deskrtes wa wa crybaby dude Flashcards
Mètode
Per reconstruir l’edifici del saber sobre fonaments ferms i segurs, descartes defineix un mètode.
Aristòtil creia que cada tipus d’objecte necesita un mètode d’estudi propoi. Descartes: unitat del mètode.
Garantir certesa. Certesa: indubtabilitat absoluta, garantitzada en les metemàtiques. Transmetre les característiques matemàtiques que permeten certesa a tos els sabers, methesis universalis.
Propietats que donen certesa a mates:
a) Evidència. 2+2=4, es evident, no hi ha dubte. A la percepció indubtable se l’anomena intuïció. L’intuició ha de ser clara (no fosca, present i manifesta) i distinta (no confusa, perfectament definida i distingible).
b) Caràcter no empíric (mates són ciències formals). Allò empiric prové dels sentits, de l’experiència, que és confús i sospitós d’error. Exp sensible el subjecte és passiu, rep info. En mates, són evidents perque el nostre esperit assisteix a la seva definició i construcció.
Certesa: hi ha evidència (claredat i distinció) i si aquesta no té itnerferència amb l’experiència.
A la seva primera obra “Regles per a la direcció de l’esperit” detecta que hi ha idees depenents a altres.
a) Idees absolutes, nocions primitives. Són naturaleses simples, indivisibles, es coneixen directament per intuïció.
b) Idees relatives, nocions derivades. Naturaleses compostes, necesiten ser dividides per conèixer-les. Aquestes es pon comprendre:
1) Deducció. Pas a pas encadenant nat. simples conegudes amb certesa.
2) Impuls (fantasia), deixar-nos emportar per l’entusiasme
3) Conjectura, basant-nos en dades dels sentits.
Aquests conceptes ens portan a les regles bàsiques del mètode cartesià
a) Regla evidència. NOmés idees clares i distintes. Criteri de certesa: ha de ser clar i distint.
b) Regla d’anàlisi: Dividr probleme en parts desconegudes i reduir-ho a allò conegut.
c) Regla de síntesi: Deduir ordenadament conseqüències a partir de allò conegut amb certesa.
d) Regla d’enumeració: Enumerar tots els elements de les operacions per no ser oblidades i fer revisions constants.
Meditacions
Meditacions, exercicis espirituals d’Ignasi de Loiola. Confusió inicial, examen de consciència en busca de principis. Es comença de nou amb aquestes i es fan servir per aclarir la confusió anterior, recuperant la salut de l’anima. Similar al que vol fer Descartes, trobar els principis i tornar a començar per aclarir la confusió del món del coneixement.
1a meditació
Primera meditació:
Dubte metòdic, cualsevol concepte amb un mínim de dubte serà invalidat. Fa servir el dubtes com a estratègia per a arribar al principi segur. Hiperbolicoradical: dubte exagerat i que abasta tot, no deixa res fora. Dubte escèptic =! dubte metòdic. Escèptics neguen possibilitat de coneixement fiable, descartes fa servir dubte metòdic per trobar una veritat indubtable. Posa en dubte les bvases del coneixement d’aquell temps.
1, Sentits, sensibilitat externa, la exp. dels sentits ens enganyen. Sens interna. La percepció interna, en els somnis sabem que no són reals, són confusos i ens enganyen.
2, mates. Si hi ha un déu omnipotent, pot enganyarnos en coses molt evidents com la de les mates. Si déu no existeix, l’existència del ser és creada per un ésser imperfecte, de l’atzar. Al ser un ésser imperfecte, es poden fer més errors i jutjar malament l’evident.
Imatge: Geni maligne, ésser que s’esforça per a enganyarlo.
2a meditació
No es pot dubtar sobre l’acció pròpia de dubtar. Ha d’haver un subjecte que dubte, “jo existeixo” (Principi indubtable, principi indubtable, naturalesa simple, trobada per anàlisi)
Què soc? Essència és el pensament. Soc una cosa que pensa, una substància pensant, res cogitans.
Periode provisional de Solipsisme (només un mateix)
3a meditació
Aplica la regla d’enumeració. Sentits (existència del món) i les mates segueixen en questió.
Vol recuperar les matemàtiques, cosa que implica eliminar la idea d’un deu que ens enganyi.
Fa un exàmen de consciència sobre els seus pensaments, que són l’únic fiable en aquest moment. Identifica 3 tipus d’idees.
Innates, No són rebudes, nascudes amb nosaltres: Substàncies pensant, extensa i infinita.
Adventícies: les que semblen provenir de l’experiència del món exterior
Factícies, creades a part de les adventicies.
Les idees innates no existeixen necesàriament, només està provat la substància pensant.
Idea un argument a posteriori, partintdel fet que tots tenim i etenem la idea de substància infinita. Aquesta idea no pot provindre de nosaltres, ha de provenir d’un èsser infinit. (accepta Principi escolàstic”la causa no pot ser inferior a l’efecte”)
Jo i déu existeix. Essència del jo és pensar i la de Déu és l’infinitud, la perfecció.
4a meditació
Ja que Déu és perfecte, Déu no enganya. Matemàtiques recuperades.
L’error prové de la voluntat. L’enteniment del jo fa tot pas a pas, però al deixar-nos emportar per la voluntat ens equivoquem per fer grans salts.
Per evitar l’error, simplement hem de seguir l’enteniment
quan presenta evidència i, quan no hi ha evidència, fer el més probable.
5a meditació
Fa argument a priori. El fa ara ja que és una manera d’argumentar matemàtica, cosa que abans no era possible d’argumentar amb certesa. Variació de argument ontològic de Sant Anselm.
La idea de Déu, ésser perfecte, inclou
necessàriament la seva existència, perquè un Déu inexistent ja no seria perfecte i
entraria en contradicció amb la seva pròpia definició.
L’existència de Déu valida la regla de certesa
6a meditació
Vol recuperar els sentits, el món exterior.
a) Les sensacions que tinc semblen més vives que les que puc fingir.
b) Apareixen al meu esperit com si no procedissin d’ell, com si vinguessin donades des de fora. Sembla, doncs, que siguin causades per quelcom diferent de mi (a la sensació, sóc passiu).
sensacions són produïdes per una realitat exterior o no?
Tinc sensacions i aquestes semblen produïdes per quelcom exterior a mi, si no hi hagués res fora de mi Déu m’estaria enganyant constantment. Però sabem que Déu és bo i no enganya, llavors el món exterior ha d’existir. Aquest món existent té com a essència l’extensió, és res extensa.No significa que es pot confiar dels sentits com de l’entiniment. Sensació i imaginació són pasives (una perceb i l’altra representa). Per ser pasives, no hi ha distinció. NOmés ens podem fiar de característiques primàries (matematitzables, volum, densitat, distància, forma), no de les sensibles, qualitats secundàries.
Principis de la filo
Conclusions de les meditacions metafísiques de manera escolar. Sintetitza a:
Substància (allò que no necessita de cap altra cosa per existir)
3 substàncies: jo, món, Déu. Per definició només Déu és substància, però Descartes menciona les altres dues com substàncies per mostrar independència entre elles.
Cada subs té atributs i modes. Atributs déu, infinit, jo pensament, món extensió. Modes (maneres de manifstarse) jo nego afirmo vull dubto imagino, Déu omnipotent omniscient, món diversitat de figures i moviments que pot adoptar un cos a l’espai.
Res cogitans i extensa són substàncies finites imperfectes i creades. Res cogitans i Déu estàn dotades de raó.
Els resultats del mètode a la física
Metafísica com a fonament de coneixement. D’allà parteix la física primeri després les altres ciències.
Metafísica: Divisió anima(“jo”, ment, res pensant, res cogitans)i cos, ànima no depén del cos.
Física cartesiana, mecanicisme. El món existeix, és caracteritza per la seva extensió, manifestada en figures i moviments, matemàticament, res místic o qualitats aristotèliques. No hi ha ni potències ni actes, ni substàncies hilemòrfiques ni ànimes més enllà del jo. Convis són xocs de corpuscles antre ells, no tenen un fi. El món és una gran màquina, cal coneixer el seu funcionament.
Mecanicisme estimula estudi biològic, fisiològic i mèdic. Els cossos són “màquines” que es poden desmuntar. Fisica cartesiana aprova experimentar amb cossos. Impacte negatiu, la matèria, la natura són inferiors al pensament i estan a la nostra disposició.
Deu causa primera del moviment i crea la matèria. Quantitat de mov. al món és constant. Cada mov té una causa. Lleis del moviment formulades per Descartes: Inèrcia, llei de direcció de moviment i la llei del xoc.
esser humà i moral provisional.
Dualisme antropològic.
Ésser humà compost per res cogitans i res extensa. Independents comunicades per un punt del cervell, la glàndula pineal. Info arriba amb els “esperits animals”, corpuscles que recorren el sistema nerviós traslladant info del jo al cos i del cos al jo.
Anima indivisible, incorruptible. No diu que és immortal però diu que podem pensar sense el cos.
Anima ens dona llibertat humana, ja que el cos està regit per les lleis mecàniques. Tenim llibertad ja que si no en tinguesim, no es podria haber dubtat de tot.
Moral de provisió.
Proposa següents guies per actuar correctament sense certeses absolutes.
a) Obediència de les lleis i costums del país on vivim i a la religió en què ens han
instruït, sempre seguint les opinions més allunyades de l’excés i actuant amb
moderació.
b) Fermesa i constància en les accions un cop presa una resolució, per no perdre’s
en un anar i venir sense sentit.
c) Autodomini, esforç per canviar els propis desitjos abans que l’ordre del món.
d) Conreu de la raó i recerca de la veritat.
D’acord amb el pensament cartesià. Actuem raonablement, amb càlcul i mesura.
Passions.
Sentiments o percepcions en nosaltres que ens afecten sense tenir origen en nosaltres, són del cos, els esperits animals. Involuntàries, escapen el control de la raó. Cal tenir autodomini i sotmetreles conforme la raó.
