Medi Natural: Tot floreix Flashcards
Què és un hàbitat?
Lloc amb les condicions adequades per a que els èssers vius creixin i es reprodueixen amb normalitat
Per quines causes es pot trasformar un hàbitat natural?
Per causes naturals com vendavals, huracans, terratrèmols…
Per causes humanes com incendis, tala de boscos, extracció de roques, escombraries, contaminació, construccions…
Què passa quan un hàbitat natural es destrueix
Els èssers vius que hi habiten marxen a altres indrets perquè no troben el que necessiten
Què és la flora?
És el conjunt d’arbres, arbustos i plantes que viuen en un hàbitat
Tipus principals de flora segons la comarca
Flora de les comarques de muntanya, flora de les comarques de costa i flora de les comarques d’interior
Flora de comarques de muntanya
- Als pics de les muntanyes no hi ha boscos perque estan coberts de neu i el vent bufa fort. A la primavera i l’estiu podem trobar prats alpins.
- A la part del mig hi ha boscos de pi negre i avets (són arbres de fulla perenne)
- Al peu de la muntanya com no fa tan fred els boscos son de fulla caduca, am faigs,roures i castanyers.
Flora de comarques d’interior
- Zona del bosc mediterrani format per alzines, pi blanc i ric sotabosc de garriga amb garric, llentiscle i esbarzers.
- Zona estepària amb herbes i matolls baixos com romaní i farigola
- Zona més húmida a les ribes dels rius, amb vegetació de ribera com oms i àlbers.
Flora de comarques costaneres
Boscos d’alzina surera, de pi pinyoner i de pi blanc (amb fulles dures)
Sotabosc format per arbustos com el romaní, el llentiscle o el margalló.
Al fons del mar: posidònies
Què és la reproducció?
És una funció vital dels èssers vius, gràcies a la qual neixen nous èssers vius i així no s’extingueix la espècie
Classificació dels animals segons es reprodueixin
Poden ser vivípars, ovípars o ovovivípars
Com es reprodueixen els animals vivípars?
Neixen després d’haver-se format un temps al ventre de la mare.
Per exemple, tots els mamífers, algunes especies de tauró.
Ovípars
Neixen dels ous postos per les mares, que poden ser enterrats o incubats
Per exemple les aus.
Ovovivípars
Neixen d’un ou guardat a l’interior de la mare fins que neix.
Per exemple, alguns taurons i altres peixos, alguns rèptils i animals invertebrats.
Reproducció de les plantes amb flor
La flor és l’òrgan reproductor de moltes plantes.
Parts de la flor
Pètals, corol·la, sèpals, calze, estams, pistil, òvul
Pètals
Fulles de colors que protegeixen l’interior de la flor
Corol·la
Conjunt de tots els pètals
Sèpals
Fulles verdes que uneixen la corol·la amb la tija
Calze
Conjunt de tots els sèpals
Estams
Part de la flor on hi ha els grans de pol·len.
El pol·len és com un polsim.
Pistil
Part central de la flor que conté els òvuls
Pol·linització
El pol·len dels estams de les flors es diposita dins del pistil i arriba als òvuls.
Pot arribar pel vent o pels insectes.
Què passa un cop es pol·linitza la flor
La flor és fecundada. El pistil va creixent i forma el fruit. Més endevant la flor es marceix i perd els pètals. Finalment el fruit creix, madura i es formen les llavors.
On tenen les llavors els fruits?
Alguns les tenen a l’interior, com els prèssecs, cireres…
Altres els tenen per fora, com les maduixes.
Què necessita una llavor per germinar?
Necessita entrar en contacte amb la terra
Com pot una llavor per entrar en contacte amb la terra?
- Per aire: fruits amb llavors adaptades per ser transportades pel vent
- Per l’aigua. hi ha llavors que cauen a l’aigua i són transportades fins que toquen a terra.
- Per adhesió: alguns fruits s’enganxen al pèl dels animals
- Per expulsió: els animals mengen els fruits i expulsen les llavors amb els seus excrements
Què és la nutrició?
Cal alimentar-se, respirar i eliminar residus.
Classificació dels animals segons la nutrició
Herbívors, carnívors i omnívors.
Herbívors
Mengen plantes
Carnívors
Mengen altres animals
Omnívors
Mengen tant animals com plantes.
Per exemple el porc.
Nutrició de les plantes
Les plantes fabriquen el seu propi aliment.
- Les arrels capten de la terra aigua i sals mi.nerals i es forma la saba bruta que puja per la tija fins les fulles.
- Les fulles capten el diòxid de carboni que entra en contacte amb la saba bruta.
- Gràcies a la llum del sol, la saba bruta es transforma en saba elaborada, que és l’aliment de la planta.
- La saba elaborada es reparteix per tota la planta a través dels teixits vasculars.
- Es desprèn oxígen.
Agricultura
Activitat que consisteix en cultivar fruites, verdures, cereals per obtenir l’aliment.
Per exemple, d’horta, vinyes, oliveres, arbres fruiters, de cereals i de farratges.
Tipus de cultiu segons la quantitat d’aigua
De secà o de regadiu.
Secà: Oliveres, cereals, ceps.
Regadiu: horts, arbrers fruiters, d’arròs.
Ramaderia
Activitat que permet reproduir animals per obtenir aliment i altres productes.
Tipus de ramaderia
- Ramaderia intensiva quan els animals neixen i creixen en granges (per exemple, pollastres, conills…)
- Ramaderia extensiva quan els animals es reprodueixen en llibertat i pasturen en ramats pel camp o muntanya.
