T26 Flashcards
TEMA 26: PROGRAMES D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE DE LA COMUNITAT VALENCIANA. DOCUMENTS ORGANITZATIUS: EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE: ESTRUCTURA, PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I PROPOSTA D’AVALUACIÓ.
INTRODUCCIÓ
Q1. PROGRAMES D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE DE LA COMUNITAT VALENCIANA
- Marc contextual i conceptual
- Fonaments psicopedagògics del plurilingüisme
- Els avantatges de l’educació plurilingüe
- Programa d’educació plurilingüe, PEPLI
Q2. DOCUMENTS ORGANITZATIUS: ELS PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE: ESTRUCTURA, PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I PROPOSTA D’AVALUACIÓ
- El projecte lingüístic de centre
- El pla de normalització lingüística
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 26 del temari, vaig a tractar la importància que té l’educació plurilingüe a l’Educació Primària, ja que des dels seus aprenentatges, continguts i experiències anem a contribuir a optimitzar el procés d’E-A i millorar el currículum des de la valoració i avaluació continuada de la pràctica diària i dotant a l’alumnat d’una competència lingüística i capacitat comunicativa molt més àmplia i variada.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que el filòsof Ludwig Wittgenstein realitza sobre l’educació i el llenguatge: “Los límites de mi lenguaje son los límites de mi mundo”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des de l’àmbit conceptual, s’entén per educació plurilingüe aquella que suposa l’aprenentatge de 2 o més llengües, així com l’experiència integrada de diverses cultures i la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural.
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, cal destacar en un 1r moment la Constitució Espanyola, la qual estableix a l’article 3 que el castellà és la llengua oficial de l’Estat; així mateix, determina que les altres llengües seran també oficials en les respectives comunitats autònomes. A més, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana determina que la llengua pròpia de la nostra comunitat és el valencià i que les llengües oficials són el valencià i el castellà, tenint tots el dret de conèixer-les, utilitzar-les i rebre l’ensenyament d’ambdues llengües. D’altra banda, cal destacar la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, i el seu article 3, el qual estableix que els centres educatius hauran de considerar les llengües de les minories lingüístiques del centre i generar espais d’intercanvi intercultural. Així mateix, hauran de garantir el dret a una educació plurilingüe i intercultural a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials.
A més a més, cal dir que la LOMLOE al seu art. 17, “Objectius de l’Educació Primària”, dedica 2, l’ “E” i el “F” a la temàtica del present tema:
E) “Conéixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i si n’hi hagués, la llengua cooficial de la comunitat autònoma”.
F) “Adquirir en, almenys, una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que els permetisca expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes”.
Per últim, amb l’aplicació dels programes plurilingües es va a contribuir al desenvolupament de la la competència en comunicació lingüística, dotant a l’alumnat d’estratègies i habilitats per desenvolupar l’expressió oral i escrita en les diferents llengües.
A banda d’aquest enfocament comunicatiu, la nostra metodologia lingüística es basarà uns fonaments psicopedagògics, els quals passe a desenvolupar en el 2n punt del present tema.
1.2. FONAMENTS PSICOPEDAGÒGICS DEL PLURILINGÜÍSME
Els fonament psicopedagògics són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això en el tractament de l’educació plurilingüe és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més a més, en el tractament de l’educació plurilingüe s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.
1.3. ELS AVANTATGES DE L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE
L’educació plurilingüe garanteix un aprenentatge equilibrat dels 2 idiomes oficials i d’una 3a llengua estrangera. A més, aquesta ofereix una sèrie d’avantatges com són:
El domini de més d’una llengua facilita el coneixement d’altres idiomes.
L’enriquiment social i cultural de les persones.
L’augment del rendiment escolar.
Done pas així al 4t i últim punt d’aquesta 1a qüestió.
1.4. EL PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE: PEPLI
Al nostre territori, comptem amb el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI), el qual ve regit per la Llei 4/2018, de 21 de febrer, i atenent al seu article 4, els seus objectius són:
Garantir a l’alumnat del sistema educatiu valencià l’assoliment d’una competència plurilingüe que implie el domini oral i escrit de les 2 llengües oficials, el domini funcional d’1 o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.
Garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat del sistema educatiu valencià i la seua integració en el sistema educatiu i en la societat valenciana formant a l’alumnat per a conviure i integrar-se com a ciutadà de ple dret en una societat multilingüe i multicultural.
Garantir la normalització de l’ús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu, tal com s’estableix a l’article 6: el PEPLI s’elaborarà d’acord amb les necessitats del context social, educatiu i lingüístic del centre i amb l’objectiu de garantir l’assoliment de les competències plurilingües i interculturals fixades en aquesta llei.
A més, tots els centres educatius dissenyaran el seu PEPLI tenint en compte el següent: El temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficial ha de ser del 25% de les hores lectives, és a dir, s’ha d’implementar en l’assignatura corresponent al seu aprenentatge i com a mínim en una altra assignatura no lingüística. I el temps destinat als continguts curriculars en llengua estrangera pot oscil·lar entre el 15 i el 25% de les hores lectives.
Per a calcular aquests percentatges es tindran en compte les hores destinades al currículum de cada una de les àrees lingüístiques, les hores destinades a la competència comunicativa oral i les àrees en què s’utilitze cada llengua com a vehicular de l’aprenentatge.
Finalment, i abans de finalitzar aquesta 1a qüestió del tema, destacar que l’alumnat que s’incorpora al sistema educatiu valencià a partir del 2n curs d’Educació Primària procedent d’altres sistemes educatius espanyols o estrangers, se li realitzarà, si cal, una Adaptació d’Accés al Currículum (AAC).
2.1. EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és l’instrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula i concreta l’aplicació del PEPLI. Aquest formarà part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i s’elaborarà tenint en compte les possibilitats i limitacions del context socioeducatiu del centre. En ell s’inclouen: les dades i característiques del centre; les actuacions dissenyades en funció de la realitat lingüística de l’alumnat; el professorat del centre amb titulació lingüística; i els nivells, materials i llengua en què es vehicularan.
A més, a l’article 18 de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, es contempla que el PLC l’elaborarà el centre educatiu per un període de 4 cursos escolars. Transcorregut aquest temps, s’avaluarà i promourà, si escau, les modificacions oportunes.
Per últim, destacar la estructura del PLC, el qual està compost per:
El pla d’ensenyament i ús vehicular de les llengües, on es contempla: la proporció d’hores de cadascuna de les llengües fins completar el 100% del temps curricular; els enfocaments metodològics; les mesures de suport i organitzatives; i el tractament de les persones nouvingudes i de l’alumnat vulnerable.
El pla de normalització lingüística de centre i els seus àmbits d’intervenció, que desenvoluparem a l’apartat 2.2.
I la proposta per avaluar.
2.2. EL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
El pla de normalització lingüística és el projecte on es determinen les mesures previstes per a la promoció de l’ús del valencià en els centres educatius. Aquest forma part del PLC.
Per a la seua elaboració cal partir de l’anàlisi del context del centre i dels objectius del PLC. Un cop analitzats aquests aspectes s’han de determinar les línies d’actuació previstes en 4 àmbits d’intervenció:
L’àmbit administratiu fa referència a les relacions del centre amb l’administració i els aspectes burocràtics del centre: presa de decisions que afecten a la gestió del centre; documents oficials escrits, documentació econòmica i comunicació oral; i símbols externs com el tauler d’anuncis o les retolacions del centre.
L’àmbit de gestió i planificació pedagògica és aquell que comprén els usos orals i escrits de la llengua, produïts amb la finalitat d’ordenar la planificació i gestió pedagògica: planificació educativa del PEC, PGA, activitats docents, etc.; reforç, assessorament i suport tècnic; i seguiment i control de la memòria anual, butlletins de notes, informes d’avaluació, etc.
L’àmbit social i d’interacció amb l’entorn fa referència al conjunt d’actuacions de relació entre la societat i el centre escolar, els quals tenen una notable importància en el desenvolupament d’actituds positives cap a la llengua en els contextos familiars i socials de l’alumnat. Aquest àmbit compren: comunicacions orals com reunions amb pares, activitats extraescolars o setmanes culturals; i comunicacions escrites mitjançant circulars, fullets informatius o cartells.
I l’àmbit d’interacció didàctica configurat per les relacions que s’estableixen en la comunitat educativa amb l’objectiu de promoure en els alumnes una consciència d’identitat comunicativa plena. Compren 3 sectors: l’actuació del docent en relació a les actituds que manté cap a la llengua i la varietat d’usos; els materials didàctics, evitant els estereotips i aportat varietat textual; i el clima de classe, afavorint la integració de la nostra cultura utilitzant el valencià a l’aula en diferents contextos i situacions.
A més a més, el PNL ha de contemplar uns elements, entre els quals, destaque:
L’objectiu bàsic ha de ser la normalització plena del centre escolar, sempre d’acord amb la situació inicial i estant en contínua revisió. Proveint al centre de material audiovisual i bibliogràfic en valencià perquè formen part de la biblioteca de centre i d’aula; realitzar activitats complementàries en valencià com teatres, trobades o visites guiades; i utilitzar el valencià com a llengua per a les comunicacions de l’escola cap a les famílies i l’administració, adoptant un programa lingüístic on la llengua base siga el valencià.
Els agents implicats: l’equip docent amb la participació i col·laboració de tota la comunitat educativa.
Les estratègies d’actuació, determinant la metodologia. I la recollida d’informació atenent a l’ús efectiu del valencià i les possibilitats reals d’ús.
I la proposta d’avaluació, per tal d’avaluar la consecució dels objectius concretats al projecte, relacionant els resultats amb els elements del projecte que hagen pogut influir, i aprofitar les conclusions per introduir les modificacions i millores necessàries.
Abans de passar a la conclusió del tema destaca que l’elaboració del PNL serà tasca de la COCOPE i la seua aprovació al Consell Escolar. Una vegada aprovat, el mateix Consell Escolar i l’AFA (Associació de Famílies de l’Alumnat) poden col·laborar en la difusió del contingut per a tota la Comunitat Educativa, animant-los a participar i donar suport al mateix.
CONCLUSIÓ + CITA FINAL
Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat com l’educació plurilingüe és de gran importància degut a que els seus elements, característiques i relacions existents al context escolar i a la comunitat educativa, van a condicionar el Projecte Lingüístic de cada centre escolar, implantant les decisions i els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicosomàtica del nostre alumnat.
Finalitzaré el present tema amb una reflexió del director de cinema Federico Fellini: “Una lengua diferente es una visión diferente de la vida”.
BIBLIOGRAFIA
A més, a nivell bibliogràfic està basat en les aportacions d’autors com:
Baker, C. (1997). Fundamentos de Educación bilingüe y bilingüismo. Cátedra.
Marí, I. (1991). Plurilingüisme i educació. Universitat de València.
Pascual, V. (2000). Els programes d’educació multilingüe al País Valencià. Universitat d’Alacant.
