SexeniDemocràtic Flashcards
La Gloriosa revolució
Causes: Crisis econòmica del 60 i crisi política. Inversions ferroviàries no rendibles. Rendiments de ferrocarrils escassos, valor de accions ferroviàries de la Brosa cauen. Caiguda de cotitzacions del deute públic i altres entitats financeres. Crisi industrial, Catalunya. Guerra de Secessió dels EUA (61-65) interromp exportacions de coto en branca. Preus pugen. Petites indústries de sector cotoner no poden comprar en un moment de demanda de productes tèxtils. Economia general empitjora. Crisi subsistència (66 68) s’inicia per males collites que encareixen el blat un 100%. Grans negociants reclamen un govern amb mesures per salvar inversions de borsa, industrials reclamen mesures proteccionistes, obres i camperols denuncien misèria… Govern O’Donnell els reprimeix al 66. La reina l’aparta. Narváez i González governen, tanquen Corts i no fan cas. Pacte d’Ostende, entre progressistes i demòcrates exiliats on s’estableixen bases per a una acció revolucionària. Antiisabelí i qüestiona la forma de govern (monarquia vs república), decidida per Corts constituents escollides per sufragi universal masculí. Demòcrates aconsegueixen el sufragi universal, progressistes (Prim) accepten les condicions per acabar amb els moderats.
O’Donnell mor. 67 els unionistes (Serrano) s’adhereixen. Serrano aporta bona part de l’exèrcit. AL 19 septembre del 68, esquadra concentrada a la badia de Cadis sota comandament de brigadier Topete es revolta al crit “Visca Espanya amb honra” contra govern Isabelí. Prim es reuneix amb els sublevats i van revoltar a Màlaga, Almeria i Cartagena. Juntes revolucionàries a moltes ciutats i s’organitza una rebel·lió. Moviment s’esten sense resistència.
Regnat amadeu Savoia
Triomf eleccions de partits defensants de la monarquia i la constitució van donar lloc a la búsqueda d’un monarca que substituis els Borbons. Prim encarregat de negociar i trobar consens internacional sobre el candidat. Amadeu Savoia, italià, amb concepció democràtica del paper de la monarquia. Corts al 70 l’escullen rei, arriba al 30 de decembre. 3 dies abans Prim es assasinat. Prim es queda sense suport. Al 2 de gener es proclamat rei. Corts es dissolen per iniciar la nova etapa.
Oposicio moderats (a favor borbons), aquests es van organitzar un partit Alfonsí. Cánovas Castillo va captant dissidents unionistes i antics progressistes. Església s’uneix a l’oposició, sobre tot després que Prim els obligues a jurar la Constitució del 69. Elit economica neutral pero poc a poc desconfien del ou monarca quan aboleix esclavatge a Cuba, regulacions de treball infantil, jurats mixtos a les empreses… Republicans en contra, sectors populars en contra ja que el sistema social no havia canviat. Carlins en contra, beneficiats per la llibertat produida per la Gloriosa, tornen a tenir força política, insurrecció armada, extremadament conservadors.
Dificultats: Sectors Carlins s’alcen en armes al 62, volent introduir al tro a Carles VII. Inici al País Basc, amplia a Navarra i Catalunya. No va ser massa greu.
Al 68, a Cuba, grito de Yara, guerra dels deu anys. Hisendats criolls cubans l’animen, suport popular per posar fi de l’esclavatge a l’illa. Al 72 sèrie d’insurreccions de caràcter federalista, republicans amb idees internacionalistes, sobre tot anarquistes, represió ràpida.
Desintegració de la coalició governamental (unionistes, progressistes i demòcrates) que deixen al Monarca sense suport necessari per afrontar els problemes. Dos anys i sis governs, 3 elecions. Oposició a partir del 72 abstencionisme total per pressionar. Al 10/2/73, Amadeu Savoia renúncia.
Primera República
Corts sotmetren a votació la proclamació de República. Aprovada el 2/2 amb majoria. Gran part de la cambra era monàrquica i el favor era una estratègia per accelerar el deteriorament polític.
República només compta amb republicans, que dins les Corts eren el Partit Demòcrata Republicà Federa, de Francisco Pi i Margall. Federalisme (68) com una escissió del Partit demòcrata. Ideari defensa forma republicana i propugnava sistema de pactes entre diferents regions com a forma d’articular l’Estat espanyol. Partidaris de laïcisme de l’Estat. ampliació de drets democràtics, intervencio de l’Estat en condicions laborals. Petit burgesia, part del moviment camperol i obrer, abans que fos stret per idees anarquistes i socialistes.
República rebuda amb entusiasme per republicans, que van ocupar corporacions municipals i van constituir Juntes revolucionàries en molts llocs. Revoltes populars demanen abolició de consusm i cinquenes(només els rics sels podien saltar pagant). Dirigents republicans a favor de respectar legalitat i dissolen les Juntes i reprimeixen revoltes. Un cop pacificat, eleccions a Corts. Republicans guanyent (60% abstenció). 1 de juny del 73 corts s’obren i nou regim com República federal. Projecte de Constitució que declarava l’organització federal de la República: Poder repartit entre institucions autònomes (municipi, regió, nació), 15 estats més Cuba i Puerto Rico. Semblant a la del 69.
Rep. accelera conflicte carlí. Juliol del 73 s’estén per Catalunya. Victòries governamentals frenen l’avenç pero no acaben la guerra fins al 76. Cuba segueix en guerra, autoritats de Cuba eren proclives al projecte de restauració borbònica.
Poblacio radicalitzada per aspiracions revolucionàries expandides per bukuninistes (anarquistes), s’alcen cantons independents. Provocats per artesans, botiguers, assalariats dirigits; federals intransigents decebuts per la nova República.
Pi i Margall dimit davant la disjuntiva de sufocar la revolta amb armes. Salmerón substitueix, inicia acció militar en contra del mov. cantonal. Abandona el govern al septembre, per pena de les penes de mort imposades contra els activistes. Castelar, conservador, al poder.
Castelar no tenia majoria i va suspendre les sessions parlamentàries i va governar autoritàriament per por de ser destituït pels federals. Dona poder a l’exèrcit. Al 73 volien forçar la seva dimissió. AL 3/1/74 el fan fora 120 vs 100 vots. Per impedir una formació de govern centreesquerrà, Pavia envaeix l’hemicicle amb la Guàrdia Civil i dissol l’Assemblea. No hi ha resistència. Poder als unionistes i progressistes amb Serrano al capdavant.
29 /12/74, pronunciament militar de Martínez Campos, proclamant Alfons XII rei. 1 /12/74, Alfons havia signat el Manifest de Sandhurts, programa de la nova monarquia, règim monàrquic de signe conservador i catòlic, defensa ordre social però garanteix el funcionament del sistema polític liberal.
constitució 69
Constitució 69, liberal democràtica.liberal democràtica. Més llibertats que en altres europees de l’època.
1-Sobirania nacional
2-Sufragi universal masculí
3- Amplia declaració de drets que juntament amb els tradicionals granteix llibertat residència, ensenyament, o culte i inviolabilitat del correu.
Monarquia es manté al govern, rei corresponent al poder executiu i facultat d dissoldre les Corts, però el poder per mitjà dels seus ministres que elaboraven les lleis a les Corts. Rei sancionava o promulgava. Es proclama independència de poder judicial.
Reorientació de la política econòmica. Establir legislació que permes o facilités el capitalisme, protegir interessos econòmics dels burgesos. Defensa del lliurecanvisme i obertura del mercat espanyol a entrada de capital estrangera. Fomentar competència i lliure iniciativa. Es fixa la pesseta per unificar el sistema monetari. Problema, Hisenda amb Deute Públic elevat. Inexistència de recursos. Es fa servir el patrimoni miner, es ven o es concessiona. Coherent amb programa de liberalització. Liberalització dels canvis exteriors, aprovada al juliol del 69, Llei de Bases Aranzelàires (Aranzel Figuerola).
Nova constitució i sistema polític consoliden principis liberal-democràtics defensats per els partits impulsors de la revolució, pero frustren aspiracions d’altres, com les reivindicacions de caràcter popular. Disgusta a aspirants de règim republicà. Es manté el culte i clergat. Model socioeconòmic intacte.
Arribada d’idees internacionals, (expansió anarquisme i socialisme) obren una nova etapa a l’organització del proletariat i camperols.
conseqüencies de la gloriosa revolució
Govern i Corona aïllats. Només tenen el suport dels beneficiats del govern, que eren pocs. Ni els moderats, només la “camarilla”. Quan les escasses tropes fidels son derrotades a Alcolea, Isabel va a l’exili a frança al 29 septembre del 1868.
Poder efectiu a Juntes Revolucionàries i mov. popular, que havien transformat un cop militar en una revolució durant primeres setmantes. Fi moderantisme i borbons. Diverses revolucions i s’imposa la de Prim o la de Serrano. Primes dies d’octubre, els signats del Pacte d’Ostende prenen direcció i fan govern provisional.
Dissolució Juntes i desarmen la Milícia Nacional que els havia suportat. Programa reformes.
Llibertat impremta,
dret reunió i associació
i el sufragi universal;
es va aprovar la reforma de l’ensenyament,
la democratització d’Ajuntaments i Diputacions i l’emancipació dels fils dels esclaus a les colònies.
Alhora, el Govern provisional va convocar eleccions a Corts constituents. Les eleccions, celebrades per primera vegada a Espanya per sufragi universal masculí – només per a homes més grans de 25 anys – van donar la victòria a la coalició governamental (progressistes, unionistes i un sector dels demòcrates) i van crear també tres importants minories dins de les Corts : els carlins, els moderats i els republicans.
constitucio del 69
