Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

OPOS > TEMA 18 > Flashcards

TEMA 18 Flashcards

1
Q

INTRODUCCIÓ (TEMA 18)

A

Aprendre a llegir possibilita adquirir un nou sentit del món, el qual no només coneixem pel que veuen els nostres ulls o ens conten. La lectura és un procés cognitiu complex que constitueix un vincle entre l’infant i la seva història.

El Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears, estableix que els poders públics han de prestar una especial atenció al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament, entre ells, el foment de la lectura i l’ús de les biblioteques. També exposa que s’ha d’establir el foment de l’hàbit de lectura diària dins l’aula en un període no inferior a trenta minuts al llarg de tots els cursos de primària.

LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

LECTURA

A

És una activitat complexa que parteix de la descodificació dels signes escrits i acaba amb la comprensió del significat de les oracions i dels textos.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

CAPACITAT LECTORA

A

És l’habilitat de comprendre i emprar les formes lingüístiques requerides per la societat i/o valorades per l’individu.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

LECTORS

A

Els lectors poden construir significats a partir d’una varietat de textos. Llegeixen per aprendre, per participar en la comunitat lectora escolar, en la vida escolar i pel propi plaer.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

AMB LA LECTURA L’ALUMNAT DESENVOLUPA

A

A través de la lectura, l’alumnat desenvolupa l’expressió oral, enriqueix el seu vocabulari i afavoreix la creativitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

TIPUS DE LECTURA

A
  • Lectura intensiva
  • Lectura extensiva
  • Lectura ràpida i superficial
  • Lectura involuntària
  • Lectura integral
  • Lectura selectiva
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

TIPUS DE LECTURA: INTENSIVA

A

Lectura intensiva: per obtenir informació d’un text.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

TIPUS DE LECTURA: EXTENSIVA

A

Lectura extensiva: per plaer i gaudi.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

TIPUS DE LECTURA: RÀPIDA I SUPERFICIAL

A

Lectura ràpida i superficial: per tenir una idea general del tema que es tracta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

TIPUS DE LECTURA: INVOLUNTÀRIA

A

Lectura involuntària: anuncis, cartells…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

TIPUS DE LECTURA: INTEGRAL

A

Lectura integral: reflexiva i amb menys velocitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

TIPUS DE LECTURA: SELECTIVA

A

Lectura selectiva: menor comprensió i major velocitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

PROCESSOS LECTORS

A
  • Perceptius
  • Lèxics
  • SIntàctics
  • Pragmàtics
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

PROCESSOS LECTORS: PERCEPTIUS

A

Processos perceptius: extreure informació de les formes de les lletres i paraules (procés de descodificació) a curt termini.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

PROCESSOS LECTORS: LÈXICS

A

Processos lèxics: reconèixer i accedir al significat a través de dues rutes:

  • Ruta lèxica (via directa)
  • Ruta fonològica (via indirecta
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

PROCESSOS LECTORS: LÈXICS (RUTA LÈXICA)

A

Ruta lèxica (via directa): connecta la forma ortogràfica amb la seva representació interna.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

PROCESSOS LECTORS: LÈXICS (RUTA FONOLÒGICA)

A

Ruta fonològica (via indirecta): arriba al significat transformant cada grafema amb el seu corresponent so.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

PROCESSOS LECTORS: SINTÀCTICS

A

Processos sintàctics: permeten identificar les diferents parts de l’oració i el seu valor per poder accedir al significat. Així es fa possible la comprensió de les diferents estructures gramaticals i té en compte els signes de puntuació.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

PROCESSOS LECTORS: PRAGMÀTICS

A

Processos pragmàtics: entendre els significats dels textos en els diversos contextos socials i en les diferents situacions comunicatives.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

FACTORS COMPRENSIÓ LECTURA

A
  • Factors externs

- Factors interns

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

FACTORS COMPRENSIÓ LECTURA: EXTERNS

A

Factors externs: mida de la lletra, tipus i classe de text, complexitat del vocabulari i estructures sintàctiques…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

FACTORS COMPRENSIÓ LECTURA: INTERNS

A

Factors interns: habilitats de descodificació, coneixements previs sobre el tema de la lectura, habilitats de regulació de comprensió, atenció i concentració…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

MODELS ENSENYANÇA DE LA LECTURA

A
  • Tradicionals

- Constructivista

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

MODELS ENSENYANÇA DE LA LECTURA: TRADICIONALS

A
  • Mètode sintètic
  • Mètode analític o global
  • Mètode mixt
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

MODELS ENSENYANÇA DE LA LECTURA: TRADICIONALS (SINTÈTIC)

A

Model sintètic: parteix dels elements menors de la paraula com ara la lletra (aprenentatge alfabètic), del fonema (aprenentatge fonètic) i de la síl·laba (aprenentatge sil·làbic).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

MODELS ENSENYANÇA DE LA LECTURA: TRADICIONALS (ANALÍTIC O GLOBAL)

A

Model analític o global: parteix de les unitats amb significat com paraules, frases i textos per després segmentar-los en unitats més petites com les lletres o les síl·labes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

MODELS ENSENYANÇA DE LA LECTURA: TRADICIONALS (MIXT)

A

Model mixt: agafa els avantatges dels models analític i sintètic.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

MODELS ENSENYANÇA DE LA LECTURA: CONSTRUCTIVISTA

A

Model constructivista: se situa en el marc de les teories piagetianes i de les propostes de Ferreiro i Teberosky. El docent proposa situacions on el coneixement pot ser construït per l’infant, tenint en compte els seus coneixements previs. Es parteix del llenguatge oral per arribar a l’escrit i comença amb el reconeixement de paraules que formen part de l’entorn quotidià i que són significatives (el seu nom, per exemple). Així s’intenta inculcar el sentit de la funcionalitat de l’escriptura i el seu paper com a mitjà de comunicació.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

ETAPES DEL PROCÉS LECTOR

A
  • Etapa logogràfica
  • Etapa alfabètica
  • Etapa ortogràfica
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

ETAPES DEL PROCÉS LECTOR: LOGOGRÀFICA

A

Etapa logogràfica: tracten les paraules com a dibuixos o imatges i reconeixen globalment un petit grup de paraules.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

ETAPES DEL PROCÉS LECTOR: ALFABÈTICA

A

Etapa alfabètica: aprenen el codi alfabètic, divideixen les paraules en síl·labes i fonemes, fan correspondència entre el fonema i el grafema i es comencen a dominar els processos descodificadors.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

ETAPES DEL PROCÉS LECTOR: ORTOGRÀFICA

A

Etapa ortogràfica: s’automatitzen els processos descodificadors i s’adquireix i augmenta el lèxic.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

BLOC 2 ÀREA DE LLENGÜES RD126/2014

A

Dins el Reial decret 126/2014 apareix el bloc 2 de continguts anomenat “Comunicació escrita: llegir”, que se centra en afavorir experiències plaents amb la lectura i la creació de textos literaris per intentar crear un hàbit lector. A partir d’aquí podran ampliar els seus coneixements sobre la llengua (vocabulari, ortografia, organització i elaboració estètica del text) i enriquir els seus coneixements sobre altres realitats diferents a les del seu entorn immediat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

BLOC 4 ÀREA DE LLENGÜES RD126/2014

A

En el bloc 4 anomenat “coneixement de la llengua” on es pot veure que l’aprenentatge de la lectura implica utilitzar recursos lingüístics que s’han desenvolupat amb l’escolta i la parla, per la qual cosa és important el domini del lèxic i de la sintaxi.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

BLOC 5 ÀREA DE LLENGÜES RD126/2014

A

També s’ha de fer referència al bloc 5 anomenat “educació literària” on s’estableix que l’educació literària ha de ser una aproximació a la literatura infantil i juvenil, des de les seves expressions més senzilles. D’aquesta manera, a l’etapa de primària es pretén afavorir el plaer de la lectura i la recreació de textos literaris, creant un hàbit lector mitjançant l’apropament de la representació i interpretació simbòlica als nins i nines.

36
Q

CARACTERÍSTIQUES DE LA LECTURA

A
  • ser un procés que s’inicia de forma sistemàtica en educació primària
  • dependre de variables personals i contextuals
  • presentar diferències individuals en el procés
  • contemplar l’existència de diferents subprocessos implicats: perceptius, lèxics, sintàctics i pragmàtics.
  • ampliar i enriquir el domini lèxic.
  • la selecció del mètode de lectura d’acord amb les dues vies existents.
  • presentar una sèrie d’estratègies i tècniques que faciliten l’accés a la lectura i la comprensió d’un text.
  • aprendre a usar de forma nova els recursos lingüístics que s’han desenvolupat xerrant i escoltant.
  • comprendre la funcionalitat de la lectura.
37
Q

DIFICULTATS APRENENTATGE LECTURA

A

El fet de no aconseguir una lectura comprensiva pot donar lloc a dificultats d’aprenentatge a causa de la mecànica de la lectoescriptura i comprensió. A més, hi poden aparèixer certes dificultats que dificultin el procés de lectura, com la dislèxia.

38
Q

ENSENYAR LLENGUA

A

És ensenyar a comunicar-se en les diverses situacions (personals, acadèmiques, familiars, socials…) en les quals es pot trobar el parlant. Per això, és important que l’alumnat conegui les normes convencionals per participar en diferents situacions comunicatives a través d’habilitats lingüístiques i socials.

39
Q

COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL

A

Està integrada dins la competència en comunicació lingüística, ja que permet l’adequació de l’ús de la llengua a la situació comunicativa.

40
Q

TIPUS DE TEXTOS

A

A l’hora de desenvolupar estratègies i tècniques per al desenvolupament de la comprensió lectora, el tipus de text proposat té molta importància perquè n’hi ha que tenen més dificultat per les seves característiques pròpies (poemes, per exemple). Algunes de les tipologies de textos que hi ha són: textos narratius, descriptius, explicatius, argumentatius, dramàtics, dialogats, de la vida quotidiana, notícies, publicitat, etc.

41
Q

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

A

L’ús d’estratègies didàctiques per part del docent proporciona als alumnes un ventall de procediments amb els quals pot planificar conscientment la tasca lectora.

42
Q

ESTRATÈGIES COGNITIVES I METACOGNITIVES

A
  • comprendre els propòsits implícits i explícits de la lectura.
  • activar i aportar coneixements previs sobre el tema.
  • dirigir l’atenció al que resulta fonamental.
  • avaluar el contingut del text i la seva compatibilitat amb el coneixement previ i amb el que dicta el sentit comú.
  • comprovar la comprensió mitjançant la revisió i la recapitulació periòdica i l’autointerrogació.
  • elaborar i provar inferències com interpretacions, hipòtesis, prediccions i conclusions.
43
Q

PAPER DEL DOCENT PROCÉS LECTOR

A

El paper del docent és incorporar tasques relacionades amb les necessitats de les diferents situacions comunicatives de la vida real tenint en compte la competència en comunicació lingüística i les seves subcompetències.

44
Q

COMPETÈNCIA CL I SUBCOMPETÈNCIES

A
  • Competència lingüística
  • Competència sociocultural
  • Competència discursiva
  • Competència estratègica
45
Q

COMPETÈNCIA CL I SUBCOMPETÈNCIES: LINGÜÍSTICA

A

Competència lingüística: domini del codi lingüístic.

46
Q

COMPETÈNCIA CL I SUBCOMPETÈNCIES: SOCIOCULTURAL

A

Competència sociocultural: adequació del llenguatge dins un context social.

47
Q

COMPETÈNCIA CL I SUBCOMPETÈNCIES: DISCURSIVA

A

Competència discursiva: domini de les formes gramaticals i els significats.

48
Q

COMPETÈNCIA CL I SUBCOMPETÈNCIES: ESTRATÈGICA

A

Competència estratègica: domini de les estratègies de comunicació.

49
Q

ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ ESCRITA

A
  • Abans de la lectura
  • Durant la lectura
  • Després de la lectura
50
Q

ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ ESCRITA: ABANS DE LA LECTURA

A
  • Motivació i activació de coneixements previs
  • Fer hipòtesis i anticipar el contingut del text
  • Anticipar l’estructura i organització segons la tipologia textual
  • Observar el títol, la portada, les il·lustracions…
  • Cercar informació sobre l’autor
51
Q

ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ ESCRITA: DURANT LA LECTURA

A
  • Tasques de lectura compartida, en veu alta, individual…
  • Resumir o recapitular el que s’entén, resoldre dubtes, autoqüestionar…
  • Lectura independent o al seu ritme
  • Elaborar i provar inferències de diferent tipus: interpretacions, hipòtesis, prediccions..
  • Avaluar el contingut del text i la seva relació amb els coneixements previs i l’opinió
  • Comprovar què s’entén fent preguntes.
  • Construir i integrar el significat global (idees principals)
  • Identificar paraules que necessiten ser aclarides
  • Fer representacions visuals del text
52
Q

ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ ESCRITA: DESPRÉS DE LA LECTURA

A
  • Identificar la idea principal
  • Elaborar resums, mapes conceptuals, esquemes…
  • Formulació de preguntes i respostes
  • Comentaris orals i personals sobre el text
53
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES COMPRENSIÓ ESCRITA

A
  • Textos narratius
  • Textos descriptius
  • Text expositius
  • Text argumentatiu
  • Text poètic
  • Text científic
  • Text periodístics
54
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES COMPRENSIÓ ESCRITA: TEXTOS NARRATIUS

A

Textos narratius: recordar el tema, argument, personatges, llocs, problemes…, seqüenciar els fets, interpretar intencionalitats…

55
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES COMPRENSIÓ ESCRITA: TEXTOS DESCRIPTIUS

A

Textos descriptius: retenir dades, establir relacions, extreure idees principals, inferir significats, cercar intencionalitats…

56
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES COMPRENSIÓ ESCRITA: TEXT EXPOSITIU

A

Text expositius: quin és el problema i la solució, causalitat, descripció, comparació, percebre detalls, instruccions, resumir…

57
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES COMPRENSIÓ ESCRITA: TEXT ARGUMENTATIU

A

Text argumentatiu: diferenciar els fets de les opinions, interpretar punts de vista…

58
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES COMPRENSIÓ ESCRITA: TEXT POÈTIC

A

Text poètic: deduir significats, interpretar sentiments…

59
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES COMPRENSIÓ ESCRITA: TEXT CIENTÍFIC

A

Text científic: establir relacions, formular prediccions…

60
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES COMPRENSIÓ ESCRITA: TEXT PERIODÍSTIC

A

Text periodístics: obtenir idees principals, captar el sentiment global…

61
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA

A
  • Tècnica en diagonal
  • Tècnica del “photo reading”
  • Tècnica de lectura seqüencial
  • Tècnica de lectura puntual
  • Tècnica de lectura intensiva
  • Tècnica de lectura simultània
  • Tècnica de la lectura compartida
  • Tècnica de la lectura veloç
62
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA: DIAGONAL

A

Tècnica en diagonal: mirada general i en diagonal del text, des de la part superior de l’esquerra fins a la part inferior de la dreta.

63
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA: “PHOTO READING”

A

Tècnica del “photo reading”: mirada general del text on s’identifiquen algunes paraules per captar una idea general.

64
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA: LECTURA SEQÜENCIAL

A

Tècnica de lectura seqüencial: llegir individualment i amb el temps sense omissions ni repeticions.

65
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA: PUNTUAL

A

Tècnica de lectura puntual: només llegeix allò que li interessa al lector.

66
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA: INTENSIVA

A

Tècnica de lectura intensiva: llegir repetidament fins que queda a la memòria.

67
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA: SIMULTÀNIA

A

Tècnica de lectura simultània: llegir una frase i després explicar-la amb les pròpies paraules.

68
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA: COMPARTIDA

A

Tècnica de la lectura compartida: estructura cooperativa.

69
Q

TÈCNIQUES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ LECTORA: VELOÇ

A

Tècnica de la lectura veloç: llegir el més ràpid possible i quedar-nos en algunes paraules importants del text.

70
Q

INFORMES PISA I BARÒMETRE D’HÀBITS LECTORS

A

Amb els resultats dels informes PISA o del Baròmetre d’Hàbits Lectors a Espanya, es confirma que estam per davall de la mitjana quant a l’hàbit lector i la comprensió de textos.

71
Q

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

A

Es va posar en marxa un Pla de Foment de la Lectura (PFL) a nivell estatal en el qual es valora la lectura perquè permet comprendre la informació dels textos i assimilar-la críticament i, a més, valora el caràcter estratègic de la lectura com a element clau del desenvolupament personal i professional de la persona que influeix durant tota la vida, així com l’ampliació del concepte de lectura lligat a qualsevol dels nous mitjans.

72
Q

EIXOS ACTUACIÓ PFL

A
  • Elaboració d’instruments d’anàlisi per conèixer la realitat de la lectura, l’ús de les biblioteques i llibreries.
  • Programes de foment de l’hàbit lector dirigits a la població escolar.
  • Projectes de potenciació de biblioteques públiques.
  • Accions en mitjans de comunicació i activitats d’animació a la lectura.
73
Q

OBJECTIUS PFL

A
  • Desenvolupar estratègies per llegir amb fluïdesa i entonació adequades.
  • Comprendre diferents tipus de textos.
  • Emprar la lectura com a mitjà per ampliar el vocabulari.
  • Emprar estratègies de comprensió lectora per obtenir informació.
  • Emprar la biblioteca.
  • Animar als infants i adolescents a llegir perquè aquest fet es converteixi en un hàbit de plaer.
  • Aconseguir que els infants i adolescents dominin la llengua per comprendre el que escolten i llegeixen, així com per transmetre idees i opinions.
  • Considerar la lectura com una tècnica que s’ha d’aprendre i practicar en totes les àrees.
74
Q

SERVEI D’ORIENTACIÓ LECTORA

A

També es va configurar el servei d’Orientació Lectora, lloc de lectures recomanades i un projecte dirigir a la societat, amb l’objectiu de fomentar la lectura en totes les edats i donar un servei fàcil i de qualitat amb els llibres i lectures per als qui s’hi volen relacionar.

75
Q

EL PFL ALS CENTRES HA DE CONTEMPLAR I INTEGRAR

A
  • Activitats de producció: tallers creatius, elaboració d’un diari, clubs de lectura…
  • Activitats que potenciïn la utilització de recursos disponibles al centre i a les biblioteques públiques (serveis bibliotecaris).
  • Activitats de recepció de suports externs: visita d’un escriptor, periodistes, il·lustradors…
  • Activitats de complement i enriquiment de les experiències dels participants en els plans lectors a través de sortides: visites a periòdics, llibreries, teatres, exposicions…
  • Activitats relacionades amb celebracions: dia del llibre (23/04), dia del llibre infantil i juvenil (2/04), dia de la biblioteca (14/10)…
  • Activitats de projecció social i de tancament per culminar els projectes lectors: exposicions, jornades, presentació d’experiències…

El docent ha d’orientar la lectura amb una finalitat lúdica i de plaer, i amb una finalitat pràctica per accedir a nous coneixements.

76
Q

PAUTES PFL PER A LES FAMÍLIES

A

En el PFL també s’estableixen pautes orientatives perquè les famílies participin en el desenvolupament del plaer de la lectura dels seus fills. D’entre d’elles destaquen donar exemple, ser un model i un referent de la lectura; compartir i llegir junts; escoltar els seus dubtes, reflexions…; proposar, no imposar, deixar escollir, no obligar, demanar consells i recomanacions…; ser constants i dedicar-hi un temps diari; acompanyar, comentar lectures; estimular la lectura, organitzar el temps i l’espai de la lectura, tasca comuna de tota la societat, etc.

77
Q

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA CONCRETES PER AL PROCÉS LECTOR

A
  • L’alumnat ha de tenir un paper actiu, crític i creatiu per relacionar el que llegeix amb allò que ja sap.
  • Fixar l’atenció sobre determinades parts del text.
  • Lectura individual i col·lectiva.
  • Motivar i estimular la lectura.
  • Apropar i aclarir tots aquells aspectes que puguin oferir dificultat per a la seva comprensió.
  • Promoure la lectura autònoma i fora de l’àmbit escolar.
  • Cercar llibres relacionats amb aficions i interessos.
  • L’infant és el lector i el mestre és el guia.
  • Es fa un tractament individualitzat.
  • L’infant ha d’explorar, formular hipòtesis i verificar el sentit del text.
  • Comprovar l’aprenentatge amb activitats de comprensió lectora.
  • El procés de lectura és el centre d’interès de l’aprenentatge.
  • Treballar amb llibres de continguts diversos i de diferents cultures a través d’hàbits, costums, llegendes…
  • Emprar diferents tipologies textuals: funcionals (instruccions, horaris, programes, receptes…), científics o de coneixement (experiments, animals, geografia, història, màquines…) i de literaris (narracions i llegendes de diferents països, còmics, poemes, endevinalles…).
78
Q

MÈTODES PROCÉS LECTOR

A

Cal afavorir els que estan centrats en l’activitat de l’alumne, és a dir, aquells que fomenten la reconstrucció social dels coneixements i faciliten la comunicació i la interacció a l’aula. Ara bé, l’elecció del mètode pot variar segons les capacitats que es pretenen desenvolupar en l’alumnat, els tipus de continguts, els materials a emprar, l’estil docent, etc.

Cal apropar el llibre a l’infant, estimular l’afició a la lectura, fomentar els seus gustos personals i ensenyar-los a usar-los correctament. També cal potenciar l’ús de la biblioteca de centre, d’aula i públiques.

79
Q

PAPER DEL DOCENT PROCÉS LECTOR

A

Els docents han de ser un model, si gaudim llegint, també serà un gaudi per a ells. A més, és imprescindible la selecció de llibres i l’orientació individual.

80
Q

PROCESSOS APRENENTATGE LECTURA

A

Els processos d’aprenentatge de la lectura són cíclics, no es tracta de plantejar els mateixos continguts una vegada i una altra, sinó d’establir seqüències en nivells diversos de profunditat.

81
Q

PROPOSTES APLICACIÓ DIDÀCTICA PROCÉS LECTOR

A
  • Cada sessió de lectura té una temàtica concreta.
  • Lectura silenciosa.
  • Tenir en compte les estratègies d’abans, durant i després de la lectura.
  • Elaborar glossaris de vocabulari.
  • Activitats d’exercitació de l’habilitat visual i la memòria.
  • Activitats gramaticals i de resum.
  • Fitxes de lectura.
  • Tallers de rondalles, premsa, de contes i relats…
  • Reflexions i valoracions sobre allò escrit.
  • Escriptura de textos.
  • Activitats amb les TIC: cercar dades, ampliar conceptes…
  • Carpetes viatgeres: recomanar per escrit els llibres que els han agradat, fer petites ressenyes…
  • Promocions de llibres, autors i il·lustradors pel mateix alumnat i divulgació d’aquests al centre.
  • Trobades amb autors/res.
  • Exposicions per celebrar dies especials.
  • Visita a llibreries i biblioteques.
  • Concursos, biblioreptes…
  • Oferir textos amb buits en els quals s’han eliminat paraules i s’han de completar.
  • Incloure errades o incongruències en el text.
  • Emparellar el text i dibuix i ordenar seqüències.
  • Subratllar les idees rellevants.
  • Jocs lingüístics: mots encreuats, sopa de lletres, enigmes…
  • Posar títols i resumir.
  • Opinar i debatre.
  • Tertúlies literàries, clubs de lectura, exposicions de lectures, termòmetres lectors, llegir en ambients tranquils, booktrailers, arbres de lectura…
    Utilitzar les TIC per a la recerca d’informació.
82
Q

CONCLUSIONS (TEMA 18)

A

Pel que fa a la lectura i l’escriptura, són aprenentatges que s’han de realitzar en situacions de comunicació, donant així un ús funcional al llenguatge oral o escrit. D’aquesta manera, la comprensió i l’expressió són els eixos principals d’aquest aprenentatge lector.

A més, és fonamental que des dels centres educatius s’ofereixi l’aprenentatge de la lectura com una font de plaer i fantasia, afavorint l’accés a una gran diversitat de llibres i estils i essent els docents i les famílies els principals models i referents per als infants davant la lectura. De la mateixa manera, cal transmetre la seva importància, ja que contribueix a la capacitat d’anàlisi i de crítica i a la millora dels resultats acadèmics.

83
Q

CITA CONCLUSIONS (TEMA 18)

A

Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita d’autor desconegut que està directament relacionada amb el procés lector: “Un nin que llegeix serà un adult que pensa”.

84
Q

BIBLIOGRAFIA (TEMA 18)

A
  • Martí, M. (2020). Plan de fomento de lectura en Educación Primaria: Propuestas didácticas.
  • Martínez, A. M. i Torres, S. (2019). Hábito lector en estudiantes de primaria: influencia familiar y del plan lector del centro escolar.
  • Oliver, S. (2020). Didáctica de la lengua.
  • Peña, S. (2019). El desafío de la comprensión lectora en la educación primaria.
  • Planisi, H. (2018). Didáctica de la lengua y la lectoescritura.
85
Q

LEGISLACIÓ (TEMA 18)

A
  • Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
  • Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
  • Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
  • Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
  • Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.

OPOS (28 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions