Residus i dejeccions ramaderes

Question 1

Com és la competència de la Generalitat en matèria de residus?

A - Exclusiva
B - Executiva
C - Compartida
D - Assumida

Answer 1

C - Compartida

+ L’article 149 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix que l’Estat té competència exclusiva sobre la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes per a l’establiment de normes addicionals de protecció.

++ L’article 144 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció.

+++ Tenint en compte que les competències de la Generalitat en matèria de residus, corresponen a l’Agència de Residus de Catalunya, la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d‘Agents Rurals i el Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Cos d’Agents Rurals estableixen la participació del Cos d’Agents Rurals en aquesta matèria.

Question 2

Quina d’aquestes característiques no correspon als residus municipals?

A - Es generen en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis.
B - Animals domèstics morts.
C - Residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges.
D - Restes de pintures domèstiques.

Answer 2

D - Restes de pintures domèstiques.
És un residu considerat ESPECIAL.

+ Residus municipals: residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.

++ Residus industrials: materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que, d’acord amb aquesta Llei, no poden ser considerats residus municipals.

+++ Als residus municipals no s’hi poden incorporar matèries o substàncies perilloses, que en tot cas s’han de posar en contenidors específics o s’han de dipositar a la deixalleria.

Question 3

El Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus és la Llei catalana de residus, i s’aplica als residus que s’originen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial. Tria la resposta amb els residus que queden exclosos de l’aplicació d’aquesta llei:

A - Piles i acumuladors.
B - Aigües residuals.
C - Electrodomèstics que continguin substàncies perilloses.
D - Pneumàtics.

Answer 3

B - Les aigües residuals.
A i C són residus especials. D és un residu no especial i inert.

+ Queden exclosos de l’aplicació d’aquesta Llei els residus radioactius, els residus resultants de la prospecció, l’extracció, el tractament i l’emmagatzematge de recursos minerals i de l’explotació de pedreres, els residus d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, les aigües residuals i els efluents gasosos emesos a l’atmosfera.

Question 4

Quin d’aquests no és un residu no especial i inert?

A - Cartró.
B - Enderrocs d’obres menors.
C - Textils.
D - Piles.

Answer 4

D - Piles.
És un residu especial.

+ Són residus especials els residus qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea.
+ Són residus no especials els residus qualificats com a no perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea.
+ Són residus inerts els residus no especials que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són residus solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament les altres matèries amb les quals entren en contacte de manera que contaminin el medi o perjudiquin la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants dels residus i l’ecotoxicitat del lixiviat han de ser insignificants i no han de comportar cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.

Question 5

Quin annex de la Llei 20/2009 regula la intervenció administrativa aplicable amb caràcter general a les activitats amb incidència ambiental, establint els règims d’autorització ambiental?

A - Annex I
B - Annex II
C - Annex III
D - Annex IV

Answer 5

A - Annex I

+ En la regulació de les activitats de producció i gestió de residus cal tenir en compte la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i el Decret 197/2016, de 23 de febrer, sobre la comunicació prèvia en matèria de residus i sobre registres generals de persones productores i gestores de residus de Catalunya.

++ D’una banda, la Llei 20/2009 regula la intervenció administrativa aplicable amb caràcter general a les activitats amb incidència ambiental, establint els règims d’autorització ambiental (annex I), el règim de llicència ambiental (annex II) i el règim de comunicació (annex III). Aquesta norma és aplicable a les determinades activitats de gestió i producció de residus que es contemplen en els annexos respectius.

Question 6

En quines activitats no és aplicable la comunicació prèvia, segons el Decret 197/2016?

A - Si produeixes més de 100 t/any de residus no perillosos.
B - Si produeixes més de 2.000 t/any de residus no perillosos.
C - Si realitzes activitats d’agent de residus.
D - Si transportes residus professionalment.

Answer 6

A - Si produeixes més de 100 t/any de residus no perillosos.
Són més de 1.000 t/any

+ Per altre costat, el Decret 197/2016 regula el règim de comunicació prèvia de les activitats de producció, transport, agent o negociant de residus, establint el funcionament del Registre general de persones productores de residus de Catalunya i el Registre general de persones gestores de residus de Catalunya.

++ Quant a l’exigència de la comunicació prèvia en el marc de l’esmentat Decret, serà aplicable aquest règim a les activitats de producció de residus perillosos, la producció de més de 1.000 t/any de residus no perillosos, el transport professional de residus, la recollida de residus sense instal·lació associada, les activitats d’agent o negociant de residus, i l’eliminació en origen de residus no perillosos en casos concrets. Resten exemptes de presentar la comunicació prèvia les activitats sotmeses a la intervenció administrativa ambiental d’acord amb la Llei 20/2009.

Question 7

Qui s’ha d’inscriure al Registre general de persones productores de residus de Catalunya?

A - Les persones productores de residus no perillosos que superen les 100 t/any.
B - Les persones productores de residus.
C - Les persones productores de residus no perillosos que superen les 1.000 t/any.
D - Les persones productores de residus perillosos i les productores de residus no perillosos.

Answer 7

C - Les persones productores de residus no perillosos que superen les 1.000 t/any.
I les productores de residus perillosos, també.

+ Pel que fa a les obligacions registrals contemplades en el Decret 197/2016, es regulen els següents registres:

• Registre general de persones productores de residus de Catalunya: s’hi inscriuen les persones productores de residus perillosos i les persones productores de residus no perillosos que superen les 1.000 t/any.
• Registre de persones gestores de residus de Catalunya: s’hi inscriuen les persones que realitzen activitats de gestió de residus, transport de residus de manera professional i amb mètodes professionals, i les activitats d’agent o negociants de residus.

Question 8

Pot la persona productora o posseïdora de residus industrials designar una persona responsable dels residus?

A - No, ha de ser la mateixa.
B - Sí, ho ha de fer i ha de comunicar-ne el nomenament a l’ARC.
C - Sí, pot delegar la seva tasca en ella.
D - No és necessari.

Answer 8

B - Sí, ho ha de fer i ha de comunicar-ne el nomenament a l’ARC.

+ La persona productora o posseïdora de residus industrials ha de designar una persona responsable dels residus, i ha de comunicar-ne el nomenament a l’ARC. La persona responsable dels residus té les funcions següents:

• Controlar el recorregut dels residus des del seu origen fins a la seva gestió.
• Vigilar el compliment de les disposicions aplicables a la gestió dels residus, controlant especialment el centre de producció, informant dels defectes observats i formulant propostes sobre les mesures a prendre per solucionar-los.
• Promoure en la seva empresa l’adopció de tecnologies netes i l’aplicació dels principis de minimització i valorització dels residus.
• Fer d’interlocutor amb l’Agència de Residus i trametre-li la informació exigida en la normativa sobre residus.
• Realitzar les anotacions en el registre de residus de l’empresa.
• Garantir l’exactitud de les dades i de les anàlisis sobre els residus.

Question 9

Què és la fitxa d’acceptació de residus?

A - És el document normalitzat que acredita el lliurament del residu del productor o posseïdor al transportista per portar-lo fins al gestor.
B - És el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor de residu i el destinatari, i que té per objecte l’aplicació de residus a un sòl, amb un pla d’adobat i responsabilitat del productor i del propietari dels terrenys.
C - és el document normalitzat que ha de lliurar el gestor al productor o al posseïdor del residu en el moment de la seva recepció.
D - És el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i el gestor, que té per objecte el reconeixement de la seva destinació correcta.

Answer 9

D - És el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i el gestor, que té per objecte el reconeixement de la seva destinació correcta.

+ Documents per al control de residus

• Fitxa d’acceptació: és el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i el gestor, que té per objecte el reconeixement de la seva destinació correcta.
• Full de seguiment: és el document normalitzat que acredita el lliurament del residu del productor o posseïdor al transportista per portar-lo fins al gestor.
• Full de seguiment itinerant: és el document normalitzat i alternatiu a l’anterior, que acredita el lliurament de diversos residus de diferents productors o posseïdors a un transportista per lliurar-los a un mateix gestor.
• Justificant de recepció del residu: és el document normalitzat que ha de lliurar el gestor al productor o al posseïdor del residu en el moment de la seva recepció.
• Fitxa de destinació: és el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor de residu i el destinatari, i que té per objecte l’aplicació de residus a un sòl, amb un pla d’adobat i responsabilitat del productor i del propietari dels terrenys.

Question 10

Les vinasses i les aigües del processat de les olives ja no es consideren residus. El celler i/o almàssera té l’obligació de presentar una comunicació prèvia i anotar en un registre l’aplicació al sòl de les vinasses i aigües procedents del processament de les olives. Quina és la dosi màxima d’aplicació de Vinasses?

A - 70 m³ per hectàrea i any.
B - 90 m³ per hectàrea i any.
C - 100 m³ per hectàrea i any.
D - 140 m³ per hectàrea i any.

Answer 10

A - 70 m³ per hectàrea i any.

• Vinasses: efluents líquids que provenen del processat del raïm per a la producció de vi en les instal·lacions d’un celler. Dosi màxima d’aplicació: 70 m³ per hectàrea i any.

++ Les brises i les mares, les oliasses i la sansa, continuen considerant-se residu i es tramiten des de l’ARC. Per a la seva aplicació agrària han de presentar una Declaració responsable.

Question 11

Les vinasses i les aigües del processat de les olives ja no es consideren residus. El celler i/o almàssera té l’obligació de presentar una comunicació prèvia i anotar en un registre l’aplicació al sòl de les vinasses i aigües procedents del processament de les olives. Quina és la dosi màxima d’aplicació de les aigües del processat de les olives?

A - 40 m³ per hectàrea i any.
B - 60 m³ per hectàrea i any.
C - 70 m³ per hectàrea i any.
D - 90 m³ per hectàrea i any.

Answer 11

B - 60 m³ per hectàrea i any.

• Aigües del processat de les olives: efluents líquids, diferents de l’oli, obtinguts des de l’entrada de les olives a l’almàssera fins a l’obtenció d’oli tant en sistemes de dues fases, de tres fases o, de premsatge. Se n’exceptuen les oliasses. Dosi màxima d’aplicació: 60 m3 per hectàrea i any.

++ Les brises i les mares, les oliasses i la sansa, continuen considerant-se residu i es tramiten des de l’ARC. Per a la seva aplicació agrària han de presentar una Declaració responsable.

Question 12

La brisa és el residu sòlid format pel conjunt de rapa, pinyola i pellofa resultants del desrapat i del premsat del raïm. Quina és la dosi màxima d’aplicació?

A - 4 tones per hectàrea i any.
B - 10 tones per hectàrea i any.
C - 15 tones per hectàrea i any.
D - 24 tones per hectàrea i any.

Answer 12

C - 15 tones per hectàrea i any.

+ Brisa: residu sòlid format pel conjunt de rapa, pinyola i pellofa resultants del desrapat i del premsat del raïm. La dosi màxima d’aplicació serà de 15 tones de residus de vinificació (brisa i/o mares) en total per hectàrea i any.

++ Mares de vi: residu que es diposita als recipients que contenen vi després de la fermentació, durant l’emmagatzematge o després d’un tractament autoritzat, així com el residu obtingut mitjançant filtració o centrifugació de l’anterior. La dosi màxima d’aplicació serà de 15 tones de residus de vinificació (brisa i/o mares) en total per hectàrea i any.

Question 13

Les oliasses són residus líquids, diferents de l’oli, obtinguts durant el procés d’extracció en les almàsseres amb sistema de tres fases o de premsatge. Quina és la dosi màxima d’aplicació?

A - 10 m³ per hectàrea i any.
B - 20 m³ per hectàrea i any.
C - 25 m³ per hectàrea i any.
D - 30 m³ per hectàrea i any.

Answer 13

D - 30 m³ per hectàrea i any.

+ Oliasses: residus líquids, diferents de l’oli, obtinguts durant el procés d’extracció en les almàsseres amb sistema de tres fases o de premsatge. La dosi màxima d’aplicació és de 30 m³ per hectàrea i any.

Question 14

La sansa és un residu de consistència pastosa o sòlida resultant de l’extracció d’oli que conté polpa, pinyol i tegument de l’oliva, tant en sistemes de premsatge com en sistemes de dos i tres fases. Quina és la dosi màxima d’aplicació?

A - 3 t/ha i any.
B - 6 t/ha i any.
C - 7 t/ha i any.
D - 10 t/ha i any.

Answer 14

A - 3 t/ha i any.

+ Sansa: residu de consistència pastosa o sòlida resultant de l’extracció d’oli que conté polpa, pinyol i tegument de l’oliva, tant en sistemes de premsatge com en sistemes de dos i tres fases. La dosi màxima d’aplicació és de 3 t/ha i any.

Question 15

Quan s’ha de presentar, per part de les persones gestores de residus, la declaració anual de gestió de residus?

A - Durant el mes de gener.
B - Durant el primer trimestre de l’any.
C - Durant el mes de juny.
D - Durant el primer semestre de l’any.

Answer 15

B - Durant el primer trimestre de l’any.

+ Les persones que realitzen activitats de gestió de residus consistents en l’emmagatzematge, la recollida i transferència, la valorització i la disposició del rebuig, han d’inscriure’s en el Registre general de persones gestores de residus de Catalunya (secció per persones gestores). Han de portar un registre d’entrades de residus i un de sortides de residus i matèries, i han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya, dins del primer trimestre de cada any, la declaració anual de gestió de residus corresponent a l’any immediatament anterior.

Question 16

Cada quan s’ha de fer l’anàlisi agronòmica i l’anàlisi de metalls pesants dels fangs de depuradora que s’usin en el sector agrari?

A - A l’inici i l’anàlisi agronòmica cada 8 anys i el de metalls pesants cada 4 anys.
B - L’anàlisi agronòmica cada 5 anys i el de metalls pesants cada 6 anys.
C - A l’inici i l’anàlisi agronòmica cada 4 anys i el de metalls pesants cada 8 anys.
D - L’anàlisi agronòmica cada 6 anys i el de metalls pesants cada 5 anys.

Answer 16

C - A l’inici i l’anàlisi agronòmica cada 4 anys i el de metalls pesants cada 8 anys.

+ Els fangs de depuradora han de complir les prescripcions previstes en la normativa en matèria d’utilització dels fangs de depuració en el sector agrari. El programa de caracterització analítica de les parcel·les receptores de fangs de depuradora ha de tenir la següent freqüència mínima:

a) Anàlisi agronòmica: inicial i cada 4 anys.
b) Anàlisi de metalls pesants: inicial i cada 8 anys.

++ La persona productora del residu, en cas que el gestioni directament, o la persona gestora del residu, en cas d’aplicació agrícola mitjançant gestor de residus, ha d’elaborar un resum mensual dels materials orgànics que ha aplicat, i l’haurà de trametre, els deu primers dies del mes següent, d’acord amb les indicacions de l’Agència de Residus de Catalunya.

Question 17

D’acord amb el Decret 153/2019, en Zones Vulnerables de tipus A per a la contaminació de nitrogen de fonts agràries, respecte les quantitats de quin any no s’ha d’incrementar la quantitat de fangs de depuradora aplicada anualment al sòl?

A - 1998
B - 2000
C - 2004
D - 2008

Answer 17

D - 2008

+ En Zones Vulnerables de tipus A per a la contaminació de nitrogen de fonts agràries, d’acord amb el Decret 153/2019, no s’ha d’incrementar la quantitat de fangs de depuradora aplicada anualment al sòl respecte a la quantitat aplicada l’any 2008.

Question 18

Com han de ser les terres que s’utilitzen per mesclar amb els fangs de depuradora?

A - Materials granítics i graves grolleres.
B - Fraccions fines de mides inferiors a 2 mm.
C - Materials calcaris en mides de 0,5 cm a 2 cm.
D - Fraccions grolleres i fines en un 50% cadascuna.

Answer 18

B - Fraccions fines de mides inferiors a 2 mm.
De calcaries i argiles.

+ La manera més adequada d’emprar els fangs és efectuar-ne una barreja prèvia amb terres o amb materials estèrils de granulometria fina. Prèviament, s’ha d’avaluar l’aptitud del medi físic que cal restaurar, tenint en compte el tipus de substrat, els aspectes geomorfològics, els accessos, etc. Els materials calcaris i els sediments argilosos són els més adients per a la restauració amb fangs. Les terres i els materials residuals massa pedregosos dificulten la incorporació dels fangs de depuradora i la seva posterior transformació en el sòl. Per això, cal que les terres que s’utilitzen per mesclar amb els fangs tinguin més d’un 20% de fracció fina amb partícules amb una grandària inferior a 2 mm.

Question 19

Si un municipi no pot prestar el servei de recollida selectiva per si mateix, la recollida selectiva pot ser assumida pel consell comarcal o ens consorciat corresponent si el municipi té menys de:

A - 5.000 habitants.
B - 7.000 habitants.
C - 10.000 habitants.
D - 3.000 habitants.

Answer 19

A - 5.000 habitants.

+ En el cas que els municipis de menys de cinc mil habitants de dret no puguin prestar el servei de recollida selectiva per si mateixos o en col·laboració amb altres municipis, la recollida selectiva pot ser assumida pel consell comarcal o ens consorciat corresponent, d’acord amb la legislació de règim local aplicable a Catalunya.

++ Correspon a la comarca la gestió dels residus municipals, en els supòsits de dispensa municipal del servei, de delegació dels municipis i d’assumpció d’aquest servei municipal per altres títols, d’acord amb la legislació de règim local. Als residus municipals no s’hi poden incorporar matèries o substàncies perilloses, que en tot cas s’han de posar en contenidors específics o s’han de dipositar a la deixalleria.

+++ Amb l’objectiu d’afavorir el reciclatge i la valorització material dels residus municipals tots els municipis han de prestar el servei de recollida selectiva de les diverses fraccions de residus.

Question 20

Quan es considera que un vehicle està abandonat?

A - Quan fa 1 mes que s’ha retirar de la via pública per l’autoritat.
B - Quan roman estacionat per un període superior a 1 mes al mateix lloc.
C - Quan presenti desperfectes que en facin impossible el desplaçament pels seus propis mitjans o li faltin les plaques de matriculació.
D - Quan fa 2 mesos que s’ha retirar de la via pública per l’autoritat.

Answer 20

D - Quan fa 2 mesos que s’ha retirar de la via pública per l’autoritat.
B i C són correctes juntes.

+ Vehicle abandonat: d’acord amb el que estableix el Reial Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el Text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, en la redacció que en fa la Llei 11/1999, de 21 d’abril, és aquell vehicle del qual es presumeix racionalment l’abandonament en els casos següents:
o Quan transcorrin més de dos mesos des que el vehicle hagi estat dipositat després de la seva retirada de la via pública per l’autoritat competent.
o Quan romangui estacionat per un període superior a un mes en el mateix lloc i presenti desperfectes que en facin impossible el desplaçament pels seus propis mitjans o li faltin les plaques de matriculació.

Question 21

Les zones d’emmagatzematge de vehicles descontaminats han d’estar disposades de manera que permetin l’accés a tots els vehicles fora d’ús. Com han de ser les piles de vehicles descontaminats?

A - Màxim de 3.
B - Màxim de 4.
C - Màxim de 5.
D - Màxim de 6.

Answer 21

A - Màxim de 3.

+ D’acord amb l’Annex II del Reial Decret 265/2021, les instal·lacions de gestió han de complir les condicions tècniques següents:

• Les instal·lacions han d’estar envoltades per una tanca perimetral opaca d’un alçada suficient de tal manera que des de l’exterior, tenint en compte la visual de la zona, se n’elimini o minimitzi l’impacte visual.
• Les instal·lacions han de disposar de xarxes d’aigües residuals, és a dir, de procés, sanitàries i pluvials, amb els registres corresponents, fàcilment disponibles.
• La zona d’emmagatzematge dels residus potencialment contaminants ha d’estar sota cobert.
• Les zones de descontaminació i reciclatge de vehicles fora d’ús han d’estar pavimentades, sota cobert i amb recollida independent d’aigües brutes de procés, les quals han de ser tractades prèviament per aconseguir els nivells d’admissibilitat a la llera pública o al clavegueram.
• Les zones d’emmagatzematge de vehicles descontaminats han d’estar disposades de manera que permetin l’accés a tots els vehicles fora d’ús, els quals han d’estar disposats en piles com a màxim de tres unitats. Si se situa a l’aire lliure, el terra ha d’estar degudament compactat o pavimentat; a més, les aigües pluvials d’aquesta zona han de ser conduïdes a un desarenador.
• etc.

Question 22

A partir de quan es prohibeix l’eliminació dels pneumàtics trossejats en dipòsits controlats?

A - 2002
B - 2003
C - 2006
D - 2009

Answer 22

C - 2006

+ Pneumàtic fora d’ús és el pneumàtic que s’ha convertit en residu d’acord amb el que estableix el text refós de la Llei de residus. El Reial Decret 1619/2005 atribueix la responsabilitat bàsica de la correcta gestió dels pneumàtics fora d’ús als responsables de la seva posada en el mercat nacional dels pneumàtics. Es prohibeix l’eliminació dels pneumàtics trossejats en dipòsits controlats a partir de juliol del 2006.

++ El taller és el generador i ha de fer-se càrrec d’aquells pneumàtics fora d’ús que generi com a conseqüència de la prestació d’un servei dins del marc de les seves activitats. El taller està obligat a lliurar-los al productor de pneumàtics. Els productors, que són els fabricants o importadors de pneumàtics, a través dels sistemes integrats de gestió (SIG) recolliran els pneumàtics fora d’ús de tots els punts de generació de Catalunya que ho sol·licitin, sense comportar cap cost per aquests.

Question 23

La producció i la gestió dels residus de la construcció i demolició s’ha de realitzar d’acord amb el que disposa el Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. En quin cas és d’aplicació el decret?

A - Les terres i pedres no contaminades per substàncies perilloses reutilitzades en la mateixa obra.
B - Les runes d’obra no contaminades per substàncies perilloses.
C - Els residus d’indústries extractives que regula la Directiva 2006/21/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març, sobre la gestió dels residus d’indústries extractives.
D - Els llots de drenatge no perillosos reubicats a l’interior de les aigües superficials derivats de les activitats de gestió de les aigües.

Answer 23

B - Les runes d’obra no contaminades per substàncies perilloses.

+ Aquest Decret no és d’aplicació en els supòsits següents:

a) Les terres i pedres no contaminades per substàncies perilloses reutilitzades en la mateixa obra, en una obra diferent o en una activitat de restauració, condicionament o rebliment, sempre que es pugui acreditar de forma fefaent la seva destinació a reutilització i que s’hagi previst aquesta reutilització en l’estudi de gestió i en el pla de gestió de residus de la construcció i demolició.
b) Els residus d’indústries extractives que regula la Directiva 2006/21/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març, sobre la gestió dels residus d’indústries extractives.
c) Els llots de drenatge no perillosos reubicats a l’interior de les aigües superficials derivats de les activitats de gestió de les aigües i de les vies navegables, de prevenció de les inundacions o de mitigació dels efectes de les inundacions o les sequeres.

Question 24

La persona productora de residus de la construcció i demolició té unes obligacions. A més, hi ha un import del dipòsit, que és fixe per a tots els residus de la construcció i la demolició. Quin preu té la tona de residus previstos en l’estudi de gestió?

A - 4 €/tona
B - 8,5 €/tona
C - 10 €/tona
D - 11 €/tona

Answer 24

D - 11 €/tona

+ L’import del dipòsit es fixa, per a tots els residus de la construcció i la demolició, en 11 €/tona de residus previstos en l’estudi de gestió, amb un mínim de 150 euros. El dipòsit té per objecte garantir que la gestió dels residus de la construcció i la demolició que siguin generats en una obra concreta per la persona productora s’efectua d’acord amb la normativa vigent.

Question 25

Per a quines quantitats de formigó previstes s’ha de separar els residus de l’obra?

A - 40 t.
B - 60 t.
C - 80 t.
D - 100 t.

Answer 25

C - 80 t.

+ Són obligacions de la persona posseïdora de residus de la construcció i demolició, entre altres coses, separar, en tot cas, els residus, en les fraccions de petris i no petris i, en les següents fraccions, quan de forma individualitzada per a cadascuna d’elles, la quantitat prevista de generació per al total de l’obra superi les quantitats següents:

o Formigó: 80 t. 
o Maons, teules, ceràmics: 40 t. 
o Metall: 2 t. 
o Fusta: 1 t. 
o Vidre: 1 t. 
o Plàstic: 0,5 t. 
o Paper i cartró: 0,5 t.

Question 26

Durant quant de temps s’han de mantenir els exemplars dels documents de seguiment per part de les persones productores, posseïdores i gestores de residus?

A - 2 anys.
B - 5 anys.
C - 7 anys.
D - 10 anys.

Answer 26

B - 5 anys.

+ La persona productora o posseïdora de residus i les persones gestores han de disposar d’un exemplar del document de seguiment, i mantenir els exemplars corresponent a cada any natural durant els cinc anys següents.

++ Cada lliurament de residus de la construcció i demolició ha de constar en un document de seguiment independent on s’identifiqui:
o La persona productora o posseïdora del residu. o L’obra de la qual prové el residu de construcció i demolició i el número de llicència d’obres. o La quantitat en tones o metres cúbics, o en ambdós quan sigui possible, de residus a gestionar i la seva codificació d’acord amb el Catàleg Europeu de Residus. o Les persones gestores. o La persona transportista.

Question 27

Quin dels següents fertilitzants es considera tipus 1?

A - Gallinassa líquida.
B - Fangs de depuradora tractats.
C - Purins bovins.
D - Oliasses.

Answer 27

D - Oliasses.

A, B i C són tipus 2.

+ Fertilitzants tipus 1: contenen nitrogen orgànic i una relació C/N alta, superior a 10. La major part del N que contenen és de mineralització lenta. Es consideren fertilitzants tipus 1 els productes següents: fem de vaquí, fem de conill, fem d’oví, fem de cabrum, fem d’equí, compost, fems porcins, fracció sòlida de purins porcins, fracció sòlida de purins bovins, determinades gallinasses amb clofolla d’arròs o palla, oliasses, morca, brisa, vinasses i materials assimilables als anteriors. Les dejeccions ramaderes associades a matèries carbonàcies difícilment degradables (per exemple, gallinasses amb serradures), malgrat que tinguin una relació C/N superior a 10, es consideren fertilitzants tipus 2.

Question 28

Quin dels següents fertilitzants es considera tipus 2?

A - Fem de cabrum.
B - Fracció líquida de purins de porcs.
C - Fracció sòlida de purins bovins.
D - Vinasses.

Answer 28

B - Fracció líquida de purins de porcs.
A, C i D són tipus 1.

+ Fertilitzants tipus 2: contenen nitrogen orgànic i una relació C/N baixa, inferior a 10, o, si és alta, conté matèries carbonàcies difícilment degradables. La major part del N que contenen és mineral o fàcilment mineralitzable. Es consideren fertilitzants tipus 2, tret que per a un determinat producte s’aportin proves concloents en sentit contrari, els productes següents: purins de porc, fracció líquida de purins de porc, gallinassa líquida, gallinassa sòlida, gallinassa amb serradures, purins bovins, fracció líquida de purins bovins, digerits procedents de digestió anaeròbia, fertilitzants comercials organominerals, fangs de depuradora tractats i materials assimilables als anteriors. Les gallinasses sòlides conformen els fertilitzants tipus 2a; la resta de fertilitzants, el tipus 2b.

Question 29

Quan es considera que les restes de dejeccions han assolit la incorporació dins del sòl?

A - Quan aquestes cobreixen menys d’un 20% de la superfície.
B - Quan aquestes cobreixen menys d’un 30% de la superfície.
C - Quan aquestes cobreixen menys d’un 40% de la superfície.
D - Quan aquestes cobreixen menys d’un 50% de la superfície.

Answer 29

A - Quan aquestes cobreixen menys d’un 20% de la superfície.

+ Incorporació de dejeccions al sòl: operació que barreja les dejeccions ramaderes (o els productes del seu tractament) amb el sòl on s’han aplicat, de manera que només una petita part de les dejeccions queden sobre la superfície. Es pot assolir treballant el sòl amb maquinària que el volteja, però també amb arades tipus cisell si es treballa el sòl dos cops. L’aplicació de la fracció líquida de dejeccions mitjançant reg per aspersió o localitzat és una altra via d’incorporació dins del sòl. Una altra opció, en cas de dejeccions líquides o semilíquides, és la realització d’un reg per aspersió després d’haver-les escampat. A efectes d’aquest decret, es considera que s’ha assolit la incorporació dins del sòl quan les restes de dejeccions cobreixen menys d’un 20% de la superfície.

Question 30

Quin ICR tenen els municipis de la Zona vulnerable A (ZV-A)?

A - Superior a 0,5.
B - Superior a 0,8.
C - Superior a 1.
D - Entre 0,4 i 0,8 si tenen elevada contaminació per nitrats.

Answer 30

B - Superior a 0,8.

Ull amb la D, és entre 0,5 i 0,8.

+ Zona vulnerable (ZV): superfície de territori el vessament o filtració de la qual afecti o pugui afectar la contaminació de les aigües per nitrats d’origen agrari i que ha estat designada com a tal en aplicació de la Directiva 91/676/CEE.

a. Zona vulnerable A (ZV-A): superfície designada com a zona vulnerable i que pertany als municipis amb un ICR superior a 0,8 o als municipis que, tenint un ICR entre 0,5 i 0,8, tenen una elevada contaminació per nitrats. Els municipis pertanyents a la ZV-A són els que apareixen a l’annex 20.1.1. del Decret 153/2019.
b. Zona vulnerable B (ZV-B): superfície designada com a zona vulnerable i que no pertany a la ZV-A. Els municipis pertanyents a la ZV-B són els que apareixen a l’annex 20.2. del Decret 153/2019.

Question 31

Com es calcula l’ICR?

A - El quocient resultant de dividir el nitrogen de les dejeccions entre els fosfats presents al sòl.
B - El quocient resultant de dividir el nitrogen de la superfície entre els fosfats presents al sòl.
C - El quocient resultant de dividir el nitrogen de les dejeccions entre el nitrogen admisible.
D - És una mesura directa de les aigües superficials.

Answer 31

C - El quocient resultant de dividir el nitrogen de les dejeccions entre el nitrogen admisible.

+ Índex de càrrega ramadera (ICR) L’ICR és el quocient resultant de dividir el nitrogen total en les dejeccions produïdes pel bestiar en règim intensiu o semiintensiu de les explotacions ramaderes d’un municipi i dels municipis adjacents, entre el nitrogen de dejeccions ramaderes admissible en les terres fertilitzables dels mateixos municipis.

Question 32

Qui no té la consideració de persones gestores de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats?

A - El titular d’explotacions ramaderes que generen dejeccions ramaderes.
B - El titular d’explotacions agrícoles on s’apliquen dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats.
C - El titular de centres de gestió de dejeccions ramaderes per a la seva aplicació agrícola.
D - El titular d’explotacions ramaderes amb explotacions agrícoles.

Answer 32

D - El titular d’explotacions ramaderes amb explotacions agrícoles.

+ Tenen la consideració de persones gestores de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats les persones o les entitats següents:
• Les titulars d’explotacions ramaderes que generen dejeccions ramaderes.
• Les titulars d’explotacions agrícoles on s’apliquen dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats.
• Les titulars de centres de gestió de dejeccions ramaderes per a la seva aplicació agrícola.
• Les persones gestores de residus que tracten dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats.

Question 33

Qui no té la consideració de persones gestores de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats?

A - El titular d’explotacions ramaderes que generen dejeccions ramaderes.
B - El titular d’explotacions agrícoles on s’apliquen dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats.
C - El titular de centres de gestió de dejeccions ramaderes per a la seva aplicació agrícola.
D - El titular d’explotacions ramaderes amb explotacions agrícoles.

Answer 33

D - El titular d’explotacions ramaderes amb explotacions agrícoles.

+ Tenen la consideració de persones gestores de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats les persones o les entitats següents:
• Les titulars d’explotacions ramaderes que generen dejeccions ramaderes.
• Les titulars d’explotacions agrícoles on s’apliquen dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats.
• Les titulars de centres de gestió de dejeccions ramaderes per a la seva aplicació agrícola.
• Les persones gestores de residus que tracten dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats.

Question 34

Les explotacions ramaderes han de disposar a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge individual de les dejeccions ramaderes, que han d’estar construïdes amb materials i formes que garanteixin la impermeabilitat, evitin la lixiviació, la percolació o l’escolament, sense produir cap mena d’afectació al domini públic hidràulic. Quan els productes són sòlids, s’ha de disposar almenys d’una paret lateral quan la superfície sigui inferior a:

A - 250 m²
B - 350 m²
C - 450 m²
D - 550 m²

Answer 34

A - 250 m²

+ D’acord amb els següents requisits:
• L’estructura del sistema d’emmagatzematge ha de ser l’adequada per evitar esquerdes. • La superfície de les parets del sistema d’emmagatzematge ha de ser llisa. • El material de recobriment interior ha de ser impermeable. No s’han d’utilitzar materials porosos sense recobriment, la permeabilitat a l’aigua ha de ser inferior a 1 x 10-7 m/seg en un gruix d’almenys 100 cm.
Per als sistemes d’emmagatzematge de productes sòlids, a més: • El terra ha de ser impermeable i resistent per suportar el pes dels productes i, si escau, el pas dels vehicles. • Cal disposar almenys d’una paret lateral quan la superfície és inferior a 250 m². • Cal disposar d’un sistema de recollida dels líquids que traspua el material mateix que hi ha emmagatzemat, de les aigües de pluja i aigües brutes en general. Aquest sistema de recollida de líquids ha de garantir l’estanquitat i pot consistir o bé en el mateix femer, sempre que estigui construït adequadament, o bé en una fossa de lixiviats.

Question 35

Cada quan s’ha de verificar les instal·lacions d’emmagatzematge de dejeccions líquides o semi-líquides externes a les naus?

A - 3 anys.
B - 5 anys.
C - 6 anys.
D - 8 anys.

Answer 35

C - 6 anys.

+ En les naus on hi ha bestiar, si les dejeccions s’acumulen al terra aquest ha de tenir almenys el grau d’impermeabilitat especificat per als sistemes d’emmagatzematge. Les instal·lacions d’emmagatzematge de dejeccions líquides o semi-líquides externes a les naus estan subjectes a una verificació periòdica, cada 6 anys, de la impermeabilitat, integritat estructural i estat dels materials impermeabilitzants.

Question 36

Quina és la distància màxima a la qual estan situades l’explotació ramadera i la instal·lació de tractament de dejeccions perquè aquesta es consideri instal·lació de tractament de dejeccions ramaderes en origen?

A - 250 m
B - 500m
C - 750 m
D - 1.000 m

Answer 36

B - 500m

+ Tenen la consideració d’instal·lacions de tractament de dejeccions ramaderes en origen aquelles vinculades a una explotació ramadera que tracten dejeccions procedents de la mateixa explotació o d’altres explotacions, sempre que formin una unitat epidemiològica i cap de les explotacions estigui situada a més de 500 m de qualsevol de les altres ni de la instal·lació de tractament.

++ Les instal·lacions de tractament en origen s’han de limitar a tractar dejeccions, podent-hi barrejar palla o altres materials naturals, agrícoles o silvícoles, no perillosos. Les instal·lacions de tractament de dejeccions ramaderes en origen han de constar en el títol ambiental habilitant de l’explotació ramadera a la qual es vincula la instal·lació.

Question 37

En quin d’aquests casos no cal que els equips de transport de dejeccions vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS) i una unitat de recepció, registre i transmissió telemàtica de les dades?

A - Sempre si es fa per personal aliè.
B - A més de 10 km en línia recta pel personal propi.
C - A més de 5 km en línia recta pel personal propi des del 5 de juliol del 2022.
D - Apilaments a més de 5 km per personal propi.

Answer 37

D - Apilaments a més de 5 km per personal propi.
És a partir de 10 km.

+ Els equips de transport de dejeccions han d’anar equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS) i una unitat de recepció, registre i transmissió telemàtica de les dades que s’especifiquen a l’annex 15 del Decret 153/2019 i que no en permeti la modificació:

• Sempre si es fa per personal aliè.
• A més de 10 km en línia recta pel personal propi.
• A més de 5 km en línia recta pel personal propi des del 5 de juliol del 2022.
• Apilaments a més de 10 km per personal propi.

Question 38

A les zones vulnerables la quantitat màxima de nitrogen procedent de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants orgànics que es pot aplicar està limitada. Quin és aquest límit?

A - 100 kg N/ha i any.
B - 140 kg N/ha i any.
C - 170 kg N/ha i any.
D - 190 kg N/ha i any.

Answer 38

C - 170 kg N/ha i any.

+ A les zones vulnerables la quantitat màxima de nitrogen procedent de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants orgànics que es pot aplicar és de 170 kg N/ha i any. En cas de producció agrària ecològica en zona vulnerable, el límit de 170 kg N/ha i any es refereix només a dejeccions ramaderes, i es pot superar aquesta dosi amb altres fertilitzants orgànics sempre dins del límit de N total que apareix a l’annex 5 del Decret 153/2019.

++ En cas de fertilitzants organominerals inclosos dins l’àmbit d’aplicació de la normativa de productes fertilitzants, el límit de 170 kg N/ha i any es refereix al nitrogen en forma orgànica que contenen aquests productes.

Question 39

Quan es prohibeixen les aplicacions de fertilitzants orgànics a menys de 500 metres de nuclis de població o àrees de lleure?

A - Des de les 14 h del divendres fins a les 24 h del diumenge i des de les 14 h de la vigília d’un dia festiu fins a les 24 h del dia festiu.
B - Des de les 15 h del dissabte fins a les 24 h del diumenge i des de les 15 h de la vigília d’un dia festiu fins a les 24 h del dia festiu.
C - Des de les 15 h del divendres fins a les 24 h del diumenge i des de les 14 h de la vigília d’un dia festiu fins a les 24 h del dia festiu.
D - Des de les 15 h del divendres fins a les 24 h del diumenge i des de les 15 h de la vigília d’un dia festiu fins a les 24 h del dia festiu.

Answer 39

D - Des de les 15 h del divendres fins a les 24 h del diumenge i des de les 15 h de la vigília d’un dia festiu fins a les 24 h del dia festiu.

+ Les aplicacions de fertilitzants orgànics a menys de 500 metres de nuclis de població o àrees de lleure es prohibeixen des de les 15 h del divendres fins a les 24 h del diumenge i des de les 15 h de la vigília d’un dia festiu fins a les 24 h del dia festiu. Se n’exceptuen les aplicacions amb injectors que deixin el fertilitzant totalment incorporat dins del sòl, així com les aplicacions de productes inclosos dins l’àmbit d’aplicació de la normativa de productes fertilitzants o de substrats. En cas de condicions meteorològiques adverses o circumstàncies excepcionals que redueixin els dies disponibles per a realitzar les aplicacions, la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia pot acordar per resolució aixecar la prohibició establerta en aquest apartat el període de temps imprescindible per a completar les tasques de fertilització en els municipis afectats.

Question 40

De què han de disposar els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes?

A - D’un amperímetre.
B - D’un regulador de flux.
C - D’un velocímetre de flux.
D - D’un conductímetre.

Answer 40

D - D’un conductímetre.

+ Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes han de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, d’acord amb els requeriments tècnics establerts a l’annex 7 del Decret 153/2019, i han de disposar d’un conductímetre, o un altre mètode de precisió almenys equivalent, instal·lat de manera permanent a la cisterna o a la instal·lació d’emmagatzematge on es carrega la cisterna que permeti estimar la concentració de nitrogen en cas de dejeccions ramaderes líquides o semilíquides.

Question 41

Quan s’han d’incorporar les dejeccions d’explotacions ramaderes incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2010/75/UE, si s’apliquen a camps propers a zones industrials a 400 m?

A - En 12 hores.
B - En els 3 dies següents.
C - En 4 hores.
D - En els 2 dies següents.

Answer 41

C - En 4 hores.

+ + Incorporacions de les dejeccions d’explotacions ramaderes incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2010/75/UE, d’emissions industrials (annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats)
- Aplicats a més de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: 12 hores.
- Aplicats a menys de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: 4 hores.

Question 42

Quan s’han d’incorporar les dejeccions d’explotacions ramaderes no incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2010/75/UE si són fertilitzants tipus 2 aplicats a uns camps a 700 m d’un poble?

A - En els 2 dies següents.
B - En els 3 dies següents.
C - En 4 hores.
D - En 12 hores.

Answer 42

A - En els 2 dies següents.

+ Dejeccions d’explotacions ramaderes no incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2010/75/UE, d’emissions industrials (annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats)

++ Els fertilitzants de tipus 1 s’han d’incorporar dins del sòl en els casos i terminis següents, comptats des del dia en què s’apliquen a la superfície del sòl:
- Aplicats a més de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: dins els 3 dies següents al de l’aplicació.
- Aplicats a menys de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: dins els 2 dies següents al de l’aplicació.

++ Els fertilitzants de tipus 2 s’han d’incorporar dins del sòl en els casos i terminis següents, comptats des del dia en què s’apliquen a la superfície del sòl:
- Aplicats a més de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: dins els 2 dies següents al de l’aplicació.
- Aplicats a menys de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: dins el dia següent al de l’aplicació.

Question 43

Quan s’han d’incorporar les dejeccions d’explotacions ramaderes no incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2010/75/UE si són fertilitzants tipus 1 aplicats a uns camps a 300 m d’un poble?

A - En els 2 dies següents.
B - En els 3 dies següents.
C - En 4 hores.
D - En 12 hores.

Answer 43

A - En els 2 dies següents.

+ Dejeccions d’explotacions ramaderes no incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2010/75/UE, d’emissions industrials (annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats)

++ Els fertilitzants de tipus 1 s’han d’incorporar dins del sòl en els casos i terminis següents, comptats des del dia en què s’apliquen a la superfície del sòl:
- Aplicats a més de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: dins els 3 dies següents al de l’aplicació.
- Aplicats a menys de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: dins els 2 dies següents al de l’aplicació.

++ Els fertilitzants de tipus 2 s’han d’incorporar dins del sòl en els casos i terminis següents, comptats des del dia en què s’apliquen a la superfície del sòl:
- Aplicats a més de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: dins els 2 dies següents al de l’aplicació.
- Aplicats a menys de 500 m de nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure: dins el dia següent al de l’aplicació.

Question 44

Quina d’aquestes mesures cal pendre a l’hora d’aplicar fertilitzants nitrogenats líquids o semilíquids al sòl en terrenys de pendent local superior al 15%?

A - Conrear segons les corbes de nivell.
B - No s’han d’aplicar fertilitzants nitrogenats líquids o semilíquids al sòl en terrenys de pendent local superior al 15%.
C - Aportació d’esmenes orgàniques.
D - Totes les anteriors són certes.

Answer 44

B - No s’han d’aplicar fertilitzants nitrogenats líquids o semilíquids al sòl en terrenys de pendent local superior al 15%.
A i C és en cas d’un pendent superior al 5% (i inferior al 15%).

+ + En cas que s’apliquin fertilitzants nitrogenats líquids o semilíquids en terrenys de pendent local superior al 5%, cal prendre alguna de les mesures següents o altres d’eficàcia equivalent, per minimitzar l’escolament superficial per tal d’afavorir la infiltració de l’aigua (de reg o de pluja) al sòl: • Conreu segons les corbes de nivell. • Conreu mínim o no conreu. • Cultius en faixes o bandes paral·leles a les corbes de nivell, amb alternança de cultius o barreres vegetals d’alt recobriment. • Coberta del sòl o encoixinat (mulch).• Aportació d’esmenes orgàniques

+ + +No s’han d’aplicar fertilitzants nitrogenats líquids o semilíquids al sòl en terrenys de pendent local superior al 15%.

Question 45

En quins sols es pot aplicar fertilitzants nitrogenats?

A - Entollats.
B - Glaçats.
C - Zones inundables a l’estiu.
D - Nevats.

Answer 45

C - Zones inundables a l’estiu.
Només si no és època de risc d’inundació.

+ + Llevat dels casos en què les característiques del cultiu ho facin inevitable, resta prohibida l’aplicació de fertilitzants nitrogenats en sòls entollats mentre es mantingui l’entollament. En terrenys inundables no s’han d’aplicar fertilitzants nitrogenats en èpoques de risc d’inundació. En aquests casos s’han d’incorporar els fertilitzants el mateix dia en què s’apliquen a la superfície del sòl. En sòls gelats no es poden aplicar fertilitzants nitrogenats. Tampoc no es poden aplicar fertilitzants nitrogenats en sòls nevats.

Question 46

Es permet l’apilament temporal de fertilitzants orgànics dins l’explotació agrícola amb la finalitat de facilitar la logística del repartiment dels fertilitzants als diferents recintes i la posterior aplicació agrícola, però cal respectar el següent:

A - Que els materials orgànics tinguin almenys un 40% de matèria seca.
B - Que la quantitat de fertilitzant apilat a la finca no superi la quantitat aplicable a la campanya agrícola en curs i no sigui superior a 200 t per any.
C - Que no es perllongui més de 4 mesos.
D - Que no es perllongui més de 3 dies naturals si es troba a menys de 500 m de poblacions.

Answer 46

B

+ + S’ha de respectar:

a) Que els materials orgànics tinguin almenys un 20% de matèria seca i sempre que la seva consistència permeti efectivament la constitució d’amuntegaments que no deixin anar lixiviats. b) Que s’efectuï en llocs on no hi hagi risc de contaminació per escolament superficial ni infiltració subterrània. c) Que la quantitat de fertilitzant apilat a la finca no superi la quantitat aplicable a la campanya agrícola en curs i no sigui superior a 200 t per any. d) Que no es perllongui més enllà de tres mesos, tret que per circumstàncies meteorològiques s’hagi de retardar l’aplicació agrícola. Aquest retard s’haurà de comunicar al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia abans que es produeixi. e) En cas que l’apilament se situï a menys de 500 m de nuclis de població, habitatges aïllats, polígons industrials, centres de treball no agraris i àrees de lleure, no es pot perllongar més de quatre dies naturals. No obstant, els apilaments de fertilitzantsinclosos dins l’àmbit d’aplicació de la normativa en matèria de productes fertilitzants, es poden perllongar fins a un màxim de 10 dies naturals.

Question 47

Quin és el període objecte de la declaració relativa a l’origen i el destí de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats que s’ha de presentar dins del darrer trimestre de cada any?

A - D’1 de gener a 31 de desembre.
B - D’1 de juny a 31 de maig.
C - D’1 de juliol a 30 de juny.
D - D’1 de setembre a 31 d’agost.

Answer 47

D - D’1 de setembre a 31 d’agost.

+ + Amb la finalitat de garantir i comprovar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats, les persones titulars de les explotacions ramaderes, de les explotacions agrícoles, dels centres de gestió de dejeccions ramaderes han de presentar, dins del darrer trimestre de cada any, una declaració relativa a l’origen i el destí de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats corresponents al període comprès entre l’1 de setembre de l’any anterior i el 31 d’agost de l’any vigent. S’exclouen d’aquesta obligació les explotacions ramaderes i les agrícoles que estan exemptes de portar llibre de gestió de fertilitzants.

++ Les actuacions que es realitzen en la gestió de les dejeccions ramaderes i de la resta de fertilitzants nitrogenats s’han d’anotar en un llibre de gestió de fertilitzants.