T27 Flashcards
TEMA 27: ENFOCAMENTS DIDÀCTICS PER A L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA A LES AULES MULTILINGÜES. DIDÀCTICA INTEGRADA DE LES LLENGÜES (TIL). INTEGRACIÓ DE LA LLENGUA I CONTINGUT (TILC). LES ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PER A LES LLENGÜES SEGONS EL MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA.
INTRODUCCIÓ
Q1. ENFOCAMENTS DIDÀCTICS PER A L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA A LES AULES MULTILINGÜES
- Marc contextual i conceptual
- Els tipus de multilingüisme: classificació
- Els avantatges de l’educació plurilingüe
Q2. DIDÀCTICA INTEGRADA DE LES LLENGÜES (TIL) I INTEGRACIÓ DE LA LLENGUA I CONTINGUT (TILC)
Q3. LES ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PER A LES LLENGÜES SEGONS EL MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA
- Marc conceptual: Marc Europeu Comú de Referència
- Orientacions didàctiques del Marc Europeu Comú de Referència per al tractament de les llengües
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
Tant el present tema com la resta dels que conformen el temari oficial no poden tractar-se aïlladament sinó que requereixen ser tractats des d’un context què és aportat per la reforma del sistema educatiu espanyol i la societat actual.
La preocupació per oferir una educació capaç de donar resposta a les canviants necessitats i demandes de la societat, ha portat a més de dues dècades d’un continu procés de canvi i reforma educativa, la qual es va iniciar l’any 1990 amb la LOGSE i arriba fins al curs actual 2021 - 2022, en el que comença la implantació d’alguns dels aspectes a nivell organitzatiu de l’última llei orgànica d’educació promulgada, la LOMLOE: Llei Orgànica 3/2020 de 29 de desembre per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació. La reforma educativa es caracteritza per tenir un objectiu explícit: millorar la qualitat de l’ensenyament. Aquesta reforma comporta l’aprovació del Reial Decret 157/2022, de l’1 de març, pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària, el qual té prevista la seua implantació per al posterior curs, i estant per tant vigent per a aquest curs, el Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer pel qual s’estableix el currículum bàsic per a l’etapa de primària, juntament amb el Decret 88/2017 de 7 de juliol del Consell Valencià que modifica i actualitza el Decret 108/2014 de 4 de juliol pel qual s’estableix el currículum d’Educació Primària a la Comunitat Valenciana.
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 27 del temari, vaig a tractar la importància que té el tractament integrat de les llengües en totes i cadascuna de les àrees del currículum i del dia a dia escolar a l’etapa de primària, ja que des dels seus aprenentatge, continguts i experiències anem a contribuir a optimitzar el procés d’E-A i millorar el currículum des de la valoració i avaluació continuada de la pràctica diària i dotant a l’alumnat d’una competència lingüística i capacitat comunicativa molt més àmplia i variada.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que el filòsof Ludwig Wittgenstein realitza sobre l’educació i el llenguatge: “Los límites de mi lenguaje son los límites de mi mundo”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des de l’àmbit conceptual, Vicent Pascual al seu llibre “Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià” defineix multilingüisme com la capacitat d’un parlant o d’una comunitat de parlants per comunicar-se eficaçment en 3 o més idiomes.
D’altra banda, mencionar que les aules multilingües sorgeixen de la realitat social actual de la Comunitat Valenciana, caracteritzada per la seua diversitat lingüística, la qual genera creativitat, tolerància, respecte i valors per a la integració i la convivència, ja que s’incorporen noves llengües convertint el bilingüisme en plurilingüisme.
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, cal destacar en un 1r moment la Constitució Espanyola, la qual estableix a l’article 3 que el castellà és la llengua oficial de l’Estat; així mateix, determina que les altres llengües seran també oficials en les respectives comunitats autònomes. A més, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana determina que la llengua pròpia de la nostra comunitat és el valencià i que les llengües oficials són el valencià i el castellà, tenint tots el dret de conèixer-les, utilitzar-les i rebre l’ensenyament d’ambdues llengües. D’altra banda, cal destacar la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, i el seu article 3, el qual estableix que els centres educatius hauran de considerar les llengües de les minories lingüístiques del centre i generar espais d’intercanvi intercultural. Així mateix, hauran de garantir el dret a una educació plurilingüe i intercultural a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials.
A més a més, cal dir que la LOMLOE al seu art. 17, “Objectius de l’Educació Primària”, dedica 2, l’ “E” i el “F” a la temàtica del present tema:
E) “Conéixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i si n’hi hagués, la llengua cooficial de la comunitat autònoma”.
F) “Adquirir en, almenys, una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que els permetisca expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes”.
Per últim, destacar que amb l’enfocament comunicatiu que hem d’emprar a l’hora de treballar les llengües es va a contribuir al desenvolupament de la la competència en comunicació lingüística, dotant a l’alumnat d’estratègies i habilitats per desenvolupar l’expressió oral i escrita en les diferents llengües, així com a l’hora de dur a terme la pràctica de la lectura.
A banda d’aquest enfocament comunicatiu, la nostra metodologia lingüística es basarà uns fonaments psicopedagògics, els quals passe a desenvolupar en el 2n punt del present tema.
1.2. ELS TIPUS DE MULTILINGÜÍSME: CLASSIFICACIÓ
Hi existeixen diferents tipus de multilingüisme:
El multilingüisme actiu: el parlant pot utilitzar alternativament més de 2 llengües. El multilingüisme passiu: una persona entén més 2 llengües però únicament utilitza 1 o 2. El multilingüisme natural: quan es tenen 2 llengües maternes, per exemple: un xiquet nascut a Castelló de mare francés i pare italià, al col·legi utilitza el valencià i castellà i a casa el francés i l’italià. I, per últim, el multilingüisme social: quan més de 2 llengües tenen una importància considerable en un territori i estat.
Amb aquesta classificació finalitze aquest 2n punt i done pas al 3r.
1.3. ELS AVANTATGES DE L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE
L’educació plurilingüe garanteix un aprenentatge equilibrat dels 2 idiomes oficials i d’una 3a llengua estrangera. A més, aquesta ofereix una sèrie d’avantatges com són:
El domini de més d’una llengua facilita el coneixement d’altres idiomes.
L’enriquiment social i cultural de les persones.
L’augment del rendiment escolar.
Finalitze així la 3a i últim punt d’aquesta 1a qüestió per donar pas a la 2a qüestió del tema.
Q2. DIDÀCTICA INTEGRADA DE LES LLENGÜES (TIL) I INTEGRACIÓ DE LA LLENGUA I CONTINGUT (TILC)
Seguint les aportacions d’Oriol Guasch al seu llibre “El tractament integral de les llengües” entenem per Tractament integrat de llengües (TIL) una proposta metodològica basada en l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament i l’aprenentatge de diverses llengües curriculars que s’imparteixen en un centre educatiu.
D’altra banda, podem definir el TILC (Tractament Integrat de Llengua i Contingut) com un model d’educació plurilingüe que proposa el tractament integrat de llengües (TIL), juntament amb altres matèries no lingüístiques com l’educació artística o les ciències. Aquest es fonamenta en 4 principis, les 4 C: cognició, contingut, comunicació i cultura.
Cognició: la metodologia TILC capacita a l’estudiantat per a reflexionar i analitzar.
Contingut: el TILC pretén que l’alumnat relacione el contingut i se n’adone de la interrelació dels conceptes i coneixements.
Comunicació: l’alumnat no té un gran domini de la llengua, per això treballen en xicotets grups on interactuen fent servir els coneixements lingüístics.
I cultura: el TILC propicia la relació dels coneixements apresos i la vida quotidiana.
A més, cal destacar que la principal diferència amb el TIL és que en aquest tan sols es treballa de forma integrada les matèries lingüístiques, mentre que en el TILC s’integren també les àrees no lingüístiques, incorporant els continguts lingüístics i comunicatius als continguts no lingüístics.
Abans de finalitzar aquesta 3a qüestió destacar que ambdós models requereixen d’una coordinació periòdica dels equips docents, on és necessari arribar a acords com per exemple: els continguts es van a treballar així com la seua distribució, els criteris i instruments d’avaluació que s’empraran, les competències a desenvolupar, etc.
3.1. MARC CONCEPTUAL: MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA (MECR)
Des d’una aproximació a l’àmbit conceptual, podem definir el Marc Europeu Comú de Referència com una guia per a l’ensenyament - aprenentatge de les llengües europees. En ella es descriuen els coneixements i habilitats que ha de desenvolupar l’aprenent d’una llengua per tal de comunicar-se de manera efectiva. A més, estableix els nivells comuns de domini de les llengües, que permeten mesurar el procés de l’alumnat en cada estadi d’aprenentatge, sent el nivell A1 el més bàsic i el C2 el de major domini.
Done per finalitzat així el 1r punt d’aquesta 4a qüestió.
3.2. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES DEL MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA PER AL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES
Un dels objectius principals del MECR és assolir i desenvolupar la competència plurilingüe i pluricultural de l’alumnat. Per això, des dels centres educatius cal elaborar projectes curriculars conjunts, que contribuisquen al desenvolupament de les competències, integrant les llengües a partir de les estructures lingüístiques comunes.
Pel que fa a les orientacions didàctiques per als aprenentatges lingüístics, cal destacar: la integració de les llengües i dels aprenentatges lingüístics, considerant com un únic projecte totes les àrees i aprenentatges, tant lingüístics com no lingüístics; la intercomprensió, la qual permet aprendre i afrontar diverses llengües de forma conjunta; i la reflexió lingüística, que planteja aprendre a partir de les reflexions sobre la diversitat lingüística.
A més a més, respecte a l’alumnat segons el MECR es tindran en compte les següents consideracions didàctic - metodològiques:
Desenvolupar actituds positives cap a la diversitat lingüística i cultural.
Desenvolupar aptituds d’ordre lingüístic, cognitiu i comunicatiu que faciliten l’accés al domini de les llengües.
I afavorir la construcció de nous conceptes sobre les llengües i cultures.
Tenint en compte aquestes orientacions, la nostra metodologia lingüística es basarà en els següents Fonament Psicopedagògics:
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, destacant així la importància de fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més a més, en el tractament de l’educació plurilingüe s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
A banda, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.
Abans de finalitzar aquest punt, crec convenient desenvolupar una proposta didàctica que es podria dur a terme amb l’alumnat de 6è d’Educació Primària relacionada amb l’àrea de Ciències Naturals, per treballar els continguts del Bloc 2: L’èsser humà i la salut i l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 3: Salut i benestar.
L’alumnat, ha d’investigar per què el menú que s’ofereix al menjador escolar és el més adient i equilibrat per a una dieta saludable, i en cas de no ser així, dissenyar i suggerir un menú alternatiu. Llavors, a l’àrea de valencià, aprofitant el treball de la tipologia textual de l’entrevista, es prepararan unes qüestions per realitzar als responsables del menjador escolar. Tot seguit i des de l’àrea de matemàtiques, en relació amb el treball d’estadística, reflexaran els resultats obtinguts en l’entrevista, mitjançant un diagrama de barres. Aixì mateix, en l’àrea de castellà, es pot fer una redacció amb una proposta de menú i des de l’àrea de llengua estrangera treballar el vocabulari relacionat amb la temàtica “Healthy food” amb el qual finalment des de l’àrea d’artística: plàstica i fent ús de les TIC, els alumnes realitzaran una infografia amb la piramide alimenticia sobre els diferents grups d’aliments, per després pujar-la a la web del centre. Per últim, des de l’àrea d’Educació Física, serà important promoure els bons hàbits alimentaris i la pràctica d’esport.
Amb aquesta proposta TILC done per finalitzat la 4a i última qüestió del tema, per passar a la conclusió del mateix.
CONCLUSIÓ + CITA FINAL
Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat com l’ensenyament de la llengua a les aules multilingües és de gran importància degut a les característiques que presenta, els fonaments legals dels quals parteix, de la mateixa forma que com traslladar tots aspectes al procés educatiu, avaluant i valorant l’evolució i desenvolupament de les llengües en contacte, contribuint des de l’escola al procés de normalització i realitzant els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicosomàtica del nostre alumnat.
Finalitzaré el present tema amb una reflexió del director de cinema Federico Fellini: “Una lengua diferente es una visión diferente de la vida”.
BIBLIOGRAFIA
A més, a nivell bibliogràfic està basat en les aportacions d’autors com:
Baker, C. (1997). Fundamentos de educación bilingüe y bilingüismo. Cátedra.
Guasch, O. (2010). El tractament integral de les llengües. Graó.
Pascual, V. (2011). Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià. Universitat de València.
