Mill vi japi Flashcards
L’utilitarisme :/
Una ètica conseqüencialista, a posteriori, basada en l’expriència. Segueix el positivisme ja que vol reformar la societat sobre principis empírics. L’experiència mostra que el que impulsa als humans és la felicitat, això el dona criteri ètic, el “principi d’utilitat”. Felicitat hedonsita “plaer i abscència de dolor”. En utilitarisme, es busca un hedonisme social, major felicitat per major nombre de persones.
El ppi de major felicitat és tant a l’ora d’actuar com legislar, és ètic i part de filosofia del dret. L’ètica evita tendències egoistes tenint en compte la felicitat global. La filosofia del dret evita una “dictadura de la majoria” protegint els drets individuals o de minories.
Jeremy Bentham.
Vol definir una legislació científica per racionalitzar el sistema jurídic anglès. Únic fi de les accions és la felicitat (plaer). Altres conceptes morals (virtud, justícia), només interesen segons la seva contribució a la felicitat. Calcul felicífic, aritmètica de plaer. Bentham planteja calcular el grau d’utilitat segons criteris quantitatius (durada, intensitat…). Davant un dilema moral només cal calcular.
Les conseqüències (plaer/dolor) s’anomena sancions.
1. Físiques/naturals: Provocades per causes naturals
2. Polítiques: Imposades per legislació (presó)
3. Morals/populars: Imposades per altres (reputació)
4. Religioses: Imposades per Déu.
Legislació científica observa set factors quantitatius i l’instrument per fer complir les lleis són les sancions polítiques. Fa falta un Estat de mínims per no reduir la felicitat.
James Mill:
La felicitat de l’individu va associada amb la felicitat d’aquells que estima, per tant cal vetllar per la felicitat dels altres. Buscar la felicitat d’altres, encara que sugui per la teva mateixa, és altruista.
2.1 El principi d’utilitat
EL principi d’utilitat, el “credo” de l’utilitarisme: una acció bona és bona en la mesura que pot promoure felicitat. La cerca de la felicitat s’erigeix en norma rectora de la conduta humana i en patró de moralitat. És criteri per decidir i jutjar les accions, ja que és el fi de la vida humana.
PROVA DEL PRINCIPI D’UTILITAT empíricament.
- Observació: La gent desitja la felicitat (fal·làcia naturalista, s’extreu una norma a partir de fets individuals). Es prova que la felicitat és un dels fins de la conducta humana, però no es sap si és l’unic.
- Allò que desitgem ho desitgem com a mitja de felicitat o com a ingredient/part de la felicitat. En el cas de la virtud, Mill diu que la virtud ha de relacionar-se amb la felicitat per desitjar-la. Aquell que és virtuós sense buscar felicitat ho és per habit, el cual va començar amb la felicitat. L’única diferència que té amb els diners i el poder es que aquests es poden tornar perjudicials als altres.
Prova del ppi d’utilitat: “la naturalesa humana està constituïda de tal manera que no desitja res més que la felicitat”. Tot allò que no es consideri un mitjà per a la felicitat, haurà de considerar-se una part o ingredient d’ella, ja que la felicitat és l’únic fi de les nostres accions. Per tant, el criteri per jutjar la conducta humana serà, exclusivament, el foment de la felicitat.
ÉS POSSIBLE LA FELICITAT?
Al plantejar que l’èsser humà no pot ser feliç, respon:
Encara que la felicitat sigui inassolible, es pot mitigar la infelicitat.
La felicitat no s’ha d’entendre com un èxtasi permanent. Simplement abscència de dolor amb moments d’exitació. Ideal és combinació de tranquil·litat i emoció.
És assolible.
La felicitat com a plaer
Felicitat = plaer.
Alguns plaers són qualitativament superiors, s’oposa a Bentham i a Epicur. Per trobar-los fa servir el criteri dels experts, on diversas personas que han experimentat diversos tipus de plaer expressen quin és el millor que han sentit. L’experiment resulta en que els autors concorden en quant als plaers preferibles, que són els plaers de la raó (exigeixen més esforç però són millors).
Al objectar que molts humans tenen prou amb plaers inferiors/animals, Mill argumenta que no es felicitat, és acontentament impropi de l’humà. Una persona formada té capacitat de comprendre millors plaers i no gaudirà només amb plaers animals, però tindra una tendència a patir més. “Millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet”.
L’hedonisme social
Felicitat del major nombre de persones i éssers sensibles, ja que la felicitat individual va lligada amb la de la comunitat. L’utilitarisme clarifica que no es tracta sobre la felicitat de l’agent, sinó de la de tots els afectats. L’agent ha de ser imparcial al jutjar els seus beneficis “un espectador benevolent i desinteressat.” (MOLT DIFERENT DE KANT: JUTJAR SENSE BARREJAR CAP INTERÉS = OBJECTIVAMENT VS JUTJAR DESINTERESADAMENT = SUBJECTIVAMENT TENINT EN COMPTE LES CONSEQÜÈNCIES)
Aquí s’inclou la regla d’or de l’ètica “no facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu”.
En quant a la “sanció última” que ens empeny a complir el principi de la major felicitat per al major nombre, la podem dividir en 2.
a) externes: Pressió social, lleis …
b) internes: la nostra consciència moral.
a) reforcen però no obliguen
b) obliguen. És un sentiment moral, el de la simpatia, tots el tenim però es cal educar. L’educació ha d’enllaçar la felicitat individual i la del conjunt de la societat. Si estigués prou desenvolupat, no caldrien sancions externes.
Davant la crítica que aquesta ètica demana massa de la gent, Mill argumenta que la seva etica no diu res sobre els motius per els quals actuem, són correctes si segueixen la norma (accions morals = accions legals). Salvar a algú d’ofegarse és una bona acció encara que tingui recompensa. Etica a posteriori, empírica. Amb experiència ens podem anticipar a les conseqüències i saber si l’acció serà bona segons aquestes.