Residus i dejeccions ramaderes Flashcards
Com és la competència de la Generalitat en matèria de residus?
A - Exclusiva
B - Executiva
C - Compartida
D - Assumida
C - Compartida
+ L’article 149 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix que l’Estat té competència exclusiva sobre la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes per a l’establiment de normes addicionals de protecció.
++ L’article 144 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció.
+++ Tenint en compte que les competències de la Generalitat en matèria de residus, corresponen a l’Agència de Residus de Catalunya, la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d‘Agents Rurals i el Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Cos d’Agents Rurals estableixen la participació del Cos d’Agents Rurals en aquesta matèria.
Quina d’aquestes característiques no correspon als residus municipals?
A - Es generen en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis.
B - Animals domèstics morts.
C - Residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges.
D - Restes de pintures domèstiques.
D - Restes de pintures domèstiques.
És un residu considerat ESPECIAL.
+ Residus municipals: residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.
++ Residus industrials: materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que, d’acord amb aquesta Llei, no poden ser considerats residus municipals.
+++ Als residus municipals no s’hi poden incorporar matèries o substàncies perilloses, que en tot cas s’han de posar en contenidors específics o s’han de dipositar a la deixalleria.
El Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus és la Llei catalana de residus, i s’aplica als residus que s’originen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial. Tria la resposta amb els residus que queden exclosos de l’aplicació d’aquesta llei:
A - Piles i acumuladors.
B - Aigües residuals.
C - Electrodomèstics que continguin substàncies perilloses.
D - Pneumàtics.
B - Les aigües residuals.
A i C són residus especials. D és un residu no especial i inert.
+ Queden exclosos de l’aplicació d’aquesta Llei els residus radioactius, els residus resultants de la prospecció, l’extracció, el tractament i l’emmagatzematge de recursos minerals i de l’explotació de pedreres, els residus d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, les aigües residuals i els efluents gasosos emesos a l’atmosfera.
Quin d’aquests no és un residu no especial i inert?
A - Cartró.
B - Enderrocs d’obres menors.
C - Textils.
D - Piles.
D - Piles.
És un residu especial.
+ Són residus especials els residus qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea.
+ Són residus no especials els residus qualificats com a no perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea.
+ Són residus inerts els residus no especials que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són residus solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament les altres matèries amb les quals entren en contacte de manera que contaminin el medi o perjudiquin la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants dels residus i l’ecotoxicitat del lixiviat han de ser insignificants i no han de comportar cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Quin annex de la Llei 20/2009 regula la intervenció administrativa aplicable amb caràcter general a les activitats amb incidència ambiental, establint els règims d’autorització ambiental?
A - Annex I
B - Annex II
C - Annex III
D - Annex IV
A - Annex I
+ En la regulació de les activitats de producció i gestió de residus cal tenir en compte la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i el Decret 197/2016, de 23 de febrer, sobre la comunicació prèvia en matèria de residus i sobre registres generals de persones productores i gestores de residus de Catalunya.
++ D’una banda, la Llei 20/2009 regula la intervenció administrativa aplicable amb caràcter general a les activitats amb incidència ambiental, establint els règims d’autorització ambiental (annex I), el règim de llicència ambiental (annex II) i el règim de comunicació (annex III). Aquesta norma és aplicable a les determinades activitats de gestió i producció de residus que es contemplen en els annexos respectius.
En quines activitats no és aplicable la comunicació prèvia, segons el Decret 197/2016?
A - Si produeixes més de 100 t/any de residus no perillosos.
B - Si produeixes més de 2.000 t/any de residus no perillosos.
C - Si realitzes activitats d’agent de residus.
D - Si transportes residus professionalment.
A - Si produeixes més de 100 t/any de residus no perillosos.
Són més de 1.000 t/any
+ Per altre costat, el Decret 197/2016 regula el règim de comunicació prèvia de les activitats de producció, transport, agent o negociant de residus, establint el funcionament del Registre general de persones productores de residus de Catalunya i el Registre general de persones gestores de residus de Catalunya.
++ Quant a l’exigència de la comunicació prèvia en el marc de l’esmentat Decret, serà aplicable aquest règim a les activitats de producció de residus perillosos, la producció de més de 1.000 t/any de residus no perillosos, el transport professional de residus, la recollida de residus sense instal·lació associada, les activitats d’agent o negociant de residus, i l’eliminació en origen de residus no perillosos en casos concrets. Resten exemptes de presentar la comunicació prèvia les activitats sotmeses a la intervenció administrativa ambiental d’acord amb la Llei 20/2009.
Qui s’ha d’inscriure al Registre general de persones productores de residus de Catalunya?
A - Les persones productores de residus no perillosos que superen les 100 t/any.
B - Les persones productores de residus.
C - Les persones productores de residus no perillosos que superen les 1.000 t/any.
D - Les persones productores de residus perillosos i les productores de residus no perillosos.
C - Les persones productores de residus no perillosos que superen les 1.000 t/any.
I les productores de residus perillosos, també.
+ Pel que fa a les obligacions registrals contemplades en el Decret 197/2016, es regulen els següents registres:
- Registre general de persones productores de residus de Catalunya: s’hi inscriuen les persones productores de residus perillosos i les persones productores de residus no perillosos que superen les 1.000 t/any.
- Registre de persones gestores de residus de Catalunya: s’hi inscriuen les persones que realitzen activitats de gestió de residus, transport de residus de manera professional i amb mètodes professionals, i les activitats d’agent o negociants de residus.
Pot la persona productora o posseïdora de residus industrials designar una persona responsable dels residus?
A - No, ha de ser la mateixa.
B - Sí, ho ha de fer i ha de comunicar-ne el nomenament a l’ARC.
C - Sí, pot delegar la seva tasca en ella.
D - No és necessari.
B - Sí, ho ha de fer i ha de comunicar-ne el nomenament a l’ARC.
+ La persona productora o posseïdora de residus industrials ha de designar una persona responsable dels residus, i ha de comunicar-ne el nomenament a l’ARC. La persona responsable dels residus té les funcions següents:
- Controlar el recorregut dels residus des del seu origen fins a la seva gestió.
- Vigilar el compliment de les disposicions aplicables a la gestió dels residus, controlant especialment el centre de producció, informant dels defectes observats i formulant propostes sobre les mesures a prendre per solucionar-los.
- Promoure en la seva empresa l’adopció de tecnologies netes i l’aplicació dels principis de minimització i valorització dels residus.
- Fer d’interlocutor amb l’Agència de Residus i trametre-li la informació exigida en la normativa sobre residus.
- Realitzar les anotacions en el registre de residus de l’empresa.
- Garantir l’exactitud de les dades i de les anàlisis sobre els residus.
Què és la fitxa d’acceptació de residus?
A - És el document normalitzat que acredita el lliurament del residu del productor o posseïdor al transportista per portar-lo fins al gestor.
B - És el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor de residu i el destinatari, i que té per objecte l’aplicació de residus a un sòl, amb un pla d’adobat i responsabilitat del productor i del propietari dels terrenys.
C - és el document normalitzat que ha de lliurar el gestor al productor o al posseïdor del residu en el moment de la seva recepció.
D - És el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i el gestor, que té per objecte el reconeixement de la seva destinació correcta.
D - És el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i el gestor, que té per objecte el reconeixement de la seva destinació correcta.
+ Documents per al control de residus
- Fitxa d’acceptació: és el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i el gestor, que té per objecte el reconeixement de la seva destinació correcta.
- Full de seguiment: és el document normalitzat que acredita el lliurament del residu del productor o posseïdor al transportista per portar-lo fins al gestor.
- Full de seguiment itinerant: és el document normalitzat i alternatiu a l’anterior, que acredita el lliurament de diversos residus de diferents productors o posseïdors a un transportista per lliurar-los a un mateix gestor.
- Justificant de recepció del residu: és el document normalitzat que ha de lliurar el gestor al productor o al posseïdor del residu en el moment de la seva recepció.
- Fitxa de destinació: és el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor de residu i el destinatari, i que té per objecte l’aplicació de residus a un sòl, amb un pla d’adobat i responsabilitat del productor i del propietari dels terrenys.
Les vinasses i les aigües del processat de les olives ja no es consideren residus. El celler i/o almàssera té l’obligació de presentar una comunicació prèvia i anotar en un registre l’aplicació al sòl de les vinasses i aigües procedents del processament de les olives. Quina és la dosi màxima d’aplicació de Vinasses?
A - 70 m³ per hectàrea i any.
B - 90 m³ per hectàrea i any.
C - 100 m³ per hectàrea i any.
D - 140 m³ per hectàrea i any.
A - 70 m³ per hectàrea i any.
- Vinasses: efluents líquids que provenen del processat del raïm per a la producció de vi en les instal·lacions d’un celler. Dosi màxima d’aplicació: 70 m³ per hectàrea i any.
++ Les brises i les mares, les oliasses i la sansa, continuen considerant-se residu i es tramiten des de l’ARC. Per a la seva aplicació agrària han de presentar una Declaració responsable.
Les vinasses i les aigües del processat de les olives ja no es consideren residus. El celler i/o almàssera té l’obligació de presentar una comunicació prèvia i anotar en un registre l’aplicació al sòl de les vinasses i aigües procedents del processament de les olives. Quina és la dosi màxima d’aplicació de les aigües del processat de les olives?
A - 40 m³ per hectàrea i any.
B - 60 m³ per hectàrea i any.
C - 70 m³ per hectàrea i any.
D - 90 m³ per hectàrea i any.
B - 60 m³ per hectàrea i any.
- Aigües del processat de les olives: efluents líquids, diferents de l’oli, obtinguts des de l’entrada de les olives a l’almàssera fins a l’obtenció d’oli tant en sistemes de dues fases, de tres fases o, de premsatge. Se n’exceptuen les oliasses. Dosi màxima d’aplicació: 60 m3 per hectàrea i any.
++ Les brises i les mares, les oliasses i la sansa, continuen considerant-se residu i es tramiten des de l’ARC. Per a la seva aplicació agrària han de presentar una Declaració responsable.
La brisa és el residu sòlid format pel conjunt de rapa, pinyola i pellofa resultants del desrapat i del premsat del raïm. Quina és la dosi màxima d’aplicació?
A - 4 tones per hectàrea i any.
B - 10 tones per hectàrea i any.
C - 15 tones per hectàrea i any.
D - 24 tones per hectàrea i any.
C - 15 tones per hectàrea i any.
+ Brisa: residu sòlid format pel conjunt de rapa, pinyola i pellofa resultants del desrapat i del premsat del raïm. La dosi màxima d’aplicació serà de 15 tones de residus de vinificació (brisa i/o mares) en total per hectàrea i any.
++ Mares de vi: residu que es diposita als recipients que contenen vi després de la fermentació, durant l’emmagatzematge o després d’un tractament autoritzat, així com el residu obtingut mitjançant filtració o centrifugació de l’anterior. La dosi màxima d’aplicació serà de 15 tones de residus de vinificació (brisa i/o mares) en total per hectàrea i any.
Les oliasses són residus líquids, diferents de l’oli, obtinguts durant el procés d’extracció en les almàsseres amb sistema de tres fases o de premsatge. Quina és la dosi màxima d’aplicació?
A - 10 m³ per hectàrea i any.
B - 20 m³ per hectàrea i any.
C - 25 m³ per hectàrea i any.
D - 30 m³ per hectàrea i any.
D - 30 m³ per hectàrea i any.
+ Oliasses: residus líquids, diferents de l’oli, obtinguts durant el procés d’extracció en les almàsseres amb sistema de tres fases o de premsatge. La dosi màxima d’aplicació és de 30 m³ per hectàrea i any.
La sansa és un residu de consistència pastosa o sòlida resultant de l’extracció d’oli que conté polpa, pinyol i tegument de l’oliva, tant en sistemes de premsatge com en sistemes de dos i tres fases. Quina és la dosi màxima d’aplicació?
A - 3 t/ha i any.
B - 6 t/ha i any.
C - 7 t/ha i any.
D - 10 t/ha i any.
A - 3 t/ha i any.
+ Sansa: residu de consistència pastosa o sòlida resultant de l’extracció d’oli que conté polpa, pinyol i tegument de l’oliva, tant en sistemes de premsatge com en sistemes de dos i tres fases. La dosi màxima d’aplicació és de 3 t/ha i any.
Quan s’ha de presentar, per part de les persones gestores de residus, la declaració anual de gestió de residus?
A - Durant el mes de gener.
B - Durant el primer trimestre de l’any.
C - Durant el mes de juny.
D - Durant el primer semestre de l’any.
B - Durant el primer trimestre de l’any.
+ Les persones que realitzen activitats de gestió de residus consistents en l’emmagatzematge, la recollida i transferència, la valorització i la disposició del rebuig, han d’inscriure’s en el Registre general de persones gestores de residus de Catalunya (secció per persones gestores). Han de portar un registre d’entrades de residus i un de sortides de residus i matèries, i han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya, dins del primer trimestre de cada any, la declaració anual de gestió de residus corresponent a l’any immediatament anterior.
Cada quan s’ha de fer l’anàlisi agronòmica i l’anàlisi de metalls pesants dels fangs de depuradora que s’usin en el sector agrari?
A - A l’inici i l’anàlisi agronòmica cada 8 anys i el de metalls pesants cada 4 anys.
B - L’anàlisi agronòmica cada 5 anys i el de metalls pesants cada 6 anys.
C - A l’inici i l’anàlisi agronòmica cada 4 anys i el de metalls pesants cada 8 anys.
D - L’anàlisi agronòmica cada 6 anys i el de metalls pesants cada 5 anys.
C - A l’inici i l’anàlisi agronòmica cada 4 anys i el de metalls pesants cada 8 anys.
+ Els fangs de depuradora han de complir les prescripcions previstes en la normativa en matèria d’utilització dels fangs de depuració en el sector agrari. El programa de caracterització analítica de les parcel·les receptores de fangs de depuradora ha de tenir la següent freqüència mínima:
a) Anàlisi agronòmica: inicial i cada 4 anys.
b) Anàlisi de metalls pesants: inicial i cada 8 anys.
++ La persona productora del residu, en cas que el gestioni directament, o la persona gestora del residu, en cas d’aplicació agrícola mitjançant gestor de residus, ha d’elaborar un resum mensual dels materials orgànics que ha aplicat, i l’haurà de trametre, els deu primers dies del mes següent, d’acord amb les indicacions de l’Agència de Residus de Catalunya.
D’acord amb el Decret 153/2019, en Zones Vulnerables de tipus A per a la contaminació de nitrogen de fonts agràries, respecte les quantitats de quin any no s’ha d’incrementar la quantitat de fangs de depuradora aplicada anualment al sòl?
A - 1998
B - 2000
C - 2004
D - 2008
D - 2008
+ En Zones Vulnerables de tipus A per a la contaminació de nitrogen de fonts agràries, d’acord amb el Decret 153/2019, no s’ha d’incrementar la quantitat de fangs de depuradora aplicada anualment al sòl respecte a la quantitat aplicada l’any 2008.
Com han de ser les terres que s’utilitzen per mesclar amb els fangs de depuradora?
A - Materials granítics i graves grolleres.
B - Fraccions fines de mides inferiors a 2 mm.
C - Materials calcaris en mides de 0,5 cm a 2 cm.
D - Fraccions grolleres i fines en un 50% cadascuna.
B - Fraccions fines de mides inferiors a 2 mm.
De calcaries i argiles.
+ La manera més adequada d’emprar els fangs és efectuar-ne una barreja prèvia amb terres o amb materials estèrils de granulometria fina. Prèviament, s’ha d’avaluar l’aptitud del medi físic que cal restaurar, tenint en compte el tipus de substrat, els aspectes geomorfològics, els accessos, etc. Els materials calcaris i els sediments argilosos són els més adients per a la restauració amb fangs. Les terres i els materials residuals massa pedregosos dificulten la incorporació dels fangs de depuradora i la seva posterior transformació en el sòl. Per això, cal que les terres que s’utilitzen per mesclar amb els fangs tinguin més d’un 20% de fracció fina amb partícules amb una grandària inferior a 2 mm.