alcalá Zamora afavoreix l’entrada de membres de la CEDA al govern.
O L’esquerra entén això com un acostament al feixisme,
∙Esclata la Revolució d’Astúries, oct. 1934. D’una vaga general s’arriba a un intent revolucionari, 6 d’octubre
▪Es va intentar provocar un aixecament revolucionari a tot Espanya, però va fracassar
∙ A Astúries la revolta és sufocada amb l’ús de la força militar
∙ 7 d’octubre l’exèrcit entra a Oviedo (Estat de Guerra)
∙ 8 d’octubre, creix la repressió militar, sense contemplacions, als nuclis de resistència: Lleó, Palència, Huelva, Múrcia,…
∙ 19 d’Octubre, Astúries és sotmesa al foc militar, la “Revolució” finalitza
o 1051 morts i 2051 ferits, revolucionaris
o 284 morts i 900 ferits, forces públiques
o Aproximadament 30.000 detencions
▪ S’atura Azaña i Largo Caballero entre molts altres polítics
▪ Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, proclama “l’Estat Català” dins de la República Federal Espanyola
∙ Ocupació militar del parlament de Catalunya
∙ Uns 3.500 detinguts, entre els quals Companys i el seu govern.
Mentrestant, el poder de la CEDA va en augment durant 1935, creixent l’autoritarisme del bienni conservador, sent exemple d’això:
∙Devolució de propietats als jesuïtes
∙Derogació de l’autonomia catalana
∙Gil Robles és nomenat Ministre de la Guerra el 6 de Maig, l’esquerra ho interpreta com un senyal colpista
∙Franco és ascendit a Cap de l’Estat Major
∙1 d’agost, s’aprova la Llei de Contrareforma Agrària
∙S’intenta reformar la Constitució
tardor 1936, crisi interna. Lerroux surt del govern. Profund desacrod amb Zamora. Problemes de Lerroux creixen amb el cas de l’estraperlo (corrupció). Lerroux substituït per Chapaprita, que no acaba la crisi. Gil Robles es postula com futur president, però el seu caracter ultradretà no es ben vist per Zamora. Eleccions. Durant la crisis l’esquerra s’estava organitzant i funden la coalició Front Popular, que guanya les eleccions.
GOVERN DEL FRONT POPULAR
Triomf electoral clar, suport electoral amplíssim, devent-ho al suport de les ciutats i zones costaneres. A l’àmbit rural segueix sent conservador.
∙Govern de marcat reformista
o Es tornen a aplicar les reformes aprovades durant el bienni progressista
∙ Nomenament d’Azaña com a president del govern, 19 de Febrer∙Amnistia per als represaliats encara a la presó després dels fets de 1934
∙ Aplicació de la reforma agrària en un grau més alt d’aplicació que durant el bienni progressista
o Creixerà la conflictivitat
∙ Creixement de l’anticlericalisme
∙ Creixement de l’odi a les oligarquies socials
∙ Març 1936, es descobreix preparació cop d’estat per part de la UME, no s’actua
∙Falange és declarada il·legal, detenció de José Antonio Primo de Rivera
∙ Martínez Barrio president de les Corts
∙ Alcalá Zamora és destituït de la presidència de la República, 7 d’abril
∙ Azaña és nomenat president de la República, 3 de Maig
Conflictivitat social augmenta. Juliol del 36, extremista dretà anuncia un cop d’estat militar inminent a València, a partir de l’emissora Unión Radio. El següent dia (12 juliol) Castillo és assasinat per extremistes dretans i al 13 també Calvo Sotelo per esquerrans.
La trama insurreccional, organitzada pel general Mola forjant. El 15 de juliol, el Bloc Nacional abandona les Corts.
El 17 de juliol de 1936 es produeix l’alçament de l’exèrcit del Marroc a Melilla i Ceuta, inicia la Legió, contra el govern.
Dóna inici la Guerra Civil.
