Sosiales tema 15 4t Flashcards
El mone després de l’11-S
Terroristes islàmics van estrellar 4 avions al les torres Bessones i al Pentagon. 3000 persones van morir. El grup Al-Qaida, liderat per Ossama Bin Laden acusaven als EUA per el caos prop de l pròxim i mitjà orient. Els talibans els van protegir.
Guerra a Afganistan i invasió a Iraq
Els EUA junt amb RU van llançar un atac contra l’Afganistan. En pocs dies els talibans van ser derrotats. Bush va acusar a Iraq de formar part de l’eix del mal amb Corea del Nord i Iran. Es creia que tenien armament nuclear i protegien a Al-Qaida. Va envair el país sense aprovació de l’ONU. Va ser ràpida i va derrocar a Saddam Hussein. El buit del poder va crear inestabilitat i molts actes terroriestes.
Al final van localitzar el lider d’Al-Qaida a Pakistan.
Terrorisme segle XXI
Els grups terroristes ha dificultat l’escena política ja que no hi ha via diplomàtica per a solucionar aquest conflictes. L’autonomenat Estat Islàmic es va formar després de l’invasió d’Iraq i va proclamar un califat islamista entre Síria i l’Iraq. Va fer sagnants atemptats.
Iran
Una revolució va enderrocar el règim autoritari. El president Mahmud va impulsar un programa d’energia nuclear. La relació amb Franca i els EUA va deteriorar ja que l’acusaven de fer bombes nuclears. Al final va limitar les seves investigacions a causa de les sancions econòmiques.
Afganistan
La caiguda dels talibans no va portar pau. Les tropes Americanes van començar a abandonar el país. La resisténcia va fer atacs contra les forces internacionals i de seguretat.
Iraq
L’inestabilitat política va facilitar a Al-Qaida a convertir aquest territori com la seva zona. Van crear molts atemptats contra les forces d’ocupació, contra el govern i la població xiïta. Hi ha guerra entre la minoria Sunnita i Xiïta.
Síria
Va començar una guerra civil entre el govern i radicals islàmics. El problema s’ha fet internacional amb Rússia, Iran i la Xina donant suport al dictador per a tal de frenar l’Estat Islàmic. El suport dels Estats Units als rebels es va refredar a causa de la presencia de l’Estat Islamic, que volen restaurar un califat.
Globalització
La globalització és l’interdependència. Va començar amb els avenços del transport, comunicacions i avui amb l’Internet.
Econòmicament ha causat la baixada dels preus. Es caracteritza per una economia oberta amb lliure circulacio de bens serveis i capital; un sistema mundial molt restringit amb poca circulació de mà d’obra; concentració empresarial (formació de las multinacionals) i la deslocalització (empreses s’instalen en altres indrets on costos laborals son inferiors).
La cultura s’ha vist afectada ja que els països desenvolupats marquen les pautes que influeixen a la resta. El turisme ha contribuit al coneixement mutu.
Allau immigratòria
L’Inmigració massiva es un gran repte. Milions d’europeus van emigrar a els països nous, ara milions de persones del tercer mon als paisos de primer mon. Les allaus imigratories superen les de la segona guerra mundial.
Crisis del 2008
Es una de les pitjors crisis econòmiques causada per les hipoteques porqueria. La crisis va afectar especialment als paisos amb sectors econòmics poc diversificats. L’endeutament va ser molt greu i alguns van acceptar els plans de rescat de la UE. A grecia va ser especialment dura.
Els moviments socials
Estan formats per un grup de persones que formen una organització per a reivindicar canvis radicals. S’utilitzen com a manera d’aplicar pressió. Tenen una estabilitat organitzativa, conjunt d’objectius, una línea d’acció coordinada i una voluntat d’influir en la política. Es formen les ONG. Apareixen els moviments feminista, pacifista, l’ocupa i l’antinuclear.
La tecnologia ha influit en la propagació d’aquest moviments
Crisis del 2008 + moviments socials.
Molts moviments es van crear durant la crisis com el Occupy Wall Street, el moviment 15M, la Plataforma d’Afectats per la HIpoteca i el moviment antiglobalització.
Una dictadura feixista
Els militiars que es van insurreccionar en el 1936 eren la majoría monàrquics i conservadors. Despres de la mort de Sanjurjo, es va crear la Junta de Defensa Nacional on es va nombrar a Franco com a cap de estat i generalíssim dels exèrcits.
El franquisme va copiar la simbologia dels feixistes i el nazisme. Franco era el caudillo. Tots els partits i sindicats van ser prohibits excepte de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Els joves només es podien afiliar-se a el Frente de Juventudes
En règim repressiu.
El franquisme va exercir una repressió contra els partits i sindicats que defensaven idees diferents a las del règim. Especialment els comunistes socialestes anarquistes i separatistes. Entitats culurals i lúdiques també van ser victimes.
Política exterior del franquisme fins al 1959
Gràcies a l’ajut militar d’Alemanya i d’Italia va guanyar la guerra civil. En començar la SGM, es va declarar un país no “beligerante” i no neutral. Es va negociar que entres a la guerra pero Espanya només va enviar un cos de voluntaris, La división azul.
En acabar la guerra L’ONU va condemnar el regim i va ser excloit del pla marshall. El règim va quedar aïllat políticament. Amb la guerra freda Espanya i els EUA van signar una cord de cooperació i va ser admesa a l’ONU
L’obertura política
A partir del 60 el franquisme va començar un procés de liberalització. Una mesura va ser la LLEi de premsa que suprimia la censura prèvia pero encara prohibint atacs als principis bàsics del règim.
L’ascens dels tecnòcrates.
A la fi de la GC, els franquistes integraven representants polítics i socials que havien donat suport a Franco. Pero el falangisme va anar perdent influència política i va apareixer la nova tendència: La tecnocràcia. Eren uns professionals preparats que ocupaven els càrrecs de més responsabilitat econòmica. Volien modernitzar Espanya i suprimir les restes de falangisme mantenint la dictadura.
La successió de franco
La llei de succesió establia que Espanya tindria una monarquia després de la mort de Franco. Era instauració i no restauració per a deixar clar que la monarquia sería la continuació del franquisme i no d’Alfons XIII. Franco va desinar el seu succesor a el príncep Joan Carles, net d’Alfons.
Els anys darrers del franquisme.
L’Església, un dels fonaments del franquisme, es va distanciar a parir del concili Vaticà II. Els sacerdots van denunciar la manca de llibertats. Grups armats com ETA van fer atemptats mortals contra persones vinculades al regim. Aquestes organitzacions antifranquistes van ser criticades a nivell mundial. Franco va morir al 75 i es va iniciar l’etapa de la Transició.
L’autarquia
Espanya volía ser autarquica. L’estat va fer un control directe de l’economia, fixant els salaris i preus. Va nacionaltzar les empreses militars, ferrocarrils i la Telefònica.
Espanya era molt enderrerida i pobre. La GC va destruir l’industria, xarxa ferroviària i la superfície agrícola. L’exclusió d’Espanya al pla Marshal va empitjorar la situació. Els productes de primera necesitat estaven racionats.
Anys de desenvolupament
Amb l’acord amb els EUA es va suavitzar l’autarquia i es va liberalitzar l’economia. Es va aprovar el Pla d’Estabilització, que permitia l’entrada de inversions i productes extrangeres.
El turisme va permetre l’entrada de divises.
Inversió de capital estranger van crear un desenvolupament industrial.
Les remeses de divises que provenien dels emigrants espanyols.
La crisi del petroli va afectar al país.
Boom demogràfic
La població espanyola va creixer a cause de les millors condicions i menor mortalitat. També van haver grans migracions on la gent migrava a les zones industrialitzades.
Oposició del franquisme
Els guerrillers, oposició política i oposició social.
Els guerrillers
Despres de la fi oficial de la guerra, van continuar havent alguns focus de resistència guerrillera. Els maquis van fer diversos atemptats i enfrontaments armats amb la Guàrdia Civil. Aquest fenomen es va poder veure a França cuant, després de l’ocupació nazi del país, molts van tornar a la Península. L’invasió fracasada de la Val d’Aran va ser remarcable. Als anys cinquanta va desapareixer.
