T8 Flashcards
TEMA 8: CONSTRUCCIÓ DE LA NOCIÓ DE TEMPS HISTÒRIC A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. ÀMBITS D’ESTUDI DE PROCESSOS I FETS HISTÒRICS. L’APRENENTATGE DE LES GRANS ETAPES HISTÒRIQUES DE LA HUMANITAT. UTILITZACIÓ DE DOCUMENTS: ORALS, ESCRITS I RESTES MATERIALS. INTERVENCIÓ EDUCATIVA
INTRODUCCIÓ
Q1. LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOCIÓ DE TEMPS HISTÒRIC A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- La noció temporal
- La noció de “temps històric” a primària
- Marc conceptual d’estructura i conjuntura
Q2. ÀMBITS D’ESTUDI DE PROCESSOS I FETS HISTÒRICS
Q3. UTILITZACIÓ DE DOCUMENTS: ORALS, ESCRITS I RESTES MATERIALS
- Documents orals
- Documents escrits
- Restes materials
Q4. L’APRENENTATGE DE LES GRANS ETAPES HISTÒRIQUES DE LA HUMANITAT
Q5. INTERVENCIÓ EDUCATIVA
5. 1. Principis d’intervenció educativa 5. 2. Intervenció educativa per cursos
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 8 del temari vaig a tractar la importància que té l’aprenentatge de la noció temporal a l’Educació Primària, estant de gran importància la comprensió i construcció del temps històric. A través del present tema ens aproparem als diferents àmbits d’estudi, les fonts històriques, les grans etapes de la humanitat amb els seus principals esdeveniments així com la intervenció educativa enfocada a afavorir el desenvolupament de les capacitats de l’alumnat.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que l’escriptor francés Paul Valéry realitza sobre la història: “La historia es la ciencia de lo que nunca sucede 2 veces”.
1.1. LA NOCIÓ TEMPORAL
Des de l’àmbit conceptual, la noció temporal fa referència al temps que establim per a la nostra vida. Pel que fa als xiquets/es aquesta es vincula a les activitats escolars i esportives, a partir de les quals l’alumnat va prenent consciència del significat del temps i de conceptes com: abans, després, ahir, hui, demà… A més, va assolint les nocions d’ordre temporal, les quals no s’adquireixen fins els 7 o 8 anys d’edat.
Per a treballar la noció temporal a primària podem dur a terme activitats com: realitzar rutines on s’observen i es treballen els dies de la setmana, l’horari escolar i les diferents activitats que es realitzaran al llarg del dia o ordenar vinyetes que es troben desordenades temporalment.
1.2. LA NOCIÓ DE TEMPS HISTÒRIC A PRIMÀRIA
Des de l’àmbit conceptual, l’arqueòleg Juan Antonio Barceló, defineix temps històric com: “una successió ordenada d’esdeveniments”.
En aquest sentit, la construcció de temps històric a l’etapa de primària ha d’enfocar-se com el coneixement de les formes de vida del passat, comparant-les amb les actuals, per a poder entendre els costums que tenim avui en dia. Per tant, el temps històric s’emprarà com a mitjà per a aprendre i analitzar el present.
A banda, cal destacar la seqüència que realitza Jean Piaget del temps històric i la seua construcció a primària:
El temps personal, és propi d’Educació Infantil i s’associa a les rutines diaries.
El temps físic, engloba dels 6 als 9 anys i es troba associat als sistemes convencionals de mesura del temps: hores, dies, setmanes, mesos…
El temps social, fa referència als aspectes cíclics del temps i s’adquireix als 9 anys.
I la noció de temps històric, es dóna entre els 11 i 16 anys, i en ella el xiquet aprèn a seriar cronològicament, coneix les dates i les diferents formes d’expressió.
Passe així al 3r i últim punt de la 1a qüestió.
1.3. MARC CONCEPTUAL D’ESTRUCTURA I CONJUNTURA
Des de l’àmbit conceptual, l’historiador francés Pierre Vilar al seu llibre “Iniciación al vocabulario del análisis histórico” defineix estructuralisme com: un mètode d’anàlisis científic el qual dicta que tota la materia analitzada ha de tenir una estructura. I, conjuntura com: el conjunt de característiques i condicions que identifiquen un moment històric en un període concret.
A banda, l’historiador francés Fernand Braudel al seu llibre “La historia y las ciencias sociales” resumeix la importància del temps històric a 3 estadis.
El temps curt, és un esdeveniment habitual, que segons la seua importància conjuntural podria projectar-se al futur.
El temps mitjà, suposa un canvi històric, bé per la conjuntura econòmica, política, social o ideológica.
I el temps llarg, és la noció de permanència on la societat estableix una relació amb la seua pròpia història.
Done per finalitzat així aquest punt i la qüestió en sí mateix.
Q2. ÀMBITS D’ESTUDI DELS FETS HISTÒRICS
Abans de desenvolupar els 2 àmbits d’estudi dels fets històrics crec convenient determinar quines són les condicions que defineixen a un fet com a històric. La 1a és que ha de tenir unes dades bàsiques; i la 2a és que ha d’haver passat una selecció prèvia, presentar-se en un ordre i haver estat destacat per un determinat fi.
Pel que fa als àmbits d’estudi dels fets històrics, podem destacar. D’una banda, la història com a ciència, que ha de complir aspectes, com: la interpretació de les fonts, un contacte amb la ment dels que van viure el fet històric i ser una disciplina científica. I d’altra banda, la història com a ciència social, ja que és una de les disciplines de les ciències socials. Es diferència de la resta de disciplines per la contínua vinculació de la història en el passat i comparteix amb aquestes l’anàlisi dels problemes del món actual. A més, la història es suporta en altres ciències socials com la sociologia, psicologia o antropologia.
Finalitze així aquesta 2a qüestió del tema i done pas a la 3a del mateix.
3.1. DOCUMENTS ORALS
El seu valor radica en què la comunicació oral ha estat la més usada al llarg del temps, ja que moltes persones no sabien llegir ni escriure i per tant, quedaven al marge de la font escrita. Els principals documents orals són: testimonis, refranys, dites populars, cançons i contes.
A l’etapa de Primària, farem que l’alumnat es convertisca en l’investigador, apropant-se a la seua història més propera i entrevistan a persones del seu entorn mitjançant preguntes que haurem preparat prèviament a la classe, per a després compartir les respostes i elaborar unes conclusions.
Una vegada presentats els documents orals, done pas al 2n punt.
3.2. DOCUMENTS ESCRITS
Són els que van ser elaborats amb algun fi pràctic (judicial, polític…) i solen conservar-se en arxius documentals d’entitats o organitzacions. Els principals documents escrits són: els textos històrics, com cròniques medievals, diaris o memòries; els textos geogràfics, com els llibres viatgers, els mapes o les rutes; i, els textos economistes, com l’index d’activitats econòmiques o els impostos.
En referència a l’etapa de Primària, segons les aportacions de Mario Carretero i José Antonio Castorina al seu article “La construcción del conocimiento histórico”, els documents i textos escrits són un element fonamental per a l’E-A de la història i per a l’accés a una gran quantitat de continguts històrics.
3.3. RESTES MATERIALS
Poden ser des d’objectes d’art o ferramentes fins la presència de l’ésser humà (óssos, dents, etc). La rama que estudia les restes materials és l’arqueologia.
A l’etapa de primària, farem què l’alumnat es convertisca en un investigador de camp, realitzant eixides escolars organitzades, en les quals els xiquets analitzaran el sòl, comprovaran si n’hi ha en ell restes arqueològiques, utilitzaran cintes mètriques, prendran mesures, fotografies, etc. Per suposat, que el docent seleccionarà, prèviament, una zona depositant i ocultant les restes que vol que trobe el seu alumnat.
Per concloure aquesta qüestió, destacar que el fet de treballar la història a l’escola emprant diferents documents i restes materials suposa un recurs didàctic altament motivant per a l’alumnat.
Q4. L’APRENENTATGE DE LES GRANS ETAPES HISTÒRIQUES DE LA HUMANITAT
La funció principal de la història és la investigació de les causes, ja que és necessari comprendre el passat per a poder entendre el present. Aquest coneixement justifica l’ensenyament de la història a l’Educació Primària.
Passe així a presentar els dos grans grups en els quals es divideix l’estudi de les grans etapes històriques: la prehistòria i la història.
La prehistòria va ser un període que sorgeix amb l’aparició de l’home, el qual es dedicava a la caça i pesca com a hàbits de supervivència i posteriorment, a l’agricultura i la ramaderia.
D’altra banda, la història, s’inicia amb l’aparició de l’escriptura i arriba fins als nostres dies. Es divideix en diferents etapes, que són:
L’Edat Antiga: comença amb l’aparició dels primers textos escrits al voltant de l’any 4000 a.C. i acaba amb la caiguda de l’Imperi Romà l’any 476 d.C. Durant aquest període, sorgeixen i es desenvolupen les primeres civilitzacions.
L’Edat Mitjana: abarca des de l’Imperi Romà fins el descobriment d’Amèrica protagonitzat per Cristóbal Colón l’any 1492. En aquest període, s’instaura un nou sistema polític i econòmic: el feudalisme, el qual dotava a la monarquia de poder absolut, juntament amb els poders i privilegis de l’església. Un altre esdeveniment a destacar d’aquesta època va ser la Pesta Negra, la qual va causar un gran nombre de morts.
L’Edat Moderna: comença amb el descobriment d’Amèrica i finalitza l’any 1789 amb la Revolució Francesa. Aquesta època també va estar marcada per la independència dels Estats Units i la guerra de la independència espanyola.
L’Edat Contemporània: s’inicia amb la Revolució Francesa i s’acaba en 1945 amb la II Guerra Mundial. Aquest període va estar protagonitzat, entre altres, per l’aparició de l’electricitat, el telèfon, la televisió, i altres invents que van multiplicar l’intercanvi cultural i comercial en tot el món. A més, van desaparèixer les monarquies absolutes, augmentant així la participació del poble al govern.
I l’Edat Actual: des de finals de la II Guerra Mundial fins als notres dies passant per la guerra freda i la caiguda del comunisme.
Abans de concloure aquesta 4a qüestió del tema, destacar que alguns autors comencen a definir l’aparició d’una nova etapa història, l’Edat Tecnològica, marcada pels grans avanços en aquest camp els quals han suposat molts canvis en la vida quotidiana, laboral i social de les persones com és l’accés a la informació, els nous models comercials i econòmics i les noves formes de relació social.
5.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més a més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.
5.2. INTERVENCIÓ EDUCATIVA PER CURSOS
D’acord amb el currículum actual, l’ensenyament de la Història a l’Educació Primària es realitzarà a l’àrea de les Ciències Socials al llarg dels 6 cursos de l’etapa. Els continguts es contemplen al Decret 108/2014 de 4 de juliol i són presentats al bloc IV “Les empremtes del temps”.
En els primers cursos, la història personal de cada xiquet serà el recurs ideal per iniciar-los en les nocions bàsiques i les unitats temporals com: dia, setmana, mes, any… A més, d’aprendre a diferenciar entre passat, present i futur.
Al llarg del 2n cicle es tractaran vivències relacionades amb la història familiar de l’alumnat, el seu barri, localitat o ciutat, per entendre així l’evolució d’alguns aspectes de la vida diària com la vestimenta, l’alimentació, les costums o el món laboral. D’altra banda, es buscaran habilitats socials per a la resolució de conflictes com dialogar, buscar records, treballar en grup… les quals ens permetran aproximar-nos a conceptes com justícia, injustícia i poder.
En els últims cursos s’analitzaran alguns dels fets històrics més rellevants de la localitat, Comunitat Valenciana, d’Espanya i d’Europa. A més, emprarem instruments i recursos didàctics com l’elaboració i interpretació de quadres cronològics senzills, plànols, mapes i l’estudi de restes materials.
En definitiva, el temps històric a l’Educació Primària es pot treballar a partir d’activitats com la que passe a exposar a continuació, destinada a l’alumnat de 3r cicle i que fa referència a un projecte sobre els diferents monuments que formen part del patrimoni històric de la nostra ciutat com és el Fadrí, l’Ajuntament, el Teatre Principal, el Mercat Central o l’església de Santa Maria. Organitzarem a l’alumnat formant 5 grups heterogenis i assignarem un monument dels citats a cada grup. Mitjançant les tablets cercaran i seleccionaran la informació més destacable per a posteriorment preparar-se una exposició oral sobre eixe monument destacant la informació més important. A continuació, es projectarà en la PDI un plànol del casc històric de la nostra ciutat i entre tots realitzarem el recorregut a fer. Tot seguit, farem una eixida, seguint el plànol i en cada punt d’interès el grup corresponent haurà de realitzar l’exposició oral preparada anteriorment. Com a producte final, realitzarem una guía turística col·lectiva mitjançant l’aplicació Canva i la compartirem tant a la pàgina web del centre com a la de l’Ajuntament.
Abans de finalitzar aquesta qüestió, destacar que l’ensenyament de la història es tractarà de forma interdisciplinar en totes les àrees, ja que amb el seu treball es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competència clau establertes a la LOMLOE, en especial a la Competència Social i Cívica i a la c. en Consciència i Expressions Culturals.
Done pas així a la conclusió del tema.
CONCLUSIÓ + CITA FINAL
Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat com la construcció de la noció de temps històric és de gran importància degut als elements, característiques i relacions existents en el context escolar i en la comunitat educativa, per la seua percepció, àmbits d’estudi, documents i diferents etapes de la humanitat, gràcies als quals ens han permès conèixer el passat, per entendre el present i construir el nostre futur.
Finalitzaré el present tema amb una reflexió del periodista Marcus Garvey: “Un pueblo sin el conocimiento de su historia, su origen y cultura es como un árbol sin raíces”.
