TEMA 9 Flashcards
INTRODUCCIÓ (TEMA 9)
El contingut d’aquest tema està relacionat amb l’educació ambiental i la relació dels éssers humans amb el seu entorn.
Ja al 2015 diversos països, entre els quals es trobava Espanya, van coincidir en la necessitat d’un acord per al desenvolupament sostenible, la lluita contra l’escalfament global, la contaminació i l’esgotament de recursos. Per això, es van acordar una sèrie d’objectius per aconseguir en quinze anys, la coneguda “Agenda 2030”.
En la LOMLOE es menciona aquest document com un dels motius per introduir el desenvolupament sostenible en l’àmbit educatiu. També en la legislació educativa actual es parla de l’educació per a la transició ecològica per abordar la emergència climàtica, de manera que l’alumnat conegui quines conseqüències tenen les nostres accions diàries en el planeta i generar, per consegüent, empatia cap al seu entorn natural i social.
LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016
ENTORN
L’entorn es pot considerar sinònim de medi ambient, ja que és tot allò que envolta l’ésser viu i que li influeix.
MEDI AMBIENT
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a Estocolm el 1972, va adoptar la següent definició sobre el medi ambient: “és el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, a curt o a llarg termini, sobre els éssers vius i les activitats humanes”.
FACTORS INTERRELACIONATS ENTORN
L’entorn està caracteritzat per tres factors interrelacionats de manera que si un d’ells es modifica, els altres resulten afectats:
- Físics i químics: elements inanimats de l’entorn com l’energia solar, aigua, aire, sòl.
- Biològics: constituïts pels éssers vius.
- Socials: generats pels humans.
TEORIA GENERAL DE SISTEMES
Des de la perspectiva de la teoria general de sistemes de Bronfenbrenner, l’entorn és un sistema complex amb un nivell d’organització molt elevat:
Entorn > Comunitat (conjunt d’elements) > Poblacions (espècies) > Organismes (individus) > Cèl·lules…
L’entorn està format per un conjunt d’elements que constitueixen sistemes (comunitat). La comunitat és un sistema constituït per poblacions (espècies). Les poblacions són sistemes formats per organismes (individus). Els organismes pluricel·lulars són sistemes formats per cèl·lules. Les cèl·lules són sistemes constituïts per orgànuls cel·lulars, etc.
D’aquesta manera, es justifica la idea d’estudiar l’entorn de manera global per aconseguir la seva total comprensió.
SITUACIONS DESEQUILIBRI
L’entorn està sotmès a canvis que provoquen situacions de desequilibri. La capacitat de l’entorn per respondre a aquests canvis sol conduir a nous estats d’equilibri. Però, quan els canvis són molt intensos o persisteixen durant molt de temps, poden ocasionar desequilibris als quals no pot respondre l’entorn, provocant-li danys irreparables.
PROBLEMÀTICA
- Escalfament global i canvi climàtic
- Accelerat creixement global de la població mundial en relació als recursos
- Desaparició de grans zones boscoses
- Progressiva desertització d’àmplies zones del planeta
- Esgotament dels combustibles fòssils
- Pluja àcida i disminució de la capa d’ozó
- Perill d’accidents nuclears
- Desaparició d’espècies
CONCEPCIÓ ENTORN
Molts dels problemes ambientals estan relacionats amb les intervencions humanes. Per aquest motiu, és necessari modificar la concepció ANTROPOCÈNTRICA de l’entorn com a recurs a explotar pels éssers humans cap a una nova concepció BIOCÈNTRICA en la qual l’entorn és una xarxa d’interaccions de la qual en formen part.
MOVIMENTS ECOLOGISTES
Organismes internacionals i institucions nacionals i locals posen el punt de mira en aquesta situació amb la intenció de combatre aquests problemes ambientals. Al mateix temps, sorgeixen moviments ecologistes, els quals defensen la conservació de la biodiversitat, és a dir, conservar el conjunt de les diferents formes de vida del planeta en totes les seves manifestacions i relacions.
CONSERVAR ENTORN
Conservar l’entorn consisteix en conservar els ecosistemes, els hàbitats, així com mantenir i recuperar les espècies en perill d’extinció, ja sigui per causes naturals o per l’acció humana. A partir d’això, neix la idea de conservar la natura, ja que es converteix en un factor imprescindible per a la supervivència de l’espècie humana.
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Incideix en la necessitat de l’ús equilibrat de recursos, defensant que l’explotació dels recursos s’ha de fer al mateix ritme que la seva regeneració, que s’ha de fer un ús majoritari de recursos renovables i que s’han de satisfer les necessitats de la generació present sense comprometre les futures. Tot plegat, implica atendre les necessitats actuals i futures dels pobladors de la Terra.
INTERACCIONS CONSERVACIÓ ENTORN
Les interaccions per a la conservació de la naturalesa poden ser:
- Conservació IN SITU: habilitat per protegir i conservar ecosistemes on habiten animals amenaçats. Protecció dins l’hàbitat natural.
- Conservació EX SITU: basada en la reproducció en captivitat mantenint als éssers vius fora del seu hàbitat natural. Protecció fora de l’hàbitat natural.
PROGRAMA EDUCACIÓ AMBIENTAL
El Programa d’Educació Ambiental concedeix una importància fonamental a la integració de l’educació ambiental en l’activitat educativa.
ECOSISTEMA
El concepte ecosistema ha anat evolucionant fins que avui en dia el coneixem com a nivell d’organització complex format pel conjunt d’organismes de diverses espècies que viuen juntes (biocenosi) i els factors que defineixen el marc ambiental en el qual habiten (biòtop). Així, aquest sistema biològic té en compte les complexes interrelacions entre els organismes (plantes, animals, algues, bactèries…) que formen la comunitat i les relacions entre ells.
Un ecosistema està compost pels éssers vius que hi habiten, pel medi físic i per les relacions que s’estableixen entre tots ells. Els éssers vius poden ser humans, animals i plantes. Els éssers d’una mateixa espècie es relacionen entre si i amb altres donant lloc a diferents poblacions i comunitats d’un ecosistema.
FACTORS BIÒTICS
Factors biòtics: estan constituïts per éssers vius que formen un ecosistema (biocenosi). Entre ells, s’estableixen relacions i interdependències de tipus alimentaria, reproductora, de competició i d’ajuda. Els organismes vius que pertanyen a una mateixa espècie constitueixen una població i el conjunt de poblacions es denomina comunitat o biocenosi.
FACTORS ABIÒTICS
Factors abiòtics: són de tipus físic-químic com ara la composició i temperatura de l’aire, aigua i sòl, grau d’humitat, pressió atmosfèrica, vents, corrents de llum, etc. Cada organisme presenta uns límits de tolerància davant aquests factors i uns valors òptims que en permeten l’activitat.
TIPUS ECOSISTEMES
- Aquàtics
- Terrestres
- Humanitzats o urbans
TIPUS ECOSISTEMES: AQUÀTICS
Ecosistemes aquàtics: poden ser marins o d’aigua dolça. El seu component principal és l’aigua, però també hi ha la salinitat, la profunditat, la transparència… que es configura en una topologia específica en funció de la seva pertinença a un ecosistema. En són exemples els estuaris, deltes, aiguamolls, llacs, zones humides, embassaments, llacunes, pantans…
TIPUS ECOSISTEMES: TERRESTRES
Ecosistemes terrestres: el seu component principal és el sòl, però també intervenen factors com les hores de llum, l’altura sobre el nivell de la mar, el tipus de relleu, etc. Depenent de la combinació, es poden crear selves, boscs temperats, sabana, deserts, tundra, taigà, prades, estepes…
TIPUS ECOSISTEMES: HUMANITZATS O URBANS
Ecosistemes humanitzats o urbans: són aquells que han estat originats o transformats pels éssers humans com a conseqüència de la seva presència a través de construccions, ramaderia, pobles i ciutats, edificis, ponts, carreteres…
RELACIONS TRÒFIQUES DE NUTRICIÓ
Entre els diferents individus que formen un ecosistema, s’estableixen relacions tròfiques de nutrició que determinen la matèria i l’energia d’un ecosistema. Així, la forma d’obtenir matèria (la qual es transforma de forma cíclica) i energia (es perd un cop usada) permet classificar els organismes en nivells tròfics originant una estructura tròfica de cada ecosistema.
NIVELLS TRÒFICS
- Organismes productors
- Organismes consumidors (primaris o secundaris)
- Organismes descomponedors
- Organismes transformadors
NIVELLS TRÒFICS: ORGANISMES PRODUCTORS
Organismes productors: generalment són vegetals autòtrofs fotosintètics que agafen l’energia solar i la matèria inorgànica (aigua, sals minerals, diòxid de carboni) del sòl i de l’aire, i la transformen en energia orgànica.
NIVELLS TRÒFICS: ORGANISMES CONSUMIDORS
Consumidors primaris: són heteròtrofs i s’alimenten directament dels organismes productors. Està constituït per animals herbívors.
Consumidors secundaris: són animals carnívors i paràsits que s’alimenten dels consumidors primaris.
NIVELLS TRÒFICS: ORGANISMES DESCOMPONEDORS
Organismes descomponedors: s’alimenten dels productes de desfeta i de cadàvers dels organismes dels nivells anteriors. Descomponen la matèria orgànica que retorna al sòl, completant el cicle de la matèria. Està format per bacteris i fongs.
NIVELLS TRÒFICS: ORGANISMES TRANSFORMADORS
Organismes transformadors: són bacteris que transformen les matèries orgàniques en altres aprofitables per organismes productors.