TEMA 15 Flashcards
INTRODUCCIÓ (TEMA 15)
Una de les habilitats de l’àrea de llengua és la reflexió lingüística, on es manifesta la capacitat per la qual els alumnes faran la llengua objecte d’estudi i aspiraran a emprar-la de manera correcta oralment, de forma escrita i en diferents contextos.
Aprendre una llengua no és tan sols apropiar-se d’un sistema de signes, sinó també dels significats culturals que es transmeten i interpreten. Així doncs, amb la seva adquisició i progressiu domini, l’alumnat s’assegura una doble funció: la funció de comunicació i la de representació del món. A causa d’això, podem dir que la competència lingüística és considerada la competència principal per excel·lència.
Cada cop és més gran l’acord segons el qual les llengües s’aprenen amb l’ús social, i que les necessitats pragmàtiques de comunicació són les que van orientant i afavorint l’assentament del codi. Per tant, per ensenyar adequadament llengües i la comunicació cal dissenyar situacions d’aprenentatge globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives porti a la solució dels problemes que es plantegen.
LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016
LLENGUATGE
És un sistema de signes que serveix per expressar idees i sentiments.
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
- Comunicació
- Representació
FUNCIONS DEL LLENGUATGE: COMUNICACIÓ
Funció de comunicació: el llenguatge verbal és el mitjà de comunicació verbal dels éssers humans i permet rebre i transmetre informacions de diverses fonts i influir sobre altres persones. També hi ha altres llenguatges com el numèric, el musical, el plàstic, el corporal…
FUNCIONS DEL LLENGUATGE: REPRESENTACIÓ
Funció de representació: el llenguatge està estretament relacionat amb el pensament i el coneixement sobre el món.
TIPUS DE LLENGUATGE
- Oral
- Escrit
PROCESSOS BÀSICS DEL LLENGUATGE
- Comprensió
- Expressió
PROCESSOS BÀSICS DEL LLENGUATGE: COMPRENSIÓ
La comprensió és el conjunt d’estratègies que permeten interpretar, relacionar, entendre i valorar la informació i els missatges.
PROCESSOS BÀSICS DEL LLENGUATGE: EXPRESSIÓ
L’expressió és la capacitat per transmetre sentiments, vivències, idees i opinions.
PARADIGMA COMUNICATIU
Parteix de la idea que el llenguatge és un vehicle de comunicació, per la qual cosa hem d’aprendre a construir frases correctes, així com saber què dir, quan, com dir-ho i quan callar.
REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA (TUSON, 2015)
Segons Tuson (2015) la reflexió lingüística és la capacitat d’estudiar la llengua com a objecte d’estudi per emprar-la de manera correcta de forma oral i escrita en diferents contextos.
OBJECTIU DEL LLENGUATGE
L’objectiu és que l’alumnat vagi incrementant la seva competència comunicativa, la qual està integrada per la competència lingüística, la sociolingüística, la textual, la pragmàtica, la literària i la semiològica.
REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA
- Va més enllà dels símbols (arriba al significat).
- No s’ha de convertir en rutina, poc motivadora, amb exercicis mecànics, sinó que s’ha de sotmetre a processos de creació i innovació lingüística. Actualment els exercicis tenen un paper dubtós, però el que es té clar és que s’han d’emprar com a eina per a la reflexió.
- Esdevé un autèntic escenari per elaborar un sistema conceptual bàsic (conceptes adequats a la seva edat) on no cal sobrecarregar de terminologia.
- Considera el metallenguatge, fet d’utilitzar la llengua per referir-se a la pròpia llengua.
- Segueix un enfocament globalitzat i integrat. Tot junt té sentit, per separat, no.
- Primer s’ha de fer una reflexió intuïtiva, i després sistemàtica (presa de consciència).
- Comença amb l’exploració (activitats d’investigació, debats…) per després arribar a la definició (diferent a l’ensenyament tradicional), considerant un enriquiment progressiu.
- Aconsegueix el desenvolupament de les destreses bàsiques en diferents contextos de forma adequada.
- Millora el treball en equip, la resolució de problemes i l’anàlisi de les produccions.
- Té en compte la capacitat d’abstracció. Són capaços d’aproximar-se a la llengua que empren de forma més reflexiva i analitzar els productes lingüístics per tal de millorar la comprensió i l’expressió.
- Cobra valor comunicatiu quan es fa dins un context determinat (pragmàtica).
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
La competència en comunicació lingüística implica el coneixement del sistema lingüístic i dels codis no verbals, i de les seves condicions d’ús en funció de contextos i situacions de comunicació.
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU
- Situació
- Participants
- Finalitat
- Característiques
- Clau
- Canal
- Codi
- Normes d’interacció i interpretació:
- Gèneres
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: SITUACIÓ
Situació: temps, lloc, context cultural…
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: PARTICIPANTS
Participants: emissor, receptor, característiques…
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: FINALITAT
Finalitat: propòsits, acords…
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: CARACTERÍSTIQUES
Característiques: estructura, organització de la interacció comunicativa.
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: CLAU
Clau: manera en què es realitza (formal, informal…).
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: CANAL
Canal: auditiu, visual…
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: CODI
Codi: llengua.
NORMES D’INTERACCIÓ I INTERPRETACIÓ
Normes d’interacció i interpretació: torns de paraula, indirectes…
ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: GÈNERES
Gèneres: tipus d’actes lingüístics (conversa, conferència, entrevista, discurs…).
ÀMBITS D’ÚS CONTEXT COMUNICATIU
- Llenguatge col·loquial
- Llenguatge científic
- Llenguatge literari
ÀMBITS D’ÚS CONTEXT COMUNICATIU: LLENGUATGE COL·LOQUIAL
Llenguatge col·loquial: emprat en conversacions amb amics o amb familiars. Expressam sentiments, pensaments, feim repeticions, sobreentesos…
ÀMBITS D’ÚS CONTEXT COMUNICATIU: LLENGUATGE CIENTÍFIC
Llenguatge científic: és precís i manifesta el màxim de conceptes amb el mínim de paraules, així com empra una terminologia específica.
ÀMBITS D’ÚS CONTEXT COMUNICATIU: LLENGUATGE LITERARI
Llenguatge literari: les paraules se seleccionen i ordenen acuradament per aconseguir una major qualitat i bellesa en l’ús de la llengua.
TEXT
Unitat de major comunicació, format habitualment per una successió ordenada d’oracions que transmeten un missatge.
QUIALITATS DEL TEXT
- Coherència
- Adequació
- Chohesió
- Gramaticalitat
- Estilística
- Presentació
QUIALITATS DEL TEXT: COHERÈNCIA
Coherència: propietat interna que proporciona sentit al text i que facilita la seva comprensió.
QUIALITATS DEL TEXT: ADEQUACIÓ
Adequació: propietat interna en la qual el contingut del text s’adapta al context concret de comunicació.
QUIALITATS DEL TEXT: COHESIÓ
Cohesió: propietat externa del text que permet que les oracions estiguin ben connectades i entrellaçades com connectors, anàfores, preposicions, conjuncions, adverbis, pronoms, etc.
QUIALITATS DEL TEXT: GRAMATICALITAT
Gramaticalitat: propietat del text en la qual les seves oracions estan ben construïdes i on les paraules són correctes.
QUIALITATS DEL TEXT: ESTILÍSTICA
Estilística: capacitat expressiva del text, riquesa, precisió… en són exemples els recursos retòrics.
QUIALITATS DEL TEXT: PRESENTACIÓ
Presentació: format del text oral o escrit (control de la veu, entonació, pauses, marges, mirada, neteja, lletra llegible…).
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS
- Segons objectiu
- Segons àmbit d’ús
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU
- Text descriptiu
- Text expositiu
- Text argumentatiu
- Text narratiu
- Text instructiu
- Text predictiu
- Text conversacional
- Text retòric
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (DESCRIPTIU)
Text descriptiu: organització d’elements de forma objectiva o subjectiva.
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (EXPOSITIU)
Text expositiu: explicació d’un tema.
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (ARGUMENTATIU)
Text argumentatiu: defensa d’una postura.
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (NARRATIU)
Text narratiu: explicació ordenada de fets.
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (INSTRUCTIU)
Text instructiu: passes.
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (PREDICTIU)
Text predictiu: previsió d’allò que passarà.
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (CONVERSACIONAL)
Text conversacional: diàlegs.
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (RETÒRIC)
Text retòric: creació poètica i jocs retòrics.
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS
- Àmbit personal
- Àmbit familiar i d’amistat
- Àmbit acadèmic
- Àmbit laboral
- Àmbit social
- Àmbit literari
- Àmbit gregari
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (PERSONAL)
Àmbit personal: monòleg, diari personal…
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (FAMILIAR I D’AMISTAT)
Àmbit familiar i d’amistat: converses telefòniques, dedicatòries…
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (ACADÈMIC)
Àmbit acadèmic: tasques, lectura en veu alta…
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (LABORAL)
Àmbit laboral: currículum, entrevistes de feina…
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (SOCIAL)
Àmbit social: debats, articles de revista…
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (LITERARI)
Àmbit literari: novel·la, poesia, pel·lícules…
CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (GREGARI)
Àmbit gregari: lleis, instàncies…
CRITERIS PER CLASSIFICAR ELS TEXTOS
Existeixen diferents criteris per classificar els textos com ara el nombre de participants, les funcions que realitzen, la intenció estètica, la seva relació amb la realitat o per la seva aparença externa.
GRAMÀTICA
La base de la gramàtica és l’estudi de les regles de construcció de paraules, o morfologia, i les regles de construcció d’oracions, o sintaxi. Altres camps gramaticals són el lèxic, la fonètica i fonologia i l’ortografia.
MORFOLOGIA
La morfologia és l’estudi de les regles de construcció de paraules. Dins la morfologia cal diferenciar el morfema i la paraula.
MORFEMA
És la unitat més petita amb significat (arrel, sufixos i prefixos).
PARAULA
És el conjunt de sons i lletres que representen una idea (primitives, derivades, compostes…) i es poden classificar en diferents formes (substantius, verbs, adjectius, adverbis, preposicions…).
SINTAXI
La sintaxi és el conjunt de regles de construcció d’oracions.
ORACIÓ
L’oració és una seqüència de paraules que consta de subjecte i predicat amb els seus respectius sintagmes (SN, SV, SPrep…) i complements (CN, CD, CI, CRV…).
LÈXIC
S’ocupa de la significació de les paraules.
PRONUNCIACIÓ
- Fonètica
- Fonologia
ERRORS MORFOSINTÀCTICS
- Anacoluts. Es tracta d’oracions incompletes, que o no tenen coherència per la manca de concordança del subjecte i el predicat o perquè falta un element que no hi pot faltar (el subjecte, el complement directe…).
- Frases inacabades o mal puntuades.
- Frases massa simples o massa complexes.
- Reiteracions en l’ús de connectors.
- Formes col·loquials i vulgars.
ADQUISICIÓ LECTOESCRIPTURA
És el resultat d’un aprenentatge estructural i específic en el qual intervenen de forma interactiva i dinàmica mecanismes neurolingüístics, psicolingüístics i sociolingüístics.
APRENENTATGE LECTURA I ESCRIPTURA
Ha de ser simultani i ocupa un lloc predominant dins de les matèries escolars per ser la base de la resta dels ensenyaments.
LECTOESCRIPTURA
És un procés de construcció intern que s’inicia al voltant dels 5 anys i es completa entorn als 8 anys, sense que existeixi un límit per a la seva millora i enriquiment al llarg de la vida. Si més no, les persones han d’adquirir cert nivell de maduresa cognitiva i motriu per al seu desenvolupament. A més, hi influeixen factors com la capacitat de simbolització, el domini del llenguatge oral, el desenvolupament de la psicomotricitat, el desenvolupament de la percepció i l’equilibri emocional.
LECTURA
És el procés pel qual es reprodueixen paraules d’algun missatge xifrat per símbols escrits.
ESCRIPTURA
És un procés que consisteix en representar paraules i oracions.
ETAPES ADQUISICIÓ LECTURA
- Logogràfica
- Alfabètica
- Ortogràfica
ETAPES ADQUISICIÓ LECTURA: LOGOGRÀFICA
Etapa logogràfica: l’infant és capaç de reconèixer globalment un petit grup de paraules familiars per un reconeixement visual. Exemple: el seu nom.
ETAPES ADQUISICIÓ LECTURA: ALFABÈTICA
Etapa alfabètica: l’infant aprèn el codi alfabètic i desenvolupa el seu màxim nivell de coneixement fonològic. Es tracta de l’associació entre grafema i fonema. Pot segmentar oralment les paraules en fonemes i síl·labes.
ETAPES ADQUISICIÓ LECTURA: ORTOGRÀFICA
Etapa ortogràfica: s’automatitzen els processos descodificadors que s’havien iniciat a l’etapa anterior. L’alumnat adquireix un lèxic intern.
APRENENTATGE LECTURA
La lectura requereix un procés d’aprenentatge gradual. La lectura no és inherent al cervell humà, sinó que ha de ser apresa i automatitzada. Si un infant té dificultats en la seva automatització possiblement estam davant un cas de dislèxia.
ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA:
- Pseudolletres
- Sil·làbica
- Sil·làbica-alfabètica
- Alfabètica
- Ortogràfica
ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: PSEUDOLLETRES
Etapa de les pseudolletres: escriptura inicial en la qual no existeix relació entre el so i el grafema. Comencen a diferenciar lletres i nombres.
ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: SIL·LÀBICA
Etapa sil·làbica: l’infant descobreix la relació que hi ha entre la llengua oral i la llengua escrita. Es desenvolupa la fonetització de l’escriptura, ja que l’infant detecta un so de la síl·laba i l’escriu.
ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: SIL·LÀBICA-ALFABÈTICA
Etapa sil·làbica-alfabètica: l’infant detecta i representa algunes síl·labes en forma completa.
ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: ALFABÈTICA
Etapa alfabètica: l’infant pot detectar tots els sons i representar-los.
ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: ORTOGRÀFICA
Etapa ortogràfica: l’infant escriu respectant les normes ortogràfiques.
MÈTODES APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA
- Sintètics
- Analítics
- Mixtes
- Constructivista
MÈTODES APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA: SINTÈTIC
Mètodes sintètics: comencen amb l’aprenentatge de les parts mínimes (so, lletres, síl·labes) per arribar a paraules, oracions i textos. Poden ser mètodes fonètics (comença amb la pronunciació de les lletres), mètodes alfabètics (s’inicien amb l’aprenentatge de l’alfabet) i mètodes sil·làbics (parteix de la síl·laba).
MÈTODES APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA: ANALÍTIC
Mètodes analítics: parteixen d’un text escrit fins arribar als components de la seva unitat.
MÈTODES APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA: MIXTE
Mètodes mixtes: posa l’alumnat amb textos de caire familiar però simultàniament s’atén l’aprenentatge sistemàtic de les lletres i síl·labes. Els dos mètodes anteriors presenten una sèrie d’avantatges que el mixt adopta.
OBJECTIUS
Els objectius són referents relatius als èxits que l’alumnat ha d’assolir en finalitzar el procés educatiu com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat. Aquests objectius es van desenvolupant gradualment durant els diferents cicles tenint en compte criteris psicopedagògics i del context del centre.
ANÀLISI DELS OBJECTIUS ÀREA DE LLENGÜES
- Adquirir destreses bàsiques de la comunicació: comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita.
- Adequar la comunicació lingüística als diferents contextos socioculturals.
- Satisfer les necessitats comunicatives, de comprensió i d’expressió acudint a llenguatges no exclusivament verbals.
- Utilitzar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic amb propòsits funcionals: escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i comprendre textos orals i escrits.
- Emprar els mitjans de comunicació socials i les TIC per cercar i processar informació.
COMPETÈNCIES
Les competències són aquells elements del currículum que ha d’haver desenvolupat l’alumnat en acabar l’ensenyança obligatòria per poder aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent durant tota la seva vida.
RD126/2014 COMPETÈNCIA PREDOMINANT ÀREA DE LLENGÜES
De les set competències que assenyala el Reial Decret 126/2014, la competència en comunicació lingüística és la que primordialment s’adquireix en aquesta àrea, perquè ensenya el llenguatge com a instrument de comunicació escrita i oral en diferents contextos.
CONTINGUTS
Els continguts són el conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i a l’adquisició de les competències.
CRITERIS AVALUACIÓ
Els criteris d’avaluació són el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels alumnes. Descriuen allò que es vol valorar i que els alumnes han d’aconseguir en cada assignatura. Tota intervenció educativa implica l’avaluació d’un procés que es planteja a nivell criterial.
ANÀLISI CRITERIS AVALUACIÓ ÀREA DE LLENGÜES
- Adquirir destreses bàsiques en comunicació.
- Adequar la comunicació lingüística als diferents contextos socials i culturals.
- Ajustar-se als llenguatges no exclusivament verbals per a les seves necessitats comunicatives de comprensió i expressió.
- Participar en situacions comunicatives.
- Gaudir de forma cada vegada més autònoma amb textos literaris adequats a l’edat i interessos.
- Complir propòsits funcionals com l’ús de coneixement sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic: escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta i comprendre textos orals i escrits.
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES
Els estàndards d’aprenentatge avaluables són especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i concreten el que l’alumnat ha de saber, comprendre i fer. Han de ser observables, mesurables i avaluables i han de permetre graduar el rendiment i l’assoliment dels objectius. Aquests, amb la LOMLOE i el Reial Decret 984/2021 passen a ser orientatius.
PRINCIPIS METODOLÒGICS
- Partir del nivell de desenvolupament i de coneixement de l’infant (avaluació inicial).
- Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius, contextualitzats i funcionals.
- Utilitzar les TIC.
- Contribuir a la capacitat d’aprendre a aprendre.
- Presentar diferents nivells de domini de la llengua.
- Motivar l’alumnat (partir dels seus interessos).
- Atendre la diversitat (fer adaptacions i ajustar l’ajuda pedagògica).
- Col·laborar i cooperar entre els diferents agents (alumnes, mestres i famílies).
- Treballar des de la globalització, no com a segments separats i inconnexes.
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES
- Text
- Propietats textuals
- La formació de paraules i oracions
- Lèxic
- Pronunciació
- Ortografia
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: TEXT
- Hem de treballar textos que motivin els alumnes i de característiques variades i que puguin sorgir del seu entorn (diferents autors, registres…).
- Hem de començar treballant activitats de comprensió i, finalment, les de producció. Al principi es faran activitats més dirigides i després, s’elaboraran textos amb més autonomia personal.
- És aconsellable no explotar excessivament un text, sinó emprar un número elevat i variat de textos per facilitar l’enriquiment. Esprémer per excés un text pot provocar desmotivació i avorriment.
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS
- Adequació
- Coherència
- Cohesió
- puntuació
- Presentació
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (ADEQUACIÓ)
Adequació: utilitzar llistes d’expressions col·loquials i corregir-les per les formals, decidir el grau de formalitat d’un text, escriure un text amb “vostè” i “tu”.
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (COHERÈNCIA)
Coherència: extreure idees principals d’un text, ordenar frases per construir un text, identificar les estructures d’un text, realitzar resums i esquemes…
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (COHESIÓ)
Cohesió: enllaçar oracions simples amb connectors.
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (PUNTUACIÓ)
Puntuació: puntuar un text segons l’entonació, separar en paràgrafs…
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (PRESENTACIÓ)
Presentació: fer modificacions en les convencions del format formal, respectar els torns de paraula, activitats de cal·ligrafia…
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: FORMACIÓ DE PARAULES I ORACIONS
- S’han de treballar, primer, activitats pràctiques i funcionals, i després, complexes i abstractes.
- Tractar la morfosintaxi de manera global en relació al procés comunicatiu.
- Realitzar activitats gramaticals pràctiques i funcionals.
- Analitzar sintàcticament amb una terminologia adequada a l’edat.
- Relacionar dues columnes segons criteris de concordança.
- Afegir adjacents a una frase.
- Escriure frases amb la mateixa estructura sintàctica.
- Fusionar diverses frases en una o fragmentar una oració en altres.
- Ordenar frases desordenades.
- Reescriure correctament frases que contenen errors gramaticals i morfosintàctics.
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: LÈXIC
- Formar paraules a partir d’una primitiva.
- Cercar sinònims o antònims.
- Activitats de diccionari: inventar definicions per a una paraula que no existeix, ordenar paraules alfabèticament, comparar diferents definicions…
- Jocs lingüístics: embarbussaments, sopes de lletres, cadenes de paraules, mots encreuats, bingos de paraules, endevinalles…
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PRONUNCIACIÓ
- Activitats de discriminació auditiva: cançons.
- Activitats de producció: lectura en veu alta.
- Treballar amb ajuda de suports audiovisuals amb CD o altres.
- Jocs: embarbussaments, fer llistes amb un so determinat, refranys, endevinalles, cançons (ritme, velocitat i pronunciació correctes).
ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: ORTOGRAFIA
- Activitats motivadores i atractives per a l’alumnat i globals d’expressió.
- Partir de la realitat de l’alumne i formular hipòtesis que permetin deduir les regles ortogràfiques: activitats d’investigació.
- Exercicis d’ortografia dinàmics: omplir buits, separar paraules…
- Dictats variats (en grup, en parelles…) on els alumnes tenguin un paper actiu, escullin els textos, els dictin, els corregeixin, fer dictats per relleus…
EXEMPLES ACTIVITATS PRIMER CICLE
- Llegir i escriure
- Comprensió i expressió oral
EXEMPLES ACTIVITATS PRIMER CICLE: LLEGIR I ESCRIURE
Llegir i escriure: lectura i composició de textos quotidians i pròxims (invitacions, felicitacions, notes, avisos, normes de classe…), lectura i composició de textos dels mitjans de comunicació (notícies en línia, webs infantils, titulars, peus de foto…), iniciació a l’escriptura i lectura acadèmica (fullets, instruccions, explicacions, resums, qüestionaris, informes senzills, descripcions…).
EXEMPLES ACTIVITATS PRIMER CICLE: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
Comprensió i expressió oral: interaccions (converses entre iguals, narració, expressió de sentiments, comprensió de textos orals procedents de la televisió, internet i ràdio, exposicions orals, participació en situacions comunicatives habituals…).
EXEMPLES ACTIVITATS SEGON CICLE
- Llegir i escriure
- Escoltar, parlar i conversar
EXEMPLES ACTIVITATS SEGON CICLE: LLEGIR I ESCRIURE
Llegir i escriure: lectura i composició de textos quotidians (normes, programes d’activitat, convocatòries, treballs, reglaments), lectura i composició de textos procedents dels mitjans (webs infantils, notícies, cartes al director, entrevistes, ressenyes de llibres o música…), lectura i composició de textos acadèmics (fullets informatius i publicitaris, premsa, fragments literaris, qüestionaris, enquestes, resums, informes…).
EXEMPLES ACTIVITATS SEGON CICLE: ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR
Escoltar, parlar i conversar: comprensió i producció de textos orals (notícies, entrevistes, reportatges infantils, debats, comentaris d’actualitat…), exposicions…
CONCLUSIONS (TEMA 15)
L’aprenentatge lingüístic ha de ser contextualitzat i significatiu, com a docents, cal ser conscients de la necessitat de la seva adquisició, les estratègies, habilitats…
Per una altra part, les accions de llegir i escriure, a més de ser necessàriess per a la vida, també són interessants i divertides, aspectes que també hem de saber transmetre al nostre alumnat. A més, el coneixement d’altres llengües és una font de riquesa i de coneixements.
CITA CONCLUSIONS (TEMA 15)
Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita de Benjamin Franklin que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, especialment a l’àrea de les llengües, a causa de la necessitat d’involucrar als infants en el seu procés d’aprenentatge de les llengües: “Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré, involucra’m i ho aprendré”.
BIBLIOGRAFIA (TEMA 15)
- Ávila, L., Martínez, C. L., i López, E. (2017). La enseñanza de la lectoescritura en la Educación Primaria: reflexión desde las dificultades de aprendizaje. Atenas, 1(37), 125-138.
- Camps, A. (2010). Hablar y reflexionar sobre la lengua: hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva en colaboración. Interacció comunicativa i ensenyament de llengües, 29-42.
- Sepúlveda, A., & Teberosky, A. (2021). (Re) producción de lenguaje escrito en el aprendizaje inicial de la escritura de textos. Lenguaje, 49(1), 198-225.
LEGISLACIÓ (TEMA 15)
- Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
- Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
- Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
- Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
- Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.
