AudiovisualsTrimestral2 Flashcards
Precedents cinema
Egipcis intenten amb els jeroglífics, però realment quan neix el dibuix o l’escultura que plasma el moviment, és amb les columnes que fan els romanes. Al llarg de les columnes n’hi ha gravats que narren sequencialment el combat.
A l’època medieval, les parets de les esglésies, també s’ acostumaven a decorar amb una mena de “vinyetes”, que servien per explicar la vida de jesucrist. Tots aquests intents intenten plasmar el moviment i el pas del temps.
El taumàtrop es va inventar l’any 1825, no se sap l’inventor. Consisteix en un cercle que te a cada costat un dibuix complementari, i que quan es fa girar ràpid sobre el seu eix, produeix que les dues imatges se superposin.
Un segon invent que intentava plasmar el moviment va ser el zoòtrop. També era conegut com a tambor del diable. Consistia en un cercle amb unes escletxes i dintre es posava com un tira ample amb un moviment descompost (Una ballarina ballant, un noi en bicicleta, una acrobàcia, etc). Quan es feia girar el tambor i mirabes per l’escletxa, l’ull humà percevia el moviment.
Primeres mostres de cinema
1888 Roundhay Garden Scene de 1.66 segons per Louis Le Prince.
Kinetoscopi: Al 1891 Eddison ho patenta. A canvi d’una moneda la màquina posa una pel·lícula. Cinta de 15 metres. Petò, home fort, ballarines…
Germans Lumière inventen el cinematògraf que pot registrar i projectar (16fps). Fan “l’arribada del tren a l’estació” al 1895. Documental “La sortida dels obrers de la fàbrica” a Liò. Volien crear un final amb les portes tancant-se però els 50 segons no arribaven.
El regador regat va ser la primera comèdia. Al 1902 van deixar el cine per la fotografia.
Georges Meliés.
Va descobrir el potencial de tallar les pel·lícules en un error al gravar un tramvia i un cotxe i amb aixó va fer la primera pel·lícula de ciència ficció amb argument fent servir canvis d’escena, aparicions…
Le voyage dans la Lune (1902)
Còmic
Vinyeta
Bafarada
Delta
Cartel·la
Línies cinètiques
Ideogrames
Cinema sonor
Des de l’inici es va intentar. Ajudant d’eddison amb cintes de celuloide el soroll ocupava massa i l’imatge era defectuosa. No és fins als 20 que hi ha prou tecnologia. Els empresaris amb cines, els actors i els musics estàven en contra del cine sonor perquè els desafavoreixía.
Al principi es repartien micros amagats en “neveres” per a captar el so de tota l’escena
La primera pel·licula amb so (quasi) sincronitzat –> Don Juan (26). Té musica i efectes especials.
Alan Crosland dirigeix el cantant de jazz (27) primera pel·lícula presentada com a sonora. Cinema sonor ve del cinema músical.
David Wark Griffith
Familia irlandesa a Kentuky, USA. Racista a negres però no als indis. Al principi és actor de teatre, després de cine i finalment director individual. +500 pel·lícules. Més famoses “En naixement d’una nació” (15, racista) “intolerància” (16, cara). Les sonores el van fer caure “Abraham Lincoln”(30) i “The struggle”(31)
Al ser americà no es va sentir obligat a seguir la tradició europea. Lenin li va agradar “intolerància” i per aixó es va iniciar el gran cinema soviètic.
Va inventar el docudrama
David Wark Griffith (tècnica)
Primer pla
Flashback
Moviments de massa
Il·luminació
Transició a negre
Muntatge en paral·lel
Sentimentalisme a les seves pel·lícules
Slapstick
Tipus de cinema de comèdia que busca la rialla fàcil. El nom prové del pal que feien servir al circ par a indicar al públic que havien d’aplaudir.
Buster Keaton: Un gegant còmic que es deia que els seus ulls eren poesia. Va començar en el teatre musical. En el seu contracte el van prohibir somriure o riure en públic i per això es creu que va tenir un episodi de bogeria per el qual va haver de ser ingressat. Feia els seus gags de manera intel·ligent i sempre en les primeres tomes.
Charles Chaplin o Charlot
Charles Chaplin
Pare alcoholic i mare actriu amb problemes mentals. Als 5 anys va fer la seva primera actuació quan el director el va posar a l’escenari per a que calmés al públic que criticava a la seva mare. Al 1914 va iniciar la seva carrera cinematogràfica.
Era un gran mim i tenia bones expressions facials. Va crear-se un personatge amb el barret, bigoti petit, jaqueta frac, pantalons amples, bastó de bambú. Fins i tot la manera que caminava o tirava el cigarret intentant tocar-lo amb el peu.
Va crear obres com la gàbia del lleó i va tenir gran èxit amb “the kid” i “modern times” (escena de la cadena de muntatge i caminar a l’horitzó amb la seva esposa).
Va fer “el gran dictador” al 41 pero s’en va penedir per fer una comèdia en una època tan seria.
Cinema de sèrie B
Durant la gran depressió es van fer pel·lícules amb molt poc pressupost i temps de gravació. Moltes es van esdevenir de culte. Els actors, actrius i directors eren poc coneguts. Públic ampli. Als 60 van perdre importància.
+Important va ser la botiga dels horrors per Roger Corman i gionitzada per Charles B. Griffith. Dos dies i una nit. Una toma amb 3 càmeres cada vegada i presupost de 27 000.
De les primeres pelis de Jack Nicholson, que feia de pacient masoquista del dentista.
Tracta sobre Seymour que casi es va al carrer per el cap Mushnik. Una companya el salva i porta una planta. Aquesta planta porta molts clients pero cau malalta Seymour s’encarrega de salvarla donant-li sang de la seva mà i més endevant mata a gent per alimentar-la. Al final vol parar a la planta però aquesta li menja. Al final Mushnik i la companya veuen les cares de les víctimes a la planta.
