HystoriaCrisisRestauracio Flashcards
Intro segona etapa regeneracionisme
1902, ALfons XIII arriba al tron. Segona etapa de la Restauració (1902-31). El torn dinàstic continúa, evitant una reforma profunda del sistema.
Desaparició de Cánovas del Castell i Mateo Sagasta, nou segle coincideix amb crisis del lideratge. Nova generació de polítics influits per el regeneracionsime, Antonio Maura (conservador) i José Canalejas (liberal).
Govern llarg, Antonio Maura 07-09, protagonitza el major intent reformista impulsat per conservadors. Revolució des de dalt, regeneració del sistema a partir de formació d’una nova classse política que tingués el suport social de les conegudes masses neutres.
Amb ajut de les masses neutres preten configurar un Estat fort. Intent de desbancar la vella casta caciquil i impedir que les clases populars adquirissin protagonisme excessiu. Llei electorald de 1907 (no acaba amb la corrupció ni democratitza el sistema, perà fa el frau més difícil). Impuls a la política social, creació de l’Institut Nacional de Previsió i promulgació de la LLei del descans dominical. Es va exigir una major independència del poder executiu respecte la Corona.
Maura intenta incorporar el catalanisme al projecte reformiste, concedeix més autonomia als ajuntaments i diputacions, i de reconèixer les regions (projecte de Reforma de l’Administració Social).
Intro segona etapa regeneracionisme
REGENERACIONISME LIBERAL.
En 1910, José Canalejas forma nou govern liberal, obrint l’etapa del REGENERACIONISME LIBERAL.
1. Modernització de la vida política, intenta atraure certs sectors populars amb un reformisme social més gran.
2. Liitar el poder de l’Església. Era oportú reformar el procediment del finançament de l’Església i aprofundir en la seva separació amb l’Estat.
3. La negativa de la Santa Seu a qualsevol procés de reforma comporta la promulgació de la Ley Candado, intent de posar limit a la preponderància de les ordres religioses i el establiment de noves.
4. Substitució de l’impost de consums per un progressiu sobre les rendes urbanes (classes acomodades protesten.)
5. Reforma de la Llei de reclutament, ara obligatoria en temps de guerra, suprimir la redempció en metàl·lic.
6. Continúa el procés de política d’acostament al catalanisme polític, per consolidar estabilitat. S’elabora la Llei de Mancomunitats (accepta la unió de les Diputacions). Aprovada al 14 al govern de Dato, ja que Canalejas rip al 12.
Regeneracionisme polític no acaba amb el caciquisme, enfortiment de l’oposició polítca, aquella que quedava fora del sistema del torn, que estan frustrats de no haver aprofitat la crisis del 98 per posar fi als partits dinàstics, renoven els seus idearis i formes organitzatives.
Intro segona etapa regeneracionisme
Forces d’oposició
Republicanisme força principial de l’oposició política.Al 1903 la Unió republicana es forma, coalició que intenta agrupar els diferents grups sota la figura del veterà Nicolas Salmerón. Gran èxit a les eleccions d’aquell any. La coalició no aguanta molt per la creació de partits com el de Lerroux (1908) amb el Partit Radical. Discurs demagógic, anticlerical i revolucionari. Influeix a grans sectors de classes populars barcelonines. Despres de la Setmana Tràgica al 1910 perd part de la seva inflència, modera discurs i ideari i es trasllada a Madrid. A València, Vicente Blasco Ibáñez impulsa EL BLASQUISME, semblant al lerrouxisme, aconseguiex control de l’Ajuntament de València.
A la primera decada, el PSOE colabora amb altres forces esquerranes sense renunciar a principis revolucionaris. Caiguda govern de Maura al 1909, pacta una aliança electoral entre les diferents tendències republicanes (excepte lerrouxistes) i el Partit SOcialista. COalició republicanosocialista aconsegueix el primer diputat al Congrés, Pablo Iglesias.
LA POLÍTICA COLONIAL I LA GUERRA DEL MARROC
Potències imperialistes estan concloent el repartiment colonial d’Africa i Espanya esta començant al 1806. Conferència d’Algesires i posterior tractat Hispanofrancès (12) suposen l’entrada del país al repartiment de zones d’influència entre països europeus. Influit per Gran Bretanya, que vol limitar la presència francesa al nord d’Africa, estableix un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li concedeix la franja al nord, el Rif, i un enclavament a la costa atlàntica.
Interes espanyol potenciat per beneficis econòmics (mines, inversions en ferrocarrils, obres públiques) com per restaurar el prestigi militar, tesi defensada per militars “africanistes” que volen tornar Espanya a potència colonial.
Presència contestada per les tribus berbers, organitzades en cábilas. Continus atacs dels rifenys obliguen a mantenir un fort contingent militar, que s’intensifica a partir del 1909, quan els rifenys guanyen a les tropes espanyoles al Barranco del Lobo, nombroses baixes. Increment de tropes al Rif per evitar la caiguda de Melilla. Si la guerra del Marroc era impopular, igual que el sistema de reclutament de quintes, l’enviament de forces reservistes, que havia d’embarcar al port de Barcelona, va ser l’espurna d’un mov. de protesta poular, recolzat per anarquistes, socialistes i republicans.
LA POLÍTICA COLONIAL I LA GUERRA DEL MARROC
La Setmana Tràgica de Barcelona
Mobilització contra la guerra al port de Barcelona, 18 de juliol del 1909. La revolta s’allarga ua setmana, fort component antimilitarista i de rebuig a l’egemonia social i cultural de l’Eslgésia.
Al 24, comitè de vaga, que es crida al 26.
Iniciativa popular desborda als mateixos convocants i es un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades. S’aixequen barricades, enfrontaments amb forces d’ordre públic i explota un sentiment anticlerical. 80 establiments religiosos són atacats.
Estat de guerra, envien reforças a reprimir les manifestacions. Ferits i morts, mov insurrecional es radicalitza derivar cap a l’actuació incontrolada de grups que actuaven sense direcció ni coordinació. A mitja setmana,exèrcit finalitza la revolta. 2 d’agost torna a la normalitat.
Centenars de detinguts, alguns sense gaire raó. 216 consells de guerra que afecten a 1700 persones, 17 condemnes a mort, s’executen només a 5, un sent Frances Ferrer i Guàrdia, lliurepensador i impulsor de l’Escola Moderna, sense que participies directament en els fets, acusat de ser inspirador ideològic.
LA POLÍTICA COLONIAL I LA GUERRA DEL MARROC
Les conseqüències polítiques
Repressió seguida de la ST aixeca protestas a tota Europa per la virulència i arbitrarietat. Maura s’enfronta a dures crítiques de liberals i republicans, que es van unir per exigir dimissió. Oposició a Maura format per bloc d’esquerres, recolzats per campanyes internacionals de denúncia de la repressió. Alfons XIII dissol les corts i traspassa el poder als liberals.
A Cat. les forces d’esquerra acusen a burguesia i partit hegemònic del catalanisme Lliga Regionalista de donar suport a la repressió governamental dels sectors repub. i obreristes. Formació de la Unió Federal Nacionalista Republicana(1910)
Acostament de forces d’esquerres i creació de Conjunció Republicanosocialista. Neix Partit Reformista de Melquíades Álvarez (1912). Ambigu paper exercit per republicans lerrouxistes perd el respecte dels obrers, molts es passen a l’anarcosindicalisme.
EXPANSIÓ DEL SINDICALISME
Paral·lel a la crisi del sistema de restauració es produeix expansió del sindicalisme. Per creixement d’organitzacions de caràcter obrer (per la consolidació de la consciència de la classe obrera), com per el creixement industrial.
Primeres decades, obrerisme organitzat creix molt quant a militants sindicals, i les federacions d’ofici donen pas a un nou sindicalisme de masses. Però encara te poca influència en la vida política espanyola. NOmés a zones industrials el nombre d’afiliats era superior al 20%, a la resta no arribava al 5%.
Base socialista, representada per UGT, creix estable de 33 000 membres a 240 000 al 1921. Causat per absència d’una adscripció ideològica, motivada per la intenció d’atreure’s als treballadors que, sense ser militants socialistes, rebutgessin l’anarquisme, i la seva actitut radical en la lluita sindical. Incidència alta a Madrid i nord d’Espanya.
Formació CNT (diapo diferent)
Legislació laboral comença a prendre cos a partir del 1900 amb la línea de reformisme social iniciada anteriorment, gràcies a la complexitat de les relacions laborals i les creixents reivindicacions de la classe obrera. Els govenrs promulguen lleis i reglaments que regulen jornada de treball i condicions laborals. No es suficient per falta d’inspecció de treball eficaç i de tribunals que condemnessin als infractors.
Organitzacions obreres prenen consciència de la difusió de l’educació en el col·lectiu al veure l’indiferència de les autoritats per l’educació i desenvolupament cultural dels treballadors. Sense el fonament de la cultura, no es podria fer una revolució i el convi readical de la societat. Educació i cultura es tornen instruments d’alliberament de la classe obrera i les vies per una futura societat igualitària.
Fundació d’Ateneus Obrers. Llocs de trobada i reunió, activitats lúdiques i educatives. Biblioteques, classes d’alfabetització… Propostes educatives renovadores. Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. PSOE impulsa la creació d’Escola Nova al 11 i promou establiment de Casas del Pueblo. Segona decada del XX quan la crisis política es consolida.
EXPANSIÓ DEL SINDICALISME
CNT
Organització anarcosindicalista CNT. Anarquisme molt important a Catalunya, Barcelona, on societats obreres i sindicats sindicats autònoms d’inspiració anarquista van crear, el 1907, Solidaritat Obrera, una federació d’associacions obreres de caràcter apolític, reivindicatiu i favorable a la lluita revolucionària.
Solidaritat té premsa pròpia, Terra i Llibertat i Solidaritat Obrera, i va impulsar la fundacio de CNT(1910, COnfederació Nacional del Treball). CNT es vol estendre per tota Espanya. Es va consolidar com hegemònic a Cat. i arribant a València i Andalusia amb força.
CNT revolucionària. Lluita per
1. Independència del proletariat respecte la burgesia i les seves institucions (estat). Es declara apolític.
2. Unitat sindical dels treballadors
3. voluntat de fer caure el capitalisme
Acció rev. a partir de vagues i boicots fins a la vaga general revolucionària. Líders. Salvador Seguí, Ángel Pestaña i JOan Peiró.
CNT té un periode expansiu i un de repressió i clandestinitat, com al 1911, quan després de la vaga del setembre, va ser prohibit ifns al 1914.
EXPANSIÓ DEL SINDICALISME
mov. vaguistic
No segle comence amb agitacions obreres ascendents fins al 1911, llavors moderat fins al 1917. El mov vaguístic més gran va ser a catalunya, quarta part de TOTES les vagues a Espanya. Després València, Andalusia, etc. Al 1902 vaga general a Barcelona que s’expandeix per comarques industrials catalanes. 1903 vagues a zones mineres de Biscaia, al 1906 a Astúries i Bilbao.
Al 1911 intent de vaga general revolucionària a gran part d’Espanya, amb intenció comuna d’oposar-se a la pèrdua de capacitat dqisitva dels obrers i pitjors condicions de treball. Demanen:
1. Jornada de 8 hores
2. reconeixement sindicats
3. capacitat de negació col·lectiva
LA GRAN GUERRA
1913, Alfons XIII nomena a Eduardo Dato, qui va haver de fer front a les conseqüències de la PMG.
Espanya neutral, només radicals de Lerroux en contra. Falta d’importància política i militar per ser un aliat desitjat + aïllament tradicional de política exterior espanyola, que el va deixar fora del sist. d’aliances.
Classes altes, església i comandaments de l’Exèrcit i el Palau Reial partidaris d’imperis centrals (Alemanya i Àustria (conservadors i autoritaris)). Progres i republicans a potències aliades. Obrers i sindicats defensen neutraltitat.
Neutralitat afavoreix expansió econòmica. Espanya subministradora de productes industrials i agraris de tots. Increment de demanda estimula creixement de la producció, però també un augment de preus. Inflació gran. Preus de primera necessitat duplican el preu del 14 al 19, el preu del blat un 72%.
Siderúrgia basca, mineria asturiana i indústreix tèxtils i metal·lúrgiques catalanes beneficiades. Classes populars pateixen empitjorament de nivell de vida degut a inflació. Cost de vida puja un 15-20%. Onada de vagues i reivindicacions.
Conseqüències de PMG, a més de repercussions econòmiques, també hi ha en la societat i política.
1917 Revolució Russa, partit obrer pren el poder i inicia construcció d’un “Estat dels treballadors”. Organitzacions obreres els veuen com exemple a seguir. També atemoreix a la burguesia, que exigeix als governs mesures de repressió del mov. obrer. S’eleva la conflictivitat social posterior a la PGM.
Fi de la guerra suposa noves fronteres i reconeixement de dret d’autodeterminació de pobles, que influeix a nacionalistes catalans i bascos. Enforteixen postures a favor d’autonomies i noves forces radicals (Estat Català, Frances Macià, aparició independentisme)
S’INICIA EL FINAL DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
Anys posteriors a PMG amb intensa conflictivitat a Europa. Final de conjuntura empresarial favorable augmenta tensions socials. Falta de deomocratització i desastre d’Annual fa que els conservadors busquin establiment d’una dictadura militar.
Fracas dels governs de coalicio, es torna a torn dinàstic. Conservadors entre 1919 - 22 i després liberals. 10 grans canvis poc duradors. Cap partit dinàstic va tenir majoria parlamentaria per governar i va haver recurs a mesures d’excepció, suspensió de les garanties constitucionals i la clausura del Parlament.
Fragmentacio Corts impossibilita formació de gabinets. Reforma impossible. Excèrcit part important de la política, repressió d’episodis revolucionaris i defensant la monarquia.
Republicans i socialistes no aconsegueixen refermar un programa alternatiu ni una posició de força garantitzada per consens electoral important. Lerroux perd suport obrer, evolucionant cap a posicions més consrvadores.
Partit Reformista d’Álvarez s’allunya dels republicans i socialistes per acostar-se a l’esquerra dinàstica. Resta d’oposició republicana dispersa.
Partit socialista creix. 5788 regidors a eleccions municipals. Julián Besteiro i Indaleci Prieto es mostren partidaris de parlamentarisme i practica política reformsita i moderada. Rev. Russa crea controvèrsia. Part partidaria a suportar els bolxevics. Aquest grup abandona el PSOE i funda Partit Comunista d’Espanya PCE, poca influència excepte a Biscaia i Astúries.
Increment conflictivitat obrera. CNT creix a 700 000 afiliats. Provoca refundació del sindicat Congrés de Sants 1918, després de ser prohibits. S’acorda allà la creació de sindicats únics d’indústria, per substituir els sindicats d’ofici, i es va reafirmar l’apoliticisme i necessitat de negociació entre obrers i patrons sense intervenció de l’Estat.
Trien bolxevic 18-21. Anarquistes i alguns socialistes impulsen revoltes camperoles. Es cremen collites, ocupen terres, repartir propietats i molts municipis van estar sotra control dels comitès de vaga. Còrdova epicentre del moviment camperol, que s’estén per andalusia, províncies manxegues i extremenyes. Causa: fam de terres i deteriorament de saladis i condicions de vida. Es declara estat de guerra, detenció de liders acaba amb el mov.
Mov. vaguístic afecta regions industrials, sobre tot a BCN. Vaga a La Canadenca (subministradora d’electricitat) cosa que paralitza el 70% d’indústria local. Dura un mes i mig, acaba amb un pacte amb la
S’INICIA EL FINAL DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
problema colonial marroquí,
Protectorat espanyola al Marroc zona de poc valoc econòmic i orografia difícil. Ocupació difícil. Suport de pocs grups empresarials (companyies mineres). Perden interes rapidament al veure el baix rendiment econòmic del Protectorat. Classes populars en contra de la guerra colonial. Falta d’objectius polítics, qui demanaven evitar enfrontaments, criticaven derrotes. Exèrcit dividit. PGM, protectorat pacífic, fi guera, intervencionisme francés torna a la zona. Espanyols volen prendre iniciative per conseguir control del territori. Éxit a la zona occidental, base a Ceuta i Tetuan. A l’orient, les cabil·les posen més resistència. 21, general Silvestre inicia campanya que vol estendre control al voltant de Melilla, endinsant-se al cor del Rif sense prou rereguarda ni proveiments asegurats.
Adb-el-Krim fa atac sorpresa a el lloc espanyol d’Annual. Desbandada de tropes ESP , perden tot el territori ocupat, moren 13000 incloen Silvestre. Rifenys vs ESP amb reclutes recents, sense preparació militar, sense conèixer el terreny i desinteresats per l’expansió.
Desastre d’Annual mostra l’organització deficient de l’exèrcit. Reforç recupera posicions perdudes. Conseqüències al equilibri del sistema polític. Descrèdit del govern, del monarca i del exèrcit, a qui culpa la premsa. Distanciament polítics i militars. NOu govern de concentració, presidit per Antonio Maura + tots els grups polítics de la Restauració, però no s’aconsegueixen consolidar-se. Procés parlamentari encaminat a indagar les responsabilitats pol. i mil. d’Annual. Es nomena una comissió al COngres per fer un informe, amb intenció de ser presentat a les Corts.
Expedient Picasso, provoca debats a les Corts, oposició exèrcit i del rei, que podien ser acusats com responsables. Silvestre es va havers sentit impulsat pel rei, qui era el seu amic, per fer una ofensiava sense precaucions. Republicans suporten el debat parlamentari i, junt a pocs socialistes, exigien mesures apuntant al exèrcit i al Rei.
Questió del Marroc es transforma en crisi política, debatint la raó de la decisió de força dels militars. Expedient no arriba a les corts, Primo de Rivera(Capità general de Catalunya) fa un cop d’estat, dissol les corts.
S’INICIA EL FINAL DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
Pistolerisme
patronal que acceptava la readmissió dels acomiadats, augments de salari i jornades de vuit hores. No alliberen els detinguts com van prometre i reprenen la vaga. La patronal tanca empreses i fa una dura repressió contra els sindicats. Radicalització extrema de sindicats i la patronal.
Increment conflictivitat social assisteix a la descomposició del sistema canovista. Pistolerisme, conflictivitat laboral provoca gran radicalització extrema entre sindicats i patronal. Excèrcit aprofita per aconseguir control i fa gran repressió. 1919, 1922, estat d’excepció permanent amb garanties constitucionals suspeses. Grups anarquistes practiquen activisme violents, atempten contra les autoritats, patrons i forces de l’ordre. Els Solidaris, actuen a Barcelona (Buenaventura Durruti, Juan García Oliver i Francisco Ascaso). Els empresaris i patrons que van fundar la Federacio Patronal, que pretenia aturar la força dels sindicats obrers. Contracten a pistolers a sou per assasinar dirigents obrers i recórren al lock out (tancament d’empreses) per frenar reivindicacions obreres i van fomentar la creació del Sindicat Lliure o Amarillista, per contrarestar força cenetista.
Federacio Patronal barcelonina exigia mesures de força. Martínez Anido nomenat governador civil de BCN. Política de protecció dels pistolers de la Patronal. Repressió contra sindicalistes i fa servir la Llei de fugides (poden disparar a detinguts que intenten fugir). 1916-1923, 800 atemptats, 226 morts, empresaris i dirigents sindicals coneguts. Eduardo Dato assassinat per militants cenistes el 21 i pistolers assassinan a dirigent sindicalista Salvador Seguí i Frances Layret.
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
Intro
(1923-1930)
13 setembre 23, Primo de Rivera fa cop d’estat, declara estat de guerra i exigeix poder als militars. Rei li encomana formar un nou govern format per militars sota la forma de Directori.
Directori Militar (1923-25) i el Directori Civil (1925-30).
Directori Militar, règim amb caràcter interí amb pretensió de resoldre problemes pendents.
Directori Civil, pretenia institucionalització del règim, interès per qüestions econòmiques i socials.
Justifica cop d’Estat dient que el règim constitucional estava bloquejat i desprestigiat, perill de rev. social. Acció com a remedi indispensable. Pretensions regeneracionistes i moralistes. Crítica de la vella política, component populista per guanyarse l’adhesió popular. Netejar el país de cacics, acabar amb bandidatge polític, indisciplina social i amenaces d’unitat nacional. Vol evitar que les corts exigexin responsables per Annual.
Darrer govern de concentració de García Prieto incloïa membres del Partit Reformista -> llibertat de culte, reforma de llei electoral, reforma Senat… Cop d’estat aconsegueix frenar aquesta reforma del sistema i possible democratització.
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
Directori militar
(1923-1925)
Directori militar:
1Suspensio regim constitucional
2 Dissolució cambres legislatives
3 cessament de les autoritats civils
4 prohibició de partíts polítics i sindicats
5 militarització de l’ordre públic
6 repressió de l’obrerisme més radical (cenetistes i comunistes)
Regeneració política objectiu principal al discurs del dictador. Estatut Municipal i Provincial per liquidar caciquisme. Ajuntaments substituïts per vocals associats,integrades pels majors contribuents de cada localitat i nombrades a través dels governadors civils. Regeneració promesa era una farsa, eliminació de mecanismes electorals i renovació política només ha substituït els cacics per altres.
Nou partit, Unió Patriòtica. Partit governamental, sense programa ideològic, funció de proporcionar suport a la Dictadura. Partit similar al feixisme italià, doctrina política autoritària fonamentada en el poder d’un líder, qui té un partit únic. Nous afiliats eren files del catolicisme, funcionaris de les administracions i cacics rurals.
25, Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya, per resoldre el problem d’unió nacionalista.
Conflicte Marroc centre l’interés de Rivera, que assumeix l’Alt Comissionat del Marroc al 24. 25 endevant política col·laborativa amb França amb acció militar coordinada. Desenbarcament Alhucemas 25 gran èxit. Abd-el-Krim es rendeix. 27, tropes donen per conclosa l’ocupació efectiva del Protectorat.
