T20 Flashcards
TEMA 20: L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA: ENFOCAMENT, CARACTERÍSTIQUES I PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: ASPECTES MÉS RELLEVANTS. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
INTRODUCCIÓ
Q1. L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA: ENFOCAMENT I CARACTERÍSTIQUES
- Marc contextual i conceptual
- Característiques de l’àrea
Q2. CONTRIBUCIÓ DE LES ÀREES AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CLAU
2.1. L’àrea de Matemàtiques i la competència matemàtica
Q3. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: ASPECTES MÉS RELLEVANTS
- Objectius
- Continguts
- Criteris d’avaluació
- 4.1. L’avaluació
- 4.2. Finalitat i seqüenciació per cicles dels criteris
Q4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
4. 1. La globalització i la interdisciplinarietat 4. 2. Àrees relacionades
Q5. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
5. 1. Principis d’intervenció educativa 5. 2. Propostes d’intervenció educativa a primària
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 20 del temari dedicat a l’àrea de matemàtiques, vaig a tractar la importància que té dita àrea a l’Educació Primària, atès que es concep com una àrea interdisciplinària i afavoreix l’aprenentatge significatiu. Tot açò ho veurem contemplat a les seues característiques, aspectes més rellevants, així com als principis i propostes d’intervenció educativa.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que l’escriptora i calculista mental Shakuntala Devi realitza sobre l’educació i les matemàtiques: “Sin matemáticas no hay nada que puedas hacer. Todo a tu alrededor son matemáticas. Todo a tu alrededor son números”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des de l’àmbit conceptual, podem definir les matemàtiques com la ciència que estudia les propietats dels nombres i les relacions que s’estableixen entre ells. A més, Mª Carmen Chamorro, al seu llibre “Didáctica de las matemáticas para primaria” considera que s’aprenen matemàtiques perquè són útils en altres àmbits, com la vida quotidiana o el món laboral. Podem dir per tant que les matemàtiques constitueixen un dels eixos fonamentals de la formació integral de l’individu, sent la seua finalitat curricular: l’alfabetització numèrica.
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol i les seues modificacions al Decret 88/2017 de 7 de juliol, on s’arreplega com una part del currículum l’Àrea de Matemàtiques. Totes aquestes normatives, parlen de donar-li a l’àrea “el doble caràcter de les matemàtiques”, és a dir, ser una ciència exacta i educativa.
Passe ara al 2n punt d’aquesta 1a qüestió del tema.
1.2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ÀREA
A nivell general, podem destacar les següents característiques:
El plantejament integrat de les interaccions entre els àmbits i llenguatges de l’àrea que parteix de les experiències de l’alumnat.
Les tecnologies de la Informació i la Comunicació, ja que l’alumnat rep a diari grans quantitats d’informació procedent dels mitjans audiovisuals i tecnològics.
I la interdisciplinarietat, l’àrea de Matemàtiques engloba diferents àmbits del saber i estableix relacions, afavorint així l’aprenentatge significatiu.
Done per finalitzat així el 2n punt de la 1a qüestió i la qüestió en si mateix, i done pas a la 2a qüestió del tema.
Q2. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I COMPETÈNCIES CLAU
Des de l’àrea de Matemàtiques es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències bàsiques. Cal ressaltar que amb l’aprovació de la LOMLOE, del Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer i la seua concreció al Decret 108/2014 de 4 de Juliol, “les competències bàsiques” passen a denominar-se COMPETÈNCIES CLAU, així com l’ordre ECD/65/2015 de 21 de gener per la qual es descriuen les relacions entre competències, continguts i criteris d’avaluació.
Des de l’àmbit conceptual les CC.CC s’entenen com un <> que s’aplica a contextos acadèmics, socials i professionals. La seua inclusió al currículum presenta diverses finalitats:
Permetre a l’alumnat integrar els seus aprenentatges i utilitzar-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos.
Orientar l’ensenyament pel tal d’identificar els continguts i criteris d’avaluació que tenen caràcter imprescindible.
En la LOMLOE s’estableixen un total de 7 CC.CC que són les següents: Competència en comunicació lingüística, c. matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, c. digital, c. d’aprendre a aprendre, c. socials i cíviques, sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, i per últim, consciència i expressió cultural.
A continuació passe a aprofundir al 1r i únic punt d’aquesta qüestió sobre la competència més relacionada amb l’àrea de Matemàtiques.
2.1. L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES I LA COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
Des de l’àrea anem a contribuir especialment a la competència matemàtica, ja que permet utilitzar i relacionar els nombres, operacions, símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per a produir i interpretar diferents tipus d’informació com per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana.
Puc concloure aquesta 2a qüestió del tema puntualitzant que el desenvolupament de la competència matemàtica en finalitzar l’educació obligatòria comporta utilitzar els elements i raonaments matemàtics per tal d’interpretar i produir informació, per a resoldre problemes provinents de situacions quotidianes i per a la presa de decisions.
Q3. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: ASPECTES MÉS RELLEVANTS
En aquesta 3a qüestió, vaig a tractar els elements bàsics del currículum des de i en l’àrea de Matemàtiques, però abans definiré currículum atenent a l’article 6 de la LOMLOE com: “El conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels ensenyaments regulats a la present llei”.
3.1. OBJECTIUS
Els objectius generals són les capacitats que esperem que aconseguisca el nostre alumnat en finalitzar l’Educació Primària.
A més, cal assenyalar que les lleis educatives actuals, no presenten prescrits uns objectius generals per a cada àrea, sent per tant els equips docents els encarregats de programar els objectius generals i didàctics.
A continuació, passe a citar a mode d’exemple alguns objectius generals per a l’àrea de Matemàtiques, elaborats per mi, juntament amb la resta de docents de l’últim centre educatiu en el qual vaig desenvolupar la meua tasca docent, tenint en compte el Decret 108/2014 i el Decret 88/2017.
Fer ús de les TIC per al càlcul, la recerca d’informació i l’ampliació dels continguts matemàtics.
Resoldre i plantejar problemes matemàtics utilitzant un llenguatge correcte i els procediments adequats de càlcul, mesura, estimació i comprovació de resultats.
Abans de finalitzar aquest apartat, cal dir que la LOMLOE al seu art. 17, “Objectius de l’Educació Primària”, dedica un, el ‘“G”, a la temàtica del present tema: “Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes la qual cosa requereix la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana ”.
Una vegada presentats els objectius, done pas ara als continguts.
3.2. CONTINGUTS
Els continguts són els objectes d’E-A que la societat considera útils i necessaris per tal de promoure el desenvolupament personal i social de l’individu. A l’hora de triar-los es té en compte el desenvolupament de l’autonomia personal, la participació social o la capacitat d’interpretar el medi.
A més, tot i que a l’actual llei i curriculum els continguts no apareixen classificats, aquests es divideixen en 3 tipus, és per això que molts autors parlen d’una Triple Dimensió: continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.
A banda, els continguts s’agrupen en blocs que permeten una identificació dels principals àmbits que componen l’àrea. Aquests blocs de continguts apareixen al Decret 108/2014 i són els següents:
Bloc 1 - Processos, mètodes i actituds en matemàtiques: analizar dades i situacions d’un problema en diversos contextos.
Bloc 2 - Nombres: descompondre nombres i realitzar càlculs i estimacions d’una forma àgil i competent.
Bloc 3 - Mesura: comprendre i interpretar magnituds en situacions reals, amb unitats de mesura corporal i normalitzades.
Bloc 4 - Geometria: aprendre les formes i estructures geomètriques, classificant-les, construint-les o mitjançant les TIC amb programes de simulació 3D.
I bloc 5 - Estadística i Probabilitat: presentar dades o informacions de forma ordenada, mitjançant taules o gràfics.
Una vegada presentats els continguts, done pas ara als criteris d’avaluació.
3.3.1. L’AVALUACIÓ
Des de l’àmbit conceptual, i en paraules de l’educador Ralph Tayler, avaluar és comprovar els resultats de l’aprenentatge en funció d’uns objectius prèviament determinats. A més, l’avaluació ofereix informació sobre tots els elements curriculars amb la finalitat de millorar-los.
La LOMLOE al seu art. 20 estableix les principals característiques de l’avaluació a l’etapa d’Educació Primària, entre les quals destaca:
Serà contínua, global i tindrà caràcter formatiu, regulador i orientador.
I es podran elaborar plans d’enriquiment curricular per millorar el nivell competencial de l’alumnat i plans específics de reforç amb l’objectiu d’adquirir les competències corresponents.
3.3.2. FINALITAT I SEQÜENCIACIÓ PER CICLES DELS CRITERIS
L’actual legislació educativa estableix uns criteris d’avaluació per a l’àrea de Matemàtiques estructurats per cursos. Els criteris actuen com a reguladors de les estratègies d’ensenyament i indicadors dels diferents nivells d’aprenentatge de l’alumnat.
A continuació, a mode d’exemple, passe a esmentar alguns dels criteris d’avaluació “5è curs” per a l’àrea de Matemàtiques.
Bloc 3: Mesura -> Identificar i seleccionar els instruments de mesura per tal de realitzar mesuraments de diferents magnituds.
Bloc 5: Estadística i probabilitat -> Predir el resultat d’un experiment aleatori per tal de realitzar-lo posteriorment.
Finalitze així el 3r punt d’aquesta 3r qüestió i la qüestió en sí mateix per donar pas a la 4 qüestió del tema.
4.1. LA GLOBALITZACIÓ I LA INTERDISCIPLINARIETAT
La globalització fa referència a la forma que té l’alumnat de percebre la realitat com un tot únic i global. Per això, encara que l’ensenyament es separe en diferents àrees, totes estan relacionades.
De la mateixa manera, quan es parla d’interdisciplinarietat, es fa per a destacar la idea de que el coneixement no es troba dividit en “compartiments independents” sinó que suposa un tot global.
Passe així al 2n punt d’aquesta 4a qüestió del tema.
4.2. ÀREES RELACIONADES
L’àrea de Matemàtiques es relaciona amb:
Les àrees de llengua, com a mitjà per a l’aprenentatge dels continguts matemàtics, com la resolució de problemes.
Les ciències naturals i socials, en la recollida de dades i informació de l’entorn o la localització de formes geomètriques i l’orientació.
L’Educació Física, en l’orientació i representació de l’espai així com el temps i les seues unitats de mesura.
L’Educació Artística, es troben presents en la plàstica amb les formes geomètriques, i en la música amb el ritme i compàs.
Done pas així a l’última qüestió del present tema: els principis metodològics.
5.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.
5.2. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA
Les orientacions proposades les he formulat a partir del Disseny Curricular Base per a l’Educació Primària i dels materials curriculars per a aquesta etapa.
Les Noves Tecnologies:
Emprar mitjans com la ràdio, la televisió, la PDI, així com l’ordinador. I, utilitzar-los per a la gravació i reproducció dels seus treballs i creacions matemàtiques.
Aplicar les TIC, per a la producció de figures geomètriques en 3D, elaboració de plànols, representació de gràfics o taules de dades.
Recursos materials:
Materials específics de l’àmbit matemàtic com les regletes cuissenaire, jocs de construccions amb formes geomètriques i instruments de mesures i dibuix com el compàs o el transportador.
Programes informàtics de caràcter didàctic com: aprèn matemàtiques amb Pipo, Pipo i els nombres…
Monedes i bitllets de diferents països.
La biblioteca d’aula i de centre:
El material de la biblioteca no tindrà únicament una finalitat lectora, sinó que s’emprarà també per a realitzar activitats com recerca d’informació o per a ampliar els coneixements matemàtics.
El docent haurà de fomentar la biblioteca personal de l’alumne.
En definitiva, el procés d’E-A de les matemàtiques del nostre alumnat l’hem d’orientar cap a l’exploració i l’experimentació, per exemple, a l’hora de treballar les unitats i instruments de mesura al 2n cicle, podem fer-lo a partir de l’activitat “Mesurem el nostre voltant” la qual es treballarà amb grups cooperatius i consistirà en: tindrem una caixa amb paperets on, prèviament, haurem apuntat el nom dels diferents espais de l’escola i de materials com taula, prestatgeries, estoig, etc. Cada grup traurà 5 papers i haurà de debatre amb els seus companys/es del grup quin és l’instrument més idoni per a realitzar la medició i quines unitats de mesura empraran. Un cop arriben a un acord amb els diferents instruments hauran d’anotar en un paper on apareixerà una graella per ficar el lloc o materials que han de mesurar, l’instrument que empren (passos, palm, regle, bàscula) i les unitats de mesura més adients. Tot seguit, serà el moment de mesurar i anotar en el full els resultats, per a després comprovar si són lògics o no. L’últim pas d’aquesta activitat serà exposar davant la resta de companys allò que han mesurat, l’instrument de mesura i la unitat. En aquest moment es podrà crear un debat si algun company considere que hi ha un altre instrument o unitat de mesura més adient, però sempre justificant la resposta.
Un cop vist la intervenció docent done pas a la conclusió del tema.
