T10 Flashcards
TEMA 10: L’APRENENTATGE DELS FENÒMENS FÍSICS I ELS CANVIS QUÍMICS. PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ D’EXPERIÈNCIES: PER A L’ESTUDI DE PROPIETATS, CARACTERÍSTIQUES I COMPORTAMENT DE LA MATÈRIA I L’ENERGIA
INTRODUCCIÓ
Q1. ELS FENÒMENS FÍSICS I ELS CANVIS QUÍMICS A PRIMÀRIA
- Marc contextual i conceptual
- El mètode científic
Q2. L’APRENENTATGE DELS FENÒMENS FÍSICS I ELS CANVIS QUÍMICS
- Principis d’intervenció educativa
- Tractament metodològic específic
Q3. PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ D’EXPERIÈNCIES: PER A L’ESTUDI DE PROPIETATS, CARACTERÍSTIQUES I COMPORTAMENT DE LA MATÈRIA I L’ENERGIA
- La resolució de problemes i plantejament d’experiències
- Intervenció educativa
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 10 del temari vaig a tractar la importància que té conèixer els fenòmens físics i els canvis químics a l’Educació Primària. A més de posar en pràctica activitats i experiències encaminades a l’estudi de propietats, característiques i comportaments de la matèria i l’energia, afavorint així el desenvolupament de les capacitats de l’alumnat i la seua personalitat.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que el científic Albert Einstein realitza sobre el medi natural: “Observa profundamente la naturaleza y entonces lo entenderás todo mejor”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Ciències Naturals en 5 blocs i és el bloc 1 “Iniciació a l’activitat científica”, i el bloc 4 “Matèria i energia”, els que presenten una major relació amb el present tema.
A més, amb el treball dels fenòmens físics i els canvis químics es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, a l’hora de realitzar els experiments per a l’estudi de propietats, i la competència digital, quan es fa ús de ferramentes tecnològiques per a realitzar exposicions o treballs.
A banda, com he explicat anteriorment, el bloc de continguts en el qual ens situem fa referència a 2 continguts, la matèria i l’energia, conceptes que cal delimitar. Des de l’àmbit conceptual, Jesús Lahera i Ana Forteza al seu llibre “Ciencias físicas en primaria y secundaria” defineixen “matèria” com: tota aquella entitat física susceptible de manifestar propietats comuns com massa, volum o inèrcia, observables en els objectes físics. I “energia” com: l’element responsable dels canvis de la matèria.
Així mateix, crec convenient definir el concepte de “canvi”, el qual presenta 2 vessants conceptuals. D’una banda, els canvis que no afecten a la natura de la matèria o “fenòmens físics”, els quals fan referència als canvis de posició, temperatura o orientació. I d’altra banda, els canvis que sí que afecten a la natura de la matèria o “canvis químics”, que modifiquen la substància original.
Per últim, en referència al seu tractament a l’etapa de primària, cal destacar que es duen a terme experiments i observacions d’energia elèctrica, química i calòrica. I es treballen continguts de manera transversal com és “l’estalvi energètic” i les “energies renovables i no contaminants”, elements que es troben estretament relacionats amb els Objectius de Desenvolupant Sostenible (ODS), més concretament amb l’objectiu 7 l’energia assequible i no contaminant.
Ara sí, passe al 2n punt d’aquesta 1a qüestió.
1.2. EL MÈTODE CIENTÍFIC
Les ciències utilitzen com a estratègia el mètode científic, el qual es composa d’una sèrie de passos, que són:
Plantejament del problema.
Formulació d’1 hipòtesi.
Comprovació de la hipòtesi mitjançant diferents estratègies d’observació, obtenció i anàlisis de dades.
Interpretació de les dades obtingudes.
I formulació d’una teoria, la qual pot donar lloc a noves qüestions que aprofundiran en la investigació.
Per concloure aquesta 1a qüestió del tema, destacar la importància d’introduir el mètode científic a l’Educació Primària, ja que quan aquest s’aplica amb èxit, l’individu rep un reforç positiu que generarà bones expectatives front l’esforç, augmentant així l’autoestima, la participació, la responsabilitat i el judici crític.
2.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més a més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.
2.2. TRACTAMENT METODOLÒGIC ESPECÍFIC
Abans de començar aquest punt cal destacar que per a l’ensenyament de la matèria i l’energia són molt importants els continguts actitudinals, ja que serà necessari generar valors i actituds de respecte a tot aquest àmbit.
Al llarg dels primers cursos d’Educació Primària, les activitats aniran dirigides a despertar la curiositat científica i l’interès pels fenòmens quotidians que impliquen transformacions en la matèria. A més de conèixer la diversitat dels materials i les seues propietats, desenvolupar actituds de conscienciació front a problemes mediambientals i les 3 ERRES (reduir, reutilitzar i reciclar).
En 3r i 4t curs les activitats aniran encaminades a la classificació d’objectes segons les seues propietats (pes, massa, volum), la identificació de forces, l’energia i els seus canvis, així com a l’ús responsable de les fonts d’energia i l’estalvi energètic.
Ja a 5è i 6è, les activitats aniran orientades a la construcció de cossos per tal d’interpretar els fenòmens naturals de l’entorn. A més, s’introdueixen les fonts d’energia renovables i no renovables, les reaccions químiques, la separació de components d’una mescla així com la planificació i execució d’experiments científics.
A banda, es poden concretar una sèrie de criteris per a la selecció de continguts relatius a la matèria i energia, els quals són:
La coherència, facilitant la comprensió gradual dels continguts i connectant les matèries, afavorint així un enfocament globalitzador.
L’adequació, considerant les característiques pròpies de l’alumnat per a assegurar l’aprenentatge significatiu.
La rellevància social i la validesa científica, contextualitzant els continguts a treballar per facilitar així la seua comprensió.
I la continuïtat i progressió dels continguts per a millorar la comprensió i interpretació del medi.
Així mateix, serà necessària una proposta metodològica referent a l’àmbit dels fenòmens físics i canvis químics, la qual es pot basar a partir d’una sèrie de preguntes com:
Per què fomentar l’aprenentatge de les ciències? Per a desenvolupar la competència científica bàsica, i els hàbits i actituds com argumentar i escoltar.
Quins problemes planteja l’aprenentatge de les ciències a primària? La dificultat per a relacionar els aprenentatges científics amb altres camps de coneixement i la mancança de contextualització dels aprenentatges de continguts científics.
Com ensenyar els continguts per a assolir un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu? Relacionant-los amb fenòmens quotidians, realitzant experiments, o aproximant-los al llenguatge científic.
I, com ha de ser l’avaluació d’aquest aprenentatge? Ha de ser oberta, flexible, s’han de proporcionar feedbacks i reforços positius considerant les errades com la base del procés d’aprenentatge.
Finalitze aixì el 2n punt de la 2a qüestió i la qüestió en si mateix per a passar a la 3a qüestió.
3.1. LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES I PLANTEJAMENTS D’EXPERIÈNCIES
La realització d’experiències destinades a comprendre la matèria i l’energia a l’Educació Primària ha de respondre a l’estímul i afiançament d’estratègies d’aprenentatge de les ciències com és la resolució de problemes i l’experimentació.
En la resolució de problemes, es presentará a l’alumnat una situació significativa amb incògnites, on hagen de cercar informació i/o experimentar per a poder resoldre-la. I per que fa a l’experimentació, cal dir que és una estratègia que possibilita, entre altres: la identificació d’un problema, el disseny d’experiments, el desenvolupament de la creativitat i el treball en grup.
Finalitze així aquest 1r punt de la 3a qüestió del tema, passant per tant al 2n punt de la mateixa.
3.2. INTERVENCIÓ EDUCATIVA
En aquest apartat, i a mode d’exemple, esmentaré algunes experiències i activitats que es poden plantejar a l’aula per treballar els fenòmens físics, els canvis químics, la matèria i l’energia amb l’alumnat d’Educació Primària.
La prova de l’ou. Per tal de treballar aquest experiment partirem de la qüestió per què s’afona un ou quan l’introduïm dins l’aigua?, llavors l’alumnat col·locarà un ou dins d’un recipient amb aigua i observarà que el que ocorre és que l’ou no flota, arribant a la conclusió que és degut a que la massa de l’ou és major a la de l’aigua. Després, afegirem sal a l’aigua i veurem que ara l’ou si que flota, ja que amb la sal hem canviat la densitat de l’aigua.
Una combinació explosiva, o no…. Què passa si pressionem un globus amb una xinxeta?. Es comprovarà i s’observarà que el globus explota. Però, que succeeix si pressionem un globus amb una superfície plena de xinxetes?. Es realitzarà l’experiment i s’observarà que el globus no explota. En el 1r intent, el globus explota perquè la força es concentra en la punta de la xinxeta, aconseguint així una major pressió que fa explotar el globus. En canvi, en el 2n intent, no explota perquè la força es distribueix per tota la superfície, creant una pressió insuficient per a fer explotar-lo.
La màgia del paper que no es mulla. Què passa si agafem un got on a dins hi haja un tros de paper i el submergim en un bol d’aigua?. Per a aquest experiment col·locarem un troç de paper dins d’un got de tal manera que quede fixe al cul d’aquest. Tot seguit el girarem, el posarem dins d’un recipient d’aigua, i finalment el retirarem i comprovarem que ha passat amb el paper, si s’ha mullat o no. Podem observar que si col·loquem un got totalment recte dins d’un recipient, al haver-hi aire que no pot eixir del got el paper no arriba a mullar-se mai. En canvi, si col·loquem el got de costat, comprovem que sí es mulla ja que l’aire pot eixir.
Com viaja la calor? El material aportat per a experimentar és un objecte molt fred en contacte amb la mà d’un alumne. Si utilitzem diferents glaçons de gel podem experimentar al voltant dels canvis d’estat. A banda, es pot proposar també en un dia gelat exhalar sobre un espill i dibuixar sobre ell, preguntant a continuació què ha ocorregut i per què?
Un dia a la NASA. Amb caràcter introductori es planteja la projecció d’un vídeo de la NASA perquè estan interessats en contractar els nostres serveis per a la construcció d’un coet ecològic. Pero… Com ho farem? Doncs necessitaríem bicarbonat i vinagre, ja que la seua mescla es transforma en diòxid de carboni i aquest gas farà que puge el coet. Podem utilitzar una botella de plàstic per a fabricar el coet, i serà dins d’aquesta on es produirà la reacció química. A banda, recobrirem la botella amb una cartolina, decorant-la al nostre gust i pegant-li dos trossos de cartró per a simular les aletes del coet. Afegirem el vinagre dins la botella, i en una bossa d’infusió buida introduirem el bicarbonat, se lligarà i es posarà dins la botella, la tancarem amb el tap deixant el cordell per fora. Girarem la botella i… 5, 4, 3, 2, 1, el nostre coet volarà alt.
Abans de finalitzar amb la intervenció educativa, mencionar que tots els experiments es poden treballar al laboratori del centre educatiu sempre i quan es compte amb ell, destacant la idea que dits experiments poden ser gravats amb una tauleta digital per posteriorment pujar els videos a la web del centre en un espai dedicat a les ciències que pot presentar com a títol “Experiments bojos”. A més, sería molt interessar convidar a familiars i altres membres de la comunitat educativa a participar en la realització d’aquests
CONCLUSIÓ + CITA FINAL
Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat com l’aprenentatge dels fenòmens físics i els canvis químics és de gran importància per tal de realitzar, de manera científica i efectiva, aquest aprenentatge, així com de quina forma han de planificar-se i realitzar-se les experiències que faciliten l’estudi de les propietats, les característiques i el comportament de la matèria i l’energia amb especial incidència en els principis que han de regir-la. I per suposat, realitzant la intervenció educativa i els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicosomàtica del nostre alumnat.
Finalitzaré el present tema amb una reflexió de Kofi Annan: “La educación no solo enriquece la cultura. Es la primera condición para la libertad, la democracia y el desarrollo sostenible.”
