T25 Flashcards
TEMA 25: RECOLLIDA, ORGANITZACIÓ I PRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ. TAULES DE DADES. TIPUS DE GRÀFICS. APLICACIONS EN LES DIFERENTS ÀREES I EN LA INTERPRETACIÓ DE DADES. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ PER AL TRACTAMENT DE DADES.
INTRODUCCIÓ
Q1. EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ A PRIMÀRIA
- Marc contextual i conceptual
- L’estadística i els les representacions gràfiques
Q2. RECOLLIDA, ORGANITZACIÓ I REPRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ: LES TAULES DE DADES
- Mètodes i tècniques de recollida de dades
- Les taules de dades
Q3. TÈCNIQUES D’ANÀLISI DE DADES: L’ESTADÍSTICA
- Mètodes i tècniques estadístiques
- Els valors estadístics i paramètrics
- Mètodes de mostreig
Q4. TIPUS DE GRÀFICS
4. 1. Les representacions gràfiques 4. 1.1. Dades qualitatives 4. 1.2. Dades quantitatives 4. 2. Les mesures de tendència central
Q5. APLICACIONS A LES DIFERENTS ÀREES I EN LA INTERPRETACIÓ DE LES DADES
- Principis d’intervenció educativa
- Aplicacions a les àrees curriculars
Q6. UTILITZACIÓ DE LES TIC PER AL TRACTAMENT DE DADES
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 25 del temari, vaig a tractar la importància que té el tractament de la informació a l’etapa de primària, a nivell de recollida, organització i representació de la informació, ja que aquest es concep com un aspecte prioritari a l’hora de programar o realitzar qualsevol procés d’E-A, doncs és el mitjà imprescindible d’interacció amb l’entorn, establint les relacions necessàries a partir de les informacions i les dades obtingudes.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que el matemàtic i físic italià Galileo Galilei realitza sobre les matemàtiques: “Mide lo que sea medible y haz medible lo que no lo sea”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Matemàtiques en 5 blocs i és el bloc 5 “Estadística i probabilitat”, el que presenta una major relació amb el present tema.
A més, amb el treball del tractament de la informació es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, a l’hora de realitzar gràfiques i estadístiques, i la competència digital, quan es fa ús de calculadores i ferramentes tecnològiques per a realitzar els càlculs.
Des de l’àmbit conceptual, Godino al seu llibre “Matemáticas para maestros” defineix “estadística” com la ciència matemàtica relacionada amb la recollida, anàlisis, interpretació i representació de dades.
Passe així al 2n punt d’aquesta qüestió.
1.2. L’ESTADÍSTICA I LES REPRESENTACIONS GRÀFIQUES
L’estadística ha tingut i té un pes important en la societat, i una evidència d’açò és que ja els nostres avantpassats, l’emperador August o Napoleó la utilitzaven per a arreplegar dades sobre els soltats que disposaven i sobre les seues riqueses.
Les representacions gràfiques van ser introduïdes al currículum de primària a principis del segle XX però no van tenir cap èxit. Aquest problema, segons autors com Godfrey, va ser degut a que no presentaven fets i fenòmens a l’abast de l’alumnat. Tot i així, amb altre tipus de metodologia, com la d’Ovidio Decroly, es va demostrar que algunes representacions gràfiques si que podien ser elaborades per xiquets/es des d’edats molt primerenques.
Finalitze així el 2n punt de la 1a qüestió i la qüestió en si, donant pas a la 2a qüestió del tema.
2.1. MÈTODES I TÈCNIQUES DE RECOLLIDA DE DADES
La recollida de dades és el mitjà a partir del qual l’investigador arreplega la informació necessària per a aprofundir en el procés de la resolució d’un problema.
Els seus mètodes i tècniques poden ser: d’una banda, la investigació qualitativa, en el que s’utilitza la comunicació oberta, com un sondeig sobre les assignatures preferides de l’alumnat. Pel que fa a les tècniques qualitatives per a la recollida de dades, aquestes poden ser: l’entrevistes, per obtenir informació sobre el punt de vista de les persones; grups de discussió, amb l’objectiu de conèixer les diferents posicions; o tècniques grupals, per arribar a un consens.
I d’altra banda, la investigació quantitativa, és aquella que s’expressa mitjançant nombres, com per exemple l’altura dels xiquets. En referència a les seues tècniques, la recollida de dades pot ser realitzada a través de qüestionaris i enquestes, la validesa de les quals augmenta com a més població se li aplique. I és aquesta la que es troba més vinculada a l’àmbit de l’estadística.
Passe així al 2n punt d’aquesta 2a qüestió.
2.2. LES TAULES DE DADES
Una vegada decidida la tècnica a emprar en la recollida de dades, el primer pas serà recollir la informació i organitzar-la en taules, agrupant les dades segons criteris definits i passant a la tabulació dels mateixos. Aquest procediment ha de contenir 3 parts que són: el títol, el contingut i les notes explicatives.
D’aquesta forma finalitze aquest 2n punt i la qüestió en si, donant pas a la 3a qüestió del tema.
3.1. MÈTODES I TÈCNIQUES ESTADÍSTIQUES
Els mètodes i tècniques estadístics es classifiquen en 3 grups, que són:
En funció de l’objectiu d’anàlisi: estadística descriptiva, descriu un conjunt de dades; i estadística interferencial, realitza inferències a partir d’una mostra poblacional.
En funció de les variables: estadística univariada, amb una sola variable; estadística bivariada, amb dos variables; i estadística multivariada, 3 o més variables.
I per últim, l’estadística paramètrica, quan les escales són d’interval i la no paramètrica, aplicable a les escales nominals o ordinals.
3.2. VALORS ESTADÍSTICS I PARAMÈTRICS
Els valors estadístics són els valors numèrics obtinguts en base als mesuraments de les mostres, com: la mediana, la mitjana, la moda i la desviació, els quals ens permeten fixar-nos en les característiques de les dades obtingudes. La seua funció més important és la de ser estimadors de la població. Mentre que els valors paramètrics contemplen tots els valors que caracteritzen a una població.
3.3. MÈTODES DE MOSTREIG
Els mètodes de mostreig més rellevants es classifiquen depenen el tipus d’investigació. D’una banda, els mètodes probabilístics on la selecció és aleatòria oferint aixì una mostra més representativa de la població, i són els que es treballen a l’etapa d’Educació Primària. I, d’altra banda, els mètodes no probabilístics, en els quals es seleccionen mostre basades en un judici subjectiu i es solen utilitzar en psicologia.
Finalitze així la 3a qüestió del tema i done inici a la 4a.
4.1. LES REPRESENTACIONS GRÀFIQUES
Des de l’àmbit conceptual, Jose Mª Riobo al seu llibre “Representaciones gráficas de datos estadísticos” defineix “gràfic” com: “una representació geomètrica d’un conjunt de dades que ens possibilita visualitzar d’una manera senzilla un problema”.
- LES REPRESENTACIONS GRÀFIQUES
4. 1.1. Dades qualitatives
Les dades qualitatives són aquelles relacionades amb descripcions, com per exemple: la professió o els esports que es practiquen. Les categories han d’estar molt ben definides i generalment, es representen mitjançant diagrames de barres o circulars.
El diagrama de barres és un gràfic format per barres separades que es dibuixen sobre un dels eixos de coordenades. Un exemple seria: en una enquesta realitzada a l’alumnat de 5è, amb una població de 26 alumnes, se’ls ha preguntat quin esport els agrada més practicar. Els resultats van ser: futbol 15, tennis 8 i ciclisme 3.
I el diagrama circular, és un cercle dividit en sectors, la superfície del qual ha de ser proporcional a la freqüència de la modalitat. Com a exemple: en una enquesta realitzada al col·legi, se’ls ha preguntat sobre el menjar preferit. Els resultats van ser: pizza 53%, hamburguesa 32%, macarrons 13% i cigrons 2%.
- LES REPRESENTACIONS GRÀFIQUES
4. 1.2. Dades quantitatives
Les dades quantitatives fan referència als nombres i càlculs matemàtics, com per exemple: l’edat, l’altura, les temperatures… Per a organitzar les dades és necessari emprar les taules de freqüència, i aquestes es representen mitjançant l’histograma o el polígon de freqüència.
L’histograma és un gràfic format per barres juntes que es dibueixen sobre l’eix horitzontal. Un exemple seria: Mesurem l’alçada de 10 alumnes triats a l’atzar i obtenim les següents dades: 130 cm 2 pers.;138cm 1 pers.; 142cm 2 pers.; 149 3 pers.; i 152 2 pers. Llavors el que farem serà agrupar les dades en intervals d’amplitud 10 cm i representar-los mitjançant un histograma - [130 - 140) 3 pers.; [140 - 150) 5 pers.; [150 - 160) 2 pers.
I el polígon de freqüències, és un gràfic que es crea a partir de l’histograma, unint els punts de major altura de les columnes representades.
Passe així al 2n punt d’aquesta 4a qüestió.
4.2. LES MESURES DE TENDÈNCIA CENTRAL
La millor forma de representar un conjunt de dades és centralitzar la informació en un sol valor, entre els quals són ha destacar: la moda, la mitjana i la mediana.
La moda, és el valor que més es repeteix. Exemple: Si hi ha 3 alumnes que han tret un 5, 10 que han tret un 7 i 4 que han tret un 9, la moda serà el 7.
La mitjana, és la dada que es troba enmig de la distribució de dades, ordenades de menor a major, aquesta sols es pot utilitzar en escales ordinals. Exemple: la mitjana entre les dades 3, 6, 9, 12. Seria (6+9):2.
I la mediana, és la mesura de tendència central més perfecta, ja que per a calcular-la s’han d’utilitzar totes les dades. Exemple: el valor de la mediana entre les dades 8, 15, 33, 50. Seria (8+15+33+50):4.
Done pas així al desenvolupament de la 5a qüestió del tema.
5.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més a més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.
5.2. APLICACIÓ A LES ÀREES CURRICULARS
Al llarg del 1r cicle d’E.P., seran molt comuns les activitats de recompte i organització amb material manipulatiu i interpretar pictogrames elaborats a partir d’estudis sobre fets molt propers a ells, com per exemple: el temps i les mides.
Als cicles superiors, es plantejaran xicotetes investigacions sobre problemes propers, agrupant les dades, representant-les en taules i traient conclusions. Cada vegada la representació gràfica serà més detallada, combinant diferents tipus de gràfics. L’ordinador i les calculadores seran útils per al càlcul de la moda, la mitjana i la mediana, però també s’endinsaran en l’ús de programes de representació de dades.
Així mateix, una activitat interessant per treballar l’estadística seria: El centre escolar els ha encarregat a l’alumnat de 6è de primària una investigació sobre qüestions relacionades amb el hàbits alimentaris, aprofitant que el dia 7 d’abril es celebra el Dia Mundial de la Salut. L’observació es durà a terme al llarg de l’última setmana de març a l’hora del pati, per a que els done temps a interpretar les dades i aportar les conclusions pertinents. Amb aquesta observació es pretén esbrinar el nombre d’alumnes de cada classe que esmorza fruita, quants alumnes esmorzen entrepà, quants brioixeria… Una vegada recollides les dades, en una pissarra vileda mida A3, anotaran els resultats obtinguts en una taula. A partir d’aquests resultats, calcularan la mitjana, la mediana i la moda, extrauran conclusions sobre els hàbits alimentaris i la possibilitat de canviar-los en cas de que aquests no siguen els més idonis. A més, destacar que amb aquesta activitat s’està ajudant al desenvolupament d’alguns dels objectius de desenvolupament sostenible com per exemple el 3 “salut i benestar”, per tal de garantir una vida sana i promoure el benestar de l’alumnat.
D’aquesta forma finalitze la 5a qüestió i done pas a la 6a i última qüestió del tema.