Com és Catalunya? Flashcards
El relleu de Catalunya
Destaquen les muntanyes i els espais forestals que ocupen el 61% del territori.
Hi ha continua alternança de serres i planes.
La costa catalana té 580 Km de longitud, a vegades plana i altres amb penya-segats
Muntanya
Elevació natural de terreny
Serralada
Conjunt de muntanyes paral·leles o alineades que formen un sistema muntanyós més llarg que ample
Massís
Conjunt de muntanyes d’altitud moderada que no segueixen una direcció única.
Turó
Elevació no gaire alta del terreny, més aviat com una muntanya petita o cim agut d’una muntanya
Cim
Punt més elevat d’una muntanya
Depressió
Part de la superfície terrestre enfonsada respecte el nivell dels terrenys que l’envolten.
Vall
Depressió allargada i relativament ampla que és o ha estat recorreguda per un corrent d’aigua o una glacera.
Plana
Terreny planer i extens situat a una excassa altitud sobre el nivell del mar
Volcà
Elevació d’un terreny que s’ha format per acumulació de lava provinent d’una xemeneia volcànica, que sol tenir una forma de con i un cràter al cim.
Gelera
Massa de glaç acumulada a les zones altes de les muntanyes.
Riu
Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu. Quan un riu va a parar a un altre riu, s’anomena afluent.
Delta
Acumulació litoral dels sediments que transporten els rius.
Desembocadura
Lloc on un riu desenboca al mar o a un llac.
Platja
Riba planera del mar, d’un llac o d’un riu gran, formada generalment de sediments com la sorra o la grava.
Golf
Porció gran de mar envoltada parcialment de terra.
Cap
Punta de la terra que entra mar endins.
Illa
Porció de terra voltada d’aigua.
Arxipèlag
Conjunt d’illes més o menys agrupades i generalment amb característiques geogràfiques similars.
Quines són les principals unitats de relleu de Catalunya?
I altres unitats de relleu
Principals: Pirineu, Sistema Mediterrani i Depressió Central.
Altres: Delta de l’Ebre, Serralada Transversal, Plana d’Empordà.
Pirineu
Relleu muntanyós amb de 450 Km de llargada i 150 Km d’amplitud.
És la unitat de relleu més important de Catalunya.
Situada al nord. És més ampla i té més alçada a l’oest.
Parts del Pirineu
- Pirineu axial: situat a la part més al nord de Catalunya.
És on estan els cims més alts, alguns sobrepassen els 3.000 d’alçada com la Pica d’Estats (3.143m). - Prepirineu: situat per sota del Pirineu axial. Un dels seus pics més coneguts és el Pedraforca de 1.506m d’alçada.
Sistema Mediterrani
Situat a la part oriental de Catalunya en paral·lel a la costa.
Parts del Sistema Mediterrani
- Serralada Litoral: coneguda també com serralada marina. Les seves muntanyes són de poca altitud i molt erosionades a causa de l’acció dels rius.
Trobem el massís de les Gavarres, el del Montnegre, el del Garraf o la serralada de Collserola. - Depressió Prelitoral: separa la Serralada Litoral de la Prelitoral. Té un relleu pla i la seva situació geogràfica ha permés el creixement econòmic de poblacions (Vilafranca, Sabadell…)
- Serralada Prelitoral: la formen les serralades costeneres més interiors, per exemple el massís del Montseny, el de les Guilleries…
Depressió Central
Zona àmplia de terres planeres plenes de valls i turons, situada entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani.
Per exemple, la plana de Vic, pla d’Urgell, pla de Bages…
Com són i on desemboquen els rius de Catalunya?
La majoria són de petites dimensions i de cabal irregular.
Tots desemboquen a la Mar Mediterràniao són afluents de rius que hi desemboquen, excepte el riu Garona que desemboca a l’oceà Atlàntic.
Hi ha 2 vessants: vessant Mediterrani i vessant Atlàntic.
Què són les xarxes hidrogràfiques
Són grups de rius que es classifiquen segons el seu neixement i la seva desembocadura.
A Catalunya hi han 4 xarxes hidrogràfiques: la xarxa Mediterrània, Pirineu-Ebre, Pirineu-Mediterrani i Atlàntic.
Xarxa Pirineu-Ebre
Inclou els rius: Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre, que neixen al Pirineu, i el riu Ebre, que procedeix de Cantàbria.
Xarxa Pirineu-Mediterrània
Inclou els rius: Muga, Fluvià, Ter i Llobregat.
Són rius que neixen al Pirineu o al Prepirineu i desemboquen a la mar Mediterrània.
Són rius de cabal d’aigua regular, però que es redueix durant l’estiu.
Xarxa Mediterrània
Inclou els rius: Tordera, Besós, Foix, Gaià i Francolí.
Són rius que neixen a la Serralada Litoral o Prelitoral i desemboquen a la mar Mediterrània.
Són rius curts que en èpoques de pluges poden provocar fortes riuades.
La costa catalana
Té 580km de longitud. Pel nord, trobem costes altes (amb penya-segats) i al sud, trobem costes baixes.
Les costes altes
Les trobem al nord del riu Tordera.
Es caracteritzen pels seus penya-segats i platges de petites cales i sorra gruixuda sovint amb aigües fondes a la vora de la costa.
Les costes baixes
Situades al sud del delta del riu Tordera.
Formades per platges de relleu més suau, més extenses i amples, amb sorra més fina i aigües més tranquil·les i poc profundes a la vora de la costa.
Principals accidents geogràfics de la costa catalana
- Caps: Cap de Creus, Cap de Salou, Cap de Tortosa
- Golfs: Golf de Roses, Golf de Sant Jordi
- Deltes: Delta del Llobregat, Delta de l’Ebre
On trobem els principals caps
Cap de Creus: situat a la comarca d’Alt Empordà, a l’extrem nord de la costa.
Cap de Salou: situat a la comarca del Tarragonès.
Cap de Tortosa: situat a la comarca de Montsià i és el més prominent de la costa catalana.
On trobem els principals golfs
Golf de Roses: situat al sud del Cap de Creus, és el més conegut de Catalunya.
Golf de Sant Jordi: situat a la Costa Daurada, al sud del Cap de Salou
On trobem els principals deltes
Delta del Llobretat: situat a la comarca del Baix Llobregat.
Delta de l’Ebre: situat entre les comarques del Baix Ebre i del Montsià.
Principals factors del clima
Els principals factors del clima d’una zona són la posició geogràfica, la proximitat al mar i l’altitud.
La posició geogràfica (com afecta al clima)
És la situació d’un lloc a l’esfera terrestre segons la seva distància respecte l’equador.
L’equador és una línia imaginària que divideix la terra en dues parts iguals. És la zona més càlida ja que els rajos del sol incideixèn verticalment.
Zona càlida: Des de l’equador fins als tròpics.
Zona temperada, on fa fred o calor segons les estacions.
Zona freda, on hi ha temperatures baixes tot l’any. Pol Nord i Pol Sud.
La proximitat al mar (com afecta al clima)
La proximitat al mar fa que a la mateixa distància de l’equador, les temperatures a la costa siguin suau a l’hivern i moderades a l’estiu i que plogui més que a l’interior. A les zones d’interior els estius són més calorosos i els hiverns més freds.
L’altitud (com afecta al clima)
L’altitud és la causa que a les zones de muntanya faci més fred i que hi plogui o nevi més. Cada 100 metres d’altura la temperatura baixa 0,5 graus.
Què és el vent?
És l’aire en moviment.
Té intensitats i direccions diferents.
Tipus de vents que bufen a Catalunya
Tramuntana N Gregal NE Llevant E Xaloc SE Migjorn S Llebeig SO Ponent O Mestral NO
Què és el penell?
És l’aparell que ens indica la direcció del vent.
Què és l’anemòmetre?
És l’aparell que mesura la velocitat del vent.
Què és el temps meteorològic?
És l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats.
Què és el clima?
És el temps metereològic que predomina en una zona al llarg de molts anys.
Elements del clima
El clima d’una zona es descriu a través dels seus elements:
- precipitacions
- temperatures
- vents
Què són les precipitacions?
Són la quantitat de pluja, neu o calamarsa que cau en un lloc.
Quin aparell mesura l’aigua de pluja?
El pluviòmetre.
És un recipient especial que té marcats mil·límetres en alçada (equival a litres per metre quadrat). Les dades es registren diàriament per saber el total de precipitacions mensuals i anuals.
Gràfic de barres
Gràfic on les dades es representen mitjançant barres fins al punt del seu valor. Comparant les barres podem saber l’augment o disminució d’aquests valors.
Què és la temperatura?
La temperatura és el grau de calor que fa en un lloc.
Es mesura en graus centígrads amb el termòmetre.
Què és l’oscil·lació tèrmica?
La temperatura varia de la nit al dia. Aquesta diferència s’anomena oscil·lació tèrmica.
Què és la temperatura màxima, la mínima i la mitjana?
La temperatura més alta del dia s’anomena temperatura màxima.
La temperatura més baixa del dia s’anomena temperatura mínima.
La temperatura mitjana s’obté sumant la màxima i la mínima i dividint entre dos.
Gràfic lineal
Gràfic on les dades es representen mitjançant punts que s’ajunten en un línia, la qual ens indica l’augment o disminució d’aquests valors.
Què és un climograma?
Un climograma és la combinació dels gràfics de temperatures i precipitacions.
Clima de Catalunya
Predomina el clima mediterrani, però el fet de tenir un relleu força variat hi ha diversitat climàtica.
- Clima atlàntic
- Clima d’alta muntanya
- Clima interior
- Clima mediterrani litoral
Clima atlàntic
Propi de la Vall d’Aran.
Temperatures més suaus que en altres punts del Pirineu i precipitacions distribuides regularment al llarg de l’any, amb nevades frequents a l’hivern.
Clima d’alta muntanya
Al Pirineu i al Prepirineu.
3 zones climàtiques:
- Zona de clima alpí: als cims i a les parts més altes de les valls, es caracteritza per precipitacions abundants sovint en forma de neu i temperatura mitjana anual força baixa.
- Zona de clima mediterrani d’alta muntanya: a la major partt del Pirineu i Prepirineu, es caracteritza per estius frescos i plujosos.
- Zona de clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa: Prepirineu més meridional, es caracteritza pels estius secs.
Clima d’interior
Depressió Central.
La diferència entre les temperatures de l’estiu i les de l’hivern és força pronunciada.
Els estius són molt calorosos i els hiverns són freds.
La temperatura mijana anual oscil·la entre 12 i 15 graus.
La boira és habitural.
Clima mediterrani litoral
Zona compresa entre la Serralada Prelitoral i la costa.
Temperatures suaus amb una mitjana anual entre els 15 i 17 graus.
Gràcies a l’efecte regulador del mar sobre el clima, les temperatures solen ser suaus, al voltant dels 24 graus a l’estiui dels 9 graus a l’hivern.
Les precipitacions solen ser copioses a la tardor i minses la resta de l’any.
