morhistory, Construcció estat liberal. Flashcards
Primera guerra Carlina
Al 33, partidaris de l’absolutisme (carlistes / carlins / tradicionalistes) es van aliar amb Carles Maria Isidre i no reconeixien a Isabel II com a successora legítima de la Corona. Aquests grup incolia a part de la noblesa rural, gran part del clergat i una base social camperola de les zones rurals de les províncies basques, Navarra i part de Catalunya, Aragó i València. Gran part eren petits propietaris empobrits. Lema «déu, patria i furs» a favor d’absolutisme,esglesia catòlica i sistema foral particularista.
Els isabelins/liberals eren formats per alta noblesa latifundista, funcionaris, jerarquia eclesiàstica; eren fidels a Ferran VII i al seu desig que la seva filla fos reina. Per a obtenir més suport, Cristina accepta elgunes reformes il·lustrades per guanyar-se a les classes populars de les ciutats i les classes mitjanes il·lustrades,
El conflicte durarà del 33 fins al 39 encara que alguns carlins combatran fins al 40
Desenvolupament guerra
Inici guerra a axeicament carlin a les Bascongades. Control àmbit rural de part de actual País Basc i Navarra. Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria i Pamplona Isabelins.
Carlins tenen suport del nord del país, guerrilles. Tardança d’actuació de l’exèrcit fa que Carlins (Zumalacárregui) organitzi un exercit de 25000. General Cabrera unificava partides aragoneses i catalanes. Carlos entra al pais, no arriba a Madrid. Rússia, Prússia o Àustria suport a Carlos. Anglaterra, França i Portugal suport a Isabel.
Zumalacárregui mor el 39 en el setge de Bilbao. Bilbao es manté. Del 37 al 39, la divisió entre carlins acaba la guerra. Transaccionistes volen pactar i intransigents volen lluitar. Maroto acorda en nom de part dels Carlins amb Espartero al Conveni Vergara (39). Es mantenen furs de províncies basques i a Navarra, oficials carlins a l’exèrcit nacional.
LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME A ESPANYA
Antig règim es desfà irreversiblement entre el 33 i 43. Progressistes ho desmantellen jurídicament, nova concpció propietat i transfomació a Estat liberal.
La guerra va accelerar el procés de revolució liberal. Martínez de la Rosa promulga Estatut Reial al 34. Preten reconeixer dres i llevertats polítiques, sense acceptar sobirania nacional ni separació poders. Corts voten els impostos pero no tenen activitat legislativa sense el rei. Liberalimse censatari limita representació parlamentaria a sectors “responsables” (classes acomodades)
Divisió entre moderats i exaltats augmenta. Dues tencencies liberals moderats i liberals progressistes. Durant la guerra la Corona es veu obligada a implantar reformes progressistes.
L’arribada al poder del progressisme
Progressistes influencien a la Milícia Nacional i a les Juntes revolucionàries. AL 35, provoquen revoltes populars, Andalusia, es van reunir a Andújar (Jaén). Barcelona, cremen convents, fàbriques i culmina amb la constitució d’una Junta que va aplicarse durant setmanes el govern del Principat. Madrid, 16 agost, petició a la regent que expressa demandes de les Juntes.
Corts es reuneixen, llibertat de premsa, nova llei electoral, extinció de clergat regular, reorganització de la Milícia, 200000 homes van al front.
María Cristina encarrega a Mendizábal a formar govern liberal progressista. Quan intenta desamortitzar béns del clergat, clergat i noblesa pressionen per que l’abdicació de Mendizábal. Quan es destituit al 36, hi ha revoltes progressistes que demanen necessitat d’un règim constitucional i un model social i econòmic liberal. Després de l’aixecament progressista de la Guarnició de La Granja M. Cristina restablí la Constitució de Cadis (12) i donà el poder al PROGRESSITA CALATRAVA que va proposar a Mendizábal com a ministre d’hisenda.
Les reformes progressistes
(1835-1837)
En dues etapes, de setembre de 1835 a maig de 1836, d’agost de 1836 a finals de 1837, Mendizábal ministre hisenda.
COncepció jurídica de drets de propietat i propietat agrària. Reforma agrària de tres àmbits essencials, consagraven principis de propietat privada i lliure disponibilitat de la propietat.
Dissolució règim senyorial amb la llei del 26 d’agost del 37, senyors perden atribucions jurisdiccionals (dret d’exercir justícia) però conserven terres que els camperols no poden acreditar documentalment com sèves. Pagesos perden dret a la terra i passen a ser arrendataris. Senyor passa a ser propietari agràri.
Desvinculació també iniciada a Cadis, al 37 s’alliberen terres de patrimonis vinculats i els propietaris les poden endre. Extensions grans passen al mercat.
MEndizaval, per desvincular, al 26 dissolució d’ordres religioses (excepte educatives i hospitalàries) i confiscació per part de l’Estat del patrimoni de les comunitats afectades. Territoris subhastats públicament. Es compren amb diners o títols del Deute. Així preten aconsguir recursos per acabar amb el Carlisme.
Liberalització de l’economia. Abolicio de privilegis de la Mesta (36), dret a tancar explotacions amb tanques, lliure explotació de muntanyes o vinyes (33-34), llibertat d’arrendament agrari, perus, emmagatzematge i la del comerç interior per gran part de productes (36). Abolició privilegis gremials, llebartat indústria i comerç, eliminació de duanes interirors, eliminació de delmes eclesiàstics.
La Constitució de 1837
Setembre 36, govern progressista es constituït. Convoquen Talls extraordinàries. Corts aproven la Constitucio el 8 de juny del 37.
Acceptar la tesi del liberalisme doctrinari (conservadors). Corona poder moderador. Sobirania nacional, declaració de drets dels ciutadans (llibertat de premsa, d’opinió, associació…), divisió de poders, absència de confessionalitat catòlica.
Segonna cambra, Senat (conservador) concedeix més poder a la Corona, veto de lleis, dissolució Parlament, Nomenar i separar lliurament els ministres). Llei emprenta, finançament del culte catòlic. Sistema electoral restringit (2/4% de població inclosa.)
La crisi del progressisme: la regència d’Espartero
(1841-1843)
A les eleccions del 37, moderats obtenen majoria i ocupen govern (degut a la llei electoral). Moderats intenten desbirtuar elements progressistes i democràtics de la legislació del 37 sense sortir del marc constitucional.
-Llei electoral més restrictiva
-Limitació de llibertat d’impremta
-Llei d’Ajuntaments (la Corona escull els alcaldes de les capitals de província)
-Legislació que tenedeix a tornar els bens al clergat secular i els béns expropiats a les ordres religioses. Es prepara reimplantació del delme.
Suport de Maria Cristina provoca enfrontament directe de progressistes amb la Corona. Moviment insurrecional s’alça en nombroses zones del país (Juntes revolucionaries). Maria Cristina dimit (forçada per espartero.) Espartero assumeix regència (41) amb suport popular ja que va contribuir a la victoria contra els carlins. Convoca eleccions, guanyen els progressistes. Actitud autoritària. No coopera amb les Corts i s’ailla dels seus propis correligionaris. Al 42 obre el mercat, teixit anglés entra al país i amenaça economia catalana (aranzel lliurecanvista). Aixecament a Barcelona (burgesia i classes populars) Espartero bombardeja barcelona fins a la seva submissió.
Moderats conspiren amb Narváez i O’Donnell. Al 43 Espartero abandona regència i es va a l’exili a Anglaterra. Les corts van nomenar a Isabel II major de edad (13 anys) per no posar un nou regent.
LA CONFIGURACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL (Agrupacions polítiques)
MODERATS: Grup heterogeni: Terratinents, comerciants, intel·lectuals conservadors, vella noblesa i alt clergat i alts comandaments militars. Ramón María Narváez i Francisco Bravo Murillo.
Defensaven:
1. Dret a la propietat.
2. Restringien sufragi segons la riquesa dels electors.
3. Defensa dels principis d’AUTORITAT I ORDRE SOCIAL.
4. Desconfiança de la participació de les masses en la política.
5. SOBIRANIA COMPARTIDA: Corts i Corona amb amplis poders d’intervenció.
6. Partidaris de LIMITAR ELS DRETS INDIVIDUALS i COL·LECTIUS (premsa, opinió, reunió, associació…)
7. Defensaven la confessionalitat de l’Estat, L’Església catòlicatenia una gran invluència social.
ELS PROGRESISTES: Defensors de la llibertat. Format per: Burgesia mitjana i petita, Oficialitat mitjana de l’exèrcit, Classes populars urbanes: artesans, comerciants i professionals liberals.
Defensaven: 1. Principi de SOBIRANIA NACIONAL,
2. Predomini del PODER LEGISLATIU (corts), la corona tenia una funció moderadora.
3. Partidaris d’enfortir els poders locals,
4. Amplis drets individuals i col·lectius,
5. Principi de sufragi censatari: ampliació del cos electoral.
6. Propugnen necessitat de reforma agrària.
7. Volien limitar la influència social de l’Església.
Líders: Mendizàbal, Espartero i Prim.
LA CONFIGURACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL (Partits)
1849, escissió dels progressistes formant-se PARTIT DEMÒCRATA: Va ser la primera expressió política dels pensament democràtic a Espanya. Defensaven: el Sufragi Universal, l’ampliació de les llibertats públiques, la intervenció de l’Estat a l’ensenyament, l’assistència social i la fiscalitat per pal·liar les diferències socials i garantir el dret da la igualtat entre els ciutadans.
1854, es forma l’UNIÓ LIBERAL. Partit que va néixer de l’escisissió dels moderats i que va atreure els grusp més conservadors del progressisme.
LA CONFIGURACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL ()
La instauració del liberalisme va comportar l’existència d’òrgans representatius (Parlament, Ajuntaments, Diputacions…)
Els partits polítics seran els que proveïen de representants aquestes institucions.
Els partits polítics eren agrupacions de personalitats al voltant d’algun notable (civil o militar) i no constituïen partits amb programes elaborats, sinó corrents d’opinió o “camarillas” vinculades per relacions personals o per interessos econòmics.
La restricció del dret a vot i la manca de tradició parlamentària desvinculaven la immensa majoria de la població de la política de partits.
L’EXÈRCIT serà una peça principal per la construcció de l’estat liberal, esdevindrà un dels agents polítics més actius durant els segles XIX i XX. Els caps dels partits eren alts càrrecs militars, els oficials es distribuïen entre les diferents opcions ideològiques i la societat es va acostumar a solucionar els problemes per la via de les armes.
No era un sistema polític militar, ja que l’exèrcit mai no exercia la iniciativa d’arrabassar el poder a l’element civil, sinó que actuava com braç executor de la conspiració política.
El paper de la Corona, el recurs a l’exèrcit i l’enorme restricció del dret al vot, van marginar la immensa majoria de la ciutadania de la vida política parlamentària.
Etapes regnat isabel.
DÈCADA MODERADA (1844 – 1854)
La configuració del règim moderat (1843-1854)
La construcció de l’Estat liberal
Les alternatives al moderantisme
EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
LA CRISI DEL MODERANTISME (1856-1868)
DÈCADA MODERADA
(1844 – 1854)
Moderats aconsegueixen suport total de la corona. Reprimeixen alçaments porgressistes. Desarmen la milícia nacional, restauren la llei d’ajuntaments
La configuració del règim moderat (1843-1854)
La construcció de l’Estat liberal
Les alternatives al moderantisme
DÈCADA MODERADA (Configuració del règim moderat)
Eleccions del 44, realitzades per discretes uninominals afavorien control de cacics i del govern, va tenir lloc enmig de dificultats progressistes, pràcticament es van abstenir. Majoria moderada, Narváz entra al govern, que asseu les bases del nou Estat moderat i organitza principals isntitucions.
Regim s’assenta sobre predomini social, econòmic i polític de la burgesia terratinent (antics senyors i nous propietaris rurals). Cal consolidar un nou ordre social, protegeix conquestes de la revolució liberal contra la reacció carlista, en contra de classes populars, eliminant llibertats en nom d’ordre i propietat.
Preten establir un liberalisme conservador que reformés l’Estat en interès de les noves classes dominants.
La Constitució del 1845 recull les idees bàsiques del moderantisme:
1Sobirania conjunta del Rei i les Corts
2Ampliació dels poders de l’executiu i disminució de les atribucions de les Corts (legislatiu)
3Exclusivitat de la religió catòlica i compromís de manteniment del culte i clergat
4Ajuntaments i Diputacions sotmesos a l’Administració central
5Supressió de la Milícia Nacional
6Restricció del dret de vot, que es remet a una llei electoral posterior, i el Senat no electiu sinó nomenat per la reina entre personalitats rellevants i de la seva confiança.
Es mantenia gran part de l’articulat de la Constitució de 1837, sobretot a la declaració de drets, però se’n remetia la regulació a lleis posteriors que van ser enormement restrictives amb les llibertats.
Moderats intenten millorar relacions amb l’Església. Al 51 es signa el Concordat amb la Santa Seu, suspensio de venda de béns eclesiàstics desamortitzats, retorn dels no venuts i finançament públic del culte i clergat. EL papa PÍO IX recolza el tron d’Isabel II
DÈCADA MODERADA (La construcció de l’Estat liberal)
Construeix estat liberal en interes de determinades classes i sota els principis de centralisme i uniformització.
Reforma fiscal i d’Hisenda del 45: Racionalitzar sistema impositiu i recaptatori, centralitzant impostos a l’Estat i proporcionant contribució directa.
Abordar unificació i codificació legal, aprovant-se el Codi penal de 1851, elaborant un projecte de Codi Civil.
Reorganització de l’administració, partint de la divisió povincial de 1833, refornçant-se una estructura centralista, enfortint govenrs civils i militars.
Es posa atenció en el control del poder municipal. La llei d’anministració local del 45 va fer que els alcaldes de municipis de mes de 2000 habitants s’implantesin per la corona, i la resta per el governador civil. Estructura jerarquitzada i piramidal. Porvincies depenen del poder central a Madrid. Només Navarra i País Basc es van conservar, per evitar aixecaments Carlins.
Competencies educatives passen a les mans de l’Estat central. Creen nivells d’ensenyament i elaboren plans d’estudi. S’adopta la mètrica. Es dissol la Milicia Nacional i es crea la Guardia civil (1844), cos armat civil pero amb estructura militar, encarregat de l’ordre públic i vigilància de propietats privades.
Les alternatives al moderantisme
Poder legislatiu (les Corts) quasi irrellevants. Vida política es desenvolupa al voltant de la Cort, organització de poderosos grups de pressió (camarilles). Busquen favor real o governamental.
Nombre de votants restringit (1.1%) + manipulació i control electoral.
El calrisme és la força d’oposició més forta. Es tornen a revitalitzar els aixecaments dentre el 48 i 49 (segona guerra carlina). Partit demòcrata també s’oposa i evolucionen cap a posicions més crítiques contra la corona.
Al 54, Intentant enfortir els poders de l’executiu en contra del Parlament, causa aixecament progressista i part de moderats, pronunciament de Vicálvaro. O’Donell al front (juny 54). Manifest Manzanares, demana compliment de la constitució, reforma de la llei electoral, reducció impostos i restauració de la Milicia.
La reina Isabel II encarrega a Espartero formar un govern i va nomenar ministre de la guerra a O’Donnell.
