ah shit here we go again Flashcards
Intro Renovació borbònica
Pronunciament de Martínez Campos a Sagunt, desembre 1874. Restaura monarquia a Alfons XII. Sistema configurat per Antonio Cánovas de Castillo, que va ser regent fins a l’arribada del rei al gener del 75.
Sistema polític canovista, caciquisme, control social que les obligarquies exercien.
Primer Periode: a) Regnat d’Alfons XII 75-85. Etapa de consolidació i penitud de l’Estat.
b) Regència M.Cristina 85-1902 La crisi del 98 esquerda les bases del sistema i es prenen mesures per regrenerar la vida política i social del pais.
Segon període: crisi del sistema de la Restauració. El regnat d’Alfons XIII (1902-1931).
Cánovas líder del Partit Liberal Conservador. Redacta Manifest de Sandhurst. Cop d’Estat té exit per la passibitat del capità general de madrid Fernando Primo de Rivera, antic unionista. Conservadors happies, es preten superar problemes del liberalisme precedent.
EL NOU SISTEMA I LES SEUES BASES
Conservadora, sistema parlamentari liberal, poc democràtic. Conservadors happy pq fi de radicalització del Sexeni i busquen estabilitat politica, social i ec. Volen evitar caràcter partidistia i exloure els moderats, l’exèrcit al govern i els enfrontaments civils.
Constitucio del 76 basada en el 45.
1 Defensa valors tradicionals com la familia, la religió.
2 Sobirania compartida entre Corts i Corona, que esta al marge de la política, pero amb dret de veto, potestad legislativa compartida amb les Corts i nomenament de ministres, com a àribtre polític i garantir l’entesa i alternança dels partits. Corts tenen Congres de Diputats i Senat.
3 Confessionalitat catòlica de l’Estat i presupost de culte i clergat.
4 Declaració de dtrets, però concreció remesa a lleis ordinàries.
Exercit s’allunya de la política, pero en realitat segueix present com a instrument de pressió sobre vida civil. Poder civil per sobre del militar, però el militar te autonomia de la milícia i llibertat de l’estament militar en asumptes interns. Fi conflictes bèlics. Arribada d’Alfons treu causa al Carlisme. Al 75 es van reduint els nuclis carlins a força. Martinez Campos força rencició de carlins a Cat.Aragó i València. Bascos i Navarres es mantnen fins a la seva rencició al 76. Carlos a l’exili a frança al febrer. Fi dels furs però el sistema de “concerts econòmics” 78 permet certa autonomia fiscal, en virtut de la qual les províncies basques pagarien anualment a l’Administració central una determinada quantitat recaptada directament per les diputacions provincials.
Més tropes a Cuba i negociacions. Al 78 es signa Pau de Zanjón. Amnistia, abolició esclavitud (no es compleix fins al 1888) i prometen reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindrà diputats a les Corts. Retard i incompliment causa conflictes al 79 Guerra chiquita i l’insurrecció del 1895.
Nou sistema
Poder del sistema isabelí es tornava entre liberals i conservadors. Cánovas segueix aquesta idea igual que molts altres sistemes liberals parlamentaris Europeus. Alternança de dos partits depenent de les necessitats de les alogarquis pol. i eq. A Ehpaña oligarquis tenen aquest poder. Això junt que els altres dos pilars són la Corona i exèrcit, fa que la població quedi exclosa.
Bipartidisme i torn pacífic.
Sistema polític restauració es basa en dos partis. Partit liberal-Conservador (Cánovas de Castillo, conservadors i tradicionals, excepte carlins i integristes radical.) i Partit Liberal-Fusionista (Práxedes Mateo Sagasta, antics progressistes, unionistes i exrepublicans). Dos partits que coincidien ideològicament en el fonamental pero assumien consensuadament papers complementaris. Defensaven monarqui, Constitució, propietat privada i consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista. Partits de minories, de notables, amb diaris, centres i comitès per tota españa. Entre els dos partits eren una força homogènia per les elits econòmiques i classes mitjanes acomodades, terratinents entre els conservadors i professionals entre els liberals.
Poques diferències entre partits. COnservadors proclius a la defensa esglesia i immobilisme polític i ordre social i els liberals reformisma progressita i laic, però a la pràcita l’actuació dels dos partits no diferien gaire, degut a l’acord de no promulgar una llei que forcés a l’altre a derogarla.
Torn pacífic, alternança regular entre les dues grans opcions dinàstiques. Asegurar estabilitat mitjançant la participació en el poder de les dues famílies del liberalisme. Quan un partit es desgasta i perd confiança de les corts, el monarca crida el cap de l’oposició per formar un nou govern.
Governs del torn:
Entre el 76 i 98 van haver 6 eleccions guanyades per conservadors i 4 per liberals. Torn va funcionar amb regularitat fins al 98 quan la crisis va erosionar els polítics i partits dinàstics. Inici s XX algunes grans ciutats les forces de l’oposicio es van convertir en hegemòniques, trencat el monopoli dels partits dinàstics. Però el tron va sobreviure fins al 1923.
Conservadors 1875-1881. Liberals no comencen reformes durant els primers anys, reformes de Sagasta durant Govern llarg, 1885 i 1890. Desaparició del rei al 1885 impulsa a cons. i lib. a fer el Pacte de Pardo que donava pas a un govern liberal amb un tarannà reformista, que va permetre continuïtat del sistema. M.Cristina, viuda d’Alfons XII regent fins al 1902 quan alfons XIII arriba a majoria d’edad.
Nou govern liberal du a terme reformes amb idees associades a les de la rev del 68:
1. Sufragi universal masculí per a comicis municipals (1883)
2. Llei d’Associacions (1887)
3. Abolició esclavitud (1888)
4. Sufragi universal masculí (+25) per a eleccions generals (1890). Passa de 800 000 a 5 000 000.
(El sistema ancara fa que el el sufragi no ho faci democratic)
La crisi agrària i el retorn del proteccionisme
Ejpaña agricultura 50% PIB. Valor de producció de cereals supera 50% de producte agrari.
Despres de males collites entre 79 82, importacions de blat i farina augmenten i els preus baixen. Pasa pq arriba a europa productes de preus baixos nord americans i russos, a causa de reducció de temps i costos de transport per avenços de navegació.
Regions productores com Castella es troben que la reducció d’ingressos per alts costos de producció els deixaben sense beneficis. S’empobreixen els que cultiven terres menys eficientment i han de vendre a major preu. Protestes, coordinades per la Lliga Agrària, formada per propietaris cerealístics, pressionen per a un aranzel protector. Disminució benefisis rebaixa salaris de jornalers. Agitacions pageses.
Crisis cerealística + viticultura. Descens producció França degut a plaga lil·loxera augmenta demanda de vi espanyol per barrejar amb francés. Des del 78 fins a inicis dels 90 alça en exportacions de vi. FInals de setanta plaga atravesa Pirineus i es difon per EjpaÑa. Destrueix centenars de milers d’hectàrees de vinya i només hi ha recuperació per un cep americà immune a la malatia. Plaga entra a 79.Cal replantar totes les vinyes per el nou cep.
A catalunya, zona molt afectada, augmenta conflictivitat agrària entre camperols arrendataris (rabassaires) i propietaris que volen renovacions de contractes més afavorables per el seu interés. Volien posar fi a una forma de tinença de la terra que limitava els drets dels propietaris i convertir-los en simples arrendataris. L’exportació d’olí d’oliva i cítrics va moderar la gravetat de la crisi.
Politicament, retorna proteccioniste. Relacionada amb tendència europea. Ascens de protecció aranzelària a europa. Fi lliure canvi. Pressió per productors de cereals, grans propietaris, industrials tèxtils Catalans (a través de Foment de Treball Nacional), siderúrgics de Biscaia (Lliga Biscaïna de Productors) fa que al 91 s’aprovi l’aranzel per Cánovas del Castillo. Importància de la lligua agrària.
Població i industria consumeixen energi i aliments més cars. Augmenten costos de producció i disminueix renda de families per compar bens, reduint creixement ec. Afavoreix unicament a productors de cereals i al carbó.
CONFLICTES COLONIALS
Fi isabelisme am política colonial expansiva. Entre la Pau de Zanjón, fi de la Guerra dels Deu Anys, pau durant 17 anys. Es va a introduir a la colònia alguna de les reformes defensades per autonomistes illencs, però no es descentralitza res (cubans segueixen sense poder) i la política protecionista empitjora economia. Noves revoltes.
Durant el Govern llarg dels liberals, el Partit Autonomista Cubà recolza programa reformista propiciat per Madrid, però l’única reforma que es fa és l’abolicó de l’esclavitud 1888 i lloc als cubans a les Corts. Propostes de dotar Cuba l’autonomia i tenir reforma de l’estatut colonial de Cuba plantejats al 93 va ser rebutjades.
Tensions augmenten i proteccionisme dificulta comerç aamb estats units, gran comprador. Aranzel del 1891, provoca intercanvis desiguals per tant Cuba com EUA. EUA amenacen de tancar portes de mercat nordamerica als productes principals Cubans (sucre i tabac) si no es modificaven els aranzels. al 94 EUA adquirien el 88,1% de les exportacions cubanes, però només se’n beneficiava del 37% de les importacions.
1892 José Martí forma Partit Revolucionari Cubà, prota de revolta independentista iniciada al 24 febrer 1895 (crit de Baire). Insurrecció comença a la part oriental de l’illa. Dirigents: Antonio Maceo i Máximo Gómez. Estenen la guerra a l’occident, tradicionalment menys rebel. Cánovas envia exèrcit a Cuba, davant Marínez Campos millor combinador de repressió militar i flexibilitat per arribar a acords.
Manca d’èxits fa que es rellevi Campos per general Valeriano Weyler, més contundent amb la força. Ofensiva de Weyler acompanyada per la “Concentració” de camperols en llogarets tancats. Dificultat de preoveir aliments i falta mèdica crea mortalitat elevada civil i militar. Es destrueixen enginys, plantacions, vies fèrries i economia cubana.
Assasinat Cànovas (agos 97), govern liberal decideix conciliar. Rellevan Weyler i donen a Cuba autonomia 97, sufraig universal, igualtat de drets i autonomia aranzelària. Reformes massa tard. Indepes tenen suport dels americans i neguen a acceptar el fi de les hostilitats declarada unilateralment per els espanyols.
Alhora a les Filipines 96-97, la presència espanyola era més feble i es limitava a les ordres religioses, explotació de recursos naturals i com punt comercial amb la Xina. Aixecament filipí reprimit i José Rizal executat (dirigent). Insurrectes funden mov. indepe Katipunan. AL 98 EUA entra en guerra per l’enfonsament de Maine al port Havana. 18 abril americans intervenen a Cuba i Filipines. Derrota ràpida a Cavite (filipies) i Santiago (Cuba). Pau de París, abandonament espanyol de cuba, puerto rico i filipines. Queden sent Americanes.
LA CRISI DE 1898
Derrota del 98 posa societat espanyola en un estat de desencís i furstració. Destrucció del mite i imperi espanyol mentre que la resta d’europa conquista. Espanya paper secundari internacionalment, extranyers pensan que és una nació moribunda, exèrcit ineficaç, sistema corrupte, polítics incompetents. Repercusions econòmiques i polítiques inmediates van ser menors de les esperades. No va fallar l’Estat ni crisi política. Restauració sobreviveix el desastre, la supremacia segueix. No hi ha crisi econòmica malgrat la perdua de colònies. Inflació baixa, reducció del Deute Públic i gran inversió provinent de capitals repatriats. El desastre era moral i ideològica.
Naixement regeneracionisme: intent de canvi, però incapaç del mov. renovador polític per canviar el sistema basat en poders oligarquics.
Apareixen molts moviments que van criticar el sistema de la Restauració. Després del 98 sorgeixen moviments amb cert supor de classes mitjanes, exemplificats per pensament de Joaquí Costa: Deixer enrere els mites d’un passat gloriós i modernitzar ec. i societat i alfabetitzar la població.
Generació del 98. Intel·lectuals pessimistes, crítica de l’endarreriment peninsular i reflexió sobre el sentit d’Espanya i el seu paper en la Història.
Sistema no soluciona res, desgast del govern de Sagasta. 1899 reina dona confiança a nou lider conservador, Francisco Sivela, elecions. Nou govern vol renovar, entren figures alienes a la política com el general Polavieja o regionalista conservador Manuel Durán i Bas. Es treuen projectes descentralitzadors administratius, augmenten tributs sobre productes de primera necesitat i nous impostos.
Això causa una vaga de contribuents i ministres renovadors dimiteixen. Al 1901 la reina dona el poder als liberals. Es promet regeneració però no hi ha impacte real. El sistema de la Restauració sobreviveix.
manipulació electoral
Manipulació electoral i caciquisme (tupinades). El sistema falsificava i comprava vots i feia servir l’influència d’individus determinants sobre la societat (caciquisme). Es restableix el sufragi censatari, tracte favorable a districtes rurals ja que són més fàcils de manipular.
Control electoral per el ministre de la Governació i els Cacics locals. El ministre feia un encasellat on escollia quins candidats serian escollits i a on. Els governadors civils transmetien la llista de candidats “ministerials” als alcaldes i cacics. Tupinada: Sistema d’adulteració dels resultats electorals. Es falsificava el cens de persones mortes i vives, comprar vots, impedir propaganda de l’oposició…
Els cacics eren individus o famílies, que per la seva influència política io econòmica controlaven una circumscripció electoral. Sobre tot a zones rurals, ja que feien informes i certificats personals, controlen el sorteig de les cinquenes, porporcienen llocs de treball… Alta abscenció ajuda. només 20% participa.
Republicans, carlins, socialistes i nacionalistes es queden fora del govern.
