Personal al servei de l'administració pública. Flashcards
Quina d’aquestes situacions no és en serveis especials?
A - Prestar serveis a una ONG.
B - Nomenament per a ser conseller.
C - Canviar d’administració fent la mateixa feina en una altra CCAA.
D - Personal al servei del Síndic de Greuges.
C
(és en servei en altres administracions públiques)
Serveis especials:
- Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals o supranacionals. 2. Quan siguin autoritzats per la Generalitat a prestar serveis o col·laborar amb organitzacions no governamentals (ONG) que desenvolupin programes de cooperació, o a complir missions per períodes superiors a sis mesos en organismes internacionals, governs o entitats públiques estrangeres o en programes de cooperació nacionals o internacionals. 3. Quan siguin nomenats per ocupar càrrecs polítics a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat o en altres comunitats autònomes. 4. Quan siguin designats per les Corts Generals per formar part dels òrgans constitucionals o d’altres òrgans l’elecció dels quals correspon a les cambres. 5. Quan accedeixin a la condició de diputats o senadors de les Corts Generals o de membres del Parlament de Catalunya, llevat del cas que, respectant les normes d’incompatibilitat, desitgin continuar en actiu. 6. Quan ocupin càrrecs electius retribuïts i de dedicació exclusiva en les corporacions locals o quan prestin serveis en els gabinets de la Presidència del Govern de l’Estat, dels ministres i dels secretaris d’Estat o en llocs classificats com a personal eventual en la relació de llocs de treball de la Generalitat i de les entitats locals i no optin, en el cas de passar a ocupar llocs d’eventual, per continuar en actiu. 7. Quan siguin nomenats per a qualsevol càrrec de caràcter polític que sigui incompatible amb l’exercici de la funció pública. 8. Quan compleixin el servei militar o una prestació substitutiva equivalent. 9. Quan siguin adscrits als serveis del Tribunal Constitucional o del Defensor del Pueblo. 10. Quan adquireixin la condició de personal al servei del Parlament i del Síndic de Greuges. 11. Quan siguin escollits membres del Parlament Europeu.
Quina durada té una excedència per interès particular?
A - Mínim 2 anys.
B - 5 anys com a màxim.
C - Mínim 3 mesos i màxim 3 anys.
D - Màxim 15 anys.
A
B és voluntària incentivada, C és per tenir cura d’un familiar, D és manteniment de la convivència (mínim 2 màxim 15). Per tenir cura d’un fill és màxim 3 anys.
Excedència voluntària. L’excedència voluntària significa el cessament temporal de la relació de treball, a petició del funcionari i sense dret a percebre cap tipus de retribució i es pot concedir en els casos següents (article 86 TRFP):
a. Per interès particular.
b. Excedència voluntària per incompatibilitats.
c. Excedència voluntària incentivada.
La Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya preveu també altres supòsits, com ara:
d. Excedència per tenir cura d’un fill.
e. Excedència per tenir cura d’un familiar.
f. Excedència voluntària per al manteniment de la convivència.
g. Excedència voluntària per violència de gènere.
Finalment, l’article 89.6 TRLEBEP estableix un darrer supòsit:
h. Excedència voluntària per raó de violència terrorista.
Quin d’aquests llocs no es proveix per lliure designació?
A - Subdirector general.
B - Inspector dels AR
C - Delegat territorial.
D - Sotsinspector - Cap d’àrea regional dels AR.
B
Lliure designació (article 93). Els llocs de treball reservats a funcionaris es proveiran pel sistema de lliure designació en els casos que així es determini en la relació de llocs de treball. En qualsevol cas, es proveiran per lliure designació els llocs de subdirectors generals, els delegats territorials de cada departament, si són funcionaris de carrera, els llocs qualificats com de secretaris d’alts càrrecs i aquells altres llocs que per raó del seu caràcter directiu o d’especial responsabilitat, o que per la naturalesa de llurs funcions així es determini en la relació de llocs de treball.
Quin d’aquests no és un sistema extraordinari de provisió?
A - Comissió de serveis.
B - Encàrrec de funcions.
C - Redistribució d’efectius.
D - Lliure designació.
D
A, B i C són sistemes extraordinaris de provisió. I més: acumulació de tasques, trasllat interdepartamental, reasignació d’efectius, mobilitat per trasllat de llocs de treball, adscripció provisional, permuta de llocs de treball.
Sistemes ordinaris de provisió.
a. Concurs de mèrits i capacitats (article 8).
b. Lliure designació.
Quina d’aquestes activitats privades sí és compatible amb la feina de funcionari?
A - Professor universitari a temps complert.
B - El desenvolupament de càrrecs de tot tipus en empreses concessionàries on la participació sigui superior al 5% del capital de dita empresa.
C - Pertinença a un consell d’administració d’activitat relacionada amb la que desenvolupa el funcionari.
D - El desenvolupament d’activitats privades en els assumptes en què el funcionari intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys.
B
Per ser incompatible ha de ser superior al 10%.
Quina d’aquestes activitats requereix d’autorització prèvia?
A - Participació en cursos de menys de 150 h a l’any.
B - Administració del patrimoni familiar.
C - Participació ocasional als mass media.
D - Producció artística.
A
Com a màxim 75 hores / any
Quina d’aquestes és una falta lleu segons el TRFP?
A - L’abús d’autoritat en l’exercici del càrrec.
B - La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes molt greus o greus dels seus subordinats.
C - La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.
D - El fet de causar danys greus en els locals, els materials o els documents del servei.
C
A, B i D són greus.
Quina d’aquestes és una falta greu segons el TRFP?
A - La intervenció en un procediment administratiu havent-hi motius d’abstenció establerts per via legal.
B - L’abandonament del servei.
C - La realització d’actes dirigits a coartar el lliure exercici del dret de vaga.
D - El fet de causar per negligència greu o per mala fe danys molt greus al patrimoni i els béns de la Generalitat.
A
B, C i D són molt greus.
Quina d’aquestes és una falta molt greu segons el TRFP?
A - La manca de consideració envers els administrats o el personal al servei de l’Administració en l’exercici de les seves funcions.
B - L’incompliment del deure de reserva professional, pel que fa als assumptes que coneix per raó del seu càrrec, si causa perjudici a l’Administració o s’utilitza en benefici propi.
C - La falta notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades.
D - L’atemptat greu contra la dignitat dels funcionaris o de l’Administració.
C
B, A i D són greus.
Quina d’aquestes possibles sancions no és correcta?
A - Faltes greus, suspensió de funcions de setze dies a un any.
B - El trasllat del lloc de treball amb canvi de residència, que és una sanció específica que es pot imposar per la comissió de faltes molt greus.
C - La destitució del càrrec de comandament, que és una sanció que es pot imposar per la comissió de faltes greus i molt greus.
D - La pèrdua d’un a tres graus, que s’aplica respectivament en el cas de comissió de faltes lleus, greus i molt greus.
D
(s’aplica només per a faltes greus i molt greus)
L’article 119 TRFP estableix les possibles sancions que es poden imposar als funcionaris com a conseqüència de la resolució d’un expedient disciplinari:
1. La separació del servei, per a la comissió de faltes molt greus i que significa la separació definitiva del servei per a totes les administracions públiques, i que en el cas dels funcionaris interins comporta la revocació del seu nomenament.
2. La suspensió de funcions, amb pèrdua de retribucions, que és una mesura temporal que es pot aplicar per la comissió de faltes lleus, greus i molt greus i la durada depèn de la gravetat de la falta, segons el ventall següent:
Faltes lleus, d’un a quinze dies.
Faltes greus, de setze dies a un any.
Faltes molt greus, d’un any a sis anys.
3. El trasllat del lloc de treball amb canvi de residència, que és una sanció específica que es pot imposar per la comissió de faltes molt greus.
4. La destitució del càrrec de comandament, que és una sanció que es pot imposar per la comissió de faltes greus i molt greus.
5. El trasllat del lloc de treball dins de la mateixa localitat, que és una sanció específica que es pot imposar per la comissió de faltes greus.
6. La revocació del nomenament d’interí, que és una sanció específica que només es pot imposar per la comissió de faltes molt greus.
7. Les amonestacions, que es poden imposar específicament per la comissió de faltes lleus i tenen sentit pel fet que s’acumulen.
8. La pèrdua d’un a tres graus, que només s’aplica en el cas de comissió de faltes greus i molt greus.
Quan prescriuen les faltes i sancions? Selecciona la incorrecta.
A - Les faltes i sancions d’infraccions lleus prescriuen als 6 i 12 mesos respectivament.
B - Les faltes d’infraccions greus prescriuen als 6 mesos.
C - Les sancions d’infraccions greus prescriuen als 2 anys.
D - Les sancions d’infraccions molt greus prescriuen als 3 anys.
B
TREBEP diu:
Artículo 97. Prescripción de las faltas y sanciones.
1. Las infracciones muy graves prescribirán a los tres años, las graves a los dos años y las leves a los seis meses; las sanciones impuestas por faltas muy graves prescribirán a los tres años, las impuestas por faltas graves a los dos años y las impuestas por faltas leves al año.
3 a/2 a/6 m i 3 a/2 a/1 a
