T1 Flashcards
TEMA 1. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU DELS XIQUETS I XIQUETES DELS SIS ALS DOTZE ANYS. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS EDUCATIU I D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE.
INTRODUCCIÓ
Q1. EL DESENVOLUPAMENT PSICOVOLUTIU DELS XIQUETS I XIQUETES DELS 6 ALS 12 ANYS: CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES.
- MARC CONTEXTUAL
- FACTORS DETERMINANTS I CONDICIONANTS
- CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU I LES ETAPDES DE LA INFÀNCIA
Q2. ASPECTES COGNITIUS, MOTRIUS, AFECTIUS I SOCIALS
- LES CAPACITATS COGNITIVES
- LES CAPACITATS MOTRIUS
- LES CAPACITATS AFECTIU I SOCIALS
- LA CONDUCTA MORAL
Q3. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS EDUCATIU I D’ENSENYAMENT APRENENTATGE
- ASPECTES DEL DESENVOLUPAMENT CONDICIONANTS I FONAMENTALS PER ALS PROCESSOS D’E-A
- INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
- PLANTEJAMENTS DIDÀCTICS
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 1 del temari, vaig a tractar la importància que té el desenvolupament psicoevolutiu, ja que és necessari per a una intervenció educativa efectiva. Per la qual cosa, com a docent, serà imprescindible conèixer els aspectes cognitius, motrius, afectius, socials i morals, sense oblidar-nos de les implcacions i plantejaments didàctics fonamentals per al procés educatiu, així com dels instruments d’avaluació que ens permeten obtenir la informació necessària per identificar els assoliments i dificultats.
Passe així a iniciar la 1a qüestió del tema amb una reflexió que el doctor nord-americà Dyer Wayner realitza sobre el desenvolupament humà: El progreso y el desarrollo son imposibles si uno sigue haciendo las cosas tal como siempre las ha hecho.
1.1. MARC CONTEXTUAL
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, són de destacar a la LOMLOE, el capítol II i els articles del 16 al 21, dedicats a l’etapa d’Educació Primària.
Els principis generals de l’Educació Primària es troben en l’article 16, en el qual es ressalta la integració de les diferents experiències i aprenentatges de l’alumnat amb una perspectiva global i adaptada als seus ritmes de treball.
D’altra banda, la organització està contemplada en l’article 18, on diu que l’Educació Primària comprendrà 3 cicles de 2 anys acadèmics cadascun, orientats al desenvolupament de les competències de l’alumnat i que es podrà organitzar en àmbits.
En l’article 19, on es contempla la metodologia, es fa un especial èmfasi en garantir la inclusió educativa i personalitzada de l’alumnat, en les seues necessitats d’aprenentatge, participació i convivència i en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge.
En l’article 20 “avaluació durant l’etapa”, es contempla que l’avaluació serà contínua i global. A més, en finalitzar el cicle, el tutor/a emetrà un informe sobre el grau d’adquisició de les competències de cada alumne, sent la repetició una mesura de caràcter excepcional, i més si es tracta d’entorns socialment desfavorits, aspectes que es poden contemplar a l’article 20 bis “Atenció a les diferències individuals”.
A més, la LOMLOE al seu art. 17, “Objectius de l’Educació Primària”, dedica 2, el ‘“B” i el “C”, a la temàtica del present tema:
B: desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge i esperit emprenedor.
C: adquirir habilitats per a la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència.
Passe així al 2n punt d’aquesta 1a qüestió del tema.
1.2. FACTOS DETERMINANTS I CONDICIONANTS
El fet de parlar de desenvolupament psicoevolutiu comporta atendre a uns canvis psicològics que en cada edat es donen en els xiquets/es juntament amb la maduració, la influència del context social i de les experiències vitals. Ens podem trobar amb diferents tendències que en funció dels factors que analitzen es poden agrupar en 3 teories. D’una banda, la teoria innatista, defensa que els factors condicionants són genètics per la qual cosa l’individu està condicionat des del seu naixement a un determinat desenvolupament evolutiu. D’altra banda, la teoria de l’ambient, promulga que els factors condicionants del desenvolupament psicoevolutiu són factors ambientals, és a dir, el desenvolupament dependrà del lloc on es troba l’individu. Per últim, la constelació de factors, que combina les dues teories mencionades anteriorment, és a dir, contempla tant als factors genètics com ambientals.
1.3. CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOEVOLUTIU I LES ETAPES DE LA INFÀNCIA
La infància és el primer període de desenvolupament de la persona, que abarca des del naixement fins l’adolescència. UNICEF defineix aquest concepte en “L’estudi mundial de la infància”, com: “un espai delimitat i segur, separat de l’edat adulta, en el qual els xiquets/es poden créixer, jugar i desenvolupar-se”.
A més, la infància es divideix en etapes molt diferenciades en funció de les característiques físiques, psicològiques i socials. Encara que hi ha autors com la doctora Piontelli que consideren el període intrauterí, és a dir, les 40 setmanes de gestació, com a part de la infància.
D’altra banda, el psicòleg Jean Piaget al seu llibre “La representación del mundo en el niño” divideix la infància en 3 períodes, que són:
El període sensoriomotriu, engloba des del naixement fins als 3 anys. En ell es dona un ràpid desenvolupament cerebral i s’inicia l’adquisició de la marxa i del llenguatge.
El període preoperacional, va des dels 3 fins als 6 anys. Durant aquesta fase el xiquet/a presenta un fort egocentrisme i és l’etapa del joc per excel·lència.
I el període de les operacions concretes, engloba dels 6 als 12 anys. En aquest el xiquet/a és cada vegada més realista, presenta interessos concrets i va madurant en l’aspecte social.
D’acord amb aquestes 3 etapes de la infància, l’escola respon establint uns trams educatius en concordança amb elles, i són: per una banda, l’Educació Infantil (0-6 anys), i, per l’altra l’Educació Primària (6-12 anys).
Finalitze així la 1a qüestió del tema i passe a iniciar la 2a del mateix.
2.1. LES CAPACITATS COGNITIVES
A nivell cognitiu des de les aportacions de psicòleg Piaget al seu llibre “La psicologia de la intel·ligència”, el període dels 6 als 12 anys es caracteritza per notables assoliments. El domini cognitiu apareix emmarcat en el període de les operacions concretes, on els processos de raonament es tornen lògics i poden aplicar-se a problemes concrets i reals.
En relació amb l’esquema corporal s’assoleix una comprensió lògica del propi cos i del seu funcionament. I, respecte a la percepció espacial i temporal, s’adquireixen les nocions de l’estructuració espacial i els conceptes de successió i durada.
2.2. LES CAPACITATS MOTRIUS
A nivell motriu des de les aportacions de l’anatomista estatunidenc Coghill, el període que engloba l’etapa d’Educació Primària es caracteritza per una gran evolució.
Durant el 1r cicle, es desenvolupa el control postural i respiratori; s’aferma la lateralitat; s’adquireix una independència braç - mà i precisió òcul manual que resulta fonamental per als aprenentatges de la lectoescriptura; i, es perfecciona la motricitat global.
Al llarg del 2n cicle, augmenta la capacitat de relaxació voluntària; als 9 anys s’assoleix la maduració nerviosa, aconseguint aixì, realitzar uns moviments més harmònics, precisos i segurs; i, es dóna la formació d’esquemes motrius simples i, per tant, l’aprenentatge de les habilitats motrius bàsiques.
Per últim, al 3r cicle, es consolida l’equilibri motriu assolit, augmenta la resistència física; es comença amb processos d’adolescència tals com els canvis morfològics; i, es dona la formació d’esquemes motrius complexos i, per tant, l’aprenentatge d’habilitats motrius específiques.
2.3. LES CAPACITATS AFECTIU I SOCIALS
En els primers anys d’Educació Primària, les figures més importants continuaran sent la família, els docents i els companys i, posteriorment, s’ampliarà a persones d’altres entorns, els quals influiran fortament en la seua evolució. El conjunt de vivències i experiències possibilitarà anàlisis cada vegada més amplis de la realitat. A més, l’escola reforça els valors que el xiquet/a tenia en la família, per això és important generar climes emocionals positius que faciliten l’aprenentatge i la seguretat de l’alumnat, mostrar-los respecte, escoltar-los i interessar-nos no sols per les qüestions acadèmiques, ja que l’empatia és fonamental per a educar des de la comprensió. En paraules de la mestra i pedagoga Mar Romera en una entrevista realitzada per “Aprenem junts”: “El millor regal que podem donar als nostres fills és ensenyar-los a reconéixer i entendre les seues emocions perquè trien la més adequada a cada moment”.
2.4. LA CONDUCTA MORAL
A nivell moral des de les aportacions del psicòleg Kohlberg, al seu llibre “Filosofia del desenvolupament de la moral”, el període dels 6 als 12 anys es caracteritza per protagonitzar una gran evolució, en la qual es poden donar 3 nivells de raonament moral, que són:
Nivell premoral: propi de l’etapa d’infantil. El xiquet/a assumeix la seua moral a partir de la valoració que fan els adults de la seua conducta.
Nivell convencional: el xiquet està conforme i respecta les normes establertes al seu grup. És usual durant el 1r i 2n cicle d’Educació Primària.
I nivell de principis: el jove jutja racionalment les normes i conductes prèviament establertes, i és propi del 3r cicle.
Done per conclosa la 2a qüestió del tema i passe a iniciar el desenvolupament de la 3a.
3.1. ASPECTES DEL DESENVOLUPAMENT CONDICIONANTS I FONAMENTALS PER ALS PROCESSOS D’E-A
Entre els diversos aspectes del desenvolupament que resulten fonamentals per als processos d’E-A, podem destacar:
El desenvolupament del llenguatge, s’ordena en 2 etapes. La 1a és l’etapa prelingüística on el xiquet/a comprèn moltes més paraules de les que pot pronunciar i és propi en el primer any de vida. I, la 2a és l’etapa lingüística, que engloba fins als 6 anys.
El cos i el moviment, des de l’àmbit educatiu el cos està considerat com el recurs per excel·lència que el xiquet/a disposa per a dur a terme els seus aprenentatges.
La imatge i l’esquema corporal està compost per 5 aspectes com són la lateralitat, el coneixement del propi cos, l’altitud, la respiració i la relaxació, el procés dels quals culmina entre els 7 i 12 anys.
El joc, és una activitat global en la qual el xiquet s’implica des del punt de vista afectiu, cognitiu, interactiu i psicosocial.
I la capacitat creadora necessita de 2 condicions per a que es done: posseir idees i saber comunicar-les. Algunes de les tècniques per desenvolupar-la són: el brainstorming, el joc dramàtic o la solució creativa de problemes.
Passe ara a explicar el 2n punt d’aquesta 3a qüestió del tema.
3.2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Des d’una aproximació a l’àmbit conceptual, i en paraules de l’educador Ralph Tayler, avaluar és comprovar els resultats de l’aprenentatge en funció d’uns objectius prèviament determinats. Aquest procés comporta 3 elements prioritaris: la recollida d’informació, l’anàlisi de les dades i la interpretació dels resultats. I es divideixen en 2 grans grups:
Per una banda, les tècniques somàtiques, dins les quals trobem:
Les biomètriques, centrades en avaluar el creixement dels teixits.
Les d’índex qualitatius, que avaluen els nivells de maduració dels xiquets/es.
I les fisiològiques, com la pressió arterial o la freqüència cardíaca.
I, d’altra banda, les tècniques conductuals:
De caràcter general, determinen el desenvolupament del xiquet al comparar l’edat cronològica i biològica. Com per exemple, l’escala de Gessel del desenvolupament infantil, o l’escala de Brunet - Lezine, ambes abarquen dels 0 als 3 anys.
I de caràcter específic, que es divideixen en 3 classes:
Les cognitives amb el test de conceptes bàsics de Boehm per a l’etapa de preescolar i el dibuix de la figura humana de Goodenough per a l’etapa dels 5 als 14 anys.
Les motrius amb l’escala de l’Institut Pediatric de Munich (0-1 any).
I les perceptiu-motrius amb l’examen psicomotriu de Vayer (2 a 12 anys), el qual avalua aspectes com la coordinació òcul manual, l’orientació espacial o la lateralitat.
D’aquesta forma finalitze aquest 2n punt i done pas al que serà l’últim punt d’aquesta qüestió.
3.3. PLANTEJAMENTS DIDÀCTICS
A l’hora de realitzar els plantejaments didàctics, hem de tenir en compte alguns aspectes fonamentals que han d’estar presents a la pràctica docent com: adequar-nos al nivell de l’alumnat per afavorir així el creixement i desenvolupament, adequant els continguts i les activitats a l’edat i moment evolutiu, a les capacitats, habilitats i conductes de cadascun d’ells, i a la diferent evolució que presenten durant la realització de les mateixes.
Finalitze així aquest 3r punt de la 3a qüestió i la qüestió en si mateix per a donar ja pas a la conclusió.
CONCLUSIÓ + CITA FINAL
Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema remarcar com el desenvolupament psicoevolutiu dels 6 als 12 anys és de gran importància, ja que l’alumnat va adquirint una autonomia creixenet, primer del moviment i després de les possibilitats funcionals del llenguatge, fet que està condicionat per factors genètics i ambientals, els àmbits que conformen el desenvolupament i les seues principals característiques, al igual que com traslladar tots aquests aspectes al procés educatiu, avaluant i millorant el desenvolupament i realitzant els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicocomàtica del nostre alumnat.
Finalitzaré el present tema amb una reflexió de la UNESCO: “Los objetivos básicos de la educación deben ser aprender a aprender, aprender a resolver y aprender a ser”.
BIBLIOGRAFIA
A més, a nivell bibliogràfic està basat en les aportacions d’autors com:
Kohlberg, L. (1981) Filosofia del desenvolupament de la moral. Harpercollins.
Piaget, J. (1989). La psicología de la inteligencia. Crítica.
Gallego Ortega, J.L. (2003). Enciclopedia de Educación Infantil. Aljibe.
