T23 Flashcards
TEMA 23: LES MAGNITUDS I LA SEUA MESURA. UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA. ESTIMACIÓ I APROXIMACIÓ EN LES MESURES. RECURSOS DIDÀCTICS I INTERVENCIÓ EDUCATIVA
INTRODUCCIÓ
Q1. LES MAGNITUDS I LA SEUA MESURA
- Marc contextual i conceptual
- El sistema Internacional
- La forma complexa i incomplexa
Q2. PRINCIPALS MAGNITUDS, UNITATS I INSTRUMENTS DE MESURA
- La longitud
- La massa
- El temps
- La temperatura
- La intensitat de corrent
- La intensitat lluminosa
- La quantitat de matèria
- Les magnituds derivades
- Els diners: una magnitud fóra de la física.
Q3. ESTIMACIÓ I APROXIMACIÓ EN LES MESURES
Q4. RECURSOS DIDÀCTICS I INTERVENCIÓ EDUCATIVA
4. 1. Principis d’intervenció educativa 4. 2. Estratègies i recursos d’intervenció educativa a primària
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 23 del temari, vaig a tractar la importància que té l’aprenentatge de les magnituds i mesures a l’etapa de primària, ja que aquest es concep com un aspecte prioritari a l’hora de programar o realitzar qualsevol procés d’E-A, doncs és el mitjà imprescindible d’interacció amb l’entorn, establint els càlculs, estimacions i presa de mesures necessàries.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que el matemàtic i físic italià Galileo Galilei realitza sobre les matemàtiques: “Mide lo que sea medible y haz medible lo que no lo sea”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Matemàtiques en 5 blocs i és el bloc 3 “La mesura”, el que presenta una major relació amb el present tema.
A més, amb el treball de les magnituds i unitats de mesura es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, a l’hora de treballar el concepte de magnitud i els processos de mesura, i la competència digital, quan es fa ús de calculadores i ferramentes tecnològiques per a realitzar les estimacions, aproximacions o comprovacions.
Des de l’àmbit conceptual, Godino al seu llibre “Matemáticas para maestros” defineix “magnitud” com qualsevol propietat dels cossos susceptible de ser mesurada. I “mesura”, consisteix a determinar les vegades que una quantitat conté a la quantitat que es pren com a referència.
Passe així al 2n punt d’aquesta 1a qüestió del tema.
1.2. EL SISTEMA INTERNACIONAL
Actualment hi existeixen innumerables unitats per mesurar. Tot i això, per tal que no es produïsquen problemes, els científics han establert un únic sistema d’unitats per a les magnituds fonamentals, anomenat Sistema Internacional (SI), la base del qual és el Sistema Mètric Decimal, en el que, els canvis d’unitats es realitzen de 10 en 10. A més, aquest sistema determina els els símbols i unitats a utilitzar per a cada magnitud. Per exemple, el símbol de la longitud és una L i la seua unitat és el metre (m). O, el símbol del temps és una T i la seua unitat és el segon (s).
Així finalitze aquest 2n punt de la 1a qüestió del tema, donant pas al 3r punt de la mateixa.
1.3. LA FORMA COMPLEXA I INCOMPLEXA
Per tal d’expressar la mesura d’una magnitud hi existeixen 2 formes: La forma complexa, s’utilitzen diverses unitats de mesura per tal d’expressar-la i es sol emprar per mesurar els angles o el temps. Per exemple: 1 hora, 30 minuts i 15 segons. I la forma incomplexa, s’utilitza una única unitat de mesura. Per exemple: 45 litres.
Done així per finalitzada la 1a qüestió del tema i passe a iniciar la 2a del mateix.
2.1. LA LONGITUD
La longitud és la distància entre dos punts i la seua unitat, segons el SI és el metre (m). Però, existeixen altres unitats de mesura, com el peu que serveix per expressar l’altura a la qual volen els avions; l’any llum per mesurar distàncies de l’espai; o el micròmetre emprat al camp de la química. Per tal de mesurar longituds n’hi ha multitud d’instruments, des del regle o la cinta mètrica fins els metres digitals, capaços de mesurar grans distàncies.
2.2. LA MASSA
La massa és la quantitat de matèria que té un cos i la seua unitat segons el SI és el kilogram (Kg). A més, existeixen altres unitats de mesura, com l’unça que serveix per determinar el preu de metalls preciosos com l’or o la plata. En referència als instruments aquestos varien en funció del pes de cos, entre els més utilitzats es troben les balances i les bàscules.
2.3. EL TEMPS
El temps és la magnitud física que ens permet mesurar la durada o separació d’esdeveniments i la seua unitat segons el SI és el segon (s). A banda, existeixen altres unitats de mesura, com: el segle, el lustre, els dies, les hores o els minuts. L’instrument bàsic per a mesurar el temps és el rellotge. Hi existeixen molts tipus, com el rellotge de sorra, els solars o els digitals.
2.4. LA TEMPERATURA
La temperatura és la magnitud física que mesura el nivell tèrmic dels cossos i la seua unitat segons el SI és el grau Kelvin (K). Però, existeixen altres unitats de mesura, com són: el grau centígrad i el grau fahrenheit. Tot instrument que serveix per mesurar aquesta magnitud es denomina termòmetre. Hi existeixen de diferents tipus, com els de mercuri o els digitals.
2.5. LA INTENSITAT DE CORRENT
La intensitat de corrent tracta de verificar la corrent elèctrica que flueix per un punt concret d’un circuit elèctric en un determinat temps i la seua unitat segons el SI és l’amperi (A). Dos instruments que serveixen per tal de mesurar i variar la intensitat de corrent són l’amperímetre i el cursor.
2.6. LA INTENSITAT LLUMINOSA
La intensitat lluminosa és una magnitud fotomètrica que descriu la llum que emet una font de llum i la seua unitat segons el SI és la candela (cd). Un instrument que serveix per tal de mesurar la intensitat lluminosa és el luxòmetre.
2.7. LA QUANTITAT DE MATÈRIA
La quantitat de matèria és l’encarregada de mesurar la mida d’un conjunt de partícules elementals, com són els àtoms, molècules i electrons i la seua unitat segons el SI és el mol (mol). Els instruments de mesura són sofisticats aparells digitals de laboratori.
2.8. LES MAGNITUDS DERIVADES
Les magnituds superfície, volum, velocitat, força i pressió són magnituds derivades donat que es poden expressar mitjançant magnituds fonamentals. La unitat de mesura de la superfície, és el metre quadrat (m2), i la del volum el metre cúbic (m3).
Hi existeixen moltes més magnituds derivades i són molts els instruments que s’empren per mesurar-les. Per exemple, per tal de mesurar la velocitat s’utilitzen velocímetres; per al volum pipetes; i per a la pressió baròmetres.
2.9. ELS DINERS: UNA MAGNITUD FORA DE LA FÍSICA
La magnitud diners respon a utilitats econòmiques i d’intercanvi i actualment, el dòlar, l’euro i el Yen són 3 dels sistemes monetaris. Cada unitat monetària té els seus corresponents múltiples i submúltiples que van marcats pels tipus de monedes i bitllets del sistema.
Done així per conclosa la 2a qüestió del tema i passe a la 3a.
Q3. L’ESTIMACIÓ I L’APROXIMACIÓ EN LES MESURES
Estimar és valorar anticipadament el resultat possible d’una operació. Aquesta, permet a l’alumnat anticipar el resultat aproximat d’una mesura, però aquest procés ha de seguir uns passos, : analitzar i observar allò que s’ha de mesurar; identificar la seua magnitud; anticipar i estimar el resultat, aplicant una estratègies d’estimació; realitzar les operacions necessàries, ja siguen mentals, escrites o amb calculadora; i, verificar i comprovar si l’estimació és correcta.
A l’etapa de Primària, l’alumnat començarà realitzant comparacions entre els objectes atenent a la seua longitud i interioritzant conceptes com “major que - menor que”. Seguidament, es treballarà el valor de les unitats corporals de mesura (pam, peu, pas…) per tal d’estimar mesures d’objectes propers o llocs de l’entorn (porta, classe, taula…) comparant, posteriorment, la diferència entre la mesura exacta i l’estimació realitzada, per tal d’observar l’errada comesa en l’estimació.
Finalitze així la 3a qüestió del present tema per donar pas a la 4a qüestió del mateix.