Punts Clau Reumatologia Flashcards
Quins òrgams extrarticulars són els més afectats en les espondilitis?
uveítis
psoriasis
enfermedad inflamatoria intestinal
Vitamina D: quan fer cribatge?.
No en població general. Només si risc de dèficit
Osteoporosi
Raquitisme, osteomalacia
Malaltia renal crònica
Malaltia hepàtica
Sd malabsorció intestinal (malaltia de Chron, cirurgia bariàtirca, mastocitosi, fibrosi quística) Hiperparatiroidisme
Embaràs i lactància
Ancians institucionalitzats
Exposició solar insuficient
Fàrmacs (anticonvulsivants, antiretrovirals, corticoides, colestiramina)
Bifosfonats: contraindicacions
Patologia esofàgica (acalàsia, estenosi)
Impossibilitat de mantenir-se assegut entre 30-60 min
Hipocalcèmia
FG<35
Denosumab: indicacions
Osteoporosi en dones postmenopàusiques
Pèrdua de massa òssia associada a la supressió hormonal en homes amb càncer de pròstata i risc elevat de fractures
Osteoporosi en l’home amb alt risc de fractura
- denosumab es una alternativa a los bifosfonatos (BF) cuando no se toleran por vía oral, si no se puede administrar ácido zoledrónico
- y en pacientes con función renal alterada (FG <30 ml/min).
Denosumab: contraindicacions
Hipocalcèmia
Denosumab: efectes secundaris
Erupció cutània, èczema
Hipocalcèmia
Osteonecrosi del maxil.lar
Sd Sjogren: criteris diagnòstics
Criteris de classificació ACR/EULAR 2016 per Sd Sjögren primari
Sialoadenitis limfocítica focal a glàndula salival menor amb un o més focus limfocític/4 mm2 de teixit glandular 3 punts
Anti-SSA / Ro positiu 3 punts
Puntuació de tinció ocular igual o major 5 (o igual o major a 4 segons escala de Bjsterveld) almenys en un ull 1 punt
Test de Schirmer menor o igual a 5 mm/5 min , en almenys un ull 1 punt
Flux salival sense estimular menor o igual a 0,1 ml/min 1 punt
Diagnòstic igual o major a 4 punts
Fibromiàlgia: referent a utilitat antidepressius per tractar el dolor quins són els més eficaços?
- Amitriptilina (també per al son i la fatiga)
- Inhibidors de la recaptació de noradrenalina i serotonina-IRNS: duloxetina
Segons curs CAMFIC de sensibilització central en pacients amb malaltia moderada / greu aue no responen a exercici i mesures educacionals, es recomana afegir antidepressius (amitriptilina, duloxetina, milnacipran o pregabalina) començant amb dosis baixes
Sd sensibilització central pot anar amb intoleràncies? Quines?
Força pacients amb símptomes de SSC són al.lèrgics o intolerants a molts medicaments. S’anomena sd d’intolerància múltiple a les drogues i es caracteritza per un seguit de reaccions d’hipersensibilitat no al.lèrgica a agents químicament no relacionats.
Les reaccions no s’associen a anomalies en els prick tests ni a l’augment dels nivells d’IgE.
Els mateixos pacients poden referir múltiples al.lèrgies alimentàries, sensibilitats o intoleràncies.
Molts han adoptat dietes especials, com dietes sense gluten, veganes o sense lactosa, entre d’altres.
En els casos més greus, presenten malnutrició i pèrdua considerable de pes, desequilibris que són deguts a l’intent de reduir els símptomes de la intolerància.
Semblantment, presenten símptomes multisistèmics d’intolerància o hipersensibilitat a exposicions ambientals específiques.
Els pacients manifesten sensibilitat química, sensibilitat al soroll, sd de l’edifici malalt, i intolerància general al medi ambient.
La intolerància a múltiples medicaments o aliments i les intolerancies ambientals són suggestives del paper de la sensibilització central en tots els símptomes
Què pot produir l’ús crònic d’opioides en les persones amb sd de sensibilització central?
Hiperalgèsia
Sd sensibilització central: quines queixes cognitives són habituals?
boira mental (en anglès, fibrofog)
Els pacients amb SSC sovint refereixen dificultats cognitives: expliquen que s’obliden de converses, números de telèfon, plans i activitats.
Poden sentir-se perduts en indrets familiars i ser incapaços de dur a terme tasques simples, com comprar en supermercats o conduir.
L’avaluació neuropsicològica és normal.
Presenten una atenció irregular.
La formació de la memòria està afectada en el moment en què noves dades no són recollides amb claredat o emmagatzeades de manera fiable.
L’afectació de la memòria es relaciona amb la sensibilització central.
Quin ha estat el tractament psicològoc més rellevant dels últims anys per l’abordatge del dolor crònic?
Teràpia cognitivoconductual
Fibromiàlgia: quins fàrmacs tenen més evidència?
Amitriptilina
Duloxetina
Tramadol
Pregabalina
Ciclobenzaprina
Quina sd de sensibilització central té una prevalença aproximada del 1% i quina del 2%?
Encefalomielitis miàlgica o sd de fatiga crònica del 1%
Fibromiàlgia del 2%
Què són les sd de sensibilització central?
Són entitats clíniques en què cal pensar davant d’una persona amb símptomes per als quals no es troben alteracions a les exploracions
Es relacionen amb una hiperexcitabilitat del sistema nerviós
Fibromiàlgia: quant temps s’han d’usar els fàrmacs?
L’ús dels fàrmacs ha de ser puntual i respondre a símptomes no controlats
Es recomana retirar el tractament farmacològic si no hi ha millores al cap de 6 mesos.
Les recomanacions de fàrmacs en les diferents guies clíniques són poc uniformes
Fibromiàlgia: el dolor correspò a una lesió?
No correspòn a una lesió, però és real
El SNC avalua erròniament el perill i genera dolor
El dolor s’aprèn
Sensibilització central: en què consisteix?
En la SC l’activació de la via ascendent al nivell de banya dorsal, els mecanismes cerebrals que participen en l’avaluació i la interpretació del dolor, així com en la seva inhibició a través de la via descendent, són disfuncionals, cosa que produeix l’amplificació del dolor.
Les citocines que són alliberades per efecte d’una lesió perifèrica activen les cèl·lules glials de la medul·la espinal i provoquen un augment de mediadors sinàptics. En la SC es produiria un augment de l’alliberament de glutamat i una potenciació a llarg termini dels canvis a la banya dorsal de la medul·la.
La sensibilització a la banya dorsal actuaria com a porta de les vies de la nocicepció, que continuarien obertes fins i tot en absència d’estímuls nocius.
Aquest efecte s’accentuaria a causa d’una reducció de la inhibició de la via descendent.
L’efecte general seria un augment de l’activitat a les vies ascendents i una reducció a les vies descendents. La pèrdua d’inhibició descendent també provocaria una hiperalgèsia secundària: hipersensibilitat en dermatomes veïns i hiperalgèsia generalitzada en llocs remots . Així mateix, en la SC la via ascendent podria ser activada tant per estímuls nociceptius com per no nociceptius.
En persones sense SC, la repetició de l’estímul causaria habituació, això és, disminució de la resposta; en canvi, en persones amb SC, la repetició produiria un augment de la resposta, fenomen anomenat “sumació temporal” [mediada per N-metil-D-aspàrtic (NMDA), fenomen wind-up]
Fibromiàlgia: quin exercici té més beneficis?
D’entre totes les modalitats d’exercici terapèutic,l’aeròbic és el que gaudeix de més consens i reconeixement, atesa la seva provada efectivitat a l’hora de reduir el dolor i millorar la funció física i l’estat general del pacient amb FM
S’hi exerciten grans grups musculars, que fan moviments repetitius i augmenten la freqüència cardíaca sense que s’arribi a utilitzar la via anaeròbica En concret, l’exercici terapèutic aeròbic de baix impacte (caminar, anar en bicicleta o nedar) és el que té més beneficis
Neurociència: quin és el principal objectiu?
Té com a objectiu principal que la persona entengui que el dolor no és fruit d’un dany tissular sinó d’una avaluació (errònia o no) del cervell i ajuda les persones a comprendre com es produeix el dolor que pateixen i entendre que no hi ha marcadors que puguin objectivar aquest dolor
Educació en neurociència del dolor: en què es basa ?
L’educació en la neurociència del dolor es basa en 4 aspectes:
El dolor no és una mesura de l’estat dels teixits.
Hi ha molts factors, tant físics com psicològics i socials, que modulen la percepció del dolor
La relació entre el dolor i l’estat dels teixits esdevé menys congruent a mesura que el dolor es prolonga en pel temps.
El dolor es pot entendre com una relació amb la percepció de perill que poden tenir els teixits
Sensibilitat química múltiple: té algun tractament?
Cap que tingui evidència
Té un curs crònic amb fases d’agudització que s’associen a noves exposicions
Es recomana evitar l’exposició a l’agent que ocasiona símptomes eliminant-lo, aïllant-lo, protegint-se o allunyant-se
PTH alta i vit D normal: en què hauríem de pensar?
- hiperparstiroidisme (sobretit si hipercalcèmia)
- truga a normalitzar-se en dèficirt de vit D tractat
Anàlisi a demabar per descartar osteoporosi secundària?
- Calci, fòsfor
- vit D
- proteinograma
- TSH
- PTH
- Segons guia 3 clics afegiríen VSG, FA, testosterona i LH, calciúria
A quines vèrtebres soleb aparèixer les fractures per osteoporosi?
Entre D4 i L4 (guia 3 clics)
T score d’osteopènia i osteoporosi?
DMO normal: t-score de ≥-1 SD
Osteopenia: t-score entre -1 y -2.5 SD
Osteoporosis: t-score de ≤-2,5 SD
Osteoporosis establecida (severa): t-score de ≤-2,5 SD y una o más fracturas asociadas
En la densitometria quines interferències poden haver que ens facin les mesures menys fiables?
- patología degenerativa
- calcificacions
Quan és preferible aplicar Z score que T score?
En mujeres premenopáusicas y en hombres menores de 50 años se recomienda la aplicación de la Z-score que está en relación a sujetos normales de la misma edad, la Z-score se considera normal hasta -2. 0 SD.
Quin fàrmac per osteoporosi no es pot discontinuar perquè augmentaria el risc de fractura?
Denosumab
