TEMA 8 Flashcards
INTRODUCCIÓ (TEMA 8)
La història és la ciència que estudia els fets de les societats humanes en el passat, els analitza i n’interpreta les causes i conseqüències. Així, els processos històrics estan determinats per una successió de fets que, al llarg del temps, originen canvis en grups d’humans.
Per això, la història com a matèria educativa ha de permetre utilitzar les possibilitats del mètode històric per comprendre el passat i interpretar el present. La història s’ha de convertir en quelcom significatiu per l’alumnat.
D’acord amb aquesta intenció, s’inclou dins el currículum de primària l’estudi de la història en aquesta etapa (Reial Decret 126/2014). Concretament, en el Decret 32/2014, se situa en l’àrea de ciències socials dins el Bloc 4 anomenat les empremtes del temps.
LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016, O.ECD/65/2015
TEMPS
El temps és un concepte complex i multidisciplinari, ja que el seu significat és diferent en funció del camp de coneixement en el qual s’aplica i, a més, no existeix una única percepció de temps.
TEMPS HISTÒRIC
Resultat de les accions dels éssers humans en el passat i/o present que repercutiran en el futur. Per tant, és el temps del passat, del present i del futur de les societats.
TEMPS I ESPAI
El temps i espai són dos elements que no es poden separar, per la qual cosa quan ensenyem el temps històric hem de tenir en compte que és indissociable de lloc.
REPRESENTACIÓ DEL TEMPS
La representació del temps que encara predomina té l’origen newtonià en la meitat del segle XIX, coincidint amb la creació de la història com a disciplina acadèmica. No obstant això, el concepte lineal de temps històric que estudia l’evolució i el desenvolupament de diverses civilitzacions cada cop rep més crítiques, per la qual cosa sorgeix una nova representació on el temps és considerat com una gran multiplicitat de ritmes, on els canvis històrics no sempre suposen progrés.
ETAPES ORGANITZACIÓ DEL TEMPS
Segons Piaget i Hannoun, el temps es pot organitzar en tres etapes. El procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’ajudar l’alumnat a progressar a través d’aquestes tres etapes:
- TEMPS VISCUT O TEMPS PERSONAL
- TEMPS PERCEBUT O TEMPS SOCIAL
- TEMPS CONCEBUT O TEMPS HISTÒRIC
ETAPES ORGANITZACIÓ DEL TEMPS: TEMPS VISCUT O TEMPS PERSONAL
Temps viscut o temps personal: l’infant viu el temps a través del seu cos en moviment. Temps i espai són inseparables. Per tant, és l’experiència directa amb el medi (aquí). Es té a 1r i 2n d’EP.
ETAPES ORGANITZACIÓ DEL TEMPS: TEMPS PERCEBUT O TEMPS SOCIAL
Temps percebut o temps social: l’infant percep el temps mitjançant l’espai i els intervals. Independitza el temps de si mateix. Per tant, va més enllà del que veu i viu (allà). Es té 3r i 4t d’EP.
ETAPES ORGANITZACIÓ DEL TEMPS: TEMPS CONCEBUT O TEMPS HISTÒRIC
Temps concebut i temps històric: concepte més madur i complex que s’assoleix a l’adolescència. L’infant d’educació primària es pot posar en contacte amb el fet històric a través de la percepció del temps. Per tant, és un temps abstracte, ja que fa anys va passar dins un context diferent. Es té a 5è i 6è d’EP.
CATEGORIES TEMPORALS
Sempre s’han de tenir en compte les categories temporals, que són una construcció mental progressiva que els infants aprenen basant-se en l’observació dels canvis. Hannoun les reuneix en 6 grups:
- RITMES
- ORIENTACIÓ
- POSICIONS RELATIVES DELS INFANTS
- DURADES
- VELOCITATS
- MESURA DEL TEMPS
CATEGORIES TEMPORALS: RITMES
Ritmes: a través de diversos ritmes (biològics, perceptius, socials…), l’alumnat va madurant la comprensió dels intervals de temps amb les categories de freqüència i regularitat.
CATEGORIES TEMPORALS: ORIENTACIÓ
Orientació: domini de la datació i cronologia a través de les categories de passat, present i futur.
CATEGORIES TEMPORALS: POSICIONS RELATIVES DELS INFANTS
Posicions relatives dels infants: analitzar els esdeveniments a partir de la simultaneïtat i la successió.
CATEGORIES TEMPORALS: DURADES
Durades: té en compte les categories de variabilitat, permanència i perennitat.
CATEGORIES TEMPORALS: VELOCITATS
Velocitats: té en compte les categories de lentitud i rapidesa.
CATEGORIES TEMPORALS: MESURES DEL TEMPS
Mesura del temps: per situar esdeveniments en el temps, cal usar la idea d’unitat de mesura del temps.
ESCALA DE DURADA
Respecte de la durada, l’historiador francès Fernand Braudel ha proposat un model històric global en el qual es recullen els diferents “temps històrics”. Aquests es basen en una escada de durada:
- TEMPS CURT
- TEMPS MITJÀ
- TEMPS LLARG
ESCALA DE DURADA: TEMPS CURT
Temps curt: esdeveniments de lapse temporal breu en relació a la capacitat humana. Exemple: eleccions, vaga…
ESCALA DE DURADA: TEMPS MITJÀ
Temps mitjà: conjunt de factors (econòmics, polítics, culturals…) que caracteritzen un determinat temps històric. Normalment, és el temps que envolta un esdeveniment i que s’estén des de pocs anys fins a la duració compartida per una generació (50 anys).
ESCALA DE DURADA: TEMPS LLARG
Temps llarg: realitats o fets històrics que substitueixen per sota dels esdeveniments o dels canvis de conjuntura (factors econòmics, polítics…). Està vinculat a fets geogràfics, és pràcticament immòbil i es correspon a les estructures. Exemples: mentalitats, actituds de vida…
HISTÒRIA
La paraula “història” prové del grec “istorein” i significa “fer una investigació”. La seva funció principal és la recerca de causes, és a dir, l’estudi de la causalitat.
FETS HISTÒRICS
Si ens centram en els fets històrics, Gutiérrez (2015) explica que els esdeveniments que amb el temps arriben a convertir-se en fets històrics són aquells que repercuteixen socialment i només es perceben quan transcorre el temps perquè les accions humanes no són lineals i es manifesten de forma diversa.
PROCESSOS APRENENTATGE HISTÒRIC
Des del punt de vista dels processos, l’aprenentatge històric suposa que l’alumnat sigui capaç d’organitzar els fets històrics.
ÀMBITS D’ESTUDI DELS FETS HISTÒRICS
- ÀMBIT SECTORIAL
- ÀMBIT D’ESPECIALITZACIÓ
- ÀMBIT ESPACIAL
ÀMBITS D’ESTUDI DELS FETS HISTÒRICS: ÀMBIT SECTORIAL
- Història política: com s’ha governat, com s’ha exercit el poder polític a través de les institucions, decisions, la vida reial, descobridors…
- Història econòmica i tecnocientífica: estudi de processos i fets vinculats als sectors productius d’una determinada població (primari, secundari, terciari), moments de crisi, avenços tècnics, com la gent els empra…
- Història social i religiosa: forma de viure, organització social, tipus de societats, rols, aspectes tècnics, llengua, món religiós, creences…
- Història cultural i artística: creativitat humana, art, arquitectura, música, drama, dansa, literatura, cultura popular…
- Història demogràfica: estudia els fets històrics relatius a l’evolució de la població, causes i conseqüències d’aquests processos per poder explicar les transformacions que es produeixen en la població.