Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

OPOS > TEMA 8 > Flashcards

TEMA 8 Flashcards

1
Q

INTRODUCCIÓ (TEMA 8)

A

La història és la ciència que estudia els fets de les societats humanes en el passat, els analitza i n’interpreta les causes i conseqüències. Així, els processos històrics estan determinats per una successió de fets que, al llarg del temps, originen canvis en grups d’humans.

Per això, la història com a matèria educativa ha de permetre utilitzar les possibilitats del mètode històric per comprendre el passat i interpretar el present. La història s’ha de convertir en quelcom significatiu per l’alumnat.

D’acord amb aquesta intenció, s’inclou dins el currículum de primària l’estudi de la història en aquesta etapa (Reial Decret 126/2014). Concretament, en el Decret 32/2014, se situa en l’àrea de ciències socials dins el Bloc 4 anomenat les empremtes del temps.

LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016, O.ECD/65/2015

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

TEMPS

A

El temps és un concepte complex i multidisciplinari, ja que el seu significat és diferent en funció del camp de coneixement en el qual s’aplica i, a més, no existeix una única percepció de temps.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

TEMPS HISTÒRIC

A

Resultat de les accions dels éssers humans en el passat i/o present que repercutiran en el futur. Per tant, és el temps del passat, del present i del futur de les societats.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

TEMPS I ESPAI

A

El temps i espai són dos elements que no es poden separar, per la qual cosa quan ensenyem el temps històric hem de tenir en compte que és indissociable de lloc.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

REPRESENTACIÓ DEL TEMPS

A

La representació del temps que encara predomina té l’origen newtonià en la meitat del segle XIX, coincidint amb la creació de la història com a disciplina acadèmica. No obstant això, el concepte lineal de temps històric que estudia l’evolució i el desenvolupament de diverses civilitzacions cada cop rep més crítiques, per la qual cosa sorgeix una nova representació on el temps és considerat com una gran multiplicitat de ritmes, on els canvis històrics no sempre suposen progrés.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

ETAPES ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

A

Segons Piaget i Hannoun, el temps es pot organitzar en tres etapes. El procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’ajudar l’alumnat a progressar a través d’aquestes tres etapes:

  • TEMPS VISCUT O TEMPS PERSONAL
  • TEMPS PERCEBUT O TEMPS SOCIAL
  • TEMPS CONCEBUT O TEMPS HISTÒRIC
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

ETAPES ORGANITZACIÓ DEL TEMPS: TEMPS VISCUT O TEMPS PERSONAL

A

Temps viscut o temps personal: l’infant viu el temps a través del seu cos en moviment. Temps i espai són inseparables. Per tant, és l’experiència directa amb el medi (aquí). Es té a 1r i 2n d’EP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

ETAPES ORGANITZACIÓ DEL TEMPS: TEMPS PERCEBUT O TEMPS SOCIAL

A

Temps percebut o temps social: l’infant percep el temps mitjançant l’espai i els intervals. Independitza el temps de si mateix. Per tant, va més enllà del que veu i viu (allà). Es té 3r i 4t d’EP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

ETAPES ORGANITZACIÓ DEL TEMPS: TEMPS CONCEBUT O TEMPS HISTÒRIC

A

Temps concebut i temps històric: concepte més madur i complex que s’assoleix a l’adolescència. L’infant d’educació primària es pot posar en contacte amb el fet històric a través de la percepció del temps. Per tant, és un temps abstracte, ja que fa anys va passar dins un context diferent. Es té a 5è i 6è d’EP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

CATEGORIES TEMPORALS

A

Sempre s’han de tenir en compte les categories temporals, que són una construcció mental progressiva que els infants aprenen basant-se en l’observació dels canvis. Hannoun les reuneix en 6 grups:

  • RITMES
  • ORIENTACIÓ
  • POSICIONS RELATIVES DELS INFANTS
  • DURADES
  • VELOCITATS
  • MESURA DEL TEMPS
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

CATEGORIES TEMPORALS: RITMES

A

Ritmes: a través de diversos ritmes (biològics, perceptius, socials…), l’alumnat va madurant la comprensió dels intervals de temps amb les categories de freqüència i regularitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

CATEGORIES TEMPORALS: ORIENTACIÓ

A

Orientació: domini de la datació i cronologia a través de les categories de passat, present i futur.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

CATEGORIES TEMPORALS: POSICIONS RELATIVES DELS INFANTS

A

Posicions relatives dels infants: analitzar els esdeveniments a partir de la simultaneïtat i la successió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

CATEGORIES TEMPORALS: DURADES

A

Durades: té en compte les categories de variabilitat, permanència i perennitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

CATEGORIES TEMPORALS: VELOCITATS

A

Velocitats: té en compte les categories de lentitud i rapidesa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

CATEGORIES TEMPORALS: MESURES DEL TEMPS

A

Mesura del temps: per situar esdeveniments en el temps, cal usar la idea d’unitat de mesura del temps.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

ESCALA DE DURADA

A

Respecte de la durada, l’historiador francès Fernand Braudel ha proposat un model històric global en el qual es recullen els diferents “temps històrics”. Aquests es basen en una escada de durada:

  • TEMPS CURT
  • TEMPS MITJÀ
  • TEMPS LLARG
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

ESCALA DE DURADA: TEMPS CURT

A

Temps curt: esdeveniments de lapse temporal breu en relació a la capacitat humana. Exemple: eleccions, vaga…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

ESCALA DE DURADA: TEMPS MITJÀ

A

Temps mitjà: conjunt de factors (econòmics, polítics, culturals…) que caracteritzen un determinat temps històric. Normalment, és el temps que envolta un esdeveniment i que s’estén des de pocs anys fins a la duració compartida per una generació (50 anys).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

ESCALA DE DURADA: TEMPS LLARG

A

Temps llarg: realitats o fets històrics que substitueixen per sota dels esdeveniments o dels canvis de conjuntura (factors econòmics, polítics…). Està vinculat a fets geogràfics, és pràcticament immòbil i es correspon a les estructures. Exemples: mentalitats, actituds de vida…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

HISTÒRIA

A

La paraula “història” prové del grec “istorein” i significa “fer una investigació”. La seva funció principal és la recerca de causes, és a dir, l’estudi de la causalitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

FETS HISTÒRICS

A

Si ens centram en els fets històrics, Gutiérrez (2015) explica que els esdeveniments que amb el temps arriben a convertir-se en fets històrics són aquells que repercuteixen socialment i només es perceben quan transcorre el temps perquè les accions humanes no són lineals i es manifesten de forma diversa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

PROCESSOS APRENENTATGE HISTÒRIC

A

Des del punt de vista dels processos, l’aprenentatge històric suposa que l’alumnat sigui capaç d’organitzar els fets històrics.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

ÀMBITS D’ESTUDI DELS FETS HISTÒRICS

A
  • ÀMBIT SECTORIAL
  • ÀMBIT D’ESPECIALITZACIÓ
  • ÀMBIT ESPACIAL
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

ÀMBITS D’ESTUDI DELS FETS HISTÒRICS: ÀMBIT SECTORIAL

A
  • Història política: com s’ha governat, com s’ha exercit el poder polític a través de les institucions, decisions, la vida reial, descobridors…
  • Història econòmica i tecnocientífica: estudi de processos i fets vinculats als sectors productius d’una determinada població (primari, secundari, terciari), moments de crisi, avenços tècnics, com la gent els empra…
  • Història social i religiosa: forma de viure, organització social, tipus de societats, rols, aspectes tècnics, llengua, món religiós, creences…
  • Història cultural i artística: creativitat humana, art, arquitectura, música, drama, dansa, literatura, cultura popular…
  • Història demogràfica: estudia els fets històrics relatius a l’evolució de la població, causes i conseqüències d’aquests processos per poder explicar les transformacions que es produeixen en la població.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

ÀMBITS D’ESTUDI DELS FETS HISTÒRICS: ÀMBIT D’ESPECIALITZACIÓ

A

Segons l’àmbit d’especialització dels fets històrics, destaquen, entre d’altres, la microhistòria, la història de la vida quotidiana, la història de la dona, la història dels infants, l’ecohistòria, etc.

27
Q

ÀMBITS D’ESTUDI DELS FETS HISTÒRICS: ÀMBIT ESPACIAL

A

Si es considera l’àmbit espacial, es pot parlar d’història universal, d’història europea, d’història d’Espanya, d’història de les Illes Balears, etc.

28
Q

APRENENTATGE FETS HISTÒRICS

A

L’aprenentatge dels fets històrics s’ha de presentar, per a l’alumnat, com un conjunt de canvis enllaçats per facilitar la seva comprensió. En el procés d’aprenentatge, una divisió lògica i continuada resulta clarificadora per a l’alumnat.

D’aquesta manera, el criteri més acceptat per fer aquestes divisions és el temporal, el qual es basa en fer una periodització.

29
Q

PREHISTÒRIA I HISTÒRIA

A

Diferents autors estableixen una primera divisió entre prehistòria i història i d’altres consideren aquella com la primera etapa de la història.

30
Q

EDATS O ETAPES

A

La prehistòria abasteix des de l’aparició de les persones fins a l’aparició dels primers textos escrits, i contempla el paleolític i neolític com les dues grans etapes prehistòriques.

La història es divideix en edats o etapes i inclou, segons diferents autors, des de l’aparició de l’escriptura fins avui dia. Aquesta divisió en edats es fa a partir dels fets de la història europea: edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània. Aquesta divisió tradicional ha estat molt criticada perquè no es pot aplicar a tot arreu.

A més, s’ha proposat afegir un nou període a partir de la segona meitat del segle XX anomenat història actual.

31
Q

PREHISTÒRIA

A

Prehistòria: evolució humana abans dels primers escrits. Comprèn:

  • PALEOLÍTIC
  • MESOLÍTIC
  • NEOLÍTIC
  • EDAT DELS METALLS
32
Q

PREHISTÒRIA: PALEOLÍTIC

A

Paleolític (fa 2.500.000 anys): humans nòmades, caça, pesca…

33
Q

PREHISTÒRIA: MESOLÍTIC

A

Mesolític: període de transició.

34
Q

PREHISTÒRIA: NEOLÍTIC

A

Neolític (fa 5.000 anys): humans sedentaris, descobriment d’agricultura i ramaderia…

35
Q

PREHISTÒRIA: EDAT DELS METALLS

A

Edat dels Metalls (edat de coure, edat del bronze i edat del ferro): descobreixen i empren els metalls.

36
Q

ETAPES DE LA HISTÒRIA

A
  • EDAT ANTIGA
  • EDAT MITJANA
  • EDAT MODERNA
  • EDAT CONTEMPORÀNIA
  • HISTÒRIA ACTUAL
  • EDAT TECNOLÒGICA
37
Q

HISTÒRIA: EDAT ANTIGA

A

Edat antiga (des dels primers textos escrits fins a la caiguda de l’imperi romà a occident el 476 dC): primeres civilitzacions com Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma.

38
Q

HISTÒRIA: EDAT MITJANA

A

Edat mitjana (des de la caiguda de l’imperi romà a occident el 476 dC fins al descobriment d’Amèrica 1492): civilització europea cristiana i l’islam.

39
Q

HISTÒRIA: EDAT MODERNA

A

Edat moderna (des del descobriment d’Amèrica el 1492 fins a la revolució francesa 1789): renaixement, monarquies modernes, cultura barroca, revolució científica, Guerra dels Trenta Anys, Il·lustració…

40
Q

HISTÒRIA: EDAT CONTEMPORÀNIA

A

Edat contemporània (des de la revolució francesa 1789 fins a la segona meitat de la guerra mundial al 1945): revolucions liberals, revolució industrial, revolució russa, romanticisme, liberalisme, I i II guerres mundials, règims democràtics…

41
Q

HISTÒRIA: HISTÒRIA ACTUAL

A

Història actual (des del 1945 fins a l’actualitat): divisió del món en dos blocs, guerra freda, descolonització d’Àfrica i Àsia, caiguda del comunisme…

42
Q

HISTÒRIA: EDAT TECNOLÒGICA

A

Alguns autors comencen a definir l’aparició d’una nova etapa històrica: l’edat tecnològica, ja que les tecnologies han revolucionat la forma de vida de les persones i, avui en dia, és indispensable viure sense aquestes (sanitat, oci, educació…).

43
Q

DOCUMENTS O FONTS

A

Els documents o fonts són qualsevol objecte o resta deixats per la humanitat que és susceptible a aportar informació (total o parcial) sobre el passat. Els documents tenen la capacitat de registrar i transmetre, fet que ens permet conèixer i comprendre les societats i èpoques passades i presents.

Per tant, les fonts són el resultat del pas de la humanitat pel temps i donen a la història els materials necessaris per estudiar el passat.

Les fonts històriques són molt diverses, però seguint la classificació proposada per l’historiador Manuel Tuñon de Lara, en el seu conegut llibre “Per què la història” (1981), les podem classificar en orals, escrites i materials.

44
Q

DOCUMENTS ORALS

A

Un document ORAL és aquell que no està fixat a cap escrit. La comunicació oral ha estat la més emprada al llarg de temps, ja que en el passat recent hi havia un gran nombre de persones que no sabien ni llegir ni escriure. Si més no, la història oral és la més innovadora quant a la investigació i docència de la història.

Els documents orals s’obtenen mitjançant ENQUESTES o PREGUNTES més informals a persones per obtenir informació i/o opinions sobre els esdeveniments que hagin viscut de forma directa, ja que no hi ha intermediaris.

La seva LIMITACIÓ resta a què es refereixen a un període recent, és a dir, el viscut per generacions encara presents o el conservat pels audiovisuals.

Els diferents TIPUS de fonts orals que trobem són testimonis (directes o indirectes), tradicions orals, refranys, cançons, dites populars, contes, llegendes, històries familiars i locals, etc.

Cal considerar que els documents orals són records i, per tant, són SUBJECTIUS. Emperò, permeten establir LLAÇOS AFECTIUS entre generacions i entendre certs comportaments del seu entorn.

45
Q

DOCUMENTS ESCRITS

A

Els documents ESCRITS són aquells transmesos per l’ésser humà sobre un SUPORT determinat (pedra, papir, pergamí, paper…) realitzat a mà (manuscrit) o amb MITJANS tècnics (ordinador). Són les fonts d’informació més habituals.

Els documents escrits es conserven en ARXIUS (arxius municipals, registre civil, arxiu parroquial…).

En són EXEMPLES les biografies, els censos, les sentències, les factures, els llibres d’història, les cartes, els inventaris, la premsa, els textos escolars, els poemes, els discursos, els testaments…

46
Q

RESTES MATERIALS

A

Els documents MATERIALS són restes materials deixats per les cultures extingides, que han arribat fins a nosaltres de diverses maneres i que per la seva naturalesa no poden classificar-se en les altres categories (oral i escrita).

Aquestes serveixen per RECONSTRUIR LA HISTÒRIA quan no hi ha fonts escrites o orals.

Poden ser molt VARIADES: objectes d’art, edificis arquitectònics, eines i objectes creats, ossos, petjades, monedes, ceràmiques…

Habitualment, aquests materials són emprats com a AUXILIARS DELS DOCUMENTS ESCRITS.

Tots aquests materials normalment ens arriben a través d’EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES, per la qual cosa és l’ARQUEOLOGIA la ciència encarregada d’estudiar aquestes restes.

47
Q

DOCUMENTS AUDIOVISUALS

A

Llevat de les anteriors fonts tradicionals, actualment cal fer referència als materials audiovisuals.

Aquests documents són tots els materials que combinen àudio i vídeo i serveixen per conèixer, analitzar o ensenyar fets de la història. En són exemples els documentals, els enregistraments o les pel·lícules.

48
Q

PRINCIPIS D’ACTUACIÓ INTERVENCIÓ EDUCATIVA

A

Segons Pagès i Santiesteban (2010), l’escola ha de superar l’ensenyament d’una història com una acumulació de dades i dates. Per això, l’aprenentatge del temps històric ha de basar-se en les RELACIONS entre el PASSAT, el PRESENT i el FUTUR.

Cal ensenyar una determinada PERIODITZACIÓ, així com s’ha de perioditzar.

A més, cal tenir en compte el DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU de l’alumnat i de les diferents fases temporals que ha de passar per a la comprensió de la història general.

Si més no, s’ha de tenir clar que és necessària la COMPETÈNCIA CL per poder desenvolupar aquests aprenentatges, ja que requereixen un llenguatge temporal (verbs, adverbis, adjectius…) per explicar allò que han observat o els ha succeït o les seves necessitats de cara al futur. Per tant, l’ús de la narració es converteix en un instrument indispensable.

També és important usar les TIC com a element d’ensenyament-aprenentatge de la història, ja que permet una metodologia activa, flexible, cooperativa, etc. i a més, existeixen aplicacions informàtiques (com per exemple, programa de reconstruccions de fets, scratch, línies del temps interactives…) molt eficients.

49
Q

PROCÉS APRENENTATGE DEL TEMPS HISTÒRIC: 1r CICLE

A

En el primer cicle, cal començar aquest aprenentatge partint del més proper possible. Per tant, la història personal esdevé un recurs important en la construcció del temps històric de l’alumnat d’educació primària.

Així doncs, un procés de construcció de la història personal és:

  • Recollir informació de la pròpia història amb les característiques del seu temps històric: passat (ha de recórrer a fonts com imatges de la infància), present i futur, canvis i continuïtat…
  • Perioditzar la història personal de la informació recollida anteriorment (per exemple, perioditzar a partir de cicles formatius, o en intervals d’anys…).
  • Cercar elements de simultaneïtat entre la història personal i els fets històrics a nivell local i nacional (què va passar l’any del seu naixement, quan tenia tres anys…).
  • Classificar i ordenar la informació per procedir a la narració de la història personal, seguint una cronologia.
50
Q

PROCÉS APRENENTATGE DEL TEMPS HISTÒRIC: 2n CICLE

A

En els darrers cursos i en el segon cicle, es pot fer un mural de la representació històrica i els seus períodes en forma de línia del temps. El mural pot ocupar una de les parets de la classe i cada apartat ha de recollir un dibuix de l’alumnat i una frase explicativa. El procés de treball pot ser:

  • Per grups, es reparteixen diferents quadres del mural, de manera que cada grup s’encarrega d’una època històrica.
  • Cada equip treballa amb els llibres de la biblioteca o cerca a Internet informació sobre l’època assignada.
  • Es fa un dibuix i s’escriu una frase que resumeixi l’època i es col·loca en el mural.
  • Quan el mural està acabat, cada grup exposa les característiques de la seva època històrica.
  • Finalment, cada alumne realitza un informe a partir de la lectura horitzontal de cada època i de la línia del temps.
51
Q

TRACTAMENT EDUCATIU FONTS ORALS

A

Les fonts orals són un recurs didàctic molt eficaç per recuperar i reconstruir el nostre passat més recent. Seguint un enfocament competencial, el més encertat és aproximar al discent a la història propera de la seva família, ciutat o comunitat. Així, l’alumnat es converteix en investigador i pot entrevistar persones que hagin viscut fets a través de preguntes elaborades a classe.

La investigació en primera persona li generarà interès pel passat i podrà observar diferències amb el present. També es poden fer gravacions, enregistraments, interpretacions… Tot plegat, facilita la comprensió del temps històric.

52
Q

TRACTAMENT EDUCATIU FONTS ESCRITES

A

Les fonts escrites es poden treballar de la següent manera:

  • Resumir el text i extreure les idees principals a través de preguntes-guia.
  • Explicar el contingut del text amb la informació necessària.
  • Valorar el pensament de l’autor.

Per això, es poden visitar un conjunt d’arxius (municipals, eclesiàstics…).

53
Q

TRACTAMENT EDUCATIU RESTES MATERIALS

A

Les restes materials es poden treballar a partir d’un treball de camp. Aquestes sortides són un recurs didàctic que permet una visió de la història més propera i menys abstracta. Es pot analitzar la terra que estan trepitjant per tal de comprovar l’existència de restes arqueològiques fent servir cintes mètriques, escales, croquis i nivells. També es pot fer al pati de l’escola dins el tancat d’arena o terra.

54
Q

TRACTAMENT EDUCATIU FONTS AUDIOVISUALS

A

Les fonts audiovisuals com les imatges fotogràfiques tenen un gran potencial educatiu. Mitjançant fotografies antigues de familiars es poden observar diversos aspectes de la vida passada (feina, festa, transport, costums, guerra, estudis, vestits, paisatges…). El passadís de l’escola es pot convertir en un museu o exposició.

55
Q

POSSIBILITATS EDUCATIVES DOCUMENTS I FONTS

A
  • Com a contingut: documents que permeten conèixer procedència, temps, lloc…
  • Com a procediment: instrument per aprendre a aprendre, comprendre societats…
  • Com a recurs: materials de treball, consulta…
56
Q

FUNCIONS DE LES FONTS HISTÒRIQUES

A

Les funcions de les fonts històriques són motivar l’aprenentatge de l’alumnat, contextualitzar la realitat referida, facilitar la relació cognitiva i permetre la investigació d’informació.

57
Q

PROGRESSIÓ AL LLARG DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA (TEMPS HISTÒRIC)

A

1r i 2n: treballar la història personal, unitats temporals (dia, mes, any), distingir entre present, passat i futur.

3r i 4t: treballar les històries familiars de l’alumnat o de la seva localitat, unitats temporals (dècades i segles).

5è i 6è: establir relacions més complexes com la narrativa de la història d’una localitat, comunitat o país, elaborar i interpretar quadres cronològics senzills, estudiar restes materials i usar fonts escrites.

58
Q

ORIENTACIONS BLOC 4: EMPREMTES DE TEMPS (RD.126/2014)

A

El RD.126/2014 inclou a l’assignatura de ciències socials el bloc de continguts 4 anomenat les empremtes del temps i recull una sèrie d’orientacions referides al bloc:

  • Treballar conceptes com temps històric i la seva mesura, ordenar temporalment alguns fets històrics, conèixer nocions bàsiques de successió, durada i simultaneïtat.
  • Estudiar les grans èpoques històriques de la humanitat amb inicis i els seus finals.
  • Adquirir referències històriques que permetin una interpretació personal del món.
  • Utilitzar mapes i qualsevol altre material.
  • Valorar i respectar el patrimoni cultural, natural, històric i artístic.
59
Q

VINCULACIÓ CURRICULAR BLOC 4: EMPREMTES DEL TEMPS (D.32/2014)

A

En el D.32/2014 en el mateix bloc de continguts, l’alumnat ha de prendre consciència del pas del temps i de com les societats canvien segons els esdeveniments que es produeixen. Ha d’aprendre la importància de conèixer els fets del passat i de respectar el patrimoni cultural. A més, és important que sempre es parteixi de l’entorn proper de l’alumnat perquè pugui assolir continguts cada vegada més allunyats en espai i temps.

60
Q

CONCLUSIONS (TEMA 8)

A

Al llarg del desenvolupament del tema s’ha plantejat la construcció de la noció de temps històric i com aquest ha de ser tractat durant l’etapa primària. També s’han esmentat els diferents àmbits d’estudi i com cal estructurar l’aprenentatge de les grans etapes històriques. Llavors, s’ha fet evident la importància de les fonts escrites i orals i les restes materials per al procés d’ensenyament-aprenentatge. D’aquesta manera, s’han adreçat diferents propostes per a la intervenció educativa que poden ser útils dins la tasca docent.

61
Q

CITA CONCLUSIONS (TEMA 8)

A

Així doncs, queda reflectida la substancialitat d’aquestes qüestions perquè l’alumnat pugui comprendre el seu passat, actuï en el present i projecti el seu futur. Per donar per acabat aquest tema m’agradaria relacionar aquest darrer aspecte amb la cita de Nelson Mandela: “L’educació és l’arma més poderosa que pots tenir per canviar el món”.

62
Q

BIBLIOGRAFIA (TEMA 8)

A
  • Díaz, M. (2016). El aprendizaje del tiempo y su enseñanza en la Educación Primaria. Tabanque: Revista pedagógica, (29), 43-68.
  • Gavaldà, A., i Pons, J. M. (2013). El tratamiento de les ciencias sociales per a la educación primaria: propuesta teórica i práctica.
  • Pagés, J. i Santiesteban, A. (2010). La enseñanza y el aprendizaje del tiempo histórico en educación primaria.
  • Piaget, J. (1969). Psicología del niño.
  • Prats, J. (2001). Enseñar historia: notes para una didáctica renovadora.
  • Sánchez, M. (2017). Evaluación de los recursos didácticos utilizados en Ciencias Sociales, Geografía e Historia en Educación Primaria.
  • Vilar, P. (1980). Iniciación al vocabulario del análisis histórico.
63
Q

LEGISLACIÓ (TEMA 8)

A
  • Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
  • Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
  • Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
  • Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.

OPOS (28 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions