Protecció del patrimoni cultural en el medi natural. Flashcards
A quin article l’Estatut d’Autonomia de Catalunya s’estableix que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre les matèries de cultura, i de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic?
A - 9
B - 12
C - 15
D - 23
A - 9
+ La Constitució espanyola de 1978 estableix, en el seu article 149, que l’Estat té competència exclusiva sobre la defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les comunitats autònomes n’exerceixin la gestió.
++ L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 estableix, en el seu article 9, que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre les matèries de cultura, i de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sens perjudici d’allò que disposa l’article 149 de la Constitució En el seu article 127, l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura.
On s’estableix que dins de l’àmbit material dels espais naturals protegits i de la biodiversitat el Cos d’Agents Rurals desenvolupa, com a funcions bàsiques, la protecció i la vigilància del patrimoni cultural existent al medi natural, en col·laboració amb els òrgans o organismes competents en la matèria?
A - A la Llei 17/2003, de 4 de juliol.
B - A l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
C - Al Decret 266/2007, de 4 de desembre.
D - A la Llei 9/1993,de 30 de setembre.
C - Al Decret 266/2007, de 4 de desembre.
+ Pel que fa al Cos d’Agents Rurals, la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’ Agents Rurals Article 5. Funcions de vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió no preveu de manera expressa cap referència a la protecció del patrimoni cultural. Però el Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s’ aprova el Reglament del Cos d’Agents Rurals, estableix que dins de l’àmbit material dels espais naturals protegits i de la biodiversitat el Cos d’Agents Rurals desenvolupa, com a funcions bàsiques, la protecció i la vigilància del patrimoni cultural existent al medi natural, en col·laboració amb els òrgans o organismes competents en la matèria.
++ L’any 2012 es va signar un protocol de col·laboració entre el Departament d’adscripció del Cos d’Agents Rurals (en aquell moment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural) i el Departament competent en patrimoni cultural (en aquell moment, Departament de Cultura), pel qual es va determinar el procediment i les condicions per a l’accés del Cos d’Agents Rurals a l’Extranet eGIPCI amb l’objectiu de conèixer i protegir el patrimoni cultural immoble de Catalunya. Aquesta col·laboració permet conèixer quins són els elements del patrimoni cultural i alhora vetllar-los i/o documentar-los en cas de mancança.
Quina d’aquestes no és una categoria de protecció de la Llei del Patrimoni Cultural Català?
A - Els béns culturals d’interès nacional.
B - Els béns catalogats.
C - El patrimoni cultural.
D - Els bens immobles d’interès local.
D - Els bens immobles d’interès local.
+ La Llei del Patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993,de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català) parteix d’un concepte ampli del patrimoni cultural de Catalunya, que engloba el patrimoni moble, el patrimoni immoble i el patrimoni immaterial, siguin de titularitat pública o privada, i les manifestacions de la cultura tradicional i popular. S’estableixen tres categories de protecció, comunes a béns mobles, immobles i immaterials: els béns culturals d’interès nacional, els béns catalogats i la resta de béns integrants de l’ampli concepte de patrimoni cultural. S’atribueix al Govern de la Generalitat la facultat de declarar els béns culturals d’interès nacional, la categoria de protecció de major rang, que es correspon amb la dels béns d’interès cultural definida per la Llei del patrimoni històric espanyol.
Qui fa la declaració de béns culturals d’interès nacional?
A - El Govern Estatal.
B - El Govern de la Generalitat.
C - La Diputació.
D - El Consell Comarcal.
B - El Govern de la Generalitat.
+ La declaració de béns culturals d’interès nacional ha d’ésser acordada pel Govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Cultura, i comporta la seva inscripció al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado.
Qui fa la declaració de béns culturals d’interès local?
A - El Govern Estatal.
B - El Govern de la Generalitat.
C - L’Ajuntament.
D - El Consell Comarcal.
C - L’Ajuntament.
+ La competència per a la declaració de béns culturals d’interès local correspon al ple de l’ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, i al ple del consell comarcal, en els municipis de fins a cinc mil habitants. La declaració s’ha de dur a terme amb la tramitació prèvia de l’expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural.
++ L’acord de declaració d’un bé cultural d’interès local ha d’ésser comunicat al Departament de Cultura, perquè en faci la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
Quines facultats tenen els funcionaris als quals s’assigna el control i la inspecció sobre el patrimoni cultural?
A - Poden examinar els béns, els llibres, els documents i se’ls considera autoritat.
B - Poden examinar els béns públics, però no els privats.
C - Se’ls considera autoritat però només amb béns declarats d’interès nacional o local.
D - Tenen el control inspector absolut de béns públics i privats.
A - Poden examinar els béns, els llibres, els documents i se’ls considera autoritat.
+ Els funcionaris i les funcionàries als quals s’assigna el control i la inspecció sobre el patrimoni cultural tenen la consideració d’autoritat i estan facultats i facultades per a examinar els béns, els llibres, els documents i, en general, tot el que pugui servir d’informació per a complir i executar llurs tasques.
La realització en l’àmbit territorial de Catalunya d’intervencions arqueològiques i paleontològiques, terrestres o subaquàtiques, requereix l’autorització prèvia del Departament de Cultura. Què suceeix en cas de silenci administratiu?
A - L’autorització ha estat favorable.
B - L’autorització es considera caducada.
C - L’autorització és nul·la.
D - L’autorització ha estat denegada.
D - L’autorització ha estat denegada.
+ La realització en l’àmbit territorial de Catalunya d’intervencions arqueològiques i paleontològiques, terrestres o subaquàtiques, requereix l’autorització prèvia del Departament de Cultura, sens perjudici de la llicència municipal que sigui preceptiva segons la legislació urbanística. En cas de silenci del Departament de Cultura, s’ha d’entendre que l’autorització ha estat denegada.
++ Es consideren intervencions arqueològiques i paleontològiques els estudis directes d’art rupestre i les prospeccions, els sondeigs, les excavacions, els controls i qualsevol altra intervenció, amb remoció de terrenys o sense, que tingui per finalitat descobrir, documentar o investigar restes arqueològiques o paleontològiques.
Quin és el termini per comunicar un descobriment de restes arqueològiques?
A - 12 h
B - 24 h
C - 48 h
D - Una setmana
C - 48 h
+ Els descobriments de restes amb valor arqueològic fets per atzar i els de caràcter singular produïts com a conseqüència d’una intervenció arqueològica s’han de comunicar en el termini de quaranta-vuit hores al Departament competent en matèria de patrimoni cultural o a l’ajuntament corresponent, i en cap cas no se’n pot donar coneixement públic abans d’haver informat les dites administracions.
++ La persona descobridora de restes arqueològiques ha de fer lliurament del bé, en el termini de quaranta-vuit hores, a l’ajuntament corresponent, a un museu públic de Catalunya o al Departament competent en matèria de patrimoni cultural. Els béns trobats tenen la consideració de domini públic, i s’integren en el patrimoni de la Generalitat.
+++ Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats d’interès nacional on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.
L’incompliment de les obligacions establertes per la Llei 9/1993,de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català té la consideració d’infracció administrativa, llevat que constitueixi delicte. Quina d’aquestes és una infracció lleu?
A - La manca de notificació al Departament de Cultura de la realització de subhastes que afectin béns integrants del patrimoni cultural
B - L’incompliment del deure de permetre l’accés dels especialistes als béns catalogats.
C - L’incompliment dels deures de permetre l’accés dels investigadors i la visita pública als béns culturals d’interès nacional.
D - L’incompliment de les obligacions de comunicació del descobriment de restes arqueològiques i de lliurament dels béns trobats.
B - L’incompliment del deure de permetre l’accés dels especialistes als béns catalogats.
A, C i D són infraccions greus. La diferència entre B i C és el tipus de bé, lleu catalogat, greu bé culturals d’interès nacional.
L’incompliment de les obligacions establertes per la Llei 9/1993,de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català té la consideració d’infracció administrativa, llevat que constitueixi delicte. Quina d’aquestes és una infracció greu?
A - L’incompliment del deure d’informació a les administracions competents sobre l’existència i la utilització de béns integrants del patrimoni cultural i l’obstrucció de les inspeccions de les administracions competents.
B - La manca de presentació a l’aprovació del Departament de Cultura d’un programa que especifiqui les actuacions de conservació dels béns.
C - L’incompliment de la suspensió d’obres amb motiu del descobriment de restes arqueològiques i de les suspensions d’obres acordades per l’administració competent.
D - La manca de comunicació al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional o al Catàleg del Patrimoni Cultural Català dels actes jurídics o tècnics i dels trasllats que afectin els béns que hi són inscrits.
C - L’incompliment de la suspensió d’obres amb motiu del descobriment de restes arqueològiques i de les suspensions d’obres acordades per l’administració competent.
A, B i D són infraccions lleus.
L’incompliment de les obligacions establertes per la Llei 9/1993,de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català té la consideració d’infracció administrativa, llevat que constitueixi delicte. Quina d’aquestes és una infracció greu?
A - L’enderrocament total o parcial d’immobles declarats d’interès nacional.
B - La destrucció de béns mobles d’interès nacional o de béns catalogats.
C - L’atorgament pels ajuntaments de llicències urbanístiques de desplaçament d’immobles incomplint l’obligació d’obtenir informe favorable previ del Departament competent en matèria de patrimoni cultural, quan sigui necessària.
D - L’atorgament pels ajuntaments de llicències d’obres i l’adopció de mesures cautelars incomplint l’obligació d’obtenir l’autorització prèvia del Departament competent en matèria de patrimoni cultural, quan sigui necessària.
D - L’atorgament pels ajuntaments de llicències d’obres i l’adopció de mesures cautelars incomplint l’obligació d’obtenir l’autorització prèvia del Departament competent en matèria de patrimoni cultural, quan sigui necessària.
A, B i C són infraccions molt greus.
+ Són infraccions lleus, greus o molt greus, en funció del dany potencial o efectiu al patrimoni cultural:
a) La realització d’intervencions arqueològiques sense l’autorització del Departament de Cultura.
b) La realització d’intervencions sobre béns culturals d’interès nacional i sobre espais de protecció arqueològica sense llicència urbanística o incomplint-ne els termes.
c) Les actuacions i les intervencions sobre béns mobles d’interès nacional o béns mobles catalogats no aprovades pel Departament de Cultura.
d) El canvi d’ús d’un monument sense autorització del Departament de Cultura o el manteniment d’usos incompatibles d’acord amb la declaració.
