TEMA 9 Flashcards

1
Q

INTRODUCCIÓ (TEMA 9)

A

El contingut d’aquest tema està relacionat amb l’educació ambiental i la relació dels éssers humans amb el seu entorn.
Ja al 2015 diversos països, entre els quals es trobava Espanya, van coincidir en la necessitat d’un acord per al desenvolupament sostenible, la lluita contra l’escalfament global, la contaminació i l’esgotament de recursos. Per això, es van acordar una sèrie d’objectius per aconseguir en quinze anys, la coneguda “Agenda 2030”.

En la LOMLOE es menciona aquest document com un dels motius per introduir el desenvolupament sostenible en l’àmbit educatiu. També en la legislació educativa actual es parla de l’educació per a la transició ecològica per abordar la emergència climàtica, de manera que l’alumnat conegui quines conseqüències tenen les nostres accions diàries en el planeta i generar, per consegüent, empatia cap al seu entorn natural i social.

LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

ENTORN

A

L’entorn es pot considerar sinònim de medi ambient, ja que és tot allò que envolta l’ésser viu i que li influeix.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

MEDI AMBIENT

A

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a Estocolm el 1972, va adoptar la següent definició sobre el medi ambient: “és el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, a curt o a llarg termini, sobre els éssers vius i les activitats humanes”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

FACTORS INTERRELACIONATS ENTORN

A

L’entorn està caracteritzat per tres factors interrelacionats de manera que si un d’ells es modifica, els altres resulten afectats:

  • Físics i químics: elements inanimats de l’entorn com l’energia solar, aigua, aire, sòl.
  • Biològics: constituïts pels éssers vius.
  • Socials: generats pels humans.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

TEORIA GENERAL DE SISTEMES

A

Des de la perspectiva de la teoria general de sistemes de Bronfenbrenner, l’entorn és un sistema complex amb un nivell d’organització molt elevat:
Entorn > Comunitat (conjunt d’elements) > Poblacions (espècies) > Organismes (individus) > Cèl·lules…

L’entorn està format per un conjunt d’elements que constitueixen sistemes (comunitat). La comunitat és un sistema constituït per poblacions (espècies). Les poblacions són sistemes formats per organismes (individus). Els organismes pluricel·lulars són sistemes formats per cèl·lules. Les cèl·lules són sistemes constituïts per orgànuls cel·lulars, etc.

D’aquesta manera, es justifica la idea d’estudiar l’entorn de manera global per aconseguir la seva total comprensió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

SITUACIONS DESEQUILIBRI

A

L’entorn està sotmès a canvis que provoquen situacions de desequilibri. La capacitat de l’entorn per respondre a aquests canvis sol conduir a nous estats d’equilibri. Però, quan els canvis són molt intensos o persisteixen durant molt de temps, poden ocasionar desequilibris als quals no pot respondre l’entorn, provocant-li danys irreparables.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

PROBLEMÀTICA

A
  • Escalfament global i canvi climàtic
  • Accelerat creixement global de la població mundial en relació als recursos
  • Desaparició de grans zones boscoses
  • Progressiva desertització d’àmplies zones del planeta
  • Esgotament dels combustibles fòssils
  • Pluja àcida i disminució de la capa d’ozó
  • Perill d’accidents nuclears
  • Desaparició d’espècies
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

CONCEPCIÓ ENTORN

A

Molts dels problemes ambientals estan relacionats amb les intervencions humanes. Per aquest motiu, és necessari modificar la concepció ANTROPOCÈNTRICA de l’entorn com a recurs a explotar pels éssers humans cap a una nova concepció BIOCÈNTRICA en la qual l’entorn és una xarxa d’interaccions de la qual en formen part.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

MOVIMENTS ECOLOGISTES

A

Organismes internacionals i institucions nacionals i locals posen el punt de mira en aquesta situació amb la intenció de combatre aquests problemes ambientals. Al mateix temps, sorgeixen moviments ecologistes, els quals defensen la conservació de la biodiversitat, és a dir, conservar el conjunt de les diferents formes de vida del planeta en totes les seves manifestacions i relacions.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

CONSERVAR ENTORN

A

Conservar l’entorn consisteix en conservar els ecosistemes, els hàbitats, així com mantenir i recuperar les espècies en perill d’extinció, ja sigui per causes naturals o per l’acció humana. A partir d’això, neix la idea de conservar la natura, ja que es converteix en un factor imprescindible per a la supervivència de l’espècie humana.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

A

Incideix en la necessitat de l’ús equilibrat de recursos, defensant que l’explotació dels recursos s’ha de fer al mateix ritme que la seva regeneració, que s’ha de fer un ús majoritari de recursos renovables i que s’han de satisfer les necessitats de la generació present sense comprometre les futures. Tot plegat, implica atendre les necessitats actuals i futures dels pobladors de la Terra.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

INTERACCIONS CONSERVACIÓ ENTORN

A

Les interaccions per a la conservació de la naturalesa poden ser:

  • Conservació IN SITU: habilitat per protegir i conservar ecosistemes on habiten animals amenaçats. Protecció dins l’hàbitat natural.
  • Conservació EX SITU: basada en la reproducció en captivitat mantenint als éssers vius fora del seu hàbitat natural. Protecció fora de l’hàbitat natural.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

PROGRAMA EDUCACIÓ AMBIENTAL

A

El Programa d’Educació Ambiental concedeix una importància fonamental a la integració de l’educació ambiental en l’activitat educativa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

ECOSISTEMA

A

El concepte ecosistema ha anat evolucionant fins que avui en dia el coneixem com a nivell d’organització complex format pel conjunt d’organismes de diverses espècies que viuen juntes (biocenosi) i els factors que defineixen el marc ambiental en el qual habiten (biòtop). Així, aquest sistema biològic té en compte les complexes interrelacions entre els organismes (plantes, animals, algues, bactèries…) que formen la comunitat i les relacions entre ells.

Un ecosistema està compost pels éssers vius que hi habiten, pel medi físic i per les relacions que s’estableixen entre tots ells. Els éssers vius poden ser humans, animals i plantes. Els éssers d’una mateixa espècie es relacionen entre si i amb altres donant lloc a diferents poblacions i comunitats d’un ecosistema.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

FACTORS BIÒTICS

A

Factors biòtics: estan constituïts per éssers vius que formen un ecosistema (biocenosi). Entre ells, s’estableixen relacions i interdependències de tipus alimentaria, reproductora, de competició i d’ajuda. Els organismes vius que pertanyen a una mateixa espècie constitueixen una població i el conjunt de poblacions es denomina comunitat o biocenosi.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

FACTORS ABIÒTICS

A

Factors abiòtics: són de tipus físic-químic com ara la composició i temperatura de l’aire, aigua i sòl, grau d’humitat, pressió atmosfèrica, vents, corrents de llum, etc. Cada organisme presenta uns límits de tolerància davant aquests factors i uns valors òptims que en permeten l’activitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

TIPUS ECOSISTEMES

A
  • Aquàtics
  • Terrestres
  • Humanitzats o urbans
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

TIPUS ECOSISTEMES: AQUÀTICS

A

Ecosistemes aquàtics: poden ser marins o d’aigua dolça. El seu component principal és l’aigua, però també hi ha la salinitat, la profunditat, la transparència… que es configura en una topologia específica en funció de la seva pertinença a un ecosistema. En són exemples els estuaris, deltes, aiguamolls, llacs, zones humides, embassaments, llacunes, pantans…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

TIPUS ECOSISTEMES: TERRESTRES

A

Ecosistemes terrestres: el seu component principal és el sòl, però també intervenen factors com les hores de llum, l’altura sobre el nivell de la mar, el tipus de relleu, etc. Depenent de la combinació, es poden crear selves, boscs temperats, sabana, deserts, tundra, taigà, prades, estepes…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

TIPUS ECOSISTEMES: HUMANITZATS O URBANS

A

Ecosistemes humanitzats o urbans: són aquells que han estat originats o transformats pels éssers humans com a conseqüència de la seva presència a través de construccions, ramaderia, pobles i ciutats, edificis, ponts, carreteres…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

RELACIONS TRÒFIQUES DE NUTRICIÓ

A

Entre els diferents individus que formen un ecosistema, s’estableixen relacions tròfiques de nutrició que determinen la matèria i l’energia d’un ecosistema. Així, la forma d’obtenir matèria (la qual es transforma de forma cíclica) i energia (es perd un cop usada) permet classificar els organismes en nivells tròfics originant una estructura tròfica de cada ecosistema.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

NIVELLS TRÒFICS

A
  • Organismes productors
  • Organismes consumidors (primaris o secundaris)
  • Organismes descomponedors
  • Organismes transformadors
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

NIVELLS TRÒFICS: ORGANISMES PRODUCTORS

A

Organismes productors: generalment són vegetals autòtrofs fotosintètics que agafen l’energia solar i la matèria inorgànica (aigua, sals minerals, diòxid de carboni) del sòl i de l’aire, i la transformen en energia orgànica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

NIVELLS TRÒFICS: ORGANISMES CONSUMIDORS

A

Consumidors primaris: són heteròtrofs i s’alimenten directament dels organismes productors. Està constituït per animals herbívors.

Consumidors secundaris: són animals carnívors i paràsits que s’alimenten dels consumidors primaris.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

NIVELLS TRÒFICS: ORGANISMES DESCOMPONEDORS

A

Organismes descomponedors: s’alimenten dels productes de desfeta i de cadàvers dels organismes dels nivells anteriors. Descomponen la matèria orgànica que retorna al sòl, completant el cicle de la matèria. Està format per bacteris i fongs.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

NIVELLS TRÒFICS: ORGANISMES TRANSFORMADORS

A

Organismes transformadors: són bacteris que transformen les matèries orgàniques en altres aprofitables per organismes productors.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

CADENA TRÒFICA O ALIMENTÀRIA

A

La cadena tròfica o alimentària és la successió d’organismes vius que es nodreixen uns dels altres segons un ordre determinat.

28
Q

XARXES TRÒFIQUES O ALIMENTÀRIES

A

Les diverses cadenes tròfiques d’un ecosistema estan interconnectades formant xarxes tròfiques i alimentàries.

29
Q

RELACIONS ENTRE ELS ÉSSERS VIUS I EL MEDI

A
  • Intraespecífiques

- Interespecífiques

30
Q

RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES

A

Relacions intraespecífiques: són aquelles que tenen lloc entre els éssers vius d’una mateixa espècie. Així, els seus individus s’agrupen formant agrupacions temporals (durant un temps limitat) i agrupacions perennes (pràcticament per tota la vida). Per exemple, una lloba amb els seus cabdells (al principi estaran molt junts, i després cadascú seguirà el seu camí).

31
Q

RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES: CONSEQÜÈNCIES

A

Aquestes relacions deriven conseqüències per a la població que poden ser favorables (relació d’associació: major defensa davant depredadors, relació de reproducció i relació de divisió de treball) o perjudicials (relació de competència: dificultat per aconseguir aliment, espai, llum…).

32
Q

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES

A

Relacions interespecífiques: es duen a terme entre els éssers vius de diferents espècies d’una comunitat.

33
Q

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES: CONSEQÜÈNCIES

A
  • Mutualisme i simbiosi
  • Comensalisme i inquilisme
  • Parasitisme, depredació i explotació
  • Antibiosi
  • Competició
34
Q

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES: CONSEQÜÈNCIES (MUTUALISME I SIMBIOSI)

A

Mutualisme i simbiosi: les dues espècies en surten beneficiades, ja que es complementen i s’ajunten.

35
Q

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES: CONSEQÜÈNCIES (COMENSALISME I INQUILISME)

A

Comensalisme i inquilisme: un individu obté un benefici i l’altre no, però tampoc en resulta perjudicat. Alimentació i protecció.

36
Q

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES: CONSEQÜÈNCIES (PARASITISME, DEPREDACIÓ I EXPLOTACIÓ)

A

Parasitisme, depredació i explotació: una de les dues espècies en resulta beneficiada i l’altre, perjudicada.

37
Q

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES: CONSEQÜÈNCIES (ANTIBIOSI)

A

Antibiosi: una de les espècies no té beneficis ni perjudicis, però perjudica indirectament a l’altra.

38
Q

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES: CONSEQÜÈNCIES (COMPETICIÓ)

A

Competició: les dues espècies en resulten perjudicades.

39
Q

BIOCENOSI

A

La biocenosi es troba en equilibri entre les poblacions i el medi ambient.

40
Q

SUCCESSIÓ ECOLÒGICA

A

L’equilibri entre les poblacions i el medi ambient pot trencar-se per un canvi ambiental dràstic (climàtic o geològic) o per l’activitat humana, fent que es vagin succeint una sèrie de comunitats transitòries desequilibrades, que successivament incorporen noves poblacions i n’eliminen d’altres. Aquest trànsit de comunitat es denomina successió ecològica.

41
Q

EVOLUCIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA

A

L’evolució científica i tecnològica origina, entre d’altres, la degradació dels ecosistemes i la destrucció de la biodiversitat, la conseqüència més directa és el canvi climàtic. Per evitar-ho, s’han d’usar alternatives als combustibles i s’ha de fer un tractament dels rebutjos humans.

42
Q

FACTORS DETERIORAMENT I REGENERACIÓ

A
  • Sòl
  • Aigua
  • Atmosfèric
43
Q

FACTORS DETERIORAMENT: SÒL

A
  • Contaminació física i química
  • Erosió
  • Esgotament
  • Incendi
44
Q

FACTORS REGENERACIÓ: SÒL

A
  • Restituir nutrients de plantes i aigües
  • Evitar tales massives
  • Assegurar la cobertura vegetal
  • Emprar mètodes de conservació
  • Rotació de conreus
  • Barreres perpendiculars a la direcció de l’aigua
45
Q

FACTORS DETERIORAMENT: AIGUA

A
  • Origen humà i animal: aigües residuals
  • Origen agrícola: fertilitzants, insecticides…
  • Origen industrial: gasos químics, fums…
  • Derivats del transport marítim
46
Q

FACTORS REGENERACIÓ: AIGUA

A
  • Nova cultura de l’aigua
  • Recurs ecosocial (no econòmic)
  • Instal·lació de pous
  • Tractament de l’aigua
  • Reg per degotament
  • Millorar transport marítim
47
Q

FACTORS DETERIORAMENT: ATMOSFÈRIC

A
  • Combustibles: carbó, gas, petroli
  • Emanacions de monòxid de carboni, plom i òxid de nitrogen
  • Contaminació acústica: motors, màquines…
  • Electromagnètica: mòbils, telecomunicacions…
48
Q

FACTORS REGENERACIÓ: ATMOSFÈRIC

A
  • Optimització de recursos
  • Consumir energia necessària
  • No consumir productes contaminants
  • Respectar vegetació
  • Reduir emissions de C02
  • Utilització de transport públic
49
Q

CONSCIENCIACIÓ SOCIAL PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

A

L’humà és l’únic ésser viu que té la capacitat de raonar la seva acció i de corregir els seus errors. És per això que s’ha generat un moviment de conscienciació social a escala planetària de la transcendència de conservar els ecosistemes del present i futur.

50
Q

ORGANITZACIONS I POLÍTIQUES PÚBLIQUES PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

A

Fins fa pocs anys, les preocupacions mediambientals eren de consideració local i nacional, però a poc a poc s’han anat estenent quan el coneixement públic va veure imminents els riscos planetaris a causa de la disminució de la capa d’ozó, l’efecte hivernacle o la pluja radioactiva, entre d’altres.

Aquests temes van començar-se a treballar internacionalment a través d’organitzacions com la WWF (World Wildlife Fund), la UICN (Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza), l’ONU (Organización de las Naciones Unidas), el PNUMA (Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente), etc. i mitjançant polítiques públiques com PAC (Política Agrícola Común de la Unión Europea), FSE, Programa d’Acció, Programa 21, etc. Tot aquest conjunt de mesures tenen l’objectiu de millorar el marc, les condicions i la qualitat de vida de la ciutadania, d’afavorir la conservació i la utilització prudent dels recursos naturals i per aconseguir una societat moderna, desenvolupada, solidària i progressista.

51
Q

LLIBRE BLANC DE L’EDUCACIÓ AMBIENTAL

A

En el llibre blanc de l’educació ambiental es van establir una sèrie de principis com l’adopció d’un enfocament ampli i obert, la promoció d’un esperit crític i innovador, el desenvolupament d’una acció educativa coherent i creïble, la incorporació de l’educació en les iniciatives de política mediambiental, la millora de la coordinació i col·laboració entre els agents i la garantia de recursos necessaris.

52
Q

ECOESCOLES

A

A nivell escolar i curricular, hi ha àrees que tenen en compte l’entorn i el medi ambient com les ciències socials, les ciències naturals, els valors ètics i cívics, encara que a nivell transversal també s’ha de treballar l’educació ambiental segons la LOMLOE. D’aquesta manera, es vol introduir a l’alumnat dins la importància de la conservació i bona utilització del nostre entorn. Per això, s’hauria d’educar per a la conscienciació i el canvi de comportament, per fer possible un futur sostenible per a la humanitat i una distribució més justa dels recursos del planeta. De forma concreta, s’han adoptat programes d’àmbit europeu denominats “ECOESCOLES” per tal d’impulsar l’educació ambiental en la vida dels centres escolars, implicant també al municipi i creant una xarxa de centres educatius on s’afavoreixin els intercanvis i la cooperació.

53
Q

PRINCIPI LOMLOE: r)

A

r) L’educació per a la transició ecològica amb criteris de justícia social som a contribució a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

54
Q

TRANSICIÓ ECOLÒGICA

A

La transició ecològica fa referència a la passa que es fa d’usar energies no renovables (per exemple, cotxes de gasolina) a usar energies renovables (cotxes elèctrics), de materials no degradables a materials biodegradables, a l’adquisició d’hàbits de reciclatge, etc.

55
Q

OBJECTIUS D32/2014: CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

A
  • Identificar els principals elements de l’entorn natural, social i cultural.
  • Analitzar algunes manifestacions de la intervenció humana en el medi.
  • Reconèixer en el medi natural, social i cultural canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps.
  • Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i problemes relacionats amb els elements significatius de l’entorn, emprant estratègies de recerca.
  • Emprar les TIC per obtenir informació i com a instrument per aprendre i compartir coneixement.
56
Q

CONTINGUTS D32/2014: CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT (GENERAL)

A
  • Establir vinculacions entre els diferents tipus de continguts
  • Seleccionar els conceptes claus i organitzadors
  • Elaborar una seqüenciació de continguts
  • Incorporar continguts transversals en educació ambiental.
57
Q

METODOLOGIA D32/2014: CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

A
  • Partir del nivell de desenvolupament i dels coneixements previs
  • Assegurar l’aprenentatge significatiu, contextualitzat i funcional
  • Contribuir a aprendre a aprendre
  • Activisme, motivació, treball autònom i cooperatiu.
58
Q

PAPER DEL DOCENT (CIÈNCIES NATURALS)

A

El docent és un guia per a la construcció del coneixement de l’alumnat. Cal ajudar-lo a establir relacions entre el que coneix i està aprenent, a reflexionar discutint idees i escrivint el que ha descobert. Per això, l’ajuda pedagògica ha d’estar ajustada a les diferents necessitats, amb una metodologia adaptada i flexible i amb diversos recursos. A més, s’ha de posar en pràctica una pedagogia del descobriment i comunicació a través d’un mètode actiu. Cal la utilització de mitjans de comunicació i anàlisi (entrevistes, plans, fotos), realització de síntesis i aplicació dels resultats…

59
Q

ACTIVITATS (CIÈNCIES NATURALS)

A
  • Sortides al terreny d’estudi: exploració, manipulació…
  • Experiments de diverses temàtiques (contaminació, sobreexplotació…)
  • Visites a zoològics , botàniques…
  • Construcció de terraris, herbaris…
  • Fer plantacions d’arbres, reforestar…
  • Celebrar dades vinculades amb el medi ambient: 15/03 dia mundial dels drets del consumidor, 21/03 dia de l’arbre, 22/03 dia de l’aigua, 7/04 dia mundial de la salut, 5/06 dia mundial del medi ambient…
  • Posada en marxa de patrulles verdes: grups d’alumnes que al pati vigilen i vetllen pel bon ús de les papereres i del reciclatge.
  • Instal·lació de diferents tipus de papereres per fomentar el reciclatge.
  • Simulació d’estructures tròfiques (role-playings) i tren de les cadenes tròfiques.
  • Experiments de les aigües subterrànies (aqüífers) i com es contaminen.
  • Fer categoritzacions (viu/mort, animals/plantes…).
  • Dibuixos i observació directa dels paisatges.
  • Comparar paisatges del passat i del present i pensar com seran en el futur.
  • Observacions i caseta meteorològica (temps atmosfèric, estacions…).
  • Ús d’aparells senzills (pluviòmetre, anemòmetre, penell…).
  • Elaboració de petits ecosistemes terrestres i aquàtics que permetin l’observació i la manipulació de factors.
  • Elaboració de cartells o pamflets per respectar la biodiversitat.
  • Campanyes de sensibilització i conscienciació mediambiental.
  • Elaboració de pautes que contribueixen a la millora del medi ambient.
60
Q

RECURSOS (CIÈNCIES NATURALS)

A

Recursos: contribueixen a l’aprenentatge de l’alumnat. Cal emprar-ne de fàcil utilització, dels més pròxims i quotidians, als més sofisticats i convencionals. Aquests han de posar la mirada a l’atenció a la diversitat.

61
Q

AVALUACIÓ (CIÈNCIES NATURALS)

A

Avaluació: s’ha d’avaluar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’avaluació ha de ser continua, global, formativa i registrable, i ha de permetre la reorientació de tot l’aprenentatge. A més, ha d’estar formada per uns criteris d’avaluació i uns estàndards, els quals han d’estar amb concordança amb els objectius i competències, i han de permetre l’ús d’instruments que permetin avaluar el procés.

62
Q

CONCLUSIÓ (TEMA 9)

A

L’entorn és un sistema complex amb un nivell d’organització molt elevat. Els elements que el formen són de diversos tipus (físics, químics, biològics, socials…) i les interrelacions entre ells són nombroses. Qualsevol canvi que es reprodueixi en un dels elements repercuteix sobre la resta.

Com a conseqüència de les activitats humanes, el medi ambient es degrada acceleradament. Per afrontar els problemes ambientals és necessari abandonar la concepció antropocèntrica de l’entorn, fins ara dominant en la societat, per adoptar una nova concepció biocèntrica. En aquest sentit, l’educació ha d’exercir un paper rellevant.

63
Q

CITA CONCLUSIÓ (TEMA 9)

A

Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita de Clay P. Bedford que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, especialment a l’àrea de les ciències naturals, ja que és necessari involucrar als infants en l’educació ambiental i que aquests siguin conscients de la problemàtica existent i dels efectes de no actuar amb responsabilitat: “Pots ensenyar una lliçó un dia, però si pots ensenyar creant curiositat, l’aprenentatge serà un procés per a tota la vida”.

64
Q

BIBLIOGRAFIA (TEMA 9)

A
  • Alcántara, J. i Medina, S. (2019). El uso de los itinerarios didácticos (SIG) en la educación ambiental. Enseñanza de las ciencias: revista de investigación y experiencias didácticas.
  • Bronfenbrenner U. (1979). La ecología del desarrollo humano.
  • Caballero, M. (2011) Enseñar Ciencias Naturales en Educación Primaria.
  • González, D. (2015). Didáctica de las Ciencias Naturales en Educación Primaria.
    Greca, I. M., i Jerez-Herrero, E. (2017). Propuesta para la enseñanza de Ciencias Naturales en Educación Primaria en un aula inclusiva.
65
Q

LEGISLACIÓ (TEMA 9)

A
  • Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
  • Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
  • Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
  • Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.