filosofyLOcke Flashcards
Contracte social
Món grec: Viure en societat és natural, ésser humà era zoón politikón (animal social, només s’harriva a formar-se com humà en un context social).
Si no es natural, planteja preguntes sobre l’existència de la societat civil.
Contractualisme social, Hobbes, Locke, Spinoza o Rouseau en contra de la sociabilitat per naturalesa. Societat és convicció.
Locke presenta versio de contracte social al “Segon tractat sobre el govern civil”, despres del primer tractat on refuta els arguments a favor de la monarquia absoluta per dret divi.
Estat de naturalesa.
Situació pre-política, anterior al pacte. Situació de llibertat absoluta, sense límits a les vides dels individus. L’únic limit és imposat per la llei natural, la raó. La raó ens dota de drets naturals, la vida, la llibertat i la propietat. La raó ens ensenya a respectar als altres humans com a iguals i no danyar la seva vida, salut, llibertat o possessions.
Al transgredir la llei natural, es perden aquests drets i un es exposat a possible dany, pot ser castigat. Com som iguals, qualsevol el pot castigar. Drets naturals inclou el dret a castigar qui no els respecti. L’acte de castigar no es una transgressió ja que, al transgredir, ens posem en estat de guerra contra els altres.
Càstig ha de ser proporcional a la transgressió per evitar la seva repetició. Donada la dificultat de posar aixó a la pràctica, aquesta és una de les raons per la que el govern civil existeix. En la monarquia absoluta és encara pitjor, ja que el governador no és responsable davant de ningú de castigar de manera improporcional.
Crítica, estat de naturalesa mai ha passat a l’història. Contrargument, Les nacions estàn en un estat de naturalesa a gran escala i que aquiell que no dona el seu consentiment per formar part d’una societat política també està en estat de societat.
El pacte i la societat civil
Estat de naturalesa de Locke relativament pacífic, no com l’estat permanent de guerra de Hobbes. Pero si hi ha un estat de guerra latent. Tothom vol tenir garantits en certa mesura els seus drets. La millor manera de assegurar-ho és amb un poder per sobre de tots que vetlli per els seus drets. Pacte origen de la societat civil. Cadascú que signa dona consentiment per entrar a formar part de la comunitat. Formen un cos polític entre tots. La primera decisió, constitució de la societat, unànime, qui no està d’acord torna a estat de naturalesa.
Un cop signat el pacte, el cos del que formen part es guiara per les decisions de la majoria. Compromís amb altres a seguir la regla de la majoria, no fer només les decisions que li convenen.
Posterior a la societat es forma el govern. Implica que: govern es pot dissoldre sense dissoldre de la societat; el govern depén de la societat, si aquesta cau, el govern cau. També implica que el govern és un “delegat” de la societat civil, institució a la que es cedeix el poder només per comoditat.
No hi ha documentació escrita d’aquest origen ja que l’origen és anterior als documents. Un cop s’investiga ja ha passat massa temps. Hi ha qui pensa que el govern originalment el tenia el pare, cosa que ens porta a la monarquia absoluta per dret diví. Pensament erroni, mai s’ha dit res del dret divi fins l’inici de la teologia va agafar força. A més, en aquells moments primitius tampoc no s‟admetia que el poder del pare tingués dret de domini o que era el fonament de tot govern; simplement, era la millor opció en aquelles circumstàncies: el que interessava era protegir-se d‟enemics externs, la població i els béns eren escassos i no hi havia lloc per a l‟avarícia o els abusos de poder. Si fos veritat que el dret del pare és l‟origen del govern, aleshores només hi hauria una monarquia universal. Al contrari, hi ha pluralitat d‟Estats i de governs perquè grups d‟individus es van separar en algun moment de la jurisdicció imperant i es van negar a obeir-la, establint per consens nous governs en altres llocs.
Es dona el consentiment de manera implícita si un contínua vivint a la societat un cop arriba a la majoria d’edat. Consentiment exprés (explícit) o tàcit (implicit). Si la persona té propietats , dona el consentiment tàcit. Però si es despren de les propietats, el consentiment a ser governat acaba. No é sun compromís tan gran com el consentiment exprés.
El consentiment exprés només queda sense efecte quan el govern es dissol. Això passa si una forsa estrangera sotmetés els membres de la comunitat, es dissol la societat i el govern, els individus tornen a estat de naturalesa. O si el govern es dissol per causes internes, si no compleix la seva finalitat encomanada (protegir els drets naturals dels individus), ja que el pacte es fa precisament per aquella raó, per evitar o castigar formalment les vulneracions. Poble te dret a desobeir, dret de desobediència civil. Mecanisme semblant al de l’estat de naturalesa, governant que incompleix la seva finalitat es posa en estat de guerra amb el poble i perd el poder cedit, llavors es pot formar un nou govern.
Mentres que els indivius hobbesians sacrificaven tot per garantir supervivència, els de Locke només sacrifiquen el dret d’executar la llei natural i els seus propis jutges. Locke es decanta per una monarquia parlamentària on el monarca té papers cada vegada més simbòlics.
Divisió de poders: Executiu (govern) i legislatiu (Parlament, controla al executiu.) En l‟exercici del poder legislatiu participen, en condicions de llibertat i igualtat, directament o per delegació, tots els membres del cos social. La llei emana, en última instància, de la voluntat dels ciutadans, i el poder executiu s‟encarrega únicament de la seva execució. Això suposa un pas important, tot i que encara insuficient, per evitar els abusos de poder.
L‟origen de la propietat
Propietat part dels drets naturals. Som propietaris de la naturalesa. En un principi, Déu va donar la terra al gènere humà, llavors que ens legitima a considerar-nos propietaris de res a títol individual. El treball. Sóm propietaris de la nostra persona i el treball i esforç del cos. Si posem esforç a un objecta donat de la natura, aquest ens el podem apropiar, ja que li hem aportat part que ens pertany (el nostre treball). La resta d’individus perden dret comuns sobre allò(sempre que existeixi en quantitat suficient per la resta). No fa falta el consentiment d’altres.
Hi ha un límit. No podem apropiearnos de tot el que volguem. Ens podem apropiar d’allò que podem aprofitar abans que es faci malbé, la resta és comú. No es pot privar als altres de part de la riquesa natural que els correspon. Quant la terra, només ens podem apropiar de la quantitat que podem treballar o cultivar profitosament, mentre que hi hagi prou terra al planeta epr tots.
La relació que estableix entre treball i propietat li permet a Locke insistir encara més
en la idea que la propietat és connatural a la nostra espècie. Ho fa amb dos arguments:
1- “Com a amo de si mateix i propietari de la seva persona, dels seus actes o de la seva feina, [l‟ésser humà] porta dins de si la gran base de la propietat”.
2- Com que Déu li va imposar a l‟home l’obligació de treballar [a la dona una altra cosa], indirectament el va autoritzar o fins i tot empènyer a apropiar-se de la terra. El text de Locke permet reformular aquest argument sense fer referència a Déu dient que l‟humà està obligat a treballar per la seva manca de recursos.
(llavors, seria aquesta obligació el que l‟autoritzaria, indirectament, a tenir propietats).
El treball també aporta valor. La natura proporciona materials en estat “brut” i l’humà els transforma amb el treball. 99% valor prové del treball.
El paper dels diners
Valor també prové de la utilitat. Però canvia amb els diners. Or i plata no tenen utilitat per a la subsitència, però el seu valor és onvenció humana. Adquireix valor per un acord entre individus. La elecció d’aquests metalls es vasa en la seva perdurabilitat.
Com que no es fan malbé, es poden acumular en grans quantitats, no hi ha el límit de la llei natural mencionada anteriorment. Els diners es poden acaparar legitimament. Però la llei natural desapareix completament. Abans, acumular més del que es pot aprofitar era ximple i injust, ara, com que es pot vendre, es pot acaparar més del que es pot consumir, sense vulnerar els drets de ningú. Pensament liberal.
“És evident que els humans van estar d’acord que la propietat de la terra es repartís d’una manera desproporcionada i desigual […]. per un acord comú, van trobar i aprovar una manera de posseir legítimament i sense dany per a ningú majors extensions de terres de les que cadascú pot servir-se per a si”.
Degut a l’existència d’un valor durador amb l’existència del comerç, es pot posseir més enllà de les necessitats immediates.
Augment de població i d’engrandir els propis dominis d’un pels diners forma escassetat. Llavors es formen les fronteres i regulen amb lleis les propietats dels individus i de la societat.Al mateix temps es van formar lligues entre Estats o regnes que van renunciar, expressament o tàcita, a qualsevol dret sobre la terra aliena.
