Protecció i gestió de les forests

Question 1

Què no té consideració de forest?

A - Els terrenys dedicats al cultiu agrícola.
B - Els terrenys erms, rocams i arenys.
C - Les construccions i infraestructures destinades al servei de la forest en què s’ubiquen.
D - Els enclavaments forestals en terrenys agrícoles amb la superfície mínima determinada per la Comunitat Autònoma.

Answer 1

A - Els terrenys dedicats al cultiu agrícola.

No tenen la consideració de forest:
a) Els terrenys dedicats al cultiu agrícola.
b) Els terrenys urbans.
c) Els terrenys que exclogui la comunitat autònoma en la seva normativa forestal i urbanística.

Question 2

Què no té consideració de terreny forestal?

A - Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes.
B - Les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals.
C - Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests.
D - Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la reforestació.

Answer 2

B - Les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals.

Són terrenys forestals o forests:
a) Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes.
b) Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests.
c) Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la reforestació.

D’acord amb aquesta llei, no tenen la consideració de terreny forestal:
a) Els sòls qualificats legalment com a urbans o com a urbanitzables programats.
b) Les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals.
c) Les superfícies destinades al conreu d’arbres ornamentals.

Question 3

Què és l’aforestació?

A - Conjunt de tècniques que tracten de la conservació, la millora, l’aprofitament i la regeneració o, si s’escau, la restauració, de les masses forestals.
B - Reintroducció d’espècies forestals, mitjançant sembra o plantació, en terrenys que van ser poblats forestalment fins a èpoques recents, però que van quedar rasos a causa de tales, incendis, vendavals, plagues, malalties o altres motius.
C - Repoblació, mitjançant sembra o plantació, d’un terreny que era agrícola o estava dedicat a altres usos no forestals.
D - El conjunt d’activitats d’índole tècnica i material relatives a la conservació, la millora i l’aprofitament de la forest.

Answer 3

C - Repoblació, mitjançant sembra o plantació, d’un terreny que era agrícola o estava dedicat a altres usos no forestals.

Question 4

Quines són les dimensions mínimes per a un terreny forestal que es vengui perquè el Departament competent en matèria de forests pugui d’exercir els drets de tempteig i de retracte?

A - 200 ha
B - 250 ha
C - 300 ha
D - 350 ha

Answer 4

B - 250 ha

Correspon al Departament competent en matèria de forests d’exercir els drets de tempteig i de retracte sobre els terrenys forestals d’extensió superior a les 250 hectàrees que es venguin a un comprador diferent de l’Administració pública.

Question 5

Quines dimensions té una unitat mínima forestal (UMF)?

A - 20 ha
B - 50 ha
C - 30 ha
D - 25 ha

Answer 5

D - 25 ha

+ La unitat mínima forestal (UMF) és de 25 ha per a totes les comarques catalanes; en queden exclosos els terrenys forestals temporals. Són indivisibles, excepte per causa no imputable al propietari, les parcel·les forestals d’una superfície inferior a la unitat mínima forestal. Les finques forestals d’extensió igual o inferior a les mínimes establertes tenen la consideració d’indivisibles. La divisió o segregació d’un terreny forestal només pot ésser vàlida si no dóna lloc a parcel•les d’extensió inferior a la unitat mínima de producció forestal. Per poder autoritzar edificacions vinculades a usos agraris i, excepcionalment, noves edificacions unifamiliars aïllades en terrenys forestals, caldrà que l’edificació es faci en una parcel·la coincident, com a mínim, amb a la unitat mínima forestal.

Question 6

Què significa la manca de notificació en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud d’una autorització de l’Administració forestal per a fer una rompuda a un terreny forestal inferior a 1000m2 isolat?

A - Té efectes estimatoris.
B - Té efectes desestimatoris.
C - El termini és de sis mesos, cal esperar.
D - No cal autorització per a rompudes en terrenys inferiors a 1000m2, només comunicació.

Answer 6

A - Té efectes estimatoris.

+ Per a la rompuda dels terrenys forestals expressats a l’apartat anterior, cal l’autorització de l’Administració forestal, la qual ha de tramitar l’expedient, amb l’informe previ de les entitats locals amb competències urbanístiques sobre l’àrea d’actuació. La manca de notificació de la resolució expressa en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes estimatoris quan es fan en superfícies forestals isolades inferiors a 1.000 m2 i per a les rompudes de fins a 1.000 m2 en zones no incloses en la Xarxa Natura 2000, en què l’Administració dugui a terme actuacions de concentració parcel·lària, nous regadius o de millorament de regadius existents. Per a la resta de casos, la manca de resolució expressa en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes desestimatoris.

++ No obstant, en el cas de superfícies que en els darrers vint anys han esdevingut forestals per abandonament de l’activitat agrícola, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim de comunicació si la superfície és de fins a dues hectàrees i la recuperació de l’activitat agrícola es fa sense alterar la topografia del terreny. Aquesta excepció no és aplicable en superfícies que afecten espais naturals de protecció especial, espais de la Xarxa Natura 2000 o forests catalogades d’utilitat pública. En aquest cas, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim d’autorització.

Question 7

Durant quants anys no es pot canviar l’ús forestal dels terrenys forestals incendiats?

A - 10 anys.
B - 20 anys.
C - 30 anys.
D - 40 anys.

Answer 7

C - 30 anys.

Cal garantir les condicions per a la restauració dels terrenys forestals incendiats, i queda prohibit:

a) El canvi d’ús forestal almenys durant 30 anys.
b) Tota activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el període que determini la legislació.

Question 8

Quina d’aquestes no és una zona d’actuació urgent?

A - Els terrenys forestals degradats, els terrenys erosionats i els que estan en perill manifest de degradació o d’erosió.
B - Els terrenys de dunes litorals.
C - Els terrenys forestals afectats per la sequera.
D - Els terrenys en els quals s’esdevenen freqüentment allaus de neu.

Answer 8

C - Els terrenys forestals afectats per la sequera. (si no és una sequera extrema, que aleshores sí podria ser zona d’actuació urgent).

+ L’Administració forestal pot declarar determinades àrees zones d’actuació urgent, amb la finalitat de conservar-les i d’afavorir-ne la restauració. Poden ésser declarades Zones d’Actuació Urgent: a) Els terrenys forestals degradats, els terrenys erosionats i els que estan en perill manifest de degradació o d’erosió. b) Els terrenys forestals incendiats per als quals no és previsible una recuperació natural. c) Els terrenys forestals afectats per circumstàncies meteorològiques i climatològiques adverses de caràcter extraordinari. d) Els terrenys forestals afectats greument per plagues o per malalties. e) Els terrenys de dunes litorals. f) Els terrenys en els quals s’esdevenen freqüentment allaus de neu. La declaració de Zona d’Actuació Urgent s’ha de fer per decret del Consell Executiu, a proposta del Departament competent en matèria de forests. L’Administració forestal pot instruir l’expedient d’ofici o a instància de les entitats locals pel que fa a terrenys situats en llur àmbit territorial.

Question 9

La planificació de la gestió de les finques forestals es realitza mitjançant els instruments d’ordenació forestal (IOF). Quin d’aquests és d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública superiors o iguals a les 250 hectàrees?

A - Pla tècnic de gestió i millora forestals (PTGMF).
B - Pla simple de gestió forestal (PSGF).
C - Projecte d’ordenació forestal (POF).
D - Pla tècnic de gestió i millora forestals conjunt (PTGMFc).

Answer 9

C - Projecte d’ordenació forestal (POF).

+ La planificació de la gestió de les finques forestals es realitza mitjançant els instruments d’ordenació forestal (IOF) següents: a) Projecte d’ordenació forestal (POF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública superiors o iguals a les 250 hectàrees. b) Pla tècnic de gestió i millora forestals (PTGMF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública o privada superiors a les 25 hectàrees. c) Pla simple de gestió forestal (PSGF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública o privada iguals o inferiors a 25 hectàrees. d) Pla tècnic de gestió i millora forestals conjunt (PTGMFc), per a finques de titularitat pública i/o privada de diverses propietats forestals dins d’un marc territorial conjunt de gestió forestal coherent. La gestió de les finques incloses en un PTGMFc s’estableix mitjançant qualssevol de les formes jurídiques admeses en dret, on han d’estar incloses totes les persones titulars de drets sobre la propietat de la forest. Les finques agrupades en un PTGMFc han de comprendre la totalitat de llur superfície. e) Projecte d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal (PFM), d’aplicació a la totalitat dels terrenys forestals inclosos dins del marc territorial mínim corresponent a un mateix terme municipal, o de diversos termes municipals, sempre en la seva totalitat. El PFM, per l’abast del seu àmbit i la seva estructura, inclou també el contingut corresponent a un pla de prevenció d’incendis municipal (PPI), i la seva aprovació implica també l’aprovació del PPI corresponent.

Question 10

Quina d’aquestes funcions no correspon al Centre de la Propietat Forestal?

A - Prestar suport tècnic i econòmic per a elaborar els instruments d’ordenació forestal i vetllar perquè s’executin.
B - Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal que afectin terrenys de titularitat pública o privada.
C - Administrar el Fons forestal dels boscos privats de Catalunya.
D - Vetllar per l’execució de les determinacions contingudes en els instruments d’ordenació forestal i controlar el compliment dels compromisos que s’hi estableixen.

Answer 10

B - Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal que afectin terrenys de titularitat pública o privada.
No, només els de titularitat privada.

+ Corresponen al Centre de la Propietat Forestal les funcions següents:
a) Participar en l’elaboració dels plans d’ordenació de recursos forestals.
b) Participar en l’elaboració dels plans de desenvolupament forestal, mitjançant l’elaboració de propostes i suggeriments, i emetre els corresponents informes tècnics en relació amb el Pla general de política forestal i els plans de producció forestal elaborats pels departaments de l’Administració de la Generalitat.
c) Prestar suport tècnic i econòmic per a elaborar els instruments d’ordenació forestal i vetllar perquè s’executin.
d) Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal que afectin exclusivament terrenys de titularitat privada.
e) Vetllar per l’execució de les determinacions contingudes en els instruments d’ordenació forestal i controlar el compliment dels compromisos que s’hi estableixen.
f) Confeccionar i elaborar les directrius i les instruccions tècniques dels instruments d’ordenació forestal per a les forests privades.
g) Promoure la constitució d’associacions i agrupacions forestals i d’entitats de cooperació entre els titulars dels terrenys forestals de propietat privada per a facilitar l’administració dels boscos i la comercialització de llurs productes.
h) Divulgar mètodes de silvicultura sostenible per a produir i conservar els terrenys forestals i assessorar en l’aplicació pràctica dels coneixements tècnics forestals i en la redacció dels instruments de planificació i ordenació forestals.
i) Rebre les notificacions prèvies dels propietaris forestals de l’inici dels treballs i de les activitats forestals que s’executen en compliment dels instruments d’ordenació forestal.
j) Aplicar els instruments de foment forestal tot acordant l’atorgament dels ajuts i els incentius corresponents i fiscalitzant la destinació efectiva a la finalitat prevista.
k) Administrar el Fons forestal dels boscos privats de Catalunya.
l) Informar i ésser escoltat en relació amb l’aprovació de qualsevol normativa i instrument de planejament o projecte que afecti superfícies forestals de titularitat privada.

Question 11

Quin d’aquests no és un òrgan de govern del Centre de la Propietat Forestal?

A - La secretaria.
B - La Presidència i vicepresidències. .
C - El Consell Rector.
D - El Director gerent.

Answer 11

A - La secretaria.
No és un òrgan de govern.

Són òrgans de govern del Centre de la Propietat Forestal:
a) La Presidència, que correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de forests. b) Les vicepresidències. La vicepresidència primera correspon al vocal o la vocal en representació dels propietaris forestals privats que designin entre ells. La vicepresidència segona correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de forests. c) El Consell Rector, format pel president o presidenta, els vocals i el secretari o secretària, que és el director gerent. Els vocals són nomenats pel conseller o la consellera, 5 en representació de diversos departaments de la Generalitat, un dels quals és el titular de la direcció general competent en matèria de forests, i 5 en representació dels propietaris forestals privats titulars d’un instrument d’ordenació forestal. d) La Direcció Gerència. El conseller competent en matèria de forests nomena el director o directora gerent a proposta del Consell Rector.

Question 12

Quines són les vies que tenen una amplada no superior als 20 metres?

A - Travesses
B - Canyades
C - Carrerades
D - Viaranys

Answer 12

D - Viarany

Les vies pecuàries es denominen, amb caràcter general: canyades, carrerades i viaranys. a) Les canyades són les vies l’amplada de les quals no excedeix els 75 metres. b) Són carrerades, quan la seva amplada no sobre- passa els 37,5 metres. c) Viaranys són les vies que tenen una amplada no superior als 20 metres.

Question 13

Quines característiques tenen les vies pecuàries?

A - Inalienables, imprescriptibles i inembargables.
B - Indestructibles, imputables i inembargables.
C - Imperturbables, improfanables i impugnables.
D - Inalienables, imprescriptibles i impepinables.

Answer 13

A - Inalienables, imprescriptibles i inembargables.

+ Les vies pecuàries són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.

Question 14

Quin és el temps màxim de vigència dels aprofitaments dels camins ramaders?

A - Menys de 20 anys.
B - Menys de 15 anys.
C - Menys de 10 anys.
D - Menys de 7 anys.

Answer 14

C - Menys de 10 anys.

+ En tot cas, aquestes ocupacions no poden tenir una durada superior als deu anys, sense perjudici de la seva renovació ulterior. S’han de sotmetre a informació pública per espai d’un mes i han de tenir l’informe de l’ajuntament en el terme del qual radiquin. Els fruits i productes no utilitzats pel bestiar en el trànsit ramader normal poden ser objecte d’aprofitament. Els aprofitaments han de tenir caràcter temporal i un termini no superior a deu anys. El seu atorgament s’ha de fer amb submissió als principis de publicitat i concurrència.

Question 15

Si s’ha modificacat substancial de la coberta vegetal de la forest sense l’autorització corresponent, causant uns danys valorats en 34.000 euros, quin tipus d’infracció administrativa és?

A - Molt greu.
B - Greu.
C - Menys greu.
D - Lleu.

Answer 15

B - Greu.

+ Infraccions molt greus: Les infraccions tipificades als paràgrafs a a n de l’article anterior, quan els fets constitutius de la infracció hagin causat a la forest danys amb uns costos de reposició iguals o superiors a 1.000.000 euros o el termini de reparació o restauració dels quals sigui superior a 10 anys.

+ Infraccions greus: Les infraccions tipificades als paràgrafs a a n de l’article anterior, quan els fets constitutius de la infracció hagin causat a la forest danys amb uns costos de reposició iguals o superiors a 10.000 euros i inferiors a 1.000.000 euros o el termini de reparació o restauració dels quals sigui inferior a 10 anys i superior a sis mesos.

+ Infraccions lleus: Les infraccions tipificades als paràgrafs a a n de l’article anterior quan els fets constitutius de la infracció no hagin causat danys a la forest o quan, si n’han causat, tinguin uns costos de reposició inferiors a 10.000 euros o el termini per reparar-los o restaurar-los no excedeixi els sis mesos.

Question 16

Quin és el termini de prescripció de les infraccions molt greus en matèria de forests?

A - 6 anys.
B - 5 anys.
C - 3 anys.
D - 1 any.

Answer 16

B - 5 anys.

+ El termini de prescripció de les infraccions és de cinc anys per a les molt greus, tres anys per a les greus i un any per a les lleus.

++ Les sancions imposades per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de cinc anys, mentre que les imposades per faltes greus o lleus ho fan al cap de dos anys i d’un any, respectivament.

Question 17

Quina multa s’ha d’imputar per a les infraccions lleus en matèria de forests?

A - De 100.001 a 1.000.000 euros.
B - De 1.001 a 100.000 euros.
C - De 10.000 a 1.000.000 euros.
D - De 100 a 1.000 euros.

Answer 17

D - De 100 a 1.000 euros.

+ Les infraccions tipificades en aquest títol s’han de sancionar amb les multes següents: a) Les infraccions lleus, de 100 a 1.000 euros. b) Les infraccions greus, de 1.001 a 100.000 euros. c) Les infraccions molt greus, de 100.001 a 1.000.000 euros, llevat que l’import de la fusta comercialitzada indegudament, o el doble del cost de reposició del dany causat, siguin superiors al milió d’euros. En aquest cas, la sanció ha de ser equivalent a l’import més alt.

Question 18

En les infraccions greus de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya…

A - Comporten una alteració substancial dels terrenys forestals, difícil de reparar.
B - Fa impossible la reparació de la realitat física alterada.
C - Hi ha la possibilitat de reparació de la realitat física alterada.
D - No cal emprendre accions de reparació com a conseqüència de la infracció comesa.

Answer 18

C - Hi ha la possibilitat de reparació de la realitat física alterada.

Les infraccions poden ser lleus, greus o molt greus:
 Són infraccions lleus les simples inobservances de les disposicions que estableix aquesta Llei, sempre que no calgui emprendre accions de reparació com a conseqüència de la infracció comesa.
 Són infraccions greus la reincidència en la comissió d’infraccions lleus i les que comporten una alteració substancial dels terrenys forestals, sempre que hi hagi la possibilitat de reparació de la realitat física alterada. Hi ha reincidència si, en el moment de cometre’s la infracció, no ha transcorregut un any des de la imposició, per resolució ferma, d’una altra sanció amb motiu d’una infracció anàloga.
 Són infraccions molt greus la reincidència en la comissió d’infraccions greus i les que comporten una alteració substancial dels terrenys forestals que impossibilita o fa molt difícil la reparació de la realitat física alterada.

Question 19

Assenyala la infracció lleu a la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries:

A - La realització d’abocaments o el vessament de residus en l’àmbit delimitat d’una via pecuària.
B - La realització d’obres o instal·lacions no autoritzades de naturalesa provisional en les vies pecuàries.
C - L’obstrucció de l’exercici de les funcions de policia, inspecció o vigilància que preveu aquesta Llei.
D - Haver estat sancionat, per resolució ferma, per la comissió de dues faltes lleus en un període de sis mesos.

Answer 19

Totes són greus.

Question 20

Assenyala la infracció molt greu a la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries:

A - La rompuda o plantació no autoritzada que es faci en qualsevol via pecuària.
B - L’edificació o execució no autoritzada de qualsevol tipus d’obres en terrenys de vies pecuàries.
C - La tallada o tala no autoritzada dels arbres que hi hagi a les vies pecuàries.
D - La realització d’abocaments o el vessament de residus en l’àmbit delimitat d’una via pecuària.

Answer 20

B - L’edificació o execució no autoritzada de qualsevol tipus d’obres en terrenys de vies pecuàries.

A, C i D són greus.

+ Les infraccions administratives contra el que disposa aquesta Llei prescriuen: en el termini de cinc anys les molt greus, en el de tres anys les greus i en el d’un any les lleus.

++ Les sancions imposades per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys, mentre que les imposades per faltes greus o lleus ho fan al cap de dos anys o al cap de l’any, respectivament.

Question 21

Què són les forests patrimonials?

A - Les forests comunals, pertanyents a les entitats locals, mentre el seu aprofitament correspongui al comú dels veïns.
B - Les que siguin essencials per a la protecció del sòl davant processos d’erosió.
C - Les que contribueixin a la conservació de la diversitat biològica a través del manteniment dels sistemes ecològics, la protecció de la flora i la fauna o la preservació de la diversitat genètica i, en particular, les que constitueixin o formin part d’espais naturals protegits, zones d’especial protecció per a les aus, zones d’especial conservació, llocs d’interès geològic o altres figures legals de protecció, així com les que constitueixin elements rellevants del paisatge.
D - Les de propietat pública que no siguin demanials.

Answer 21

D - Les de propietat pública que no siguin demanials.

A són forests del domini públic.

B i C són forests d’utilitat pública.

Question 22

Què són les forests protectores?

A - Les forests o els terrenys forestals de titularitat privada que compleixin alguna de les condicions que s’estableix per a les forests catalogades d’utilitat pública.
B - Les que siguin essencials per a la protecció del sòl davant processos d’erosió.
C - Les que contribueixin a la conservació de la diversitat biològica a través del manteniment dels sistemes ecològics, la protecció de la flora i la fauna o la preservació de la diversitat genètica i, en particular, les que constitueixin o formin part d’espais naturals protegits, zones d’especial protecció per a les aus, zones d’especial conservació, llocs d’interès geològic o altres figures legals de protecció, així com les que constitueixin elements rellevants del paisatge.
D - Les situades en capçaleres de conques hidrogràfiques i les altres que contribueixin decisivament a la regulació del règim hidrològic, incloses les que estiguin en els perímetres de protecció de les captacions superficials i subterrànies d’aigua, i evitin o redueixin allaus, riuades i inundacions, defensin poblacions, cultius i infraestructures, o millorin el proveïment d’aigua en quantitat o qualitat.

Answer 22

A - Les forests o els terrenys forestals de titularitat privada que compleixin alguna de les condicions que s’estableix per a les forests catalogades d’utilitat pública.

B, C i D són forests d’utilitat pública.

+ El Departament competent en matèria de boscos les ha d’inscriure en el Catàleg de Forests Protectores de Catalunya, que és de caràcter administratiu, i en el qual hi consten les càrregues, els gravàmens i altres drets reals que suporten les forests incloses en ells. La gestió de les forests protectores correspon als seus propietaris, sense perjudici del que disposa la legislació específica. El gestor ha de presentar a l’Administració forestal de la comunitat autònoma el projecte d’ordenació de forests o pla dasocràtic corresponent, en cas de no disposar d’un instrument de planificació d’ordenació de recursos naturals o forestal vigent a la zona.

Question 23

Els aprofitaments de fusta i llenyosos a una forest amb Instrument d’Ordenació Forestal requereixen autorització?

A - N’hi ha prou amb la comunicació prèvia (10 dies), per escrit, a l’Administració forestal.
B - Sí, si els aprofitaments no són continguts en els projectes d’ordenació o en els plans tècnics aprovats o plans d’ordenació de recursos forestals.
C - No, en cap cas.
D - A i B són correctes.

Answer 23

D - A i B són correctes.

+ L’aprofitament de fustes i llenyes en terrenys forestals de propietat privada que disposen de projectes d’ordenació, de plans tècnics aprovats, o estiguin acollits a plans d’ordenació de recursos forestals i així ho prevegin d’acord amb el que especifica aquesta llei, no necessita autorització. N’hi ha prou amb la comunicació prèvia (10 dies), per escrit, a l’Administració forestal.
+ Es requereix l’autorització de l’Administració forestal per a tots els aprofitaments de fustes i llenyes no continguts en els projectes d’ordenació o en els plans tècnics aprovats o plans d’ordenació de recursos forestals. I també: En els terrenys forestals que no tenen projecte d’ordenació ni plans tècnics aprovats, ni estan acollits a plans d’ordenació de recursos forestals, cal l’autorització prèvia del departament competent en matèria forestal per a portar a terme l’aprofitament de fustes i llenyes.
+ Les autoritzacions a què fan referència els apartats anteriors es concediran en el termini de 3 mesos. La manca de resolució expressa en l’esmentat termini tindrà efectes estimatoris.

Question 24

En cas d’aprofitaments de fusta o llenyosos de torn curt o domèstics s’han de comunicar (no cal l’autorització). Però, què es considera un aprofitament de torn curt?

A - Torn inferior a 5 anys.
B - Torn inferior a 10 anys.
C - Torn inferior a 20 anys.
D - Torn inferior a 25 anys.

Answer 24

C - Torn inferior a 20 anys.

+Es consideren aprofitaments de torn curt els que tinguin un torn inferior a 20 anys i els aprofitaments de les espècies i torns tractats conjuntament que determinin les comunitats autònomes per al seu territori. Es consideren aprofitaments de quantia inferior els de menys de 10 metres cúbics de fusta o 20 esteris de llenya, llevat que les comunitats autònomes estableixin per al seu territori unes quanties més baixes.

Question 25

Per a fer les tallades arreu cal, en tots els casos, l’autorització de l’Administració forestal o la comunicació prèvia per escrit a aquesta Administració. Indica quin cas no està sotmès a comunicació prèvia:

A - Quan les tallades es fan sobre espècies de creixement ràpid. A Catalunya tenen la consideració de creixement ràpid les següents espècies: àlber (Populus alba), Pollancre (Populus nigra), Pollancres híbrids (Populus x canadiensis), Salzes (Salix sp.), Vern (Alnus glutinosa), Eucaliptus (Eucalyptus sp.) i plàtan (Platanus hybrida).
B - Quan les tallades es fan per aclarir el bosc.
C - Quan, com a conseqüència d’un incendi forestal o d’altres causes de destrucció, els arbres són morts.
D - Quan s’han de fer en els terrenys forestals activitats extractives legalment autoritzades.

Answer 25

B - Quan les tallades es fan per aclarir el bosc.

Cal autorització, no comunicació.

+ La manca de notificació de la resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini de tres mesos té efectes estimatoris.

Question 26

Què cal fer per extraure els arbres afectats per incendis forestals?

A - No cal ni autorització ni comunicació si els arbres no tenen cap possibilitat de sobreviure.
B - Cal autorització del Departament competent en matèria de forests si els arbres no tenen cap possibilitat de sobreviure.
C - Cal notificació prèvia del Departament competent en matèria de forests si els arbres no tenen cap possibilitat de sobreviure.
D - Cal notificació prèvia del Departament competent en matèria de forests si els arbres tenen possibilitat de sobreviure.

Answer 26

C - Cal notificació prèvia del Departament competent en matèria de forests si els arbres no tenen cap possibilitat de sobreviure.

+ Per extraure els arbres afectats per incendis forestals que no tinguin cap possibilitat de sobreviure serà suficient la notificació prèvia al Departament competent en matèria de forests.

++ La notificació prèvia serà realitzada pel titular del terreny o persona a qui ell autoritzi i s’hi indicarà la finca objecte dels treballs, el volum total estimat que s’extraurà i, si s’escau, la necessitat de fer camins de desembosc o camins forestals. Atès el caràcter excepcional del procediment i sens perjudici de les sancions que corresponguin, els treballs seran immediatament aturats si es comprova que entre els peus tallats hi ha exemplars que tinguin possibilitat de sobreviure.

Question 27

Quin règim tenen els aprofitaments de suro i pelagrí per a les finques sense Instrument d’Ordenació Forestal?

A - Autorització.
B - Comunicació.
C - No cal ni autorització ni comunicació.
D - Autorització de 30 d’octubre a 31 de desembre, comunicació d’1 de gener a 30 de setembre.

Answer 27

B - Comunicació.

+ Des del 2014 els aprofitaments de suro i pelagrí deixen de ser en règim d’autorització per a les finques sense IOF, i passen a ser en règim de comunicació prèvia. Si l’aprofitament no s’hagués executat abans del 30 d’octubre de l’any en curs, la comunicació quedarà anul·lada.

++ S’aturarà la lleva quan es comprovi que per l’execució mal feta es produeixin danys a la capa generativa. També s’aturarà durant els dies de pluges contínues en èpoques de calors excessives i amb vents càlids.

Question 28

Es pot extraure la lleva del pelagrí el 18 de maig?

A - Sí, si s’ha avançat el període de l’inici al 15 de maig.
B - No, el període està comprès entre l’1 de juny i el 30 de setembre.
C - No, el període està comprès entre l’1 de juny i el 30 d’octubre.
D - Sí, el període està comprès entre el 15 de maig i el 30 d’octubre.

Answer 28

A - Sí, si s’ha avançat el període de l’inici al 15 de maig.

+ El període de la lleva del pelagrí i del suro serà comprès entre l’1 de juny i el 30 de setembre. Aquest període es podrà avançar des del 15 de maig perllongar fins al 30 d’octubre si la climatologia permet la circulació de la saba i, per tant, es pugui realitzar la lleva sense perjudicar la planta per dificultats d’extracció.

++ La lleva del pelagrí i del suro es podrà realitzar a la vegada a la mateixa parcel·la.

Question 29

Quin és el perímetre mínim de les plantes d’alzina surera per realitzar la lleva del suro o del pelagrí?

A - 55 cm a 125 cm del terra.
B - 70 cm a 165 cm del terra.
C - 60 cm a 125 cm del terra.
D - 65 cm a 130 cm del terra.

Answer 29

D - 65 cm a 130 cm del terra.

+ La lleva, tant del suro com del pelagrí, només es podrà realitzar a les plantes d’alzina surera que tinguin un perímetre mínim de 65 cm a l’alçada d’1,30 m del sòl. L’altura màxima de la lleva del pelagrí no serà superior al doble del perímetre del tronc a 1,30 m del sòl. El període entre lleva i lleva serà el comprès entre els 12 i els 16 anys d’acord amb la vitalitat de la planta i les característiques del producte que es vol obtenir.

++ No es podran despelagrinar les arrels que sobresurtin del terreny. La lleva es farà de forma total fins a l’altura permesa. No es deixarà cap tros de suro al peu de la planta, exceptuant el que no segueixi. Els talls longitudinals i transversals necessaris per a la lleva es faran molt acuradament i sense ferir la capa generativa de la planta. Les eines emprades per a la lleva i en els tractaments silvícoles de les suredes en les quals es manifesta la presència de fongs dels gèneres Hxpoxylon, Phytophtora i Diplodia relacionats amb l’“escaldat” del suro i el xancre, es desinfectaran amb una solució de sulfat ferrós al 50% o altres productes adients.

Question 30

Quan es realitzi la lleva de pelagrí d’una rebrollada, què cal fer?

A - Comprovar solament el perímetre del brot més gruixut, que és el que ha de quedar.
B - Tots els brots es poden espelagrinar sense limitació i s’han d’eliminar en un 50% en una posterior aclarida abans de la següent temporada de pela.
C - Els brots espelagrinats s’han d’eliminar en una posterior aclarida abans de la següent temporada de pela.
D - A i C són certes.

Answer 30

D - A i C són certes.

+ Quan es realitzi la lleva de pelagrí d’una rebrollada, caldrà comprovar solament el perímetre del brot més gruixut, que és el que ha de quedar. Els altres brots es poden espelagrinar sense limitació, però s’han d’eliminar en una posterior aclarida abans de la següent temporada de pela.

++ En les suredes de producció es podran realitzar aclarides per arribar a una densitat òptima, estimada entre 250 i 400 plantes per ha.

Question 31

Quant dura la validesa de la llicència per a la recollida de la pinya?

A - 1 any.
B - De l’1 de novembre al 15 de maig.
C - 6 mesos.
D - 2 anys.

Answer 31

A - 1 any.

+ Per a la recollida i el comerç de la pinya del pi pinyer serà indispensable la possessió de llicència, d’un any de validesa, que s’expedirà el departament competent en matèria de forests.

++ La possessió d’aquesta llicència no exclou de l’obligació de demanar l’autorització escrita al titular del terreny en el qual es realitza la recollida; a l’autorització s’hi farà constar nom, cognoms, DNI, domicili, finca a la qual es refereix l’autorització i termini de vigència.

Question 32

Si una alzina té 80 cm de perímetre a 1,30 m del terra, fins a quina alçada màxima es pot fer la lleva del suro o del pelagrí?

A - 2,00 m
B - 1,80 m
C - 1,60 m
D - 1,50 m

Answer 32

C - 1,60 m

+ L’altura màxima de la lleva del pelagrí no serà superior al doble del perímetre del tronc a 1,30 m del sòl. El període entre lleva i lleva serà el comprès entre els 12 i els 16 anys d’acord amb la vitalitat de la planta i les característiques del producte que es vol obtenir.

Question 33

Quina és la temporada de recol·lecció de pinyes?

A - Entre l’1 de novembre i el 30 de maig.
B - Entre l’1 de novembre i el 15 de maig.
C - Entre el 15 d’octubre i el 30 de maig.
D - Entre el 15 de novembre i el 15 de maig.

Answer 33

B - Entre l’1 de novembre i el 15 de maig.

+ La recol·lecció de pinyes es podrà realitzar exclusivament entre l’1 de novembre i el 15 de maig. Fora d’aquest període, queda prohibit recollir-ne. El Departament competent en matèria de forests podrà, per cada temporada i en funció de la climatologia, avançar o retardar el període hàbil de recol·lecció un màxim de 15 dies.

Question 34

Quantes pinyes han de deixar a l’arbre els recol·lectors?

A - 5 pinyes.
B - 10 pinyes.
C - 2 pinyes.
D - Cap pinya.

Answer 34

A - 5 pinyes.

+ Els recol·lectors hauran de deixar a l’arbre un mínim de cinc pinyes, de manera que se’n garanteixi suficientment la reproducció. La recol·lecció s’haurà de realitzar amb mitjans manuals o mecànics, de tal manera que no es causin danys als troncs o a les branques de l’arbre. Queda prohibit l’ús de serres, destrals o similars.

Question 35

Quin període de validesa té la llicència de tofonaire?

A - Entre el 15 de novembre i el 15 de març.
B - Entre el 15 de març i el 15 d’agost.
C - Entre el 15 d’octubre i el 15 de juny.
D - Entre el 15 de novembre i el 15 d’agost.

Answer 35

D - Entre el 15 de novembre i el 15 d’agost.

+ La llicència té validesa en el període comprès entre l’inici de la campanya de recollida de l’hivern (15 de novembre) i el final de la campanya de recollida d’estiu (15 d’agost), i s’ha de renovar cada any.

++ La llicència de tofonaire l’expedeix el Departament competent en matèria de forests, únicament en el període comprès des de l’1 de setembre fins al 15 de novembre.

Question 36

Es pot vendre tòfona fresca el 15 de setembre?

A - No, no es permet la venda de tòfona fresca.
B - Sí, amb la deguda acreditació i llicència.
C - No, queda prohibida la circulació i venda de tòfona fresca a partir d’una setmana després d’haver-se acabat el període de recol·lecció (15 d’agost).
D - Si, les empreses la poden tenir fins a un mes més.

Answer 36

C - No, queda prohibida la circulació i venda de tòfona fresca a partir d’una setmana després d’haver-se acabat el període de recol·lecció (15 d’agost)

+ Queda prohibida la circulació i venda de tòfona fresca a partir d’una setmana després d’haver-se acabat el període de recol·lecció. Les empreses la poden tenir fins a 7 dies més.

++ La recol·lecció de cada tipus de tòfona podrà realitzar-se exclusivament en els períodes de temps o les temporades autoritzades següents: a) Temporada d’hivern: Tuber melanosporum i Tuber brumale, del 15 de novembre al 15 de març. b) Temporada d’estiu: Tuber aestivium, de l’1 de maig al 15 d’agost. El Departament competent en matèria de forests podrà, per a cada temporada, i en funció de la climatologia, retardar el començament del període hàbil de recollida de la tòfona d’hivern fins a un màxim de quinze dies, amb la consulta prèvia a les associacions de tofonaires legalment constituïdes.

Question 37

Quines són les longituds màximes d’un cercatòfones?

A - 20 cm de mànec i 20 cm de fulla.
B - 10 cm de mànec i 20 cm de fulla.
C - 10 cm de mànec i 30 cm de fulla.
D - 20 cm de mànec i 30 cm de fulla.

Answer 37

A - 20 cm de mànec i 20 cm de fulla.

Question 38

Fins a quina quantitat es consideren aprofitaments forestals per a ús domèstic?

A - 2 tones i 40 esteris.
B - 2 tones i 20 esteris.
C - 4 tones i 20 esteris.
D - 6 tones i 40 esteris.

Answer 38

B - 2 tones i 20 esteris.

+ Es consideren aprofitaments forestals per a ús domèstic aquells que no superen les 2 tones de fusta i la llenya de l’any que s’utilitza per al consum dins de la mateixa explotació, sempre que siguin inferiors als 20 esteris.

++ Per dur a terme un aprofitament per a ús domèstic en terrenys forestals que no tenen projecte d’ordenació ni plans tècnics aprovats, no serà necessària autorització de l’Administració forestal, però caldrà que es notifiqui al Departament competent en matèria de forests, amb quinze dies d’antelació al seu inici, indicant la zona i la quantitat que es pensa aprofitar.

Question 39

Què han de fer abans de realitzar un desarrelament les persones titulars de finques forestals amb instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent que inclogui el desarrelament d’arbres i arbustos?

A - Poden realitzar el desarrelament directament.
B - Han de presentar una autorització al departament competent en matèria de boscos amb 10 dies d’antelació.
C - Han de presentar una comunicació prèvia al departament competent en matèria de boscos amb 10 dies d’antelació.
D - Han de presentar una autorització al departament competent en matèria de boscos amb 15 dies d’antelació.

Answer 39

C - Han de presentar una comunicació prèvia al departament competent en matèria de boscos amb 10 dies d’antelació.

+ Per realitzar l’activitat de desarrelament, les persones titulars de finques forestals amb instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent que inclogui el desarrelament d’arbres i arbustos han de presentar, amb una antelació mínima de 10 dies, una comunicació prèvia al departament competent en matèria de boscos.

++ La comunicació prèvia es presenta davant el departament competent en matèria de boscos si es tracta de finques de titularitat pública o al Centre de la Propietat Forestal si es tracta de finques de titularitat privada en un imprès normalitzat. Quan es tracti d’aprofitaments de rodals de masses arbustives, cal que l’instrument d’ordenació forestal especifiqui la superfície afectada.

+++ L’interessat disposa del termini d’un any per realitzar el desarrelament, el qual es pot fer un cop transcorreguts 10 dies des de la presentació de la comunicació prèvia. Un cop transcorregut el termini d’un any sense haver executat totalment o parcialment l’actuació, caldrà comunicar-ho de nou.

++++ Les persones titulars de finques forestals que no disposin d’instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent requereixen una autorització de l’administració forestal de forma prèvia a l’activitat de desarrelament d’arbres i arbustos. El silenci administratiu s’enten com a estimat.

Question 40

Quin percentatge de la fracció de cabuda coberta arbrada mínima es necessita per a l’aprofitament d’arbres o arbustos?

A - 50%
B - 55 %
C - 65%
D - 70%

Answer 40

D - 70%

+ Les persones titulars o responsables de la realització dels treballs disposaran de l’assenyalament in situ dels exemplars objecte de l’extracció.
++ L’assenyalament i l’execució dels aprofitaments hauran de complir, com a mínim, les condicions següents:

 Els clots produïts pel desarrelament dels arbres o dels arbustos s’hauran de tornar a omplir amb material adient que faciliti la regeneració de les masses forestals existents.
 La utilització de maquinària pesant per a les operacions d’extracció s’haurà de fixar, si s’escau, en l’instrument d’ordenació forestal.
 Les restes de materials no forestals utilitzats en els treballs d’extracció seran retirats del bosc i han de rebre el destí corresponent segons la normativa aplicable.
 Per a l’aprofitament de l’extracció d’arbres i d’arbustos serà necessari:
a) Que la fracció de cabuda coberta arbrada o arbustiva sigui superior al 70%. b) Que el pendent sigui inferior al 20% en el cas d’utilitzar maquinària pesant.
c) Que els exemplars a extreure d’una determinada espècie no superin el 20% dels existents en el rodal, llevat que estigui justificat en l’instrument d’ordenació forestal.

Question 41

A partir de quantes arnes es considera que una explotació apícola és professional?

A - 15
B - 75
C - 150
D - 200

Answer 41

C - 150

+ Explotació apícola: conjunt de totes les arnes repartides en un o diversos abellars d’un mateix titular amb independència de la seva finalitat o emplaçament. L’explotació pot ser:
a. Professional: aquella que té 150 arnes o més.
b. No professional: la que té menys de 150 arnes.
c. D’autoconsum: aquella explotació dedicada a l’obtenció de productes apícoles amb destinació exclusiva al consum familiar i que no supera les 15 arnes.

+++ Abellar abandonat: abellar amb més del 50% de les arnes mortes.

Question 42

A quina distància mínima s’han de situar les arnes d’una explotació apícola respecte a una carretera nacional si disposen d’una tanca de més de 2 metres d’alt?

A - 50 metres.
B - 100 metres.
C - 200 metres.
D - 400 metres.

Answer 42

A - 50 metres.

(són 200 m però amb la tanca es pot reduir la distància al 75%)

+ Les explotacions apícoles que sol·licitin autorització o, si s’escau hagin de comunicar la seva activitat, amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret, han de respectar una distància de 100 metres a altres explotacions ramaderes, independentment que siguin apícoles o no i entre assentaments apícoles

 400 metres a establiments col·lectius de caràcter públic i a nuclis de població.
 200 metres a carreteres nacionals. Aquesta distància es pot reduir el 50% en cas que les arnes estiguin en pendent i a una alçada o desnivell superior de dos metres amb l’horitzontal de la carretera.
 50 metres a carreteres comarcals. Aquesta distància es pot reduir el 50% en cas que les arnes estiguin en pendent i a una alçada o desnivell superior a dos metres amb l’horitzontal de la carretera.
 25 metres a camins veïnals. Aquesta distància es pot reduir el 50% en cas de que les arnes estiguin en pendent i a una alçada o desnivell superior de dos metres amb l’horitzontal de la carretera.
 A les pistes forestals les arnes s’han instal·lar a les vores sense que obstrueixin el pas.

++ Les distàncies establertes anteriorment, poden reduir-se fins a un màxim del 75%, sempre que les arnes disposin d’una tanca d’almenys dos metres d’alçada a la banda situada cap a la carretera, camí, o establiment.
La tanca pot ser de qualsevol material que obligui les abelles a iniciar el vol per sobre dels dos metres d’alçada.

Question 43

Per què en alguns municipis del Baix Ebre i el Montsià hi ha un règim de distàncies d’explotacions apícoles més ampli i de regulació via comunicació d’assentaments?

A - Per salvaguardar la fauna protegida especialment sensible a les abelles.
B - Per reduir l’efecte de la pol·linització creuada en conreu de citrícoles per tal de minimitzar l’aparició de pinyols als fruits.
C - Per minimitzar els danys produïts per les abelles als conreus d’arròs.
D - Cap de les anteriors.

Answer 43

B - Per reduir l’efecte de la pol·linització creuada en conreu de citrícoles per tal de minimitzar l’aparició de pinyols als fruits.

+ Cal tenir en compte que hi ha l’escenari singular dels assentaments d’abellars en determinats municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià amb la finalitat de reduir l’efecte de la pol·linització creuada en conreu de citrícoles per tal de minimitzar l’aparició de pinyols als fruits i la seva conseqüent depreciació comercial, on hi ha un règim de distàncies més ampli i de regulació via comunicació d’assentaments.

Question 44

Les persones titulars de les explotacions apícoles han d’identificar cada arna, en un lloc visible i de forma llegible, amb una marca indeleble, on consti el codi de registre d’explotacions assignat a l’explotació a la qual pertany. Què signifiquen els tres dígits inicials de la seqüència alfanumèrica del codi?

A - Província.
B - Comarca.
C - Explotació.
D - Municipi.

Answer 44

D - Municipi.

El codi d’identificació estarà format per la següent seqüència alfanumèrica:
 Tres dígits: Municipi (Codificació de l’Institut Nacional d’Estadística).
 Dos dígits: Província o les inicials d’acord amb l’annex II del Reial Decret 209/2002.
 Un màxim de 7 dígits per determinar cada explotació.
A més a més de la identificació de les arnes, a cada explotació apícola se li assignarà un codi d’identificació d’acord amb el Real Decret 479/2004, de 26 de març (REGA).

++ A partir del 2014 (entrada en vigor del Decret 40/2014) les arnes de les noves explotacions apícoles han d’anar marcades amb el codi REGA, les que ja estiguessin identificades amb l’anterior numeració serà vàlida fins a la substitució de l’arna.

+++ S’ha d’advertir, en un lloc visible i proper a l’abellar (a menys de 15 metres), de la presència d’abelles. Aquest advertiment no és obligatori si la finca està tancada i les arnes se situen a una distància mínima de 25 metres de la tanca.