T19 Flashcards
TEMA 19: DESENVOLUPAMENT DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. MÈTODES I ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE. COMPOSICIÓ DE DIFERENTS TEXTOS ESCRITS. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA.
INTRODUCCIÓ
Q1. DESENVOLUPAMENT DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Marc contextual i conceptual
- Desenvolupament i característiques
Q2. MÈTODES I ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE
- Mètodes
- Principis
- Procés d’E-A lectoescriptor a Primària
Q3. COMPOSICIÓ DE DIFERENTS TEXTOS ESCRITS
- Criteris per a classificar textos i els seus elements
- Diferents textos a Primària
Q4. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
Q5. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
- Estratègies generals
- Dificultats gràfiques
- La disgrafia i el seu tractament
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 19 del temari, vaig a tractar la importància del desenvolupament de l’expressió escrita a l’etapa d’Educació Primària, ja que des dels seus aprenentatges, continguts i experiències anem a contribuir a optimitzar el procés d’E-A i millorar el currículum des de l’avaluació contínua de la pràctica diària. Tots aquests aspectes permeten al docent contribuir a aconseguir l’objectiu global de l’etapa: l’assumpció de l’autoconcepte i l’autoestima personal, juntament amb el desenvolupament integral de l’alumnat.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que l’escriptora, Anaïs Nin, realitza sobre l’escriptura: “Escribimos para saborear la vida 2 veces, en el momento y en la retrospectiva”.
1.1 MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Llengua Castellana i Literatura en 5 blocs i és el bloc 3 “Comunicació escrita: escriure”, el que presenta una major relació amb el present tema.
A més, crec convenient destacar la idea que amb el treball de l’escriptura es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència en comunicació lingüística, a l’hora de realitzar produccions o activitats referents a l’escriptura, i la competència digital, quan es fa ús de ferramentes tecnològiques per a la producció de textos.
Des de l’àmbit conceptual, el mestre i pedagog Célestin Freinet defineix l’escriptura com un procés mecànic per a representar les paraules i oracions amb la claredat necessària perquè puguen ser llegides per algú amb el mateix codi lingüístic. A més, cal destacar que el seu aprenentatge es realitzarà de forma simultània a la lectura, ocupant aixì un lloc principal als currículums, ja que és la base per a la resta d’aprenentatges.
Done pas així al 2n punt d’aquesta 1a qüestió.
1.2. DESENVOLUPAMENT I CARACTERÍSTIQUES
Una de les principals finalitats de l’Educació Primària és l’educació lingüística, ja que es clau per al desenvolupament integral i harmònic de l’individu.
Per tant, partint de la lectura i l’escriptura, l’alumnat ampliarà els seus coneixements lingüístics i enriquirà les seues relacions amb l’entorn, assolint un augment i domini del lèxic, afavorint la creativitat, aprenent a emetre la seua opinió d’allò que ha llegit i desenvolupant l’expressió oral i la comprensió lectora.
Finalitze així aquest 2n punt de la 1a qüestió del tema i done pas al 3r punt de la mateixa.
1.3. PERIODES DE L’APRENENTATGE ESCRIPTOR
El procés d’aprenentatge de l’escriptura està condicionat pel nivell de maduració de l’alumne/a i es divideix en diferents períodes, els quals son:
El període preparatori, coinxideix amb l’Educació Infantil i es prepara a l’alumne per a adquirir el control grafomotor. El període precaligràfic, tracta de l’aprenentatge de l’escriptura. No hi ha cap edat establerta però es recomana que siga simultània a l’aprenentatge de la lectura. El període cal·ligràfic és la fase de l’escriptura, es dóna entre els 8 i el 12 anys, i és on apareixen els problemes ortogràfics. I, el període de perfeccionament, es comence a consolidar allò après, així com perfeccionar i personalitzar l’escriptura.
Passe així al desenvolupament de la 2a qüestió del tema.
2.1. MÈTODES D’APRENENTATGE LECTOESCRIPTOR
Pel que fa als mètodes d’aprenentatge de la lectoescriptura, podem destacar:
Els mètodes sintètics, en ells s’aprèn 1r les lletres i sons, després combina consonants i vocals per a formar síl·labes, paraules i frases. Els mètodes analítics parteixen del conjunt, text, oració, frase o paraula per tal d’analitzar els seus elements. I els mètodes mixtes, basats en identificar sons i relacionar-los amb els grafemes corresponents.
A la seua vegada, aquests mètodes estan condicionats per uns principis els quals passe a esmentar al 2n punt d’aquesta qüestió.
2.2. PRINCIPIS
El principi de graduació, ja que l’ensenyament de l’escriptura és gradual, va des de la preescriptura fins la forma gràfica de l’adult.
El principi de simultaneïtat, l’ensenyament de l’escriptura serà simultani al de la lectura, per tal d’aprofitar les relacions psicològiques i les tècniques.
El principi de maduració, ha d’iniciar-se quan l’alumne haja assolit el nivell maduratiu necessari en aspectes com: el llenguatge oral, el desenvolupament perceptiu i l’afectivitat.
El principi de llegibilitat, les grafies han de ser llegibles i es recomana iniciar l’escriptura amb la lletra lligada.
I el principi d’adequació, és primordial respectar el ritme individual de cada xiquet, creant i aplicant programes per tal de diagnosticar possibles deficiències i dificultats.
En funció de la presència d’aquests principis, anirem administrant al xiquet un menor grau de control sobre l’escriptura, graus de llibertat en l’escriptura que passe a explicar al següent punt d’aquesta 2a qüestió.
2.3. SEQÜENCIACIÓ PER CICLES D’ESTRATÈGIES I TÈCNIQUES PER A L’E-A LECTOESCRIPTOR
Al 1r cicle, s’inicia l’aprenentatge de la lectoescriptura, partint de situacions comunicatives i contextualitzades. Les activitats hauran de ser interessants, útils i significatives, per tal d’estimular la creativitat i imaginació.
Al 2n cicle, es treballa la comprensió lectora de diferents tipus de textos, juntament amb el diccionari. Es crearan narracions i descripcions de vivències personals, així com textos propis de l’activitat escolar (esquemes, horaris, etc.). Treballarem amb textos atractius i motivants per a l’alumnat i fomentarem que donen la seua opinió.
I, per últim al 3r cicle, es treballarà la codificació i descodificació de textos respectant les normes i utilitzant diccionaris i les TIC.
Abans de finalitzar aquest punt i passar a la 3a qüestió, vaig a destacar algunes de les tècniques que es poden dur a terme per a l’E-A de la l’escriptura, com és el dictat emocionant, els jocs amb diferents materials, l’apadrinament lector i les creacions literàries.
3.1. CRITERIS PER A LA CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS I ELS SEUS ELEMENTS
Pel que fa als criteris per a la classificació de textos, són a destacar:
L’objectiu comunicatiu, els textos poden ser informatius, prescriptius, persuasius i estètics.
Les modalitats, text narratiu, descriptiu, argumentatiu, explicatiu i dialògic.
I, les funcions, emotiva, apel·lativa, referencial, metalingüística, fàtica i poètica.
I, en referència als elements d’un text, de forma general podem localitzar 2 parts: l’enunciat i el paràgraf, sent les funcions principals d’aquest: la introducció d’un text; la transició entre les dos parts; i la conclusió.
Passe així punt 2 de la 3a qüestió.
3.2. DIFERENTS TEXTOS A PRIMÀRIA
Els principals textos a treballar durant l’etapa de Primària són els següents:
La descripció, s’utilitza per tal d’explicar i mostrar les característiques d’un lloc, objecte…, recolzant-se en recursos com les imatges.
Les cartes, on es diferenciaran les parts i els elements.
La invitació, haurà de ressaltar aspectes com el lloc, el motiu, la data i l’hora. Aprofitarem aniversaris i esdeveniments en què els xiquets siguen els protagonistes.
Les instruccions, per tal d’analitzar i caracteritzar jocs i passos per a fer una recepta de cuina o un experiment.
I la narració, sent necessària una estructuració de les idees a nivell espacial i temporal, respectant les seues parts.
Finalitze així el 3r punt d’aquesta 3a qüestió del tema i done pas a la 4a qüestió.
Q4. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
Les TIC han de ser una ferramenta d’aprenentatge per tal d’adquirir el coneixement. Així que hem d’ensenyar a utilitzar-les amb una finalitat pràctica, educativa i pedagògica.
Els principis d’intervenció educativa per a les TIC parteixen dels que trobem desenvolupats al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer i al Decret 108/2014 de 4 de juliol juntament amb les seues modificacions al Decret 88/2017 de 7 de juliol.
A l’etapa de Primària, les tecnologies i mitjans audiovisuals formaran part de totes les àrees del currículum i molt especialment de les àrees de llengües, la qual cosa les relaciona amb la lectoescriptura. A continuació, esmentaré, a mode d’exemple, algunes propostes de treball a l’aula aplicant les TIC:
Interpretar anuncis publicitaris, detectant els seus elements i composant textos.
Emprar mitjans com la ràdio, la televisió, el vídeo o la PDI per a la gravació i posterior reproducció dels seus treballs, creacions i/o produccions lingüístiques, com ara bé la realització d’un Podcast.
Fomentar la investigació a través de la realització de Webquest, la qual cosa possibilita a l’alumnat que de forma constructiva comprenga i transforme la informació.
Però actualment, hem de donar un pas més i incorporar a les aules i als processos d’E-A les TIC com a TAC: Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement, i les TIC com a TEP: Tecnologies de l’Empoderament i la Participació.
Les TIC com a TAC les podem treballar a través del Blog, plasmant les activitats més destacades que realitzem, on les famílies poden interactuar. O mitjançant la web liveworsheets, la qual ens permet creat fitxes d’aprenentatge interactives per a realitzar de forma online.
I, podem introduir a les aules les TIC com a TEP, amb l’aplicació Schoology, un entorn d’aprenentatge virtual i un servei de xarxes socials per a escoles que permet als usuaris crear, gestionar i compartir contingut acadèmic. O, a través de Drive, un servei d’allotjament d’arxius de Google en el qual varies persones poden treballar en un mateix document, presentació… des de diferents ordinadors i en llocs diferents, el qual és molt útil per a treballs en grup.
Finalitze així la 4a qüestió del tema i done pas a la 5a del mateix.
5.1. ESTRATÈGIES GENERALS
Les principals estratègies a tenir en compte al llarg el procés d’E-A de l’escriptura són:
Optar per una metodologia que propicie l’aprenentatge significatiu i que possibilite la reflexió.
Valorar les competències comunicatives i lingüístiques dels alumnes, detecant les mancances i qualitats per començar així el procés d’ampliació i millora.
Proposar, per a la creació de textos, diverses activitats introduint les TIC, per augmentar aixì la motivació.
I crear situacions de comunicació reals, partint de l’entorn proper.
Passe així a explicar el 2n punt d’aquesta qüestió.
5.2. DIFICULTATS GRÀFIQUES
Hi existeixen una sèrie de dificultats gràfiques les quals poden ser causades per 2 factors: d’una banda els factors personals com els defectes visuals, la inestabilitat emocional, la immaduresa social o el desenvolupament físic i motriu. I, d’altre els instructius, els quals sorgeixen quan l’ensenyament és inapropiat i contraproduent.
Abans de finalitzar aquest 2n punt, destacar la idea que aquestes dificultats gràfiques s’hauran de tenir en compte a l’hora de dur a terme la intervenció educativa sent necessari actuar de forma primerenca i correcta.
5.3. LA DISGRAFIA I EL SEU TRACTAMENT
La principal dificultat a l’hora de treballar l’escriptura és la disgrafia, un trastorn d’aprenentatge que afecta a la coordinació dels músculs de la mà i el braç, la qual cosa impedeix als xiquets afectats dominar i dirigir l’instrument d’escriptura per a escriure de forma ordenada i llegible.
Davant aquests casos s’ha de desenvolupar un programa corrector, el qual ha de partir d’un diagnòstic i s’ha de desenvolupar en sessions curtes amb varietat de materials adaptats a les necessitats de cada alumne. A més, serà important fomentar la participació, assegurant la continuïtat i progressió de la intervenció educativa. Durant el programa es poden dur a terme 2 tipus d’activitats, com són els exercicis no gràfics per tal d’entrenar els processos cognitius implicats en l’acte gràfic i els exercicis gràfics amb l’objectiu d’exercitar l’escriptura.
Done per finalitzat així el 4t punt de la 5a qüestió del tema i passe a la conclusió.
CONCLUSIÓ + CITA FINAL
Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat la importància de conèixer no únicament el desenvolupament i característiques del procés de l’escriptura, sinó també les tècniques i estratègies per a l’expressió i comprensió escrita que es poden emprar en diferents situacions comunicatives i amb diferents tipus de textos. Això sí, sempre avaluant i valorant el desenvolupament i realitzant els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicosomàtica del nostre alumnat.
Finalitzaré el present tema amb una reflexió del periodista Francisco Umbral: “Escribir es la manera más profunda de leer la vida”.
