T14 Flashcards
TEMA 14: L’ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA: ENFOCAMENT, CARACTERÍSTIQUES I PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: ASPECTES MÉS RELLEVANTS. DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA EN ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM.
INTRODUCCIÓ
Q1. L’ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA: ENFOCAMENT I CARACTERÍSTIQUES
- Marc contextual i conceptual
- Fonaments lingüístics i sociolingüístics
- Característiques de l’àrea
Q2. CONTRIBUCIÓ DE LES ÀREES AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I COMPETÈNCIES CLAU
2.1. L’àrea de Llengua Castellana i Literatura i la CCL
Q3. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Objectius
- Continguts
- Criteris d’avaluació
- 3.1. L’avaluació
- 3.2. Finalitat i seqüenciació per cursos dels criteris
Q4. DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA EN ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
4. 1. La globalització i la interdisciplinarietat 4. 2. Àrees relacionades
Q5. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
5. 1. Principis d’intervenció educativa 5. 2. Propostes d’intervenció educativa a primària
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 14 del temari dedicat a l’àrea de Llengua Castellana i Literatura, vaig a tractar la importància que té dita àrea a l’Educació Primària, atès que es concep com una àrea interdisciplinària i afavoreix l’aprenentatge significatiu. Tot açò ho vorem contemplat a les seues característiques, aspectes més rellevants, així com als principis i propostes d’intervenció educativa.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que el psicòleg Vigotsky realitza sobre l’educació i el llenguatge: “El niño empieza a percibir el mundo no solo a través de sus ojos sino también a través de su habla”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des de l’àmbit conceptual, Pilar Ruiz Palacios al seu llibre “El lenguaje humano” defineix el llenguatge com una activitat humana que assegura dues funcions bàsiques: comunicar i presentar. Podem dir per tant que el llenguatge constitueix un dels eixos fonamentals de la formació integral de l’individu, sent la seua finalitat curricular: ensenyar a comunicar-se.
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol i les seues modificacions al Decret 88/2017 de 7 de juliol, on s’arreplega com una part d’aquest l’Àrea de Llengua Castellana i Literatura. Totes aquestes normatives, parlen de donar un enfocament comunicatiu a la llengua, creant situacions reals de comunicació, i on l’alumnat siga el principal protagonista del seu aprenentatge, sent el docent l’acompanyant en aquest procés.
Passe ara al 2n punt d’aquesta 1a qüestió del tema.
1.2. FONAMENTS LINGÜÍSTICS I SOCIOLINGÜÍSTICS
Els fonaments varien en funció de què es tracte de llengües maternes o estrangeres.
L’ensenyament de LLENGÜES MATERNES, ha de partir dels usos de la llengua que els xiquets/es porten a l’escola, suggerint i propiciant patrons lingüístics que amplien les possibilitats de comunicació.
I, en l’ensenyament de LLENGÜES ESTRANGERES, és important partir dels camps d’interés dels xiquets/es i del joc.
Finalitze així aquest 2n punt de la 1a qüestió.
1.3. CARACTERÍSTIQUES DE L’ÀREA
A nivell general, podem destacar les següents característiques:
El plantejament integrat de les interaccions entre els àmbits i llenguatges de l’àrea que parteix de les experiències de l’alumnat.
Les tecnologies de la Informació i la Comunicació, ja que l’alumnat rep a diari grans quantitats d’informació procedent dels mitjans audiovisuals i tecnològics.
I la interdisciplinarietat, l’àrea de Llengua Castellana i Literatura engloba diferents àmbits del saber i estableix relacions, afavorint així l’aprenentatge significatiu.
Finalitze així aquest 3r punt de la 1a qüestió i la qüestió en sí mateix, i done inicia a la 2a qüestió.
Q2. CONTRIBUCIÓ DE LES ÀREES AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I COMPETÈNCIES CLAU
Des de l’àrea de Llengua Castellana i Literatura es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències bàsiques. Cal ressaltar que amb l’aprovació de la LOMLOE, del Reial Decret 126/2014 de 28 de Febrer i la seua concreció al Decret 108/2014 de 4 de Juliol, “les competències bàsiques” passen a denominar-se COMPETÈNCIES CLAU, així com l’ordre ECD/65/2015 de 21 de Gener per la qual es descriuen les relacions entre competències, continguts i criteris d’avaluació.
Des de l’àmbit conceptual les CC.CC s’entenen com un <> que s’aplica a contextos acadèmics, socials i professionals. La seua inclusió al currículum presenta diverses finalitats:
Permetre a l’alumnat integrar els seus aprenentatges i utilitzar-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos.
I orientar l’ensenyament pel tal d’identificar els continguts i criteris d’avaluació que tenen caràcter imprescindible.
En la LOMLOE s’estableixen un total de 7 CC.CC que són les següents: Competència en comunicació lingüística, c. matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, c. digital, c. d’aprendre a aprendre, c. socials i cíviques, sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, i per últim, consciència i expressió cultural.
A continuació passe a aprofundir al 1r i únic punt d’aquesta qüestió sobre la competència més relacionada amb l’àrea de Llengua Castellana i Literatura.
2.1. L’ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA I LA CCL
Des de l’àrea anem a contribuir especialment a la competència en comunicació lingüística, ja que permet expressar pensaments, emocions, vivències i opinions així com dialogar, generar idees, gaudir escoltant o llegint.
Puc concloure aquesta 2a qüestió del tema puntualitzant que el desenvolupament de la competència lingüística en finalitzar l’educació obligatòria comporta el domini de la llengua oral i escrita en diferents contextos, i l’ús funcional d’almenys, una llengua estrangera.
Q3. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: ASPECTES MÉS RELLEVANTS
En aquesta 3a qüestió, vaig a tractar els elements bàsics del currículum des de i en l’àrea de Llengua Castellana i Literatura, però abans definiré currículum atenent a l’article 6 de la LOMLOE com: “El conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels ensenyaments regulats a la present llei”.
3.1. OBJECTIUS
Els objectius generals són les capacitats que esperem que aconseguisca el nostre alumnat en finalitzar l’Educació Primària.
A més, cal assenyalar que les lleis educatives actuals, no presenten prescrits uns objectius generals per a cada àrea, sent per tant els equips docents els encarregats de programar els objectius generals i didàctics.
A continuació, passe a citar a mode d’exemple alguns objectius generals per a l’àrea de Llengua Castellana i Literatura, elaborats per mi, juntament amb la resta de docents de l’últim centre educatiu en el qual vaig desenvolupar la meua tasca docent, tenint en compte el Decret 108/2014 i el Decret 88/2017.
Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació.
Fer ús de les TIC per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus.
Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos, analitzar-los amb sentit crític.
Abans de finalitzar aquest apartat, cal dir que la LOMLOE al seu art. 17, “Objectius de l’Educació Primària”, dedica un, l’“E”, a la temàtica del present tema: “Conéixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i si n’hi hagués, la llengua cooficial de la comunitat autònoma i desenvolupar hàbits de lectura”.
Una vegada presentats els objectius, done pas als continguts.
3.2. CONTINGUTS
Els continguts són els objectes d’E-A que la societat considera útils i necessaris per tal de promoure el desenvolupament personal i social de l’individu. A l’hora de triar-los es té en compte el desenvolupament de l’autonomia personal, la participació social o la capacitat d’interpretar el medi.
A més, tot i que a l’actual llei i curriculum els continguts no apareixen classificats, aquests es divideixen en 3 tipus, és per això que molts autors parlen d’una Triple Dimensió: continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.
D’altra banda, els continguts s’han agrupat en blocs que permeten una identificació dels principals àmbits que componen l’àrea. Aquests blocs de continguts apareixen al Decret 108/2014 i són els següents:
Bloc 1 - Comunicació oral: escoltar i parlar: comunicar les idees, realitzar discursos, escoltar activament i interpretar idees de la resta.
Bloc 2 - Comunicació escrita: llegir: llegir textos de diferent complexitat, gènere i estil.
Bloc 3 - Comunicació escrita: escriure: reconstruir i emprear les idees d’un text, i construir els seus propis textos.
Bloc 4 - Coneixement de la llengua: conèixer els mecanisme que regulen la llengua i la comunicació per a un correcte ús.
I bloc 5 - Educació literària: aconseguir alumnes amb una bona formació lectora.
Una vegada presentats els continguts, done pas ara als criteris d’avaluació.
3.3.1. L’AVALUACIÓ
Des de l’àmbit conceptual, i en paraules de l’educador Ralph Tayler, avaluar és comprovar els resultats de l’aprenentatge en funció d’uns objectius prèviament determinats. A més, l’avaluació ofereix informació sobre tots els elements curriculars amb la finalitat de millorar-los.
La LOMLOE al seu art. 20 estableix les principals característiques de l’avaluació a l’etapa d’Educació Primària, entre les quals destaca:
Serà contínua, global i tindrà caràcter formatiu, regulador i orientador.
I es podran elaborar plans d’enriquiment curricular per millorar el nivell competencial de l’alumnat i plans específics de reforç amb l’objectiu d’adquirir les competències corresponents.
3.3.2. FINALITAT I SEQÜENCIACIÓ PER CURSOS DELS CRITERIS
L’actual legislació educativa estableix uns criteris d’avaluació per a l’àrea de Llengua Castellana i Literatura estructurats per cursos. Els criteris actuen com a reguladors de les estratègies d’ensenyament i indicadors dels diferents nivells d’aprenentatge de l’alumnat.
A continuació, a mode d’exemple, passe a esmentar alguns dels criteris d’avaluació “5è curs” per a l’àrea de Llengua Castellana i Literatura.
Bloc 1: Comunicació Oral: parlar i escoltar -> Produir textos orals dels gèneres més habituals del nivell educatiu.
Bloc 2: Comunicació Escrita: llegir -> Llegir en mitjans digitals per a buscar, seleccionar i emmagatzemar informació.
Finalitze així el 3r punt d’aquesta 3r qüestió i la qüestió en sí mateix per donar pas a la 4 qüestió del tema.
4.1. LA GLOBALITZACIÓ I LA INTERDISCIPLINARIETAT
La globalització fa referència a la forma que té l’alumnat de percebre la realitat com un tot únic i global. Per això, encara que l’ensenyament es separe en diferents àrees, totes estan relacionades.
De la mateixa manera, quan es parla d’interdisciplinarietat, es fa per a destacar la idea de que el coneixement no es troba dividit en “compartiments independents” sinó que suposa un tot global. Hem de tenir en compte, a més a més, que la LOMLOE ressalta que la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i la comunicació audiovisual es treballaran en totes les àrees.
Passe així al 2n punt d’aquesta 4a qüestió del tema.
4.2. ÀREES RELACIONADES
L’àrea de Llengua Castellana i Literatura es relaciona amb:
Les matemàtiques, com a mitjà per a l’aprenentatge dels continguts matemàtics, com la resolució de problemes.
Les ciències naturals i socials, el llenguatge és clau per accedir a la natura (descripcions, característiques animals…), a la societat (mitjans de comunicació, les TIC…) i a la cultura (jocs, cançons…).
L’Educació Física, el llenguatge i la comprensió oral són necessaris per a les normes de diferents jocs, activitats o esports.
I l’Educació Artística, relacionades amb la plàstica a l’hora de comunicar els elements artístics i amb la música mitjançant les lletres de cançons.
Done pas així a l’última qüestió del present tema: els principis metodològics.
5.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.