T13 Flashcards
TEMA 13. ELS DIFERENTS LLENGUATGES I TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES. INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN L’ELABORACIÓ DE COMPOSICIONS PLÀSTIQUES I IMATGES: PLANIFICACIÓ, DISSENY I ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS: SELECCIÓ I UTILITZACIÓ DE MATERIALS I TÈCNIQUES
INTRODUCCIÓ.
Q1. ELS DIFERENTS LLENGUATGES I TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES.
- MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL.
- L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA COM UNA ÀREA INTEGRADA.
- ELS LLENGUATGES ARTÍSTICS
- 3.1. LLENGUATGE PLÀSTIC
- 3.2. LLENGUATGE MUSICAL
- 3.3. LA DRAMATITZACIÓ
1.4. LES TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES
- 4.1. TÈCNIQUES DEL LLENGUATGE PLÀSTIC
- 4.2. TÈCNIQUES DEL LLENGUATGE MUSICAL
- 4.3. TÈCNIQUES DEL LLENGUATGE CORPORAL
Q2. INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN L’ELABORACIÓ DE COMPOSICIONS PLÀSTIQUES I IMATGES: PLANIFICACIÓ, DISSENY I ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS: SELECCIÓ I UTILITZACIÓ DE MATERIALS I TÈCNQIUES
- PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
- PLANIFICACIÓ, DISSENY I ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS
- PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 12 del temari, vaig a tractar la importància dels llenguatges i les tècniques artístiques a l’àrea d’Educació Artística i en totes les àrees del currículum, ja que des dels seus aprenentatges, continguts i experiències anem a contribuir a optimitzar el procés d’E-A i millorar el currículum des de la valoració i avaluació continuada de la pràctica diària.
Passe així a iniciar la 1a qüestió del tema, valorant una reflexió que l’escriptor mexicà Domenico Cieri realitza sobre l’educació i l’artística: el arte es la magia de transmitir la emoción.
1.1 MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 del 4 de juliol, on s’arreplega com una part d’aquesta l’Àrea d’Educació Artística dins de la qual es troben l’Educació Plàstica, Musical i Dramàtica, amb els seus corresponents llenguatges i tècniques els quals tractaré a continuació.
Podem dir per tant que l’Educació Artística constitueix un dels eixos fonamentals de la formació integral de l’individu, tal com es contempla en la teoria de les intel·ligències multiples de Gardner basada en que els sistemes pedagògics basen els seus aprenentatges en les 8 intel·ligències múltipliques que són: lògic - matemàtica, espacial, cinèstic - corporal, musical, interpersonal, intrapersonal, naturalista i lingüística. I, sent el desenvolupament de la sensibilitat, la capacitat creativa, l’autoestima i la possibilitat i el foment de l’autoexpressió, alguns dels arguments que jusifiquen la seua presència a l’etapa de primària.
Des de l’àmbit conceptual, Hargreaves al seu llibre Infancia y Educación Artística defineix l’art com la forma d’expressió d’un artística al comunicar el seus sentiments, la seua imaginacióm creativitat, experiències i vivències, que es transmet a l’espertador per mitjà dels sentits.
1.2. L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA COM UNA ÀREA INTEGRADA
A nivell general, l’Educació Artística es caracteritza i defineix com una àrea integrada per 2 llenguatges: el plàstic i el musical.
En el llenguatge plàstic es desenvolupa l’exteriorització i socialització de les idees, imaginació i sentiments mitjançant codis artístics. I en el llenguatge musical, es desenvolupen les capacitats de reconeixement del món visual i auditiu. Aquests 2 llenguatges s’articulen en 2 dimensions: l’expressió i la percepció.
1.3. ELS LLENGUATGES ARTÍSTICS
A nivell general, podem dir que una obra o representació plàstica, musical o dramàtica és la forma en què un artista interpreta la realitat, la processa i la presenta davant un públic mitjançant un llenguatge artístic. A més, en ella es poden diferenciar diversos nivells com el formal - estructural que fa referència a l’aparença, el material - tècnic com són els materials i tècniques emprades i el nivell de significat en si mateix, que relaciona forma i contingut.
Des d’aquests nivells, a l’Educació Primària, es potenciarà el desenvolupament de les capacitats a partir de l’expressió d’idees i sentiments i de la percepció de representacions plàstiques, musicals i dramàtiques, partint de les experiències personals de l’alumnat i realitzant vivències lúdiques i gratificants.
1.3.1. EL LLENGUATGE PLÀSTIC
El llenguatge plàstic fa referència a l’Educació Plàstica, on s’empren imatges elaborades mitjançant tècniques com el dibuix, la pintura o l’escultura i imatges produïdes amb tecnologia com la fotografia o el vídeo.
A l’etapa de primària, les activitats aniran dirigides a analitzar imatges del voltant, descrivint els elements visuals i materials, coneixent els contextos on apareixen com els mitjans de comunicació o l’arquitectura i les funcions que compleixen: informativa, expressiva, etc. A més de treballar el color, amb activitats on relacionen colors i sentiments; la línia, realitzant exercicis direccionals apegant gomets o lineals amb sorra; la forma, diferenciant les formes i les seues proporcions; i el volum, realitzant maquetes.
1.3.2. EL LLENGUATGE MUSICAL
El llenguatge musical fa referència a l’Educació Musical, on es contempla la percepció i l’expressió i producció musical.
A l’etapa de primària, les activitats de percepció aniran encaminades a descobrir els sons de l’entorn i els produits pel propi cos i instruments musicals. Juntament amb el coneixement de les qualitats sonores: altura, durada, ritme o les sensacions musicals.
Quant a l’expressió i producció musical, s’utilitzen 3 mitjans:
La veu i el cant: és l’instrument més immediat que tenim per a comunicar-nos i expressar-nos.
Els instruments: emprant instruments senzills tècnicament i presents a l’aula, com la flauta o panderetes.
I el moviment i la dansa: començant amb el moviment lliure fins a l’aprenentatge de danses i balls populars.
1.3.3. LA DRAMATITZACIÓ
Abans de començar aquest subapartat, cal destacar que encara que al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer, la dramatització no es contempla com un 3r llenguatge artístic, si que apareixen continguts referents a la dansa i al teatre.
Per tant, la dramatització és una forma de representació que utilitza el cos, la veu i l’espai per a expressar i comunicar idees, sentiments i vivències. A més, està relacionada amb el joc i la simulació, amb la construcció de personatges i històries a partir de diferents estímuls tals com la imatge, el so o els gestos.
Pel que fa a l’etapa de primària, l’alumnat ha de ser capaç de reconèixer els elements dramàtics presents en una obra: els personatges, la trama, els espais i el temps. A més de conèixer i participar en les produccions escèniques de la seua localitat.
Finalment i per tal de concloure aquest 3r punt cal destacar que els diferents llenguatges artístics es complementen i s’enriqueixen de manera recíproca, per la qual cosa, és aconsellable tractar-los de forma conjunta, aspecte que afavoreix el seu integrament en una única àrea del currículum de primària.
1.4.1 TÈCNIQUES DEL LLENGUATGE PLÀSTIC
Les principals tècniques del llenguatge plàstic són:
La pintura, on cal destacar les tècniques, com: la impressió amb els dits o objectes; el tacat, humitejant el paper i gotejant el pinzell; l’esgrafiat, pintant la superfície amb colors clars per a després cobrir-la amb colors oscurs i ratllat damunt per a que isquen els clars; i el fregat, posant baix del paper objectes plans com monedes i fregar amb ell amb ceres perquè apareguen les empremtes.
El dibuix, on són importants les tècniques de difuminat i l’ombrejat, l’aplicació de color per obtindre profunditat, el traçat vertical i horitzontal i l’eix de simetria, per dibuixar una figura a partir d’aquest.
El modelatge, on es classifiquen depenen l’objectiu: per a desenvolupar la coordinació motriu i percepció tàctil del volum, realitzar boles i cilindres per a construir figures. I per a desenvolupar l’expressió lliure, realitzar composicions combinades amb diferents objectes i materials que fomenten la creativitat.
El paper, on són importants el retallat, per treballar el control visio-motriu; el pegat, per millorar la pressió tàctil; i el plegat, que consisteix en doblegar el paper per a crear figures i formes.
I, per últim, les tècniques mixtes, les quals fusionen algunes de les tècniques esmentades o les combinen amb les que empren de les TIC.
El collage, combina activitats com tallar, composar i pegar, emprant papers de diferents textures, colors, teles o materials de rebuig.
El mosaic, es retallen trossos de paper de mida i forma similar, classificant-los per colors i després apegant-los en un dibuix.
La publicitat, per tal de desenvolupar la capacitat d’anàlisi i raonament crític, i aplicar-lo posteriorment a les seues creacions.
I la fotografia, per a identificar formes i imatges del nostre voltant.
1.4.2. TÈCNIQUES DEL LLENGUATGE MUSICAL
Pel que fa a les tècniques del llenguatge musical, podem destacar:
El cant, on són importants les tècniques d’expressió corporal, la relaxació i l’educació vocal com la respiració o l’entonació.
La interpretació musical, amb les tècniques de relaxació i d’execució com l’ús instrumental, la postura corporal, el control motriu de braços i dits i la improvisació i creativitat.
I la dansa, mitjançant les tècniques de moviment i d’expressió corporal com la coordinació visual i motriu, la lateralitat i els moviments al compàs.
1.4.3. TÈCNIQUES DEL LLENGUATGE CORPORAL
Les principals tècniques del llenguatge corporal fan referència al joc dramàtic i la mímica.
El joc dramàtic: es tracta d’una activitat que inclou el joc espontani i que es basa en altres llenguatges com el musical ja que es pot emprar per a coordinar els moviments dels xiquets/es, per a indicar un canvi d’escena o per orientar-los i marcar les intervencions. I la mímica: és una tècnica on s’utilitza únicament el llenguatge corporal, i es poden combinar amb elements de ballet o dansa.
Un cop vistes les tècniques dels 3 àmbits done per finalitzada la 1a qüestió del tema i passe al desenvolupament de la 2a.
2.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més a més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.
2.2. PLANIFICACIÓ, DISSENY I ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS
En la planificació per a elaborar imatges i composicions plàstiques es poden diferenciar 3 fases.
La 1a fase és la d’observació de l’entorn sociocultural, i de les imatges a representar. Identificant els conceptes i procediments plàstics bàsics, juntament amb el foment d’actituds favorables cap a l’Educació Artística.
La 2a fase és el procés d’elaboració, fomentant l’utilització de noves tècniques artístiques, per a després comentar i valorar els resultats obtinguts.
I, per últim, la 3a fase fa referència a la selecció i utilització de tècniques, materials i espais. Les tècniques, les quals hem vist al 4t punt de la 1a qüestió del tema, hauran de ser variades i adequades al tipus de composició que s’estiga elaborant. Pel que fa als materials, s’empraran: llapis, pinzells, ceres, pintures, temperes, papers, teles, fustes, cartrons, plastilina, materials de rebuig o màquines de fotografia. I, en referència a l’espai, ha de distribuir-se de tal forma que permeta la mobilitat de l’alumnat, facilitant l’accés als materials, i que possibilite un ordre, neteja i respecte cap als mateixos.
2.3. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA
Per a començar aquest punt, destacar algunes orientacions generals a nivell didàctic i metodològic per als 3 llenguatges de l’àrea:
L’àrea es treballarà des d’un enfocament interdisciplinar, donant lloc a la integració social i el treball cooperatiu.
És una ferramenta extraordinària per desenvolupar la creativitat, combinant materials i tècniques.
En les creacions es poden emprar materials reciclats i/o les tecnologies.
Es poden realitzar tertúlies dialògiques artístiques a partir de la visualització d’un quadre o de l’audició d’una obra musical, de tal forma que l’alumnat expresse les emocions i sentiments que li han fet sentir.
I la col·laboració de les famílies en les diferents activitats i experiències pot ser de gran motivació i interès.
Abans de finalitzar aquest punt passe a citar algunes orientacions finals formulades a partir del Disseny Curricular Base per a l’Educació Primària.
Plàstica:
Lluitar contra els estereotips que utilitza l’alumnat, proporcionant-los models.
L’aula i l’escola han de ser objecte de l’activitat d’expressió plàstica, decorant-les, fent murals…
Música:
L’alumnat ha d’acostumar-se a cantar i conèixer moltes cançons que aporten varietat expressiva i emocional.
En l’acompanyament de cançons cal utilitzar instruments variats, com el propi cos, xicotets instruments fabricats amb material de reciclatge o instruments de percussió.
Dramatització:
Conèixer recursos i tècniques de diàleg i gestualització.
Aprofitar les festes per treballar la presentació i el joc dramàtic.
Un cop vista la intervenció docent done pas a la conclusió del tema.
CONCLUSIÓ + CITA FINAL
Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat com l’àrea d’Educació Artística és de gran importància degut a que està enfocada al coneixement de les tècniques, recursos i materials artístics per a poder expressar-se i comunicar-se. A més, a través del llenguatge i tècniques artístiques, es contribueix al desenvolupament de les diferents competències i a l’adquisició d’una sèrie de valors i actituds necessaris per al desenvolupament en la societat en què viuen i una millor comprensió de la mateixa.
Finalitzaré el present tema amb una reflexió del filòsof Nietzsche: “Tenemos arte para no morir de realidad”.