Medi Les plantes són vida

Question 1

Usos de les plantes

Answer 1

Sanitari, aromàtic, ornamental, obtenció de materials, lúdic i alimentari

Question 2

Ús sanitari

Answer 2

Un 10% de les plantes són remeieres, és a dir, tenen substàncies que actuen bé sobre el nostre cos. Serveixen per curar o aliviar malalties i per fer medicaments.
p.e. farigola, romaní, espígol

Question 3

Ús aromàtic

Answer 3

A més de les flors, hi ha plantes amb olors característiques.
Serveixen per posar als menjars per donar un olor i sabor més bo, p.e. menta, romaní, farigola i per fer ambientadors.
- Es poden fer espècies com el safrà, la nou moscada, vainilla, pebre..
- Algunes plantes i flors, destil·lades amb alcohol serveixen per fer colònies i ambientadors, p.e. de espígol s’obté aigua de lavanda i de les roses s’obté l’aigua-ros.

Question 4

Plantes amb risc

Answer 4

El consum d’algunes plantes representa un risc per la nostra salut.
p.e. el tabac empitjora els sentits de l’olfacte i el gust, dona problemes a l’aparell respiratori i circulatori, esgrogueeix les dents i augment el risc de càries. A més és addictiu.
També és addictiva el cànem indi (s’extreu el cànnabis o marihuana o haixix). Pot provocar pèrdues de memòria, de concentració i d’aprenentatge.

Question 5

Ús ornamental

Answer 5

Serveix per fer més amable l’entorn, per decorar les cases i els balcons, p.e. arbre de nadal, regalem rosa per Sant Jordi, es porten flors al cementiri…

Question 6

Ús óbtenció de materials

Answer 6

De les plantes obtenim fusta i fibres tèxtils.

• Amb la fusta obtenim derivats com aglomerats, el DM o les fulloles de fulloles de fusta (fets amb serradures, trossets de fusta i resina). També es pot fabricar paper.
• Amb fibres tèxtils com el cotó, lli, espart fabriquem roba i cordes.
• El vímet és una branca prima, llarga i flexible serveix per fer mobles i cistells.

Question 7

Ús lúdic

Answer 7

Quan caminem per un parc gaudim del paisatge, gaudir de l’ombra dels arbres.
Quan anem a un parc d’aventures i ens enfilem pels arbres.
Gent que cultiva arbres en miniatura (tècnica bonsai).

Question 8

Ús alimentari

Answer 8

Les plantes proporcionen aliments.
Obtenim fruites i verdures, cereals per fer farina per fer pa, pasta…, oli a partir de les olives, xocolata a partir del cacau, vi i cervesa a partir del raïm i l’ordi, te, café i infusions.
De les plantes aprofitem totes les parts:
- arrels (pastanagues, raves, naps…)
- tiges (espàrrecs, api, margallons, patates, cebes…)
- fruits (tomàquets, maduixes, fruites d’arbres fruiters…)
- llavors (llenties, faves, pèsols…)
- fulles (enciam, bledes, espinacs…)
- flors (carxofes, coliflors, bròquils…)

Question 9

Com era la Terra sense atmosfera

Answer 9

L’atmosfera es va començar a formar fa 4.600 milions d’anys mentre es formava la terra i la resta de planetes.
La vida era imposible perquè l’aire era irrespirable, no hi havia gens d’oxígen i molt poc vapor d’aigua i nitrógen i molts gasos tòxics (diòxid de carboni, metà, diòxid de sofre, amoníac).
A més la temperatura de la superfície de la Terra era molt elevada, els volcans expulsaven foc i lava i les pluges portaven dissolt el diòxid de carboni.

Question 10

Els primers éssers vius

Answer 10

Els bacteris eren éssers vius microscòpics molt senzills, van aparèixer fa 3.800 milions d’anys.
Van començar a fer la fotosíntesi en relativament poc temps, uns 300 milions d’anys.
La fotosíntesi va fer disminuir la presència de diòxid de carboni i va augmentar la presència d’oxígen.
Gràcies als canvis al sòl i en el clima es van poder desenvolupar més espècies fins arribar a la situació actual en la que hi ha més de 400.000 espècies de plantes.

Question 11

Les plantes fabriquen el seu propi aliment

Answer 11

Les plantes són organismes autòtrofs, és a dir, són capaços de fabricar el seu propi aliment i no depenen d’altres éssers vius.
La fotosíntesi és el procés que transforma la saba bruta (matèria inorgànica) en saba elaborada (matèria orgànica).
Les plantes absorveixen del sòl a través de les arrels l’agua i sals minerals (saba bruta). La transporten per la tija fins les fulles que capten el diòxid de carboni i la llum del sol, llavors es transforma en saba elaborada. Durant la fotosíntesi s’allibera oxígen i vapor d’aigua.

Question 12

Què fan els organismes heteròtrofs

Answer 12

S’alimenten d’altres éssers vius.

Question 13

Què és la matèria orgànica

Answer 13

Matèria produïda pels éssers vius que havia estat part de matèria viva.
Component pricipal és el carboni.
p.e. plantes, animals, organismes morts, restes d’aliments…

Question 14

Què és la matèria inorgànica

Answer 14

És la matèria inerta, sense vida, que no conté carboni.

p.e. minerals, roques, aigua, sals minerals, diòxid de carboni.

Question 15

La cadena tròfica

Answer 15

Representa la relació alimentària i de dependència que hi ha entre els éssers vius d’un ecosistema.

Question 16

Relacions tròfiques

Answer 16

1. Matèria inorgànica
2. Organismes productors: organismes autòtrofs com les plantes.
3. Consumidors primaris o herbívors: organismes heteròtrofs que s’alimenten dels organismes productors.
4. Consumidors secundaris o carnívors: s’alimenten de consumidors primaris.
5. Consumidors terciaris: s’alimenten de consumidors secundaris
6. Organismes descomponedors que són els fongs i els bacteris. Transformen la matèria orgànica que prové de les plantes i animals morts en matèria inorgànica que els productors utilitzen de nou.

Question 17

Plantes que viuen a prop del mar

Answer 17

Tenen condicions de vida difícil perquè l’aigua que absorveixen té molta sal i l’excés de sal és tòxic per una planta. S’han adaptat al medi i expulsen l’excés de sal de l’aigua a través de les fulles.
p.e. Limoniastrum

Question 18

Plantes que s’han adaptat al fred

Answer 18

Per poder resistir el fred i les nevades tenen les següents característiques:

• Forma piramidal per facilitar que la neu caigui i no s’acumuli a la copa.
• Fulles petites i en forma d’agulla per evitar que es trenquin amb el pes de la neu o que es congelin a temperatures sota 0º
• Branques flexibles perquè no es trenquin amb el pes de la neu.
  p. e. avet, flor de neu (amb pètals coverts de pèls per protegir-se del fred)

Question 19

Plantes adaptades a llocs molt secs

Answer 19

Són les plantes crasses que viuen en llocs de molta sequera i temperatures extremes com els deserts.
Per sobreviure acumulen molta aigua gràcies a una subtància gelatinosa anomenada mucílag que actua com una esponja retenint l’aigua.
Els cactus no tenen fulles per evitar la pèrdua d’aigua quan fan la fotosíntesi, per tant la fotosíntesi la fan a la tija. A més, el cactus han desenvolupat espines perquè els animals no se’l mengin per obtenir l’aigua que contenen.
La majoria de les plantes crasses tenen les arrels molt llargues i profundes per arribar als canals subterranis d’aigua.

Question 20

Plantes de clima mediterrani

Answer 20

Viuen en llocs de clima mediterrani.
Principal dificultat: sequera de l’estiu
S’han adaptat per viure amb la mínima despesa d’energia possible i evitar al màxim la pèrdua d’aigua.
p.e. romaní té les fulles petites per evitar la pèrdua d’aigua.
Alzina tenen la part superior de les fulles dura per evitar que s’arruguin quan no tenen aigua i la part de sota recoberta de pèls per evitar la pèrdua d’aigua.

Question 21

Plantes aquàtiques

Answer 21

S’han adaptat a viure en rius, rierols, llacs gràcies a formes que els permeten flotar.
Moltes no tenen arrels i absorbeixen l’aigua directament. Altres, com els nenúfars, tenen arrels que es fixen al fons.

Question 22

Plantes tropicals

Answer 22

Viuen en climes tropicals on plou molt, fa molta humitat i temperatures altes tot l’any.
Com les selves tropicals son molt frondoses, les plantes han de buscar mecanismes per aconseguir llum: arbres molt alts, plantes que s’enfilen damunt altres i algunes plantes tenen les fulles molt grosses i foradades perquè la llum arribi a les plantes de sota i també perquè l’aigua de la pluja no s’acumuli.