TEMA 16 Flashcards
INTRODUCCIÓ (TEMA 16)
Actualment és indiscutible que la lectura constitueix un factor fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà i, per tant, dels infants. Per això, en el Decret 32/2014 es contempla, en els currículums de llengües, el bloc 5 de continguts anomenat “educació literària”. S’hi estableix la necessitat d’afrontar les competències específiques que manifesten la lectura i la interpretació de textos literaris.
L’educació literària, des del punt de vista escolar, es concep com una aproximació a la literatura des de les seves expressions més senzilles per afavorir experiències plaents amb la lectura i la recreació de textos literaris per a crear un hàbit i un gust lector com reforça les habilitats que permeten cercar, processar informació, etc.
Tant és això que, tenint en compte el currículum, la pràctica docent ha d’incorporar un temps no inferior a trenta minuts de lectura diària a tots els cursos de primària.
LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016
EVOLUCIÓ ENSENYANÇA LITERÀRIA
Fins a l’edat mitjana, l’educació literària era exclusiva de minories, ja que poca gent sabia llegir. A partir del segle XIX i bona part del XX, l’objectiu prioritari de l’ensenyança obligatòria era ensenyar literatura i s’orientava a la creació de consciència nacional.
A partir del 1960, l’educació literària es va orientar a l’adquisició d’hàbits i competències lectores. Va sorgir un nou model didàctic on s’introduïren textos específics prèviament seleccionats.
Ja al 1980, el text literari apareix a les aules com un ús comunicatiu a través del qual les persones intenten donar sentit a la pròpia experiència, indagar sobre la identitat individual i col·lectiva, emprar el llenguatge d’una manera creativa, crear gust per la lectura, etc.
ORIGEN EDUCACIÓ LITERÀRIA DINS EL CONTEXT ESCOLAR
La inclusió de l’educació literària dins el context escolar neix de la necessitat que l’alumnat senti emoció davant la lectura de textos literaris, que incrementi el seu hàbit lector i que s’impulsi la seva capacitat expressiva.
OBJECTIUS D32/014 RESPECTE A LA LITERATURA
- Aprendre la pròpia llengua: estructures, vocabulari, normes…
- Desenvolupar el sentit crític: assumir visió del protagonista, defensar postures..
- Desenvolupar i potenciar la imaginació i la creativitat
- Fomentar la personalitat de l’alumnat: valors, orientacions…
- Conèixer i comprendre els problemes humans: cultura, normes…
- Accedir a la literatura dels adults o literatura més complexa.
AMB LA COMPETÈNCIA CL S’ACONSEGUEIX DESENVOLUPAR UNA SÈRIE D’HABILITATS
- Comprensió lectora
- Hàbits de lectura
- Capacitat per a l’anàlisi i la interpretació de textos
- Disposició afectiva cap al gaudi de les obres literàries
- Escriptura de textos produïts amb intenció literària
CONTINGUTS EDUCACIÓ LITERÀRIA
Els continguts que s’han de treballar han d’estar enfocats a l’escolta, la dramatització, la lectura personal, silenciosa i en veu alta, l’autonomia lectora, els contes tradicionals, la comprensió i creació de textos literaris, la identificació de recursos retòrics, jocs retòrics…
METODOLOGIA EDUCACIÓ LITERÀRIA
No s’han d’emprar pas tant models tradicionals repetitius o models formalistes o estructuralistes (comentaris de text), sinó que s’han d’emprar models més pragmàtics, els quals inclouen enfocaments didàctics que giren entorn a la formació d’hàbits de lectura i al plaer que generen els textos, a més de preocupar-se per les expectatives i les idees culturals prèvies de l’alumnat.
MANIFESTACIONS LITERÀRIES
Dins les manifestacions literàries s’hi troben la literatura infantil, endevinalles, embarbussaments, refranys, etc.
LITERATURA INFANTIL
És la part de la creació literària universal que pel seu contingut i forma connecta amb l’alumnat.
TIPUS LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Els tipus de literatures infantils i juvenils poden ser creades específicament per infants, poden estar adaptades a les característiques infantils (un llibre que primerament no era per infants es pot adaptar a ells com el Petit Príncep) i poden ser creades pels mateixos infants i adolescents.
GÈNERES LITERARIS
- Narrativa
- Lírica
- Teatre
- Cinematogràfic
NARRATIVA
La narrativa és la que compta amb la major difusió i solen ser les preferides pels alumnes. Aquestes es poden dividir en narrativa d’autors i en narrativa oral.
NARRATIVA: D’AUTORS
- Conte
- Novel·la
- Faula
- Còmic
NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE)
El conte és una narració breu, oral o escrita, d’un succés imaginari amb un argument senzill (introducció, nus, desenllaç) on la finalitat pot ser moral o recreativa. Estimula la imaginació dels infants.
NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: tipus)
- Contes folklòrics recreats
- Contes meravellosos
- Contes realistes
- Contes romàntics
- Contes surrealistes
NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: folklòrics recreats)
Contes folklòrics recreats: es basen en una lluita entre el bé i el mal, amb personatges arquetips.
NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: meravellosos)
Contes meravellosos: màgics, adversaris sobrenaturals, encanteris, tasques sobrehumanes, protectors, ajudants, objectes màgics, rondalles.
NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: realistes)
Contes realistes: presenten una ubicació temporal i espacial definida, les accions són possibles i els seus personatges també.
NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: surrealistes)
Contes surrealistes: parteixen d’elements reals coneguts i passen accions i trames enginyoses i exagerades.
NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: romàntics)
Contes romàntics: sentimentals, tristos, personatges impulsats per amor…
NARRATIVA: D’AUTORS (NOVEL·LA)
La novel·la és el gènere per excel·lència de la literatura per a adolescents. Podem trobar-ne de clàssica i d’actual.
NARRATIVA: D’AUTORS (NOVEL·LA: tipus)
. D’aventures
- Històriques
- De policies
- D’intriga
- De ciència ficció
NARRATIVA: D’AUTORS (CÒMIC)
El còmic és una sèrie de dibuixos que constitueixen un relat. Poden estar en paper o en format digital (e-comic, webcòmic). Els seus elements més característics són les vinyetes, les bafarades i els dibuixos. La seva estètica pot ser variada.
NARRATIVA: D’AUTORS (FAULA)
La faula és un recurs fàcil i senzill amb poques accions i diàleg. Hi apareix un conflicte o problema que el protagonista no soluciona bé. L’alumnat pot proposar solucions creatives. Per exemple, la xigala i la formiga.
NARRATIVA: ORAL
- Llegenda
- Mite
NARRATIVA: ORAL (LLEGENDA)
La llegenda és un relat d’un fet extraordinari que es dóna com a fet que ha succeït en la realitat. Sol estar lligat a un lloc geogràfic. Ex: Drac de na Coca.
NARRATIVA: ORAL (MITE)
El mite és una narració d’un fet passat amb presència de personatges com déus, heroïnes… amb un significat religiós, filosòfic, mitològic. Ex: Hèrcules.
LÍRICA O POESIA
La lírica o la poesia té una finalitat estètica , és a dir, pretén crear bellesa. Hi abunden recursos rítmics, melòdics, jocs de paraules i figures literàries. La poesia en educació primària ha de tenir cant, musicalitat i diversió. Cal presentar-ne de diferents tipus: segons el seu origen i segons la tendència genèrica.
LÍRICA O POESIA: SEGONS ORIGEN
- Poesia folklòrica o tradicional
- Poesia d’autors
- Poesia feta per l’alumnat
LÍRICA O POESIA: SEGONS ORIGEN (FOLKLÒRICA O TRADICIONAL)
Poesia folklòrica o tradicional: romanços, conjurs, embarbussaments, endevinalles, refranys…
LÍRICA O POESIA: SEGONS ORIGEN (D’AUTORS)
Poesia d’autors: autors identificables com Mario Benedetti.
LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA
- Poesia sense sentit
- Poesia narrativa
- Poesia descriptiva
- Poesia lírica
- Poesia temàtica
LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (SENSE SENTIT)
Poesia sense sentit: es caracteritza per ser essencialment rítmica com embarbussaments, argots, poemes sonors…
LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (NARRATIVA)
Poesia narrativa: textos rimats que desenvolupen un o diversos motius o anècdotes.
LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (DESCRIPTIVA)
Poesia descriptiva: es basa en l’observació d’objectes, persones, animals com les endevinalles.
LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (LÍRICA)
Poesia lírica: centrada en els sentiments individuals del poeta i lector i es caracteritza per l’ús de recursos literaris.
LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (TEMÀTICA)
Poesia temàtica: amor, mort, fenòmens, vida…
GÈNERE DRAMÀTIC O TEATRE
El gènere dramàtic o el teatre no narra fets, sinó que mostra la realitat tal com és, sense mediacions de manera directa a través de diferents comunicacions (visual, verbal, auditiva…) i la presència de personatges que representen els fets. La seva lectura individual o col·lectiva, o la seva escenificació és una activitat motivadora tant pels qui la llegeixen, l’escolten o la representen. Serveix com a procés d’apropiació d’una lectura que dóna plaer.
GÈNERE DRAMÀTIC O TEATRE: ESPECTACLE TEATRAL
En l’espectacle teatral, es poden distingir les obres protagonitzades per actors, ninots, teresetes, titelles, ombres…
GÈNERE DRAMÀTIC O TEATRE: CONJUNT D’OBRES
Quant al conjunt d’obres, s’inclouen les de tradició oral (cançons infantils escenificades, obres lligades al cicle litúrgic com la representació de Nadal…) o obres d’autor (adaptacions de contes o d’obres de creació).
GÈNERE CINEMATOGRÀFIC
El gènere cinematogràfic també hi té cabuda i es representa sobre una pantalla amb imatges en moviment. N’hi ha de diferents tipus: mut, so, color, d’animació, fet amb les TIC… A l’aula treballam amb curtmetratges, tràilers, pel·lícules, vídeos…
EDUCACIÓ LITERÀRIA
El terme d’educació literària té la finalitat de formar lectors competents i no transmetre informacions sobre història literària o teoria.
FACTORS A TENIR EN COMPTE PER SELECCIONAR UN TEXT
- El contingut ha de ser d’interès i apropiat a l’edat de l’alumnat.
- El nivell lingüístic ha de ser adequat al nivell de coneixement.
- El material ha de servir per a desenvolupar diverses destreses com la interpretació.
LECTURA INFANTIL I JUVENIL
La literatura infantil (fins als 12 anys aproximadament) i la juvenil (dels 12 als 18 anys) és aquella escrita per adults pensant en el públic infantil i juvenil.
TÈCNIQUES LECTURA
- Lectura intensiva
- Lectura extensiva
- Skimming
- Scanning
- Lectura compartida o simultània
- Lectura seqüencial
TÈCNIQUES LECTURA: INTENSIVA
Lectura intensiva: textos breus dins l’aula i contextualitzats per despertar l’interès.
TÈCNIQUES LECTURA: EXTENSIVA
Lectura extensiva: comprensió global d’un text que es llegeix per plaer fora de l’aula.
TÈCNIQUES LECTURA: SKIMMING
Skimming: lectura ràpida per tenir una idea general.
TÈCNIQUES LECTURA: SCANNING
Scanning: lectura per localitzar informació concreta.
TÈCNIQUES LECTURA: COMPARTIDA O SIMULTÀNIA
Lectura compartida o simultània: en equip o individual al mateix temps.
TÈCNIQUES LECTURA: SEQÜENCIAL
Lectura seqüencial: anar llegint per trossos i explicar.
TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES PER MOTIVAR A L’ALUMNAT A LLEGIR
- Escolta de textos literaris.
- Lectura guiada en veu alta de textos adequats als interessos infantils per arribar progressivament a l’autonomia lectora.
- Lectura personal, silenciosa i en veu alta d’obres adequades a l’edat i interessos.
- Lectura personal i guiada de textos narratius de tradició oral, literatura infantil, adaptacions…
- Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte les convencions literàries (gèneres, figures…) i la presència de certs temes i motius recurrents.
- Exploració de l’escriptura.
- Comprensió, memorització i recitat de poemes amb el ritme, la pronunciació i l’entonació adequats.
- Recreació i composició de poemes i relats per comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim…
- Dramatització de situacions i textos literaris.
- Ús de recursos de la biblioteca d’aula i de centre, incloent els audiovisuals.
- Participació en activitats literàries.
ESTRATÈGIES ABANS DE LA LECTURA
- Intentar predir el tema basant-se en el títol o en el dibuix o en la portada.
- Cercar informació sobre l’autor o l’argument.
ESTRATÈGIES DURANT I DESPRÉS DE LA LECTURA
- Fer preguntes, qüestionaris…
- Transferir informació a dibuixos.
- Seqüenciar dibuixos i seguir ordres.
- Omplir espais en blanc en un text semblant.
- Fer endevinalles o jocs de paraules.
- Explicar la història amb els caràcters dels personatges invertits.
- Canviar o posar un final.
- Crear un conte recopilant parts o personatges d’altres històries.
- Explicar què passaria a la història si alteréssim algun acte o la qualitat d’algun personatge.
- Suprimir trossos i reconstruir la història.
- Ordenar la història a partir de fragments.
APORTACIONS RUANO
- Procés d’assimilació del conte
- Moment de preparació del conte
- Durant la narració
APORTACIONS RUANO: PROCÉS D’ASSIMILACIÓ DEL CONTE
Procés d’assimilació del conte: seleccionar-lo, llegir-lo o escoltar-lo, cercar el més interessant de la història, ordenar mentalment la progressió del conte, recitar-lo en veu alta…
APORTACIONS RUANO: MOMENT DE PREPARACIÓ DEL CONTE
Moment de preparació del conte: tenir present el nombre d’oients i l’edat, visualitzar el conte, emprar instruments, crear un ritu per iniciar-lo, permetre que els alumnes entrin dins la història…
APORTACIONS RUANO: DURANT LA NARRACIÓ
Durant la narració: gaudir, repetir-ho a petició dels alumnes, recordar que escoltar s’adquireix, variar l’expressió en narrar, percebre el ritme emocional dels oients, cercar un punt de molta intriga per detenir-se, la mirada i la gestualitat per tots els oients, to de veu moderat…
APORTACIONS RODARI
Les aportacions de Rodari faciliten el gust per la lectura. Algunes de les seves tècniques que destaquen són: descompondre paraules i construir-ne d’altres, la paraula X, la hipòtesi imaginària, transformar històries, preparar textos similars…
ESTRATÈGIES PER TREBALLAR LA POESIA
- Seleccionar el poema d’acord als interessos i l’edat de l’alumnat.
- Identificar la finalitat de la presentació: per jugar amb el ritme de les paraules, per incrementar la imaginació i el pensament…
- Presentar el poema amb naturalitat.
- Desenvolupar la memòria emprant el component lúdic que els motivi a aprendre i retenir poemes en la memòria i no emprar sempre la memorització.
- Permetre que elegeixin els seus poemes i llegir-los amb ells.
FASES A TENIR EN COMPTE PER TREBALLAR LA POESIA
- Fins als 6 anys: escoltar i repetir. Poesia oral, breu, senzilla de paraules i escriptura, i manifestada en forma de joc. Emprar cançons, endevinalles, disparats, regularitats…
- Dels 7 als 9 anys: acompanyar el poema de l’expressió plàstica, el cant, el ball i altres manifestacions artístiques com teresetes. També cal iniciar la seva anàlisi i l’infant ja pot ser creador i protagonista.
- Dels 10 als 13 anys: introducció de jocs verbals creats i jocs retòrics.
ACTIVITATS EDUCACIÓ LITERÀRIA
Es poden realitzar tertúlies literàries per comentar textos lírics. Amb l’activitat poesia cada dia es fa una lectura diària d’un poema: es reciten poemes, es fan concursos de lectura, reportatges sobre els poetes, revistes de poemes, raps… També es poden fer tallers de recursos retòrics per decorar l’aula o els passadissos de l’escola.
Amb el teatre, l’estratègia més encertada és el joc, ja es tracti de l’alumne com a espectador, com a actor o com a lector de teatre. Aquest joc dramàtic podrà ser lliure o dirigit. Algunes tècniques que es poden emprar són el mim, els jocs escènics i de rol, el teatre d’ombres, el guinyol, els jocs de silenci, les titelles, etc. També es interessant fer sortides al teatre per veure les seves representacions.
A trets generals, també es pot realitzar un projecte sobre Rondalles Mallorquines, cercar llegendes de la seva localitat i investigar-hi, concursos literaris: relat breus, microcontes, poemes… i elaboració de book tràilers o booktubers.
BIBLIOTECA ESCOLAR
És el gran centre de recursos que posa a disposició de docents i alumnat tots els mitjans disponibles, de tipus molt variat i necessaris per al desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge.
MATERIALS BIBLIOTECA ESCOLAR
Poden ser impresos i/o audiovisuals i informàtics.
ESTRATÈGIES PER AL FOMENT DE LA LECTURA
- A l’aula: temps de lectura, diversitat de llibres, fitxes de seguiment, racons de lectura, arbres de lectura…
- Lectura a l’aire lliure, al pati, al parc, o visita d’autors.
- A la biblioteca del centre: contacontes, prestatges amb llibres classificats…
FUNCIONS BIBLIOTECA ESCOLAR
- Recolzar i facilitar la consecució dels objectius del PEC i dels programes educatius.
- Crear i formar hàbit i gust per llegir, aprendre i emprar les biblioteques al llarg de la seva vida.
- Oferir oportunitats de crear i emprar la informació per adquirir coneixements, comprendre, desenvolupar la imaginació, entretenir-se…
- Promoure la lectura dins i fora de la comunitat educativa.
- Fomentar la lectura en tota mena de llenguatges.
- Potenciar l’expressió i la creativitat.
- Educar per a l’oci i el temps lliure.
ACTUACIONS BIBLIOTECA ESCOLAR
- Organitzatives
- Formació d’usuaris
- Foment de l’hàbit lector i escriptor
ACTUACIONS BIBLIOTECA ESCOLAR: ORGANITZATIVES
Organitzatives: crear un bon ambient, mobiliari funcional, classificació del material, informació-decoració-publicitat acollidor, bústia de suggeriments, sistema de préstecs, horari setmanal per a cada grup…
ACTUACIONS BIBLIOTECA ESCOLAR: FORMACIÓ D’USUARIS
Formació d’usuaris: aproximació a la biblioteca, coneixement i normes de funcionament, activitat que es poden fer, recerca de documents…
ACTUACIONS BIBLIOTECA ESCOLAR: FOMENT DE L’HÀBIT LECTOR I ESCRIPTOR
Foment de l’hàbit lector i escriptor: exposicions de llibres, l’hora del conte, jocs de comprensió, tallers de creació literària, tallers d’audiovisuals, el dia de la biblioteca i el dia del llibre (Sant Jordi)…
BIBLIOTECA D’AULA
Ha de ser un element viu dins l’organització de l’espai de la classe, ha de ser indispensable per a la recreació i diversió, ha de desenvolupar la capacitat crítica i reflexiva de la lectura i ha de ser element d’activitats didàctiques dins l’aula. A més, cal inculcar un bon ús dels llibres, una col·locació de determinada, un sistema de préstec, carnets de biblioteca, etc.
ACTUACIONS BIBLIOTECA AULA
- Organitzatives
- Didàctiques
ACTUACIONS BIBLIOTECA AULA: ORGANITZATIVES
- Ús adequat dels llibres.
- Col·locació i ordre.
- Sistema de préstecs i préstecs inversos (que els infants duguin llibres).
- Carnets de biblioteca.
- Accessibilitat de l’espai.
- Varietat de recursos.
- Actualització i renovació.
- Adaptar a gustos i interessos…
ACTUACIONS BIBLIOTECA AULA: DIDÀCTIQUES
- Fitxes de seguiment.
- Racó de lectura.
- Arbres de lectura.
- Tresors literaris.
- Clubs de lectura.
- Familiars expliquen contes…
BIBLIOTEQUES VIRTUALS
També cal fer referència a les biblioteques virtuals perquè molts dels infants d’avui en dia estan acostumats a treballar amb mitjans informàtics, la qual cosa pot resultar estimulant utilitzar llibres electrònics en comptes de llibres de paper, sempre que sigui possible.
CONCLUSIONS (TEMA 16)
Durant l’etapa d’educació primària és fonamental fomentar la lectura en el dia a dia de l’alumnat. Concretament, fomentar l’amor per la lectura els produirà moltes satisfaccions al llarg de la seva vida, ja que aprendran a la vegada que gaudiran amb l’hàbit lector.
Tot i això, l’hàbit lector no només s’ha de treballar des de l’escola, sinó que s’ha d’involucrar a la família perquè aquesta pugui oferir imatges i exemples lectors positius als seus fills per així també treballar-ho des de casa. De la mateixa manera, hi ha d’haver una relació i col·laboració juntament amb les biblioteques del barri o la comunitat.
CITA CONCLUSIONS (TEMA 16)
Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita d’Arturo Graf que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, especialment a l’adquisició de l’hàbit lector, a causa de la necessitat d’involucrar als infants: “Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa nèixer en l’alumne un desig gran d’aprendre”.
BIBLIOGRAFIA (TEMA 16)
- Albelda-Esteban, B. (2019). Contribución de las bibliotecas escolares a la adquisición de competencias en comprensión lectora en educación primaria en España: una aproximación a partir de los datos del estudio PIRLS 2016. Revista de Educación, 384, 11-39.
- Moreno, C., García, E., i Guzmán, F. (2017). Los hábitos de lectura y escritura en los estudiantes de Educación Primaria: un análisis Dentro y Fuera de la escuela. Porta Linguarum, 2, 117-137.
- Portell Rifà, J. (2015). Influència de l’entorn familiar i escolar en l’adquisició de l’hàbit lector. Universitat Autònoma de Barcelona.
- Serna, M., Rodríguez, A., i Etxaniz, X. (2017). Biblioteca escolar y hábitos lectores en los escolares de Educación Primaria. Ocnos: Revista de estudios sobre lectura, 16(1), 18-49.
LEGISLACIÓ (TEMA 16)
- Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
- Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
- Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
- Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
- Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.
