Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Punts Clau Medicina > Punts clau Cardiologia > Flashcards

Punts clau Cardiologia Flashcards

1
Q

Quan està indicat el tractament de reperfussió en el codi IAM?

A
  • Dolor toràcic de 30 minuts o més que no cedeix amb nitrats
  • Dolor de < 12 h evolució (o >12h amb símptomes persistents o shock)
  • ECG amb elevació segment ST (2 o més derivacions contigües de 2 mm o més en precordials o de 1 mm o més en derivacions frontals) o aparició de blocatge de branca esquerre.
    ´- Absències de malalties en fase pal.liativa o comorbiditat greu
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Hem de tenir en compte la resposta als nitrats a l’hora d’orientar el diagnòstic?

A

No.
Milloren símptomes el 35% dels pacients amb coronariopatia activa vs 41% de pacients sense ella

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Què podem considerar com equivalents anginosos?

A

Dispnea inexplicada
Fatiga
Nàusea
Marejos
Síncop
Confusió mental

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Quins tipus de dolor que no són característics de cardiopatia isquèmica poden amagar un SCA?

A

Dolor agut i punxant 22%
Reproduïble en palpar 13%
Caràcter pleurític 7%

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

En quines situacions haurem de repetir l’ECG quan diagnostiquen un IAM?

A
  • Si el dolor es modifica
  • Si el dolor persisteix
  • Després d’administrar nitrits
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Amb quin temps hem de fer l’ECG en un dolor toràcic per descartar IAM?

A

<10 minuts

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Quins són els criteris ECG en la SCAEST?

A
  • Elevació ST >2 mm (0,2mV) de V1 a V3
  • Elevació ST>1 mm a dues o més derivacions contigües que no siguin V1-V3
  • Imatges especulars (D.D amb pericarditis que no té imatges especulars. En la pericarditis sol trobar-se descens PR)
  • Canvis persisteixen als cinc minuts d’administrar NTG (elevació ha de ser persistent per activar codi IAM).
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Si està afectat el miocardi posterior quina imatge veiem a l’ECG?

A

A V1 i V2 un descens de ST. Si girem el full a contrallum veiem elevació ST a aquestes derivacions

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Quines complicacions poden haver en l’IAM dret?

A
  • Més risc de patir hipotensió, bradicàrdia i necessitat de marcapas
  • Hipotensió inexplicable
  • Distensió venes jugulars que incrementa amb inspiració i sons pulmonars clars
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Quines presentacions atípiques en el codi IAM requereixen maneig ràpid?

A
  • Bloqueig branca esquerre
  • Ritme ventricular estimulat (marcapas)
  • Sense ST aixecat però símptomes isquèmics persistents
  • IAM posterior aïllat
  • Aixecament ST a aVR (V1) amb depressió ST inferolateral (>1 mm)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Quin tractament està indicat en l’IAM?

A

MONA
- Morfina
- Oxigen
- Nitrat
- Antiagregant

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Quin tractament està indicat en l’EAP fent l’equivalent de MONA en l’IAM?

A

MONS
- Morfina
- Oxigen
- Nitrat
- Seguril

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Quina dosi de morfina posaríem en l’IAM i com la prepararíem?

A
  • Diluir 1 amp de clorur mòrfic (1%=10 mg/ml) en 9 ml de sf
  • Passar 3-5 ml (3-5 mg) EV en 2-3’ c/5’ fins un màxim de 15 ml (15 mg)
  • Hi ha ampolles al 2% = 20 mg/ml
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Es recomana oxigen en l’IAM?

A
  • No de forma rutinària
  • 3-4 l/min
  • Aconseguir satO2 94-98%
  • O bé 88-92% si risc IR hipercàpnica
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Quan no hem d’usar nitrats en l’IAM?

A
  • TAS<90 mmHg
  • Bradicardia
  • Infart inferior amb possible implicació VD
  • Si han pres fàrmacs tipus viagra/cialis en les últimes hores
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Quina és la dosi de nitrats que podem usar en l’IAM?

A
  • 0,4-0,8 mg sl/5-10’
  • 3 o 4 dosis màxim o si TAS<90
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Quina dosi d’AAS cal donar en l’IAM?

A

160-325 mg vo

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Com donarem l’AAS en l’IAM si no pot deglutir?

A

500 mg Inyesprin EV

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Quin fàrmac donarem si hi ha vòmits per la morfina en el tractament de l’IAM?

A
  • 10 mg metoclopramida ev
  • HI ha 10 mg/2ml x amp
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Quin fàrmac donarem si hi ha bradicardia extrema per la morfina en el tractament de l’IAM?

A
  • 0,5 mg atropina ev
  • 1 mg/1ml x amp
  • repetir fins màxim de 3 mg
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Quin fàrmac donarem si hi ha depressió respiratòria per la morfina en el tractament de l’IAM?

A
  • 0,1-0,2 mg naloxona en bolus ev
  • Es pot repetir cada 2-3’
  • Màxim es poden donar 10 mg
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Què donarem si hi ha hipotensió arterial per la morfina en el tractament de l’IAM?

A

Sèrum fisiològic EV (excepte si hi ha insuficiència cardíaca)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

En quin tipus d’IAM hi ha més risc d’hipotensió arterial si donem cafinitrina sublingual?

A

IAM de ventricle dret

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Com interpretem xifra de troponines ?

A

<14 ng/l negatiu

14-50 ng/l revalorar clínicament i demanar si s’escau nova determinació a les 4 h.
Es considera significatiu duplicar el valor inicial (100%)

50-2000 ng/l suggestiu IAM

> 2000 ng/l IAM molt probable

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Què el fenòmen de Milking?

A

Les artèries coronàries principals tenen un trajecte epicàrdic. En alguns pacients, petits segments entren a l’espessor del miicardi

Diem que hi ha un pont mioàrdic quan un segmenr d’artèria coronària principal va per dins de l’espessir de la paret muscular

Sembla ser una anomalia congènita de causa desconeguda

A cada sístole es produeix estenosi de la llum vascular, arribant a col.lapsar l’artèriaafectada (fenomen de Milking).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Com es tracta el fenomen de Milking?

A

Beta blocadors: efecte inotrop i cronotrop negatiu allarguen diàstole i disminueixen compressió arterial

Es pot associar vasoespasme i es podria valorar afegir antagonista del calci

Afegirsempre AAS

Nitroglicerina si el dolor és perllongat i hi ha elevació ST. El seu ús intracoronari accentua l’estenosi sistòlica i fa més evident el fenomen de Milking

27
Q

Quins canvis a ECG indiquen lesió subepicàrdica o subendocàrdica?

A

SCAEST.Increment ST oBBEFH de nova aparició: Lesió subepicàrdica. Oclusió arterial complerta i persistent. Objectiu: permeabilització precoç.

SCASEST. Disminució ST o T negativa o ECG no diagnòstic. Lesió subendocàrdica. Oclusió arterial incomplerta. No es beneficia de la repermeabilització precoç.

28
Q

Quina és la classificació Killip?

A

Killip I:auscultació normal

Killip II: crepitants i/o tercer soroll

Killip III: edema agut d epulmó

Killip IV: xoc cardiogènic

29
Q

Què és el Sd de Tako-Tsubo?

A

Miocardiopatía aparentemente efímera que produce disfunción ventricular, predominantemente izquierda, por definición reversible.
Puede estar relacionada con situaciones vitales estresantes.
Presenta una coronariografía sin estenosis significativas, a pesar de parecerse a un síndrome coronario agudo.

30
Q

Quins fàrmacs estan contraindicats en angina de Prinzmetal?

A

Betablocadors, poden incrememtar el vasoespasme

31
Q

Quines entitas poden donar dolor isquèmic amb coronàries normals ?

A
  • Fenomen de Milking
  • Angina vasoespàstica
  • Tako-Tsubo
32
Q

QT: quins són els valors normals?

A

Se disingue por la edad entre menores de 12 años y mayores de 12 años.

En losmayores de 12 años se diferencia entre varones, considerándose normal entre 0,39 y 0,45, y en mujeres entre 0,39 y 0,463.

33
Q

QT: què és el QT corregit?

A

És el QT ajustat a la FC.
Es calcula amb la fórmula de Bazett: QTc=QT/arrel quadrada de RR.
Los valores se deben medir en milímetros y pasarlos a segundos antes de introducirlos en la fórmula. Se miden los milímetros y se multiplican por 0,04.

34
Q

QT: causes allargament

A

Causes genètiques que alteren els canals de sodi i potassi

Causes adquirides:

alteraciones electrolíticas por períodos largos de ayuno o dietas líquidas proteicas (hipopotasemia, hipomagnesemia, hipocalcemia)

fármacos (como antiarrítmicos, macrólidos, antihistamínicos, antifúngicos, antidepresivos tricíclicos, neurolépticos y procinéticos)

interacción medicamentosa

ingesta de zumo de pomelo

bradicardia sinusal o pausas por bloqueo sinoauricular o AV

insuficiencia hepática o renal

cardiopatía estructural

Por ser mujer QT más alargado

edad avanzada

cardioversión por fibrilación auricular y accidente cerebrovascular agudo

35
Q

Dapagliflozina (ISGLT2): en quines condicions està finançada en la IC?

A

Fracció d’ejecció reduïda
Pacient simptomàtic i no controlat
Tractament de base amb IECA/ARA II i espironolactona / eplerenona

36
Q

Bloqueig AV de segon grau tipus I o Mobitz 1: en què consisteix

A

Hi ha PR que es va allargant fins que una p no condueix
Es coneix com el fenomen de Wenckebach
La pausa de l’ona P bloquejada mesura menys del doble de l’interval RR anterior
Sol tenir QRS estret

37
Q

Bloqueig AV de segon grau tipus II o Mobitz 2: en què consisteix?

A

Intervalos PR constantes antes y después de la Onda P bloqueada.
Presencia de una única Onda P bloqueada o no conducida por ciclo..
El intervalo RR que incluye a la Onda P no conducida es similar a la suma de los 2 Intervalos PP anteriores.
En la mayoría de los casos los Bloqueos AV de 2° grado tipo 2 se deben a una lesión importante en las ramas del haz.
Pueden ir con QRS ancho
El tratamiento del Bloqueo AV de 2° grado tipo 2 es la colocación de un Marcapasos permanente.

38
Q

Interval QT: valors normals

A

Se disingue por la edad entre menores de 12 años y mayores de 12 años.

En losmayores de 12 años se diferencia entre varones, considerándose normal entre 0,39 y 0,45, y en mujeres entre 0,39 y 0,463.

39
Q

IC: quina és la millor manera de classificar-la?

A

La IC es classifica a dia d’avui segons la FE.

  • Per la IC amb FE reduïda de 40 o per sota hi ha evidència del benefici dels fàrmacs fundacionals
  • En la classificacio de FE lleumentreduïdaentre 40 i 50 s’assemblen més als que tenen FE <40
40
Q

IC: en IC amb FE baixa que amb fàrmacs recupera FE , hem de mantenir el tractament?

A

Sí

Amb FE reduïda els fàrmacs redueixen la morbimortalitat i pot haver recuperació de les dades morfològiques , a part de millorar clínicament i tenir millor pronòstic. Remodelat invers i increment de la FE

NO podem fer retirada indiscriminada del tractament farmacològic NO podem considerar que s’ha curat. EL tractametn manté el benefici

41
Q

IC: quins fàrmacs són fundacionals?

A
  • BB
  • IECA o ARA II
  • Espironolactona.
  • Sacubitril-valsartan
  • Dapaglifozina (
    ISLGT2)
42
Q

IC: en quin ordre afegiriem els 4 fàrmacs fundacionals ?

A

La proposta d’introduir ràpidament els fàrmacs no seguint ordre històric vindria recolzada per aconseguir implementar les 4 classes de fàrmacs en pocs dies o setm pel major benefici amb cadascun del grup de fàrmacs.

L’ordre no hauria d’importar sempre que aconseguissim que estigui en poques setm rebent els 4 grups.

Objectiu a IC amb FE reduïda ha de ser medicar amb els 4 grups de fàrmacs en un temps breu. Podem aconseguir que hi hagi remodelat i recuperin funcio ventricular. Encara hi ha dubtes sobre algoritme d’incorporació del tractament

BB
IECA
Espironolactona
Dapaglifozina

43
Q

IC: quan hem d’esperar a afegir el bega blocador??

A

Si està amb clars signes de congestió els BB no seran el primer tractament a oferir, cal iniciar quan ja no estigui congestiu.
Iniciar amb IECA o ARA II i després introduir BB poc a poc.

44
Q

IC : quan s’indica sacubitril- valsartan?

A

El sacubitril/valsartan el posen a mateix nivell que IECA .
Substituir IECA per sacubitril en els que estan simptomàtics (CF II o més ) malgrat IECA .
En el pacient de novo primer iECA;de 1a eleccio abans que sacubitril.

45
Q

IC: si fem canvi d’IECA o ARA II a sacubitril-valsartan, què hem.de tenir en compte?

A

El canvi d’IECA a sacubitril/valsartan cal periode de rentat de 36 h per evitar angioedema derivat de nivells elevats de bradicinina.
Quan donem IECA afavorim nivell més elevat de bradicinina.

Amb ARA II no ens passa i es pot fer el canvi directament.

46
Q

IC: amb quina dosi iniciarem sacubitril-valsartan?

A

A l’iniciar Sacubitril/valsartan triarem dosi intermitja en tots els casos.
Dosis:24/2649/5197/103 .

Mai la dosi màxima .
- SI està fent dosi baixa IECA o ARA II iniciariem amb dosi baixa de Sacubitril/valsartan.

O bé també dosi baixa quan TAS<110 , FG<60 o cirrosi hepàtica.

Cal vigilar més amb aquest per la TA que la dapaglifozina.

47
Q

IC: quan iniciaríem dapaglifozina?

A
  • Iniciar després de IECA/ARA II, BB, aldactone i sacubitril .
  • Pacients amb FE igual o per sota 40%, simptomàtics tot i haver rebut tract amb dosis max tolerades dels altres 3 grups i que tinguin FG igual o sup a 25. Quan ja estiguin tractats amb la resta i dosis optimes.
  • NO es pot donar sirisc de cetoacidosi diabètica, o Diabetis tipus LADA; DM II amb nivells baixos peptid C /FGper sota de 25.
  • Límit de TAS es 95 .
  • Si hi ha ulcera de la pell demorar inici.

Discontinuar si FG<25. Si ha sofert ceoacidosi diabetica o ITU (?) / infeccions genitals recurrents. Un primer episodi de candidiasino seria motiu per retirar el fàrmac però si és recurrent s’hauria de valorar

48
Q

Ivabradina: quina indicació té?

A

FE reduïda i FC elevada es factor de risc.
Malgrat BB de vegades tenen FC superiors a 70 bpm .
Va disminuir mortalitat CV i hospitalitzacio quan la FC era superior a 75 bpm.
IC, FEper sota 35%i RS , i FC >75 bpm malgrat dosi optimitzada de BB. NO de primera linia .
Objectiu es dosi max de BB, i només en casos que aixi persisteixen en RS i FC sup a 75 bpm , adicio de ivabradina. Disminueix hospitalitzacions

49
Q

IC: quin tractament s’indica quan hi ha FE lleument reduïda?

A

Diürètics si congestió
Per la resta els mateixos fàrmacs que en la FE reduïda

50
Q

Diürètics: què pot passar si no hi ha congestió important?

A

Precaucio si no hi ha grau congestio important, perque amb diürètics si ens passem es podria hipotensar. Si hi ha congestió faran deplecció de volum i no s’hipotensaran.

51
Q

IC: quan es considera ferropènia?

A
  • Més del 55% de pacients amb IC i FE reduïdatenen ferropènia. S’associa a deterior de la capacitat funcional i a hospitalitzacions.

-Es va veure en un estudi que suplementar amb ferro millorava la qualitat de vida , la distància recurreguda en 6 min i en algun estudi les hospitalitzacions.

  • Tenen en compte ferropènia com ferritina per sota de 100 o entre 100 i 200 amb index de saturació de transferrina per sota de 20.
  • A dia d’avui i per 1 assaig clinic es recomanaria suplementar amb ferro en IC amb FE per sota de 50 i ferritina baixa. S’ha vist que disminueix hospitalitzacions.
  • Però s’ha vist que els beneficis són amb ferro EV, no s’han demostrat amb el ferro oral.
  • En la ferropènia, però, no oblidar de fer screening de neoplàsia GI. En un 10% de casos de ferropènia en pacients amb IC , es va trobar neoplàsia del tracte digestiu.
52
Q

En IAM quan donar oxigen?

A

Per sota de 90% segons podcast semfyc 2024

53
Q

Cubeta digitàlica: a quijes derivacions és més freqüent de veure?

A

dI, aVL, V5 i V6, encara que es pot veure a totes les derivacions

Pot haver ona T invertida o aplanada

Només indica impregnació, no s’ha de suspendre el fàrmac

54
Q

Repolarització precoç a ECG: característiques principals

A

Elevació extensa ST (>1 mm) a precordials (major que a derivacions d’extremitats)
Concavitat ST cap amunt
Muesca o contorn irregular a punt J. Elevació punt J
Ones T positives amplies i simètriques
No hi ha imatge en mirall
Pacient asimptomàtic

55
Q

Criteris HVE

A

De campuscardio

Ona R a V5 o V6 més ona S a V1 o V2 major o igual a 35 mm

Ona R a V5 o V6 major de 25 mm o a aVL major de 11 mm

Alteracions de la repolarotzació de les derivacions que exploren els territoris amb oncrement de voltatge. Ones T invertides asimètriques precedides de descens ST

56
Q

Flutter: quina freqūència sol tenir?

A

En el flúter, característicamente, las aurículas se contraen 300 veces por minuto y la respuesta ventricular depende de la conducción a través del nodo AV, pero suele ser una fracción de 300: Si conduce 1 de cada 2, la frecuencia ventricular será de 150 lpm; si la conducción es 3:1, la frecuencia será 100 lpm; 75 lpm, si la conducción es 4:1… y así sucesivamente.

57
Q

Flutter: quina freqūència sol tenir?

A

En el flúter, característicamente, las aurículas se contraen 300 veces por minuto y la respuesta ventricular depende de la conducción a través del nodo AV, pero suele ser una fracción de 300: Si conduce 1 de cada 2, la frecuencia ventricular será de 150 lpm; si la conducción es 3:1, la frecuencia será 100 lpm; 75 lpm, si la conducción es 4:1… y así sucesivamente.

58
Q

Quins bloquejos AV tenen indicació de marcapàs?

A

Bloqueog AV de segon grau tipus Mobitz II
Bloqueig AV de tercer grau

59
Q

En ritme sinusal com és ona P segons derivacions?

A

La onda P es positiva en derivaciones de cara inferior y negativa en AVR, lo cual indica que es un ritmo sinusal

60
Q

En ritme sinusal com és ona P segons derivacions?

A

La onda P es positiva en derivaciones de cara inferior y negativa en AVR, lo cual indica que es un ritmo sinusal

61
Q

Com és ona P habitualment de tamany?

A

La onda P tiene una duración normal (<0,12 s [tres cuadraditos]) y altura < 2.5 mm. Si és més gran pot haver creixement auricular

62
Q

Com és ona P habitualment de tamany?

A

La onda P tiene una duración normal (<0,12 s [tres cuadraditos]) y altura < 2.5 mm. Si és més gran pot haver creixement auricular

63
Q

A WPW com és interval PR?

A

El intervalo PR (desde el inicio de la onda P a la primera onda del QRS) resulta corto (PR< 0,12 segundos [ < tres cuadraditos]). Este hallazgo nos indica que el estímulo eléctrico no se conduce a los ventrículos por el nodo AV (cuya función es retrasar el impulso eléctrico para permitir que las aurículas se vacíen completamente en los ventrículos antes de la conducción de estos). El PR corto indica que el estímulo pasa casi directamente desde aurículas a ventrículos, porque lo hace a través de una vía accesoria, lo que se conoce como preexcitación ventricular

64
Q

A WPW com és interval PR?

A

El intervalo PR (desde el inicio de la onda P a la primera onda del QRS) resulta corto (PR< 0,12 segundos [ < tres cuadraditos]). Este hallazgo nos indica que el estímulo eléctrico no se conduce a los ventrículos por el nodo AV (cuya función es retrasar el impulso eléctrico para permitir que las aurículas se vacíen completamente en los ventrículos antes de la conducción de estos). El PR corto indica que el estímulo pasa casi directamente desde aurículas a ventrículos, porque lo hace a través de una vía accesoria, lo que se conoce como preexcitación ventricular

Punts Clau Medicina (32 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions