Catala Flashcards
Romanticisme: Lloc de naixement i cronologia
Anglaterra i Alemanya duran SXVII i XIX
Romanticisme: Característiques principals
Rebuig cànons clàssics
Defensa la llibertat artística
Predomina el sentiments sobre la raó
Sentiment nacionalista amb recuperacions de tradicions
Irracionalisme, imaginació, exotisme i l’aventura
Relaciona l’humà amb la natura
Enfasis en temes absoluts
Estil grandiloquient
Transgressió de les normes literàries i les lleis morals
Romanticisme català: Característiques
Victor Hugo, Alexander Dumas i Walter Scott van ser els referents europeus més importants.
Era nacionalista, tenia nostalgia medieval, disglocia de la llengua narrativa de costums
Les primeres obres van ser l’orfaneta de Mengues o Catalunya agonitzant; Julieta
Els escriptors importants van ser Antoni de Bofarull, Martí Genís, Aguilar, Robert Robeert, Emili Vilanova, Jacint Verdaguesr i Angel Guimerà.
La renaixença: Cronologia i definició
Moviment de recuperació política i cultural al llarg del segle XIX. Dignifican llengua catalana i restablien territoris on es parlava una literatura nacional. Redescobrien la gran literatura de l’edad mitjana. Va nèixer pol·liticament amb els burgesos catalans volent diferenciar-se de la resta d’espanya agricola.
Renaixença: Objectius
Dotar prestigi social la llengua i lit. catalana
Recuperar la consciència d’unitat lingüistica entre els territoris de parla catalana
Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
Unificar un model literari
Reconstruiri divulgar els clàssics medievals
Rescatar i fixar la literatura popular, de transmisió oral.
Fomentar estructura editorial i premsa escrita.
Potenciar institucions existents (Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (Jocs Florals)
Importància de Bonaventura Carles Aribau
Amb la seva publicació “La pàtria” va iniciar la Renaixença al 1833.
Importància Joaquim Rubió i Ors
gran ideoleg de la renaixença i un dels principals promotors dels jocs florals. Va fer un recull de poesies (Le gaiter del Llobregat) i va restablir els Jocs florals amb el lema Pàtria, fe i amor
Els jocs florals
Fertàmen literari que es reconstrueix al 1859
Premis -> Poesia patriòtica, amorosa religiosa. (Patria, fe amor)
Va aconseguir que la lit. i llengua catalana es solsticin.
Grans autors representats de la renaixença
Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre), Narcís Oller (Novel·la)
Ausiàs march comparació Ramon Lull
Ramon Llull va ser el primer en escriure prosa en catala i Ausiàs poesia en catala sense provençalismes. (Fins ara es feia català amb provençal)
Ausiàs march pioner
Trenca la tradició i temàtica trobadoresca i crea un estil propi
Obres Ausiàs march
es conserven 128 (10000 versos). Es clasifiquen en cants d’amor de mort, morals i esperituals.
Característiques cants d’amors
Tema amoros: Ruptura del amor cortés com dolçe stil movo. Va en contra de la poesia trobadoresca catalana i italiana. March rebutja idealització del amor i el veia negatiu.
Estil: Rebuig a l’ideal el va portar a graus de realisme. Imatges casolanes, comparacins hiperboliques extenses i utilització moralitzadora de clàssics.
Ús del senyal: Té present els trobadors i designa l’estimada amb un senyal al final de l’estrofa. “Plena de ceny”, “llir entre cards”, “oh folla amor”, “amor, amor”
EL cant esperitual te versos sense rima, s’adreça a Déu per por d’aver pecat a la seva vida amorosa.
Importància literària i lingüistica de Verdaguer
L’autor més important del segle XIX. Poesia ambiciosa, bona prosa catalana moderna i sense cap precedent.
Obres Jacint Verdaguer
Popular per la seva poesia lírica. Temàtica mística i l’amor per la natura, sense oblidar la vessant amorosa i patriotica. Alguns canóns populars. L’emigrant va ser un gran poema sobre la seva terra.
Atlàntida (1885) es un poema que evalua events (epopeia) del descobriment d’america.
Canigó (85) va ser un dels grans clàssics catalans. Consisteix en una exaltació de tall legendari amb influencia romantica dels cristians a catalunya a l’edat mitjana. Cant amor i geografia catalana.
En defensa propia es defensa d’una campanya de desprestigi i assatjament al ser aillat.
Importància literària Àngel Guimerà
Millor dramaturg de la història de la literatura catalana Representa el mateix que Verdaguer per al teatre. Gracies a ell el gènere assumí un nivell de qualitat que no havia tingut des de l’edat mitjana. A pesar de ser popular, la seva obra va ser desfasada per les tendències europees.
Obres periodístiques + inicis poetic d’Àngel Guimerà
Al principi escrivia en castellà, però es va donar a conèixer per els seus articles en català. Al 1871 va fundar el setmanari “La renaxensa” que es va convertir en un diari on va ser el director.
Va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs florals del 1877. Gal·la Placídia va ser la seva primera obra teatral
Etapes dramàtiques de Àngel Guimerà.
-1a etapa: Les tragèdies històriques en vers. Culmina amb Mar i cel (1888). On el pirata i una cristiana s’enamoren i moren junts. (Mar i cel metàfores de les religions que es troben a l’horitzó(mort)). Influència del drama romàntic.
-2a etapa: Drames realistes en prosa. Època contemporània de l’autor però hi ha esperit romàntic. Ex: Maria Rosa i Terra Baixa (de les més mítica al teatre català, narra l’amor i odi entre el pastor Manelic i Marta fins que fugen cap a terra alta on els humans son purs).
-3a etapa: Etapa de provatures. A l’inici del s XX intenta incorporar nous corrents com el Modernisme, però per falta de públic torna a les primeres tragèdies.
Frederic Soler
Conegut com Pitarra, va ser un dramaturg i empresari popular que representà parodies de drames romàntics com comedies costumistes en el “catala que es parla ara”. Anava en contra dels Jocs Florals pero no va poder evolucionar devant d’Angel Guimerà.
Importància literària narrativa i lingüistica de Narcís Oller
Gran novel·lista, representant del Realisme i Naturalisme en terres catalanes pero amb limitacions i tendència sentimentalista. Considerat el creador de la novel·la catalana ja que va recomençar de nou una tradició quasi desapareguda i adaptar l’estructura narrativa i el llenguatge del gènere a les noves tendències europees. Incorpora temes i visió del món inèdits en la lit. catalana. Català menys polit que el de Verdaguer, castellanismes i onomatopeies.
Importància literària narrativa i lingüistica de Narcís Oller
Gran novel·lista, representant del Realisme i Naturalisme en terres catalanes pero amb limitacions i tendència sentimentalista. Considerat el creador de la novel·la catalana ja que va recomençar de nou una tradició quasi desapareguda i adaptar l’estructura narrativa i el llenguatge del gènere a les noves tendències europees. Incorpora temes i visió del món inèdits en la lit. catalana. Català menys polit que el de Verdaguer, castellanismes i onomatopeies.
Etapes narratives Narcís Oller
1a: Període de formació en què es mou entre Romanticisme i Realisme. La papallona (primera obra 1882) és un ex. Seductor que acaba penedit quan es mor una de les seves amants. Émile Zola va escriure un pròleg a l’edició francesa, on destacava un tret que separava a Oller dels naturalistes, el sentimentalisme. el públic i la critica el van fer confiar en la novel·la realista i naturalista.
2a:Convençut del postulat del Realisme i naturalisme.
Escanyapobres (1884) parella d’avars en un poble durant transformació industrial. Novel·la dura sense sentimentalisme, naturalista.
1885 Vilaniu. 1890 al 92 escriu La febre d’or en tres volums (parla sobre les oscil·lacions de la brossa de Barcelona i les conseqüències a la família d’un fuster ric que acaba arruïnat.)
Bogeria 98 és de les millors obres i planteja una obsessió del Naturalisme: condicions hereditàries i ambientals que porten a un home a acabar boig.
3a. Recerca de noves formules narratives.
Pilar prim 1906 oller intenta adaptarse a les nous corrents modernistes, enamorament de dona madura.
Contes i memòries literàries
Josep Yxart i Joan Sardà
1852-96 Josep va ser advocat i crític literari. Va colaborar en revistes i diaris. Teòric més important de naturalisme a Catalunya i influent a Narcís.
1910-95 Joan va fer col·laboracions sobre economia al diari de la revista “economia i financies”. Fou director de “espanya econòmica” i va influir a molts econòmics del segle xx.
