Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

OPOS > TEMA 23 > Flashcards

TEMA 23 Flashcards

1
Q

INTRODUCCIÓ (TEMA 23)

A

La finalitat de l’ensenyament és preparar l’alumnat per una adequada inserció a la societat a través dels continguts que formen part de les diferents matèries del currículum escolar.

El Decret 32/2014, contempla, dins l’àrea de matemàtiques, el bloc nombre 3 anomenat “mesura”, continguts del qual van destinats a l’adquisició de coneixements i a desenvolupar actituds i hàbits que garanteixin una correcta adaptació a la vida adulta.

Per aquest motiu, els aprenentatges de matemàtiques, i en aquest cas concret, de les magnituds han d’estar contextualitzats i han de ser funcionals per acostar la realitat acadèmica de l’alumnat a l’experiència quotidiana.

LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

MAGNITUD

A

La magnitud es defineix com l’aspecte de la realitat que pot ser mesurat. Alguns exemples de magnituds són la superfície, la longitud, el pes o el temps.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

CONCEPTE MAGNITUD SEGONS PERSPECTIVA

A
  • Segons les ciències experimentals, és una propietat física que es pot mesurar.
  • Segons les ciències humanes, és un aspecte de la naturalesa qualitativa.
  • Segons les ciències matemàtiques, són un conjunt d’objectes abstractes amb una base algebraica.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

DEFINICIÓ MAGNITUD, QUALITAT I MESURA COM A CONCEPTES INHERENTS

A

Godino, Botanero i Roca (2014) defineixen magnitud, qualitat i mesura com a conceptes inherents:

  • Magnitud: qualsevol propietat dels cossos que és susceptible a ser mesurada.
  • Qualitats: valors d’aquestes variables.
  • Mesura: assignació d’un valor numèric a una magnitud d’un objecte o d’una situació. Per tant, mesurar una magnitud és comparar-la amb una altra de la mateixa naturalesa (unitat) per esbrinar el nombre de vegades que la conté.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

TIPUS DE MAGNITUDS

A
  • En funció dels valors numèrics
  • En funció de la descripció del món que ens envolta
  • Una altra forma
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: EN FUNCIÓ DELS VALORS NUMÈRICS

A
  • Magnituds discretes

- Magnituds contínues

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: EN FUNCIÓ DELS VALORS NUMÈRICS (DISCRETES)

A

Magnituds discretes: quan la quantitat només pot prendre determinats valors sense que pugui prendre cap valor entre dos consecutius. Ex: 1 o 2 germans.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: EN FUNCIÓ DELS VALORS NUMÈRICS (CONTÍNUES)

A

Magnituds contínues: quan la quantitat pot prendre infinits valors compresos entre dos valors. Ex: 1,60 m i 1,65m.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: EN FUNCIÓ DE LA DESCRIPCIÓ DEL MÓN QUE ENS ENVOLTA

A
  • Magnituds fonamentals

- Magnituds derivades

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: EN FUNCIÓ DE LA DESCRIPCIÓ DEL MÓN QUE ENS ENVOLTA (FONAMENTALS)

A

Magnituds fonamentals: es defineixen per elles mateixes. Ex: massa, longitud i temps.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: EN FUNCIÓ DE LA DESCRIPCIÓ DEL MÓN QUE ENS ENVOLTA (DERIVADES)

A

Magnituds derivades: es defineixen a partir de magnituds fonamentals. Ex: velocitat, acceleració…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: UNA ALTRA CLASSIFICACIÓ

A
  • Magnituds additives o extensives

- Magnituds no additives o intensives

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: UNA ALTRA CLASSIFICACIÓ (ADDITIVES O EXTENSIVES)

A

Magnituds additives o extensives: se sumen les quantitats de cada part. Ex: longitud, pes, capacitat, superfície, temps…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

TIPUS DE MAGNITUDS: UNA ALTRA CLASSIFICACIÓ (NO ADDITIVES O INTENSIVES)

A

Magnituds no additives o intensives: la suma dels trets no és additiva. Ex: pressió, temperatura…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

PER MESURAR LES MAGNITUDS HEM DE:

A
  1. Establir i conèixer la magnitud (superfície, capacitat).
  2. Establir i indicar el patró de mesura que farem servir (cinta mètrica amb cm).
  3. Comparar amb el patró (taules amb els alumnes).
  4. Assignar un valor i una unitat.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

TIPUS DE MESRURA A PRIMÀRIA

A

Hem d’anar adquirint les nocions de mesura any rere any. És important la mesura antropològica i de patrons no convencionals. Llavors, ja treballarem les mesures convencionals, explicant la rellevància de tenir mesures en comú per a tothom.

Hem de partir d’elements quotidians com a elements mesurables que poden servir com a patró de mesura (un llapis).

Hem d’establir unitats de mesura no convencionals, tradicionals i estàndards. Les convencionals s’establiran a partir d’elements propers i amb l’ús d’instruments de mesura. Ha d’existir la necessitat d’establir patrons convencionals.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

UNITATS DE MESURA

A

Actualment regeix en tot el món el sistema internacional d’unitats (SI) que es va establir en la XI Conferència General de Pesos i Mesures celebrada a París l’any 1960. En aquesta reunió es van definir els patrons per a set unitats fonamentals:

  • Unitat de longitud: metre (m).
  • Unitat de massa: quilogram (kg).
  • Unitat de temps: segon (s).
  • Unitat d’intensitat del corrent elèctric: amper (A).
  • Unitat de temperatura termodinàmica: Kelvin (K).
  • Unitat d’intensitat lluminosa: candela (cd).
  • Unitat de substància: mol (mol).

D’aquestes unitats se’n deriven d’altres com el columbi, el juli, el newton, el volt, l’ohm… i d’altres de suplementàries d’aquestes. Totes les unitats de mesura hauran de ser inalterables en el temps, universals i fàcilment reproduïbles.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

INSTRUMENTS DE MESURA

A

Els instruments de mesura són les eines emprades generalment per qualificar i quantificar els objectes segons les regles precises que permeten classificar-los.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

CARACTERÍSTIQUES INSTRUMENTS DE MESURA

A
  • Econòmics
  • Precisos
  • Ràpids
  • Sensibles
  • Fidels
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

CARACTERÍSTIQUES INSTRUMENTS DE MESURA: ECONÒMICS

A

Econòmics: pel que fa a l’ús i destreses per emprar-lo.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

CARACTERÍSTIQUES INSTRUMENTS DE MESURA: PRECISOS

A

Precisos: acostant-se el més possible a la realitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

CARACTERÍSTIQUES INSTRUMENTS DE MESURA: RÀPIDS

A

Ràpids: necessiten poc temps per calibrar abans de començar a mesurar.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

CARACTERÍSTIQUES INSTRUMENTS DE MESURA: SENSIBLES

A

Sensibles: poden calcular quantitats molt petites.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

CARACTERÍSTIQUES INSTRUMENTS DE MESURA: FIDELS

A

Fidels: sempre reprodueix el mateix valor si mesuram una magnitud en les mateixes condicions.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA A EDUCACIÓ PRIMÀRIA

A
  • Longitud
  • Massa
  • Capacitat
  • Temps
  • SIstema monetari
  • Superfície
  • Angles
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA A EDUCACIÓ PRIMÀRIA: LONGITUD

A

LONGITUD: distància entre dos punts donats. La seva unitat de mesura és el metre que és la deumilionèsima part d’un quadrant d’un meridià terrestre. Altres unitats són el peu, la milla i la polzada. Els seus instruments poden ser antropològics (mà, peu…), no convencionals (cordes, tires de paper, llapis…) o convencionals (regles, cinta mètrica, flexòmetre…).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA A EDUCACIÓ PRIMÀRIA: MASSA

A

MASSA: quantitat de matèria que té un cos. La seva unitat de mesura és el kg. Altres unitats són la lliure i l’unça. Els seus instruments són les balances de platets, les bàscules digitals i analògiques, etc.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA A EDUCACIÓ PRIMÀRIA: CAPACITAT

A

CAPACITAT: qualitat d’alguns objectes de contenir líquids o materials com arena o farina. La seva unitat de mesura és el cm3. Els seus instruments són els tassons mesuradors, els recipients, les botelles…

28
Q

UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA A EDUCACIÓ PRIMÀRIA: TEMPS

A

TEMPS: magnitud que permet ordenar la seqüència dels successos establint un passat, un present i un futur. Les seves unitats de mesura són els segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys, lustres, dècades, segles… Els seus instruments de mesura són els rellotges analògics i digitals, els rellotges d’arena, solars o d’aigua, les espelmes graduades, els cronòmetres, els calendaris, etc.

29
Q

UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA A EDUCACIÓ PRIMÀRIA: SISTEMA MONETARI

A

SISTEMA MONETARI: conjunt ordenat de monedes o bitllets. Existeixen diferents unitats de mesura en funció del temps històric i del lloc geogràfic. En la nostra realitat, és l’euro. Altres unitats són el dòlar, les pessetes, els pesos… Cada unitat monetària té els seus corresponents múltiples i submúltiples.

30
Q

UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA A EDUCACIÓ PRIMÀRIA: SUPERFÍCIE

A

SUPERFÍCIE: té com a instruments no convencionals les rajoles, els llibres, els folis, les cartes, els dòminos… i com a convencionals, el paper quadriculat transparent amb trames isomètriques.

31
Q

UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA A EDUCACIÓ PRIMÀRIA: ANGLES

A

ANGLES: tenen com a instruments no convencionals l’obertura de la porta, del llibres o quaderns, les hores del rellotge… i com a convencionals, el clinòmetre.

32
Q

INSTRUMENTS DE MESURA TRADICIONALS DE LES ILLES BALEARS

A

També cal considerar els instruments de mesura tradicionals de les Illes Balears com és la barcella o l’almud.

33
Q

ESTIMACIÓ

A

És el conjunt d’actuacions encaminades a valorar una magnitud de forma aproximada sense que intervenguin instruments per fer-ho.

Aquest concepte porta interioritzat la unitat de la magnitud, és a dir, estimar el llarg de l’aula en metres significa que l’alumnat posseeix la unitat mental de metre de forma que és capaç de repetir diverses vegades el metre al terra de l’aula. L’única manera de fer estimacions és tenir referents mentals.

L’estimació i aproximació de mesures que realitza l’alumnat consisteix en poder anticipar o predir el resultat aproximat d’un mesurament o de les operacions que permeten conèixer indirectament una mesura.

Es pot fer una estimació per defecte (no arribar a la quantitat) o per excés (superar-la) quan no és necessari ser molt precís.

34
Q

PROCESSOS PER FER UNA BONA APROXIMACIÓ

A
  • Percepció d’allò que s’ha de mesurar.
  • Comparació d’objectes pròxims.
  • Recerca d’un referent com a estàndard de mesura.
35
Q

ASPECTES A TENIR EN COMPTE SOBRE L’ESTIMACIÓ I L’APROXIMACIÓ

A
  • Cal treballar el càlcul, la resolució de problemes i el concepte de mesura, ja que està relacionat amb l’estimació.
  • Cal habituar els infants a estimar els resultats dels problemes abans de calcular-los per mitjà del càlcul mental i l’aproximació, i a comprovar els resultats una vegada resolts.
  • L’estimació s’ha de realitzar prèviament i paral·lelament després de fer mesuraments d’objectes reals per disminuir errors.
  • Els infants han de saber mesurar el seu pam, peu, passa… perquè puguin utilitzar-los com a instruments de mesura aproximada.
  • Començaran comparant objectes atenent a la seva longitud, la qual cosa els permet interioritzar i clarificar els conceptes de major/menor/igual que…
  • Després amb el suport d’unitats corporals de mesura estimaran els objectes propers (taules, portes, quaderns…).
  • Cal insistir sobre la comparació dels resultats obtinguts per estimació i els fets amb mesures directes.
  • Cal treballar l’estimació des dels primers moments de l’escolarització de forma progressiva i insistent.
  • Algunes estratègies que faciliten l’estimació són: visualitzar la unitat mentalment i aplicar-la, comparar-ho amb un altre objecte, trobar la meitat…
36
Q

RECURSOS DIDÀCTICS PER A CADA MAGNITUD:

A
  • Longitud
  • Massa
  • Capacitat
  • Temps
  • Sistema monetari
  • Superfície
  • Angles

Cal destacar que hi ha diferents pàgines web en les quals es poden trobar jocs per continuar treballant la mesura com CentMat o PuntMat.

37
Q

RECURSOS DIDÀCTICS PER A CADA MAGNITUD: LONGITUD

A

Longitud: cinta mètrica, regle estàndard, metre, flexòmetre, regle amb inici al zero, peu de rei, micròmetre…

38
Q

RECURSOS DIDÀCTICS PER A CADA MAGNITUD: MASSA

A

Massa: joc de percepció de pesos, balances, peses, dinamòmetres (balança de molla), balança de dos plats…

39
Q

RECURSOS DIDÀCTICS PER A CADA MAGNITUD: CAPACITAT

A

Capacitat: joc de mesures de capacitats, policubs, botelles…

40
Q

RECURSOS DIDÀCTICS PER A CADA MAGNITUD: TEMPS

A

Temps: rellotges (digitals, tradicionals, solars, d’arena, d’aigua…), calendaris, cronòmetres…

41
Q

RECURSOS DIDÀCTICS PER A CADA MAGNITUD: SISTEMA MONETARI

A

Sistema monetari: monedes i bitllets, regletes de Cuisinaire, dòminos…

42
Q

RECURSOS DIDÀCTICS PER A CADA MAGNITUD: SUPERFÍCIE

A

Superfície: Tangram, trencaclosques en 3D, paper quadriculat…

43
Q

RECURSOS DIDÀCTICS PER A CADA MAGNITUD: ANGLES

A

Angles: transportador, goniòmetre, compàs de mesura, roda de metrilog…

44
Q

OBJECTIU GENERAL MESURA

A

Elegir l’instrument de mesura més adequat per a cada magnitud.

45
Q

CONTINGUTS MESURA

A

Pel que fa als continguts, es relaciona amb el bloc 3 anomenat “mesura” on s’hi troben els procediments de mesura, les magnituds, els instruments, etc.

46
Q

CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES MESURA

A

Pel que fa als criteris d’avaluació i als estàndards d’aprenentatge avaluables, per al primer cicle (1r, 2n i 3r) s’estableix que l’infant sigui capaç de mesurar objectes, espais i temps amb unitats de mesura no convencionals, utilitzant instruments del seu abast més adequats en cada cas i fer estimacions. A partir del segon cicle (4t, 5è i 6è curs) es demana fer mesures fent una estimació prèvia i expressar amb precisió les mesures de longitud, superfície, pes/massa, capacitat i temps.

47
Q

PAPER DEL DOCENT MESURA

A

El docent juga un paper fonamental perquè és el guia del coneixement de l’alumnat, ajuda a establir relacions entre allò que coneix i allò que aprèn, a reflexionar… És un facilitador de l’aprenentatge dels infants.

48
Q

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES MESURA

A

Les orientacions metodològiques que el currículum presenta són molt genèriques: treball en equip, construcció del coneixement per part de l’alumne i del grup, significació… Per tant, se segueix una perspectiva constructiva.

49
Q

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES MESURA

A
  • Mesurar objectes propers i de l’entorn.
  • No reduir-se al sistema mètric decimal.
  • Potenciar pràctiques efectives de mesurament.
  • Menejar i utilitzar instruments de mesura.
  • Fomentar la capacitat per elaborar i utilitzar estratègies als mesuraments de manera exacta i aproximar-los.
  • No convertir les magnituds en nombres (balances digitals), ja que no es pot veure com funcionen.
  • Mesurar l’entorn proper (pati, gimnàs, aula…).
  • Treballar per projectes o tasques (mercadet, guia turística…).
  • Sempre cal fer una estimació abans d’efectuar mesuraments.
50
Q

ACTIVITATS MESURA

A

Quant al disseny i posada en marxa d’activitats, cal emprar en un primer moment activitats on s’utilitzin unitats antropomètriques. En un segon moment, activitats on s’utilitzin objectes d’ús comú i materials didàctics. I finalment, activitats on s’emprin unitats legals convencionals i tradicionals.

51
Q

RECURSOS MESURA

A

Pel que fa als recursos, les TIC i l’atenció a la diversitat, són elements imprescindibles a tenir en compte a l’hora de fer les explicacions perquè puguin entendre l’heterogeneïtat de l’aula, el tema tractat a partir de manipular, observar…

52
Q

FASES PROPOSTA METODOLÒGICA MESURA

A
  • Percepció
  • Paper de comparació
  • Assignació d’una referència estàndard
53
Q

FASES PROPOSTA METODOLÒGICA MESURA: PERCEPCIÓ

A

Percepció: d’allò que s’ha de mesurar. És la base fonamental en els aspectes sensorials i perceptius del procés. La tasca del docent és la de proposar estímuls i objectes que creïn la necessitat de l’alumnat a realitzar el mesurament.

54
Q

FASES PROPOSTA METODOLÒGICA MESURA: PAPER DE COMPARACIÓ

A

Paper de comparació: quan ja s’ha mesurat, s’ha de comparar amb altres mesures. El procés de mesura es concreta en la recerca del valor resultat de l’aplicació successiva del patró de conducta estàndard.

55
Q

FASES PROPOSTA METODOLÒGICA MESURA: ASSIGNACIÓ D’UNA REFERÈNCIA ESTÀNDARD

A

Assignació d’una referència estàndard: suposa assignar un valor determinat al resultat del mesurament.

56
Q

SEQÜÈNCIA DE TREBALL AMB LES DIFERENTS MAGNITUDS

A
  • Comparar i ordenar.
  • Fer estimacions sobre la quantitat abans de mesurar.
  • Elegir l’instrument més adequat per realitzar mesuraments.
  • Considerar la unitat més adequada a la magnitud que s’ha de mesurar, elegint entre múltiples i divisors que formen el sistema de mesura.
  • Comparar la mediació amb l’estimació realitzada i valorar l’error comès.
57
Q

PROCÉS DIDÀCTIC PER A CADA UNITAT

A
  • Longitud
  • Capacitat
  • Massa
  • Àrees i superfícies
  • Temps
58
Q

PROCÉS DIDÀCTIC PER A CADA UNITAT: LONGITD

A
  • Jocs conceptuals: nocions topològiques (més llarg/curt que).
  • Ordenar mides a partir de la percepció i comparació d’objectes.
  • Avaluació de distància: primer procés d’estimació.
  • Introducció d’unitats arbitràries de longituds: pams, peus.
  • Presentació d’unitats legals: metre.
  • Mesurar amb un mínim d’unitats: seleccionar la més adequada.
  • Jocs de canvi: canvis a múltiples i divisors.
59
Q

PROCÉS DIDÀCTIC PER A CADA UNITAT: CAPACITAT

A
  • Unitats arbitràries de capacitat: jugar a omplir i buidar un recipient.
  • Sèrie d’unitats arbitràries: amb recipients de diferents capacitats i plantejar quantes vegades es pot omplir un amb l’altre.
  • Unitats arbitràries de la mateixa capacitat però de formes diferents: arribar a comprendre que la mateixa quantitat d’aigua/arena pot estar en recipients de formes diferents que tenguin el mateix volum.
  • Representació de les unitats legals: només empram un recipient de mig litre, un litre i un quart de litre.
60
Q

PROCÉS DIDÀCTIC PER A CADA UNITAT: MASSA

A
  • Jocs conceptuals: diferenciar entre pesat, lleuger, més/menys pesat que…
  • Utilització de balances: per comparar el pes de dos objectes i no per esbrinar un pes absolut.
  • Mesura del pes i unitats arbitràries: jocs per equilibrar la balança emprant diferents materials (llapis, claus…).
  • Introducció de mesures legals: justificació de les mesures legals conegudes.
61
Q

PROCÉS DIDÀCTIC PER A CADA UNITAT: ÀREES I SUPERFÍCIES

A
  • Mesura de superfícies amb unitats arbitràries: adquisició de la idea que es mesura tota la superfície per ser capaç de decidir si la superfície és major o menor que una altra.
  • Utilització del decímetre quadrat: recobrir superfícies amb un retall d’un dm2, d’un cm2…
  • Mesura d’una superfície amb dues unitats a la vegada (dm2 i cm2): es suggereix a l’alumnat que comenci a mesurar amb la major de les unitats, si queda un tros sense cobrir, ho cobriran amb la menor unitat.
62
Q

PROCÉS DIDÀCTIC PER A CADA UNITAT: TEMPS

A
  • Formació de conceptes: conceptes temporals bàsics relatius (ha tardat menys/més…).
  • Utilització d’unitats arbitràries per al seu mesurament: s’empren unitats no convencionals com el rellotge d’arena, una espelma…
  • Unitats convencionals: suposa l’ús del rellotge primer fins a la interiorització del segon i posteriorment a través del compteig. S’introdueix el cronòmetre.
  • Velocitat i temps: manipulació del cronòmetre.
  • S’introdueix el dia com a unitat de temps.
  • Lectura de les hores del rellotge.
63
Q

APLICACIÓ DIDÀCTICA MAGNITUDS

A
  • Ordenar les altures dels companys de classe, primer perceptivament i després mesurant.
  • Ordenar diferents objectes en funció del seu pes: quin és més pesat i quin més lleuger.
  • Cercar la mesura d’un metre al nostre cos i d’un centímetre.
  • Pesar diferents ingredients per fer una recepta de cuina.
  • Cronometrar quant temps tardam en arribar de casa a l’escola o fer històries temporals a partir d’una determinada hora.
  • Racons de mercadet (rols de venedor i client, mesurar ingredients, posar preus, pagar, tornar el canvi…).
  • Comparar les unitats monetàries dels països de procedència de l’alumnat amb l’euro.
  • Quantes vegades cap una rajola a la meitat de l’aula.
  • Dur botelles de casa de diferents mides, llevar etiquetes i omplir-les d’aigua / arena / llenties / arròs… a quina n’hi ha més/menys/igual? Jugam amb percepcions i després comprovam el resultat.
  • Quants policubs necessit per tenir un litre?
  • Quants graus he d’obrir la porta per poder-hi passar jo o una taula?
  • Treball per projectes: botiga, guia turístic d’un recorregut, fer de cuiners, som arquitectes…
64
Q

CONCLUSIONS (TEMA 23)

A

La mesura està present en molts aspectes de la vida quotidiana (compres, vols, rètols de carreteres, cotxe, receptes de cuina…). Per tant, és fonamental treballar-la de manera transversal, connectant amb altres continguts de l’àrea, com podrien ser operacions, idees geomètriques, conceptes estadístics, representació de dades, resolució de problemes…; així com connectant amb altres àrees, com per exemple amb les ciències socials i naturals (mesura de fets observables, escales, línies del temps, densitat de població…), amb l’educació artística (dimensions de dibuixos i formes) i amb l’educació física (pulsacions, temps, metres recorreguts…).

65
Q

CICTA CONCLUSIONS (TEMA 23)

A

Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita de Benjamin Franklin que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, especialment a l’àrea de matemàtiques, ja que és necessari involucrar als infants en l’adquisició de les magnituds i la seva mesura: “Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré, involucra’m i ho aprendré”.

66
Q

BIBLIOGRAFIA (TEMA 23)

A
  • Albarracín, L., Badillo, E., Giménez, J., Vanegas, Y., i Viella, X. (2018). Aprender a enseñar matemáticas en la educación primaria.
  • Bordoy, A. M. (2017). El joc aplicat a les Matemàtiques a l’Educació Primària.
  • Martínez-Artero, R. N. (2017). Didáctica de las Matemáticas para maestros de Educación Primaria.
  • Sanchez, I. (2020). Les TIC en l’ensenyament de les matemàtiques a educació infantil i primària.
67
Q

LEGISLACIÓ (TEMA 23)

A
  • Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
  • Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
  • Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
  • Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
  • Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.

OPOS (28 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions