Geografia de Catalunya Flashcards
Quina és l’extensió de Catalunya?
A - 16.000 km2
B - 23.000 km2
C - 32.000 km2
D - 41.000 km2
C - 32.000 km2
32.108 km2 o 3.210.108 Ha.
+ La costa continua cap al sud fins a completar 547 quilòmetres de longitud.
Quants municipis hi ha a Catalunya?
A - 947
B - 1042
C - 742
D - 867
A - 947
+ El territori de Catalunya com a Comunitat Autònoma es va establir a l’Estatut de Catalunya de 1979 i va ser referendat per l’estatut del 2006. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern.
+ Administrativament el territori català està dividit en quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, 8 vegueries, 42 comarques i 947 municipis. El municipi és la unitat administrativa bàsica, on resideix l’autoritat local.
Quin d’aquests rius no neix al Sistema Mediterrani?
A - Tordera.
B - Foix.
C - Muga.
D - Francolí.
C - Muga.
(té la capçalera al Pirineu)
+ + Aquells rius que pertanyen a la vessant mediterrània es poden agrupar en tres grups: els afluents catalans de l’Ebre, amb el Segre i els seus afluents (la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i la Valira); els rius que tenen la seva capçalera al Pirineu, com la Muga, el Fluvià, el Ter (amb el Freser i l’Onyar) i el Llobregat (amb el Cardener i l’Anoia), i aboquen les seves aigües directament a la mar, i els rius que neixen al Sistema Mediterrani (la Tordera, el Besòs, el Foix, el Gaià, el Francolí i la Sénia).
Quants tipus fluvials hi ha a Catalunya?
A - 6
B - 12
C - 24
D - 48
B - 12
+ La xarxa hidrogràfica de Catalunya es constitueix en 367 trams fluvials que conformen el conjunt de masses d’aigua de la categoria rius, 248 de les quals pertanyen a les conques internes, i 119 a les conques catalanes de l’Ebre, la Garona i la Sénia. Cada un dels rius té una conca de drenatge i segons les característiques ambientals i funcionals es diferencien 12 tipus fluvials, que van des dels rius de muntanya als torrents litorals.
Quin d’aquests és l’embassament més gran?
A - Rialb.
B - Susqueda.
C - Talarn
D - Canyelles.
D - Canyelles
(Rialb és el segon, Susqueda el tercer i Talarn el quart).
+ + A la categoria dels embassaments, també designats com a rius molt modificats, hi incloem els 30 embassaments més singulars i importants de Catalunya, amb capacitat de laminar les crescudes ordinàries. Se situen principalment a les capçaleres i trams mitjans dels rius, 13 d’ells a les conques internes de Catalunya i 17 a l’Ebre.
A quines tres grans regions biogeogràfiques pertany la vegetació potencial de Catalunya?
A - Mediterrània, eurosiberiana i boreoalpina.
B - Mediterrània, alpina i boreoalpina.
C - Mediterrània i atlàntica.
D - Mediterrània, atlàntica i alpina.
A - Mediterrània, eurosiberiana i boreoalpina.
+ + La vegetació potencial a Catalunya pertany a tres grans regions biogeogràfiques: mediterrània, eurosiberiana i boreoalpina.
++ Les comunitats vegetals pròpies de la regió mediterrània són els alzinars i les màquies. Els alzinars, amb l’alzina i la carrasca com a arbres característics, es troben acompanyats de diversos arbustos alts. Les màquies són formacions de vegetació arbustiva alta molt ben adaptada a condicions de sequedat i calor; en zones més seques i àrides dominen les brolles, formades per arbustos baixos i mitjans. La regió eurosiberiana es caracteritza per formacions adaptades a condicions d’ambient humit, ombrívol i temperat. És el domini dels boscos caducifolis (rouredes i fagedes) i els boscos de pi roig. La vegetació de la regió boreoalpina, característica dels climes freds, presenta boscos de pi negre i avetoses entre els 1.600 i els 2.300 m, i prats alpins fins als 2.500 i 2.800 m. A més altitud la vegetació és gairebé inexistent.
Quines comarques conformen la vegueria central?
A - Bages, Moianès, Osona i Solsonès.
B - Bages, Berguedà, Moianès i Ripollès.
C - Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès.
D - Bages, Moianès, Osona, Ripollès i Solsonès.
C
+ + Catalunya, tal com diuen l’Estatut d’Autonomia i la Constitució espanyola, està formada per municipis, comarques, vegueries i Províncies.
Vegueria de l’Alt Pirineu: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà
Vegueria de Barcelona: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental.
Vegueria del Camp de Tarragona: Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat.
Vegueria de Girona: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Selva i Ripollès.
Vegueria Central: Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès.
Vegueria de Lleida: Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d’Urgell i Urgell.
Vegueria de les Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.
Vegueria del Penedès: Alt Penedès, Anoia (excepte vuit municipis, que resten a la vegueria central), Baix Penedès i Garraf.
A on es dóna el clima alpí?
A - En zones de muntanya.
B - A partir de 1.500 m al Pirineu.
C - En zones muntanyoses lluny del mar.
D - A partir de 2.500 m al Pirineu.
B - A partir de 1.500 m al Pirineu
+ Hi ha varietats climàtiques més locals distribuïdes a Catalunya com ara el clima mediterrani litoral (d’una influència marítima més rellevant), el clima mediterrani prelitoral (rep gairebé sense entrebancs la influència marítim amb les precipitacions que sovintegen més a les muntanyes), el clima mediterrani de tendència continental, el clima mediterrani pre-pirinenc (de muntanya baixa i mitjana) i el clima mediterrani pirinenc (zones genuïnament pirinenques i les cotes elevades de l’àmbit prepirinenc llevat de la Vall d’Aran i les valls més baixes de la serralada). A aquests climes, cal afegir-hi el clima atlàntic que trobem a la Vall d’Aran, i els climes alpí i subalpí que es donen a partir dels 1.500 m en sectors del Pirineu.
Quants anys de mesures tèrmiques fan falta per obtenir una mitjana anual representativa de la temperatura?
A - 5
B - 10
C - 15
D - 30
B - 10
+ + La temperatura es mesura quantitativament amb termòmetres, que poden ser calibrats respecte a diferents escales de temperatura. Per tal de poder obtenir una mitjana anual representativa fan falta un mínim de 10 anys de registres tèrmics diaris. Com més lluny del mar, més amplitud tèrmica, mentre que els sectors litorals i els més oberts a la influència del mar són els que tenen una amplitud tèrmica menor.
++ Catalunya tot i que podem trobar una gran diversitat tèrmica, en general, gaudeix d’una considerable bonança tèrmica. A l’estiu és necessari subratllar que les diferències són tènues o, fins i tot, inexistents entre la costa i l’interior. Les àrees més càlides del país, en el mes de juliol, tenen com a terme mitjà uns valors de 25°C i tres de les quatre zones que els aconsegueixen pertanyen a l’interior, una mostra simptomàtica, en realitat, de les temperatures diürnes tan altes, en ocasions tòrrides, de nombrosos punts interiors.
+++ Durant l’hivern, en algunes planes interiors, com la plana de Vic, es dona aquest fenomen, conegut com inversió tèrmica (és a dir, el no acompliment del gradient tèrmic, és a dir, com més altitud menys temperatura, en una relació mitjana de 0,6 graus per cada 100 metres d’ascens vertical).
++++ A l’hivern, hi ha una diferència notable de temperatures entre el litoral costaner (clima pròpiament mediterrani), amb temperatures mitjanes al voltant dels 10°C i l’interior (per sota dels 1.000 m d’altitud) amb temperatures mitjanes hivernals entre 3 i 7 °C. Les temperatures d’estiu són més homogènies al voltant dels 25°C a la costa i entre 21 i 25 a l’interior. El clima de muntanya es caracteritza per una disminució de la temperatura i un increment de les precipitacions tot això d’acord amb l’augment de l’altitud. A partir dels 1.500 metres es considera que comença el clima d’alta muntanya. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 17°C del Delta de l’Ebre fins als 0°C, o inferior, a partir dels 3.000 m d’altitud. Les temperatures extremes han estat/ de 43°C Lleida i Igualada juliol de 1982, Montblanc el 4 de juliol de 1994 fins -32°C de l’Estany Gento (a la cota de 2.030 m) el febrer de 1956.
Quants anys de mesures pluviomètriques fan falta per definir el clima?
A - 5
B - 10
C - 15
D - 30
D - 30
+ Les principals formes de precipitació són la pluja, la neu i la calamarsa. El pluviòmetre s’utilitza com a instrument de mesura i la seva unitat de mesura és el mil·límetre o el litre per metre quadrat. Cal un mínim de 30 anys de registres diaris per tal que les dades siguin vàlides.
++ On plou més en general, és a les zones més elevades de muntanya, als sectors més propers a la costa i a la Vall d’Aran. En canvi, les planes de ponent i els sectors baixos de les valls presenten registres de precipitació anuals més baixos, sovint per l’efecte d’ombra pluviomètrica dels relleus que els envolten conegut com l’efecte foehn (de vegades Föhn).
En sentit horari i partint del nord, enumera els noms de la rosa dels vents:
A - Tramuntana, gregal, llevant, xaloc, migjorn, garbí, ponent, mestral.
B - Tramuntana, mestral, llevant, xaloc, migjorn, garbí, ponent, gregal.
C - Tramuntana, mestral, llevant, garbí, migjorn, xaloc, ponent, gregal.
D - Tramuntana, gregal, llevant, garbí, migjorn, xaloc, ponent, mestral.
A - Tramuntana, gregal, llevant, xaloc, migjorn, garbí, ponent, mestral.
+ Per conveni sempre es pren la direcció d’allà on vénen. Per a denominar un cert vent, o bé es parla del sector geogràfic concret des d’on bufa, o bé se li dóna un nom propi.
++ La marinada o brisa marina és un vent diürn que bufa de mar cap a terra, i que sol durar des que acaba el terral (cap a mig matí) fins que es fa fosc. És freqüent i intensa a l’estiu, quan esdevé el vent dominant al litoral. La marinada és moderada a la primavera i a la tardor, i escassa a l’hivern. L’altre és el terral, que és un vent nocturn que bufa de terra cap a mar. Es produeix quan la radiació solar desapareix i la superfície del mar conserva durant més temps la calor captada durant el dia que la terra, que es refreda més ràpidament. Això fa que l’aire més calent del mar s’elevi i el seu lloc l’ocupi l’aire més fred provinent de la terra.
Un mapa d’escala 1:5.000 és…
A - De petita escala.
B - De gran escala.
C - D’escala mitjada.
D - Un plànol.
B - De gran escala.
Petita escala té el denominador petit, representa poca part de terreny.
Com es calcula el pendent topogràfic?
h = alçada i d = distància
A - P = h/d x 100
B - P = d/h x 100
C - P = h x d / 100
D - P = h + d / h - d x 100
A - P = h/d x 100
Quina d’aquestes no és una característica del sistema UTM?
A - Conserva els angles (tall paral·lels/meridians)
B - És una projecció cilíndrica amb l’eix paral·lel a l’equador.
C - És una projecció cilíndrica amb l’eix perpendicular als tròpics.
D - Té poca deformació en mapes d’escales grans.
C - És una projecció cilíndrica amb l’eix perpendicular als tròpics.
+ Les coordenades UTM es basa en la projecció UTM. És un sistema de coordenades cartesianes, rectangulars.
Quin eix és el C-14?
A - Barcelona -Puigcerdà.
B -Afarràs - Olot.
C - El Vendrell - Tossa de Mar.
D - Salou - La Seu d’Urgell.
D -Salou - La Seu d’Urgell.
És nord-sud
