Com és Catalunya? Flashcards

1
Q

El relleu de Catalunya

A

Destaquen les muntanyes i els espais forestals que ocupen el 61% del territori.
Hi ha continua alternança de serres i planes.
La costa catalana té 580 Km de longitud, a vegades plana i altres amb penya-segats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Muntanya

A

Elevació natural de terreny

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Serralada

A

Conjunt de muntanyes paral·leles o alineades que formen un sistema muntanyós més llarg que ample

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Massís

A

Conjunt de muntanyes d’altitud moderada que no segueixen una direcció única.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Turó

A

Elevació no gaire alta del terreny, més aviat com una muntanya petita o cim agut d’una muntanya

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Cim

A

Punt més elevat d’una muntanya

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Depressió

A

Part de la superfície terrestre enfonsada respecte el nivell dels terrenys que l’envolten.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Vall

A

Depressió allargada i relativament ampla que és o ha estat recorreguda per un corrent d’aigua o una glacera.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Plana

A

Terreny planer i extens situat a una excassa altitud sobre el nivell del mar

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Volcà

A

Elevació d’un terreny que s’ha format per acumulació de lava provinent d’una xemeneia volcànica, que sol tenir una forma de con i un cràter al cim.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Gelera

A

Massa de glaç acumulada a les zones altes de les muntanyes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Riu

A

Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu. Quan un riu va a parar a un altre riu, s’anomena afluent.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Delta

A

Acumulació litoral dels sediments que transporten els rius.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Desembocadura

A

Lloc on un riu desenboca al mar o a un llac.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Platja

A

Riba planera del mar, d’un llac o d’un riu gran, formada generalment de sediments com la sorra o la grava.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Golf

A

Porció gran de mar envoltada parcialment de terra.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Cap

A

Punta de la terra que entra mar endins.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Illa

A

Porció de terra voltada d’aigua.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Arxipèlag

A

Conjunt d’illes més o menys agrupades i generalment amb característiques geogràfiques similars.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Quines són les principals unitats de relleu de Catalunya?

I altres unitats de relleu

A

Principals: Pirineu, Sistema Mediterrani i Depressió Central.
Altres: Delta de l’Ebre, Serralada Transversal, Plana d’Empordà.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Pirineu

A

Relleu muntanyós amb de 450 Km de llargada i 150 Km d’amplitud.
És la unitat de relleu més important de Catalunya.
Situada al nord. És més ampla i té més alçada a l’oest.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Parts del Pirineu

A
  • Pirineu axial: situat a la part més al nord de Catalunya.
    És on estan els cims més alts, alguns sobrepassen els 3.000 d’alçada com la Pica d’Estats (3.143m).
  • Prepirineu: situat per sota del Pirineu axial. Un dels seus pics més coneguts és el Pedraforca de 1.506m d’alçada.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Sistema Mediterrani

A

Situat a la part oriental de Catalunya en paral·lel a la costa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Parts del Sistema Mediterrani

A
  • Serralada Litoral: coneguda també com serralada marina. Les seves muntanyes són de poca altitud i molt erosionades a causa de l’acció dels rius.
    Trobem el massís de les Gavarres, el del Montnegre, el del Garraf o la serralada de Collserola.
  • Depressió Prelitoral: separa la Serralada Litoral de la Prelitoral. Té un relleu pla i la seva situació geogràfica ha permés el creixement econòmic de poblacions (Vilafranca, Sabadell…)
  • Serralada Prelitoral: la formen les serralades costeneres més interiors, per exemple el massís del Montseny, el de les Guilleries…
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Depressió Central

A

Zona àmplia de terres planeres plenes de valls i turons, situada entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani.
Per exemple, la plana de Vic, pla d’Urgell, pla de Bages…

26
Q

Com són i on desemboquen els rius de Catalunya?

A

La majoria són de petites dimensions i de cabal irregular.
Tots desemboquen a la Mar Mediterràniao són afluents de rius que hi desemboquen, excepte el riu Garona que desemboca a l’oceà Atlàntic.
Hi ha 2 vessants: vessant Mediterrani i vessant Atlàntic.

27
Q

Què són les xarxes hidrogràfiques

A

Són grups de rius que es classifiquen segons el seu neixement i la seva desembocadura.
A Catalunya hi han 4 xarxes hidrogràfiques: la xarxa Mediterrània, Pirineu-Ebre, Pirineu-Mediterrani i Atlàntic.

28
Q

Xarxa Pirineu-Ebre

A

Inclou els rius: Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre, que neixen al Pirineu, i el riu Ebre, que procedeix de Cantàbria.

29
Q

Xarxa Pirineu-Mediterrània

A

Inclou els rius: Muga, Fluvià, Ter i Llobregat.
Són rius que neixen al Pirineu o al Prepirineu i desemboquen a la mar Mediterrània.
Són rius de cabal d’aigua regular, però que es redueix durant l’estiu.

30
Q

Xarxa Mediterrània

A

Inclou els rius: Tordera, Besós, Foix, Gaià i Francolí.
Són rius que neixen a la Serralada Litoral o Prelitoral i desemboquen a la mar Mediterrània.
Són rius curts que en èpoques de pluges poden provocar fortes riuades.

31
Q

La costa catalana

A

Té 580km de longitud. Pel nord, trobem costes altes (amb penya-segats) i al sud, trobem costes baixes.

32
Q

Les costes altes

A

Les trobem al nord del riu Tordera.
Es caracteritzen pels seus penya-segats i platges de petites cales i sorra gruixuda sovint amb aigües fondes a la vora de la costa.

33
Q

Les costes baixes

A

Situades al sud del delta del riu Tordera.
Formades per platges de relleu més suau, més extenses i amples, amb sorra més fina i aigües més tranquil·les i poc profundes a la vora de la costa.

34
Q

Principals accidents geogràfics de la costa catalana

A
  • Caps: Cap de Creus, Cap de Salou, Cap de Tortosa
  • Golfs: Golf de Roses, Golf de Sant Jordi
  • Deltes: Delta del Llobregat, Delta de l’Ebre
35
Q

On trobem els principals caps

A

Cap de Creus: situat a la comarca d’Alt Empordà, a l’extrem nord de la costa.

Cap de Salou: situat a la comarca del Tarragonès.

Cap de Tortosa: situat a la comarca de Montsià i és el més prominent de la costa catalana.

36
Q

On trobem els principals golfs

A

Golf de Roses: situat al sud del Cap de Creus, és el més conegut de Catalunya.

Golf de Sant Jordi: situat a la Costa Daurada, al sud del Cap de Salou

37
Q

On trobem els principals deltes

A

Delta del Llobretat: situat a la comarca del Baix Llobregat.

Delta de l’Ebre: situat entre les comarques del Baix Ebre i del Montsià.

38
Q

Principals factors del clima

A

Els principals factors del clima d’una zona són la posició geogràfica, la proximitat al mar i l’altitud.

39
Q

La posició geogràfica (com afecta al clima)

A

És la situació d’un lloc a l’esfera terrestre segons la seva distància respecte l’equador.

L’equador és una línia imaginària que divideix la terra en dues parts iguals. És la zona més càlida ja que els rajos del sol incideixèn verticalment.
Zona càlida: Des de l’equador fins als tròpics.
Zona temperada, on fa fred o calor segons les estacions.
Zona freda, on hi ha temperatures baixes tot l’any. Pol Nord i Pol Sud.

40
Q

La proximitat al mar (com afecta al clima)

A

La proximitat al mar fa que a la mateixa distància de l’equador, les temperatures a la costa siguin suau a l’hivern i moderades a l’estiu i que plogui més que a l’interior. A les zones d’interior els estius són més calorosos i els hiverns més freds.

41
Q

L’altitud (com afecta al clima)

A

L’altitud és la causa que a les zones de muntanya faci més fred i que hi plogui o nevi més. Cada 100 metres d’altura la temperatura baixa 0,5 graus.

42
Q

Què és el vent?

A

És l’aire en moviment.

Té intensitats i direccions diferents.

43
Q

Tipus de vents que bufen a Catalunya

A
Tramuntana N
Gregal NE
Llevant E
Xaloc SE
Migjorn S
Llebeig SO
Ponent O
Mestral NO
44
Q

Què és el penell?

A

És l’aparell que ens indica la direcció del vent.

45
Q

Què és l’anemòmetre?

A

És l’aparell que mesura la velocitat del vent.

46
Q

Què és el temps meteorològic?

A

És l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats.

47
Q

Què és el clima?

A

És el temps metereològic que predomina en una zona al llarg de molts anys.

48
Q

Elements del clima

A

El clima d’una zona es descriu a través dels seus elements:

  • precipitacions
  • temperatures
  • vents
49
Q

Què són les precipitacions?

A

Són la quantitat de pluja, neu o calamarsa que cau en un lloc.

50
Q

Quin aparell mesura l’aigua de pluja?

A

El pluviòmetre.
És un recipient especial que té marcats mil·límetres en alçada (equival a litres per metre quadrat). Les dades es registren diàriament per saber el total de precipitacions mensuals i anuals.

51
Q

Gràfic de barres

A

Gràfic on les dades es representen mitjançant barres fins al punt del seu valor. Comparant les barres podem saber l’augment o disminució d’aquests valors.

52
Q

Què és la temperatura?

A

La temperatura és el grau de calor que fa en un lloc.

Es mesura en graus centígrads amb el termòmetre.

53
Q

Què és l’oscil·lació tèrmica?

A

La temperatura varia de la nit al dia. Aquesta diferència s’anomena oscil·lació tèrmica.

54
Q

Què és la temperatura màxima, la mínima i la mitjana?

A

La temperatura més alta del dia s’anomena temperatura màxima.
La temperatura més baixa del dia s’anomena temperatura mínima.
La temperatura mitjana s’obté sumant la màxima i la mínima i dividint entre dos.

55
Q

Gràfic lineal

A

Gràfic on les dades es representen mitjançant punts que s’ajunten en un línia, la qual ens indica l’augment o disminució d’aquests valors.

56
Q

Què és un climograma?

A

Un climograma és la combinació dels gràfics de temperatures i precipitacions.

57
Q

Clima de Catalunya

A

Predomina el clima mediterrani, però el fet de tenir un relleu força variat hi ha diversitat climàtica.

  • Clima atlàntic
  • Clima d’alta muntanya
  • Clima interior
  • Clima mediterrani litoral
58
Q

Clima atlàntic

A

Propi de la Vall d’Aran.
Temperatures més suaus que en altres punts del Pirineu i precipitacions distribuides regularment al llarg de l’any, amb nevades frequents a l’hivern.

59
Q

Clima d’alta muntanya

A

Al Pirineu i al Prepirineu.
3 zones climàtiques:
- Zona de clima alpí: als cims i a les parts més altes de les valls, es caracteritza per precipitacions abundants sovint en forma de neu i temperatura mitjana anual força baixa.
- Zona de clima mediterrani d’alta muntanya: a la major partt del Pirineu i Prepirineu, es caracteritza per estius frescos i plujosos.
- Zona de clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa: Prepirineu més meridional, es caracteritza pels estius secs.

60
Q

Clima d’interior

A

Depressió Central.
La diferència entre les temperatures de l’estiu i les de l’hivern és força pronunciada.
Els estius són molt calorosos i els hiverns són freds.
La temperatura mijana anual oscil·la entre 12 i 15 graus.
La boira és habitural.

61
Q

Clima mediterrani litoral

A

Zona compresa entre la Serralada Prelitoral i la costa.
Temperatures suaus amb una mitjana anual entre els 15 i 17 graus.
Gràcies a l’efecte regulador del mar sobre el clima, les temperatures solen ser suaus, al voltant dels 24 graus a l’estiui dels 9 graus a l’hivern.
Les precipitacions solen ser copioses a la tardor i minses la resta de l’any.