Normativa bàsica d'urbanisme. Flashcards
Quin percentatge de superfície de sòl a Catalunya és no urbanitzable?
A - 45%
B - 68%
C - 82%
D - 94%
D - 94%
+ El sòl no urbanitzable està format pels terrenys classificats com a tal pel planejament per ser incompatibles amb el desenvolupament urbà, per raó de l’existència de valors que els fan mereixedors de protecció especial o per ser inadequats per a la urbanització per garantir la utilització racional del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament urbanístic sostenible. Al conjunt de Catalunya, un 94% de la superfície del territori és sòl no urbanitzable.
Quin any es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament al qual estava adscrit el Cos d’Agents Rurals i el Departament competent en matèria d’urbanisme per a la vigilancia i control del sòl no urbanitzable?
A - 1995
B - 2006
C - 2014
D - 2018
C - 2014
+ L’any 2014 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament al qual estava adscrit el Cos d’Agents Rurals (en aquell moment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) i el Departament competent en matèria d’urbanisme (en aquell moment el Departament de Territori i Sostenibilitat), per tal d’establir els termes i els criteris d’acord amb els quals els membres del Cos d’Agents Rurals col·laborarien amb la Direcció General competent en matèria de protecció de la legalitat urbanística en la vigilància i control de les infraccions urbanístiques que detectessin en l’àmbit del sòl no urbanitzable.
Quina d’aquestes no forma part de la classificació del sòl pels plans d’ordenació urbanística municipal?
A - Sòl forestal (SF)
B - Sòl urbà (SU)
C - Sòl no urbanitzable (SNU)
D - Sòl urbanitzable (SUble)
A - Sòl forestal (SF)
No existeix.
Els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl del territori corresponent en: a) Sòl urbà (SU) b) Sòl no urbanitzable (SNU) c) Sòl urbanitzable (SUble)
Què no constitueix sòl urbà?
A - Àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable.
B - Àrees confrontades amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl urbà.
C - Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d’urbanització que aquest determina.
D - Els terrenys que, havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics.
B - Àrees confrontades amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl urbà.
+ Constitueixen el sòl urbà:
a) Els terrenys que el planejament urbanístic inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè, havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. El simple fet que el terreny confronti amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el terreny tingui la condició de sòl urbà.
b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d’urbanització que aquest determina.
Quin d’aquests no és un servei urbanístic bàsic?
A - La xarxa viària que tingui un nivell de consolidació suficient per permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal.
B - Les xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament.
C - El subministrament d’energia elèctrica.
D - Els contenidors de reciclatge.
D - Els contenidors de reciclatge.
Serveis urbanístics bàsics: A, B i C
+ Els serveis urbanístics bàsics han de tenir les característiques adequades per a l’ús del sòl previst pel planejament urbanístic que el classifica.
Quin d’aquests no té la consideració de solar?
A - Que estiguin urbanitzats o que disposin dels serveis urbanístics bàsics i afrontin amb una via que disposi d’enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants.
B - Que tinguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix.
C - Que siguin susceptibles de llicència en els propers 20 anys.
D - Que, per edificar-los, no s’hagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.
C - Que siguin susceptibles de llicència en els propers 20 anys.
+ Tenen la consideració de solar els terrenys classificats com a sòl urbà que siguin aptes per a l’edificació, segons llur qualificació urbanística, i que compleixin els requisits següents:
a) Que estiguin urbanitzats o que disposin dels serveis urbanístics bàsics i afrontin amb una via que disposi d’enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants.
b) Que tinguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix.
c) Que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament.
d) Que, per edificar-los, no s’hagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.
Quin d’aquests no forma part del sòl no urbanitzable?
A - Els terrenys que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament.
B - Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.
C - Els terrenys que tenen la necessitat d’evitar la transformació per protegir-ne l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.
D - Els terrenys amb valor agrícola inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d’origen.
A - Els terrenys que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament.
(és un solar)
+ Constitueixen el sòl no urbanitzable:
a) Els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents, entre d’altres: 1. Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència d’evitar la transformació dels terrenys per protegir-ne l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus. 2. Les determinacions dels plans directors. 3. La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic.
b) Els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal considera necessari classificar com a sòl no urbanitzable per raó de: 1) La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de sòl.2) L’objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l’article 3 del text Refós de la Llei d’Urbanisme, i també la concurrència d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic. 3) Tercer. El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d’origen.
c) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.
Quin d’aquests no és un sòl urbanitzable?
A - Els terrenys que el POUM corresponent consideri necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població.
B - Els terrenys que tenen la necessitat d’evitar la transformació per protegir-ne l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.
C - Els terrenys que el POUM corresponent consideri d’interès supramunicipal.
D - Els terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials estratègiques.
B - Els terrenys que tenen la necessitat d’evitar la transformació per protegir-ne l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.
(és un sòl no urbanitzable)
+ Concepte de sòl urbanitzable (SUble) Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) corresponent consideri necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, i els terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials estratègiques o com a sectors d’interès supramunicipal dins d’aquesta classe de sòl. Els plans d’ordenació urbanística municipal poden distingir entre sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat.
Quina d’aquestes construccions no es pot realitzar en sòl no urbanitzable?
A - Les construccions destinades a habitatge familiar o a l’allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d’explotació descrites.
D - Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.
C - Les construccions i les instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.
D - Les construccions de complexes hotelers rurals, mantenint l’estil de construcció tradicional de la zona.
D - Les construccions de complexes hotelers rurals, mantenint l’estil de construcció tradicional de la zona.
(no, en tot cas es podria si fos una rehabilitació de construcció rural en desús).
+ En sòl no urbanitzable, a banda de les actuacions d’interès públic referides, només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable.
Quina ha de ser la població màxima d’un municipi rural perquè es pugui realitzar una nova construcció d’habitatge familiar en sòl no urbanitzable?
A - 500 habitants.
B - 1000 habitants.
C - 2000 habitants.
D - 3000 habitants.
C - 2000 habitants.
+ Als municipis rurals sense nucli de població o amb una població inferior a dos mil habitants, es presumeix que les noves construccions o la reutilització de les existents per destinar-les a l’ús d’habitatge familiar estan directament i justificadament associades a una explotació rústica quan el promotor de les obres sigui un descendent de la persona titular d’una explotació rústica familiar situada al municipi i treballi en l’explotació o n’obtingui rendiments. Aquesta associació només es presumeix per a la implantació d’un únic habitatge.
En sòl no urbanitzable, quin d’aquests no està subjecte a la llicència urbanística prèvia?
A - Un hort.
B - El canvi dels edificis.
C - L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres.
D - L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.
A - Un hort.
+ Altres que sí requereixen llicència urbanística prèvia:
g) La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars, llevat que els murs perimetrals d’aquestes instal·lacions siguin inferiors a un metre d’alçària.
h) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva.
i) L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.
j) La instal·lació de cases prefabricades o instal·lacions similars, ja siguin provisionals o permanents.
k) La construcció o la instal·lació de murs i tanques.
l) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.
m) La instal·lació d’infraestructures de serveis de subministrament d’energia, d’aigua, de sanejament, de telefonia o altres serveis similars
Quin és el termini màxim per acabar una obra que fixen les llicències urbanístiques per defecte (no s’hi especifica el temps)?
A - 1 any.
B - 2 anys.
C - 3 anys.
D - 5 anys.
C - 3 anys.
+ Totes les llicències urbanístiques per executar obres han de fixar un termini per començar-les i un altre per acabar-les, en funció del principi de proporcionalitat. Si les llicències no els fixen, el termini per començar les obres és d’un any i el termini per acabar-les és de tres anys.
Quina d’aquestes és una infracció greu en matèria de sòl no urbanitzable?
A - La tala o l’abatiment d’arbres que comporti la desaparició d’espais boscosos o d’arbredes protegits pel planejament urbanístic.
B - La divisió o la segregació de terrenys en sòl no urbanitzable objecte d’algun règim de protecció especial, en contra de les determinacions de la Llei d’urbanisme.
C - La vulneració del règim d’usos i obres dels béns que el planejament urbanístic inclou en els catàlegs de béns protegits.
D - La divisió o la segregació de terrenys en sòl no urbanitzable que no sigui objecte de cap règim de protecció especial, o bé en sòl urbanitzable no delimitat, en contra de les determinacions d’aquesta llei.
D - La divisió o la segregació de terrenys en sòl no urbanitzable que no sigui objecte de cap règim de protecció especial, o bé en sòl urbanitzable no delimitat, en contra de les determinacions d’aquesta llei.
A, B i C són molt greus.
Quina d’aquestes és una infracció molt greu en matèria de sòl no urbanitzable?
A - La tala o l’abatiment d’arbres integrants d’espais boscosos o d’arbredes protegits pel planejament urbanístic que no comporti la desaparició d’aquests espais o arbredes.
B - La vulneració de l’ordenament jurídic urbanístic en sòl no urbanitzable no subjecte a protecció especial i en sòl urbanitzable sense planejament parcial definitivament aprovat si l’actuació no comporta parts o edificacions fixes.
C - Els actes de parcel·lació urbanística, d’urbanització, d’ús del sòl i el subsòl i d’edificació contraris a l’ordenament jurídic urbanístic que es duguin a terme en terrenys que el planejament urbanístic classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
D - La vulneració de l’ordenament jurídic urbanístic en sòl no urbanitzable no subjecte a protecció especial i en sòl urbanitzable sense planejament parcial definitivament aprovat si l’actuació consisteix en la construcció d’elements auxiliars o complementaris d’un ús o una edificació preexistents legalment implantats.
C - Els actes de parcel·lació urbanística, d’urbanització, d’ús del sòl i el subsòl i d’edificació contraris a l’ordenament jurídic urbanístic que es duguin a terme en terrenys que el planejament urbanístic classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
A és greu. B i D són lleus.
+ Han de ser sancionades per fets constitutius d’infracció urbanística les persones físiques o jurídiques que en siguin responsables, encara que només sigui per simple inobservança.
++ Són responsables dels fets tipificats com a infracció urbanística les persones que els promoguin, projectin, dirigeixin o executin materialment, siguin propietàries o no del sòl o les obres afectats. En les obres que s’executin sense llicència o amb inobservança de les clàusules d’aquesta, han d’ésser sancionats, amb les multes que determina aquesta Llei, les persones propietàries, promotores, constructores, o empresàries de les obres i les persones tècniques directores de l’execució d’aquestes.
Quan prescriuen les infraccions urbanístiques comeses en terrenys que el planejament urbanístic destina al sistema urbanístic d’espais lliures públics o al sistema viari, o classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable d’especial protecció?
A - 4 anys
B - 2 anys
C - 6 anys
D - No prescriuen
D - No prescriuen
+ Les infraccions urbanístiques molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus prescriuen al cap de quatre anys i les lleus prescriuen al cap de dos anys.
++ Les infraccions urbanístiques comeses en terrenys que el planejament urbanístic destina al sistema urbanístic d’espais lliures públics o al sistema viari, o classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, no prescriuen.
