catalanisme Part two electric boogaloo Flashcards
La lliga regionalista
al 1901, despres d’intents fallits d’organitzar una formació política catalanista per a les eleccions, catalanistes es presenten a les eleccions una candidatura “quatre presidents”.Candidatura va guanyar per poc a la circumpscripció de Barcelona. Va posar en marxa una formació política, la Lliga Regionalista, liderada per doc. Robert, Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
Nova entitat resultat de la fusió de Centre Nacional Català i Unió Regionalista.
Objectius, defensa dels interessos de Catalunya i autonomia a l’Estat espanyol. Lliga inicialment sacsejada per diverses crisis i escissió d’un sector contrari a l’orientació conservadora de Prat. Però va superar els entrebancs i es va consolidar com representant del catalanisme.
Solidaritat catalana
Mov. de partits i forces catalanes contràries a l’assalt al Cu-Cut! i la llei de jurisdiccions (06), que posa sota jurisdicció militar als atacs i ofenses a la nació. El que va causar l’actuació violenta d’alguns oficials de la guarnició de Barcelona va ser una caricatura que posava en dubte la capacitat operativa de l’exèrcit.
Solidaritat catalana evoluciona fins la formació d’una plataforma electoral formada per carlins, republicans i catalanistes que liderava la Lliga.
Les f. de coalició arriben a acord, derogar la Llei de jurisdiccions (programa del Tívoli). VIctòria electoral a elecions provincials i les legislatives del 07. Posteriorment, es fragmenta per les diferents ideologies i la Setmana Tràgica.
Arrenglament d’Enric Prat amb la política repressiva del govern va castigar electoralment a la Lliga a les elecions del 10, però l’aposta política d’aconseguir una Mancomunitat li va permetre superar la conjuntura negativa i consolidar-se com força pol. principal del catalanisme
Esquerra catalanista
Al 04, quan es va escindir el sector més progressista de la Lliga Regionalsita, es fuunda el setmanari El Poble Català 04-18. Posteriorment, amb més polítics procedents del republicanisme, crean el Centre Nacionalista Republica 06, format per professionals i intel·lctuals de prestigi, però sense base electoral sòlida. Negocien aliança amb altres f rpublicanes com el Partit Republicà Democràtic Federal i Unió Republicana. Reben el nom d’Esquerra Catalana (09). Al 10, les forces de la coalició s’uneixen a una nova força política, la Unió Federal Nacionalista Republicana. Fracàs electoral del 14, per el pacte Sant Gervasi amb anticatalanistes de Lerroux els porta a la seva eventual desaparició al 18.
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
creació
(1914-25)
Entitat administrativa que assumie les competències de les quatre diputacions catalanes. Resultat de negociacions amb governs centrals. Negocien amb Maura quan es desenvolupava el projecte de llei d’administracions locals 07, però la crisi de la Setmana tràgica al 09 va enderrerir l’iniciativa.
Catalanistes de la Lliga recuperen el projecte durant el govern de Jose Canalejas. Al maig del 11, Diputació de Barcelona proposa elaboració d’unes bases per la formació d’una mancomunitat de les quatre províncies catalanes. Hi ha oposició al Congrés, però s’aprova amb modificacions al 17 oct 12. Abans que el senat ratifiques la llei, Canalejas es assasinat per un anarquista.
El tràmit es interromput però, gràcies a la pressió, el rei signa un Reial decret que permetia crear mancomunitats 18 dec 13. Decret general, però només es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, al 6 abr 14. Enric Prat, pertanyent a la Lliga Regionalista, elegit president. Manco. planteja i desenvolupa projectes de modernització i difusió lingüística i cultural malgrat limitacions administratives.
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
tres presidències
Es divideix en tres periodes.
Capçalat per Prat de la Riba, posada en marxa de la isntitució (14-17, rip prat).
Després, arquitecte Puig i Cadafalch, es desenvolupa entre 17-23 (cop d’estat de Primo de Rivera)
Cacic terrassenc Alfons Sala i Argemí (1923), es el desmantellament i supressió (20 març del 25) ja que la dictadura era centralista i uniformista
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
estructura
Formada per la Presidència, l’Assamblea, el Consell Permanent i les comissions tècniques. 96 diputats, 36 de la Diputació de Barcelona i 60 repartits a parts iguals entre les de Tarragona, Lleida i Girona.
Reunió dues vegades a l’any. Es discutien projectes presentats per les comissions. Consell Permanent format per president i vuit consellers, responsables per diferentes àrees. Consell híbrid entre òrgan governamental i comissió permanent de l’Assamblea. Entre comissions tècniques, destaquen les de sanitat, beneficència, estudis jurídics i econòmics, ferrocarrils i pedagogia. Cap partit va tenir majoria absoluta a l’Assamblea. Als primers anys, republicans catalanistes superaven a la Lliga Regionalista, però aquests aviat els van superar
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
obra
Prat de la Riba porta a la Mancomunitat a fer esforços per dotar Catalunya amb equipaments culturals. Potenciació de l’institut d’Estudis Catalans, creació de la bilbioteca de Catalunya i de les biblios populars, la coordinació d’iniciatives com Servei de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.
Carreteres i ferrocarils epenen el govern central, manco. té un programa de construcció de carreteres, camins i ferrocarrils secundaris, pero conectar internament el territori i evitar aïllament de pobles petits. Van conectar 410 dels 1087 municipis Catalans amb la xarxa telefònica.
Modernització món rural. Es sequen zones pantanoses, concursos per millorar les espècies, granges experimentals per millorar tècnicament els explotacions i l’Escola d’Agricultura 11. S’editen publicacions destinades a formació de pagesos. Es fomenta el cooperativisme agrari.
Ensenyament tècnic dels camps molt innovador. L’escola del Treball, amb objectiu de capacitar mà d’Obra i incrementar el nivell cultural dels obrers molt important. Escoles professionals d’administració púbica, infermeres, bibliotecàries, comerç, arts i oficis, arrt dramàtic… També actua en la sanitat i la beneficència.
Manco. no disposava de competències sobre sistema educatiu pero es van posar bases d’un model catala per a una futura hipotètica tranferència general de competències educatives.
Situació econòmica precària. Dotacions pressupostàries eren insuficients i al 14 es va crear la Caixa de Crèdit Comunal per finançar-se i donar préstecs a llarg termini als ajuntaments.
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
campanya per l’autonomia
Fi gran guerra 18, Context favorable per autodeterminació. Manco. promou campanya a favor de l’autonomia de Catalunya. Redacció de les Bases per a l’autonomia. El 29 nov. del 18 comissió presenta bases al govern central. Resposta negativa, però la Manco segueix amb la redacció d’un projecte d’Estatut. Oposició del govern i partits centralistes s’intensifica. Cap de govern promou una comissió extraparlamentària que havia de redactar un projecte alternatiu, com a tàctica per anul·lar la iniciativa catalana. Les circumstàncies tnre el 18 i 23 com la vaga de la Canadenca 19 fan que la proposta autonòmica sigui un fracàs.
Els desastres colonials, l’inflaciò, el pistolerisme etc van aplanar el camí al cop d’estat al set del 23, per capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera.
Directori militar, inicialment catalanisme conservador està de la seva banda perquè restableix ordre públic i per les seves mostres de simpatia per la cultura catalana (inicialment).
