Protecció i gestió de les forests Flashcards
Què no té consideració de forest?
A - Els terrenys dedicats al cultiu agrícola.
B - Els terrenys erms, rocams i arenys.
C - Les construccions i infraestructures destinades al servei de la forest en què s’ubiquen.
D - Els enclavaments forestals en terrenys agrícoles amb la superfície mínima determinada per la Comunitat Autònoma.
A - Els terrenys dedicats al cultiu agrícola.
No tenen la consideració de forest:
a) Els terrenys dedicats al cultiu agrícola.
b) Els terrenys urbans.
c) Els terrenys que exclogui la comunitat autònoma en la seva normativa forestal i urbanística.
Què no té consideració de terreny forestal?
A - Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes.
B - Les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals.
C - Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests.
D - Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la reforestació.
B - Les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals.
Són terrenys forestals o forests:
a) Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes.
b) Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests.
c) Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la reforestació.
D’acord amb aquesta llei, no tenen la consideració de terreny forestal:
a) Els sòls qualificats legalment com a urbans o com a urbanitzables programats.
b) Les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals.
c) Les superfícies destinades al conreu d’arbres ornamentals.
Què és l’aforestació?
A - Conjunt de tècniques que tracten de la conservació, la millora, l’aprofitament i la regeneració o, si s’escau, la restauració, de les masses forestals.
B - Reintroducció d’espècies forestals, mitjançant sembra o plantació, en terrenys que van ser poblats forestalment fins a èpoques recents, però que van quedar rasos a causa de tales, incendis, vendavals, plagues, malalties o altres motius.
C - Repoblació, mitjançant sembra o plantació, d’un terreny que era agrícola o estava dedicat a altres usos no forestals.
D - El conjunt d’activitats d’índole tècnica i material relatives a la conservació, la millora i l’aprofitament de la forest.
C - Repoblació, mitjançant sembra o plantació, d’un terreny que era agrícola o estava dedicat a altres usos no forestals.
Quines són les dimensions mínimes per a un terreny forestal que es vengui perquè el Departament competent en matèria de forests pugui d’exercir els drets de tempteig i de retracte?
A - 200 ha
B - 250 ha
C - 300 ha
D - 350 ha
B - 250 ha
Correspon al Departament competent en matèria de forests d’exercir els drets de tempteig i de retracte sobre els terrenys forestals d’extensió superior a les 250 hectàrees que es venguin a un comprador diferent de l’Administració pública.
Quines dimensions té una unitat mínima forestal (UMF)?
A - 20 ha
B - 50 ha
C - 30 ha
D - 25 ha
D - 25 ha
+ La unitat mínima forestal (UMF) és de 25 ha per a totes les comarques catalanes; en queden exclosos els terrenys forestals temporals. Són indivisibles, excepte per causa no imputable al propietari, les parcel·les forestals d’una superfície inferior a la unitat mínima forestal. Les finques forestals d’extensió igual o inferior a les mínimes establertes tenen la consideració d’indivisibles. La divisió o segregació d’un terreny forestal només pot ésser vàlida si no dóna lloc a parcel•les d’extensió inferior a la unitat mínima de producció forestal. Per poder autoritzar edificacions vinculades a usos agraris i, excepcionalment, noves edificacions unifamiliars aïllades en terrenys forestals, caldrà que l’edificació es faci en una parcel·la coincident, com a mínim, amb a la unitat mínima forestal.
Què significa la manca de notificació en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud d’una autorització de l’Administració forestal per a fer una rompuda a un terreny forestal inferior a 1000m2 isolat?
A - Té efectes estimatoris.
B - Té efectes desestimatoris.
C - El termini és de sis mesos, cal esperar.
D - No cal autorització per a rompudes en terrenys inferiors a 1000m2, només comunicació.
A - Té efectes estimatoris.
+ Per a la rompuda dels terrenys forestals expressats a l’apartat anterior, cal l’autorització de l’Administració forestal, la qual ha de tramitar l’expedient, amb l’informe previ de les entitats locals amb competències urbanístiques sobre l’àrea d’actuació. La manca de notificació de la resolució expressa en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes estimatoris quan es fan en superfícies forestals isolades inferiors a 1.000 m2 i per a les rompudes de fins a 1.000 m2 en zones no incloses en la Xarxa Natura 2000, en què l’Administració dugui a terme actuacions de concentració parcel·lària, nous regadius o de millorament de regadius existents. Per a la resta de casos, la manca de resolució expressa en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes desestimatoris.
++ No obstant, en el cas de superfícies que en els darrers vint anys han esdevingut forestals per abandonament de l’activitat agrícola, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim de comunicació si la superfície és de fins a dues hectàrees i la recuperació de l’activitat agrícola es fa sense alterar la topografia del terreny. Aquesta excepció no és aplicable en superfícies que afecten espais naturals de protecció especial, espais de la Xarxa Natura 2000 o forests catalogades d’utilitat pública. En aquest cas, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim d’autorització.
Durant quants anys no es pot canviar l’ús forestal dels terrenys forestals incendiats?
A - 10 anys.
B - 20 anys.
C - 30 anys.
D - 40 anys.
C - 30 anys.
Cal garantir les condicions per a la restauració dels terrenys forestals incendiats, i queda prohibit:
a) El canvi d’ús forestal almenys durant 30 anys.
b) Tota activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el període que determini la legislació.
Quina d’aquestes no és una zona d’actuació urgent?
A - Els terrenys forestals degradats, els terrenys erosionats i els que estan en perill manifest de degradació o d’erosió.
B - Els terrenys de dunes litorals.
C - Els terrenys forestals afectats per la sequera.
D - Els terrenys en els quals s’esdevenen freqüentment allaus de neu.
C - Els terrenys forestals afectats per la sequera. (si no és una sequera extrema, que aleshores sí podria ser zona d’actuació urgent).
+ L’Administració forestal pot declarar determinades àrees zones d’actuació urgent, amb la finalitat de conservar-les i d’afavorir-ne la restauració. Poden ésser declarades Zones d’Actuació Urgent: a) Els terrenys forestals degradats, els terrenys erosionats i els que estan en perill manifest de degradació o d’erosió. b) Els terrenys forestals incendiats per als quals no és previsible una recuperació natural. c) Els terrenys forestals afectats per circumstàncies meteorològiques i climatològiques adverses de caràcter extraordinari. d) Els terrenys forestals afectats greument per plagues o per malalties. e) Els terrenys de dunes litorals. f) Els terrenys en els quals s’esdevenen freqüentment allaus de neu. La declaració de Zona d’Actuació Urgent s’ha de fer per decret del Consell Executiu, a proposta del Departament competent en matèria de forests. L’Administració forestal pot instruir l’expedient d’ofici o a instància de les entitats locals pel que fa a terrenys situats en llur àmbit territorial.
La planificació de la gestió de les finques forestals es realitza mitjançant els instruments d’ordenació forestal (IOF). Quin d’aquests és d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública superiors o iguals a les 250 hectàrees?
A - Pla tècnic de gestió i millora forestals (PTGMF).
B - Pla simple de gestió forestal (PSGF).
C - Projecte d’ordenació forestal (POF).
D - Pla tècnic de gestió i millora forestals conjunt (PTGMFc).
C - Projecte d’ordenació forestal (POF).
+ La planificació de la gestió de les finques forestals es realitza mitjançant els instruments d’ordenació forestal (IOF) següents: a) Projecte d’ordenació forestal (POF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública superiors o iguals a les 250 hectàrees. b) Pla tècnic de gestió i millora forestals (PTGMF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública o privada superiors a les 25 hectàrees. c) Pla simple de gestió forestal (PSGF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública o privada iguals o inferiors a 25 hectàrees. d) Pla tècnic de gestió i millora forestals conjunt (PTGMFc), per a finques de titularitat pública i/o privada de diverses propietats forestals dins d’un marc territorial conjunt de gestió forestal coherent. La gestió de les finques incloses en un PTGMFc s’estableix mitjançant qualssevol de les formes jurídiques admeses en dret, on han d’estar incloses totes les persones titulars de drets sobre la propietat de la forest. Les finques agrupades en un PTGMFc han de comprendre la totalitat de llur superfície. e) Projecte d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal (PFM), d’aplicació a la totalitat dels terrenys forestals inclosos dins del marc territorial mínim corresponent a un mateix terme municipal, o de diversos termes municipals, sempre en la seva totalitat. El PFM, per l’abast del seu àmbit i la seva estructura, inclou també el contingut corresponent a un pla de prevenció d’incendis municipal (PPI), i la seva aprovació implica també l’aprovació del PPI corresponent.
Quina d’aquestes funcions no correspon al Centre de la Propietat Forestal?
A - Prestar suport tècnic i econòmic per a elaborar els instruments d’ordenació forestal i vetllar perquè s’executin.
B - Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal que afectin terrenys de titularitat pública o privada.
C - Administrar el Fons forestal dels boscos privats de Catalunya.
D - Vetllar per l’execució de les determinacions contingudes en els instruments d’ordenació forestal i controlar el compliment dels compromisos que s’hi estableixen.
B - Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal que afectin terrenys de titularitat pública o privada.
No, només els de titularitat privada.
+ Corresponen al Centre de la Propietat Forestal les funcions següents:
a) Participar en l’elaboració dels plans d’ordenació de recursos forestals.
b) Participar en l’elaboració dels plans de desenvolupament forestal, mitjançant l’elaboració de propostes i suggeriments, i emetre els corresponents informes tècnics en relació amb el Pla general de política forestal i els plans de producció forestal elaborats pels departaments de l’Administració de la Generalitat.
c) Prestar suport tècnic i econòmic per a elaborar els instruments d’ordenació forestal i vetllar perquè s’executin.
d) Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal que afectin exclusivament terrenys de titularitat privada.
e) Vetllar per l’execució de les determinacions contingudes en els instruments d’ordenació forestal i controlar el compliment dels compromisos que s’hi estableixen.
f) Confeccionar i elaborar les directrius i les instruccions tècniques dels instruments d’ordenació forestal per a les forests privades.
g) Promoure la constitució d’associacions i agrupacions forestals i d’entitats de cooperació entre els titulars dels terrenys forestals de propietat privada per a facilitar l’administració dels boscos i la comercialització de llurs productes.
h) Divulgar mètodes de silvicultura sostenible per a produir i conservar els terrenys forestals i assessorar en l’aplicació pràctica dels coneixements tècnics forestals i en la redacció dels instruments de planificació i ordenació forestals.
i) Rebre les notificacions prèvies dels propietaris forestals de l’inici dels treballs i de les activitats forestals que s’executen en compliment dels instruments d’ordenació forestal.
j) Aplicar els instruments de foment forestal tot acordant l’atorgament dels ajuts i els incentius corresponents i fiscalitzant la destinació efectiva a la finalitat prevista.
k) Administrar el Fons forestal dels boscos privats de Catalunya.
l) Informar i ésser escoltat en relació amb l’aprovació de qualsevol normativa i instrument de planejament o projecte que afecti superfícies forestals de titularitat privada.
Quin d’aquests no és un òrgan de govern del Centre de la Propietat Forestal?
A - La secretaria.
B - La Presidència i vicepresidències. .
C - El Consell Rector.
D - El Director gerent.
A - La secretaria.
No és un òrgan de govern.
Són òrgans de govern del Centre de la Propietat Forestal:
a) La Presidència, que correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de forests. b) Les vicepresidències. La vicepresidència primera correspon al vocal o la vocal en representació dels propietaris forestals privats que designin entre ells. La vicepresidència segona correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de forests. c) El Consell Rector, format pel president o presidenta, els vocals i el secretari o secretària, que és el director gerent. Els vocals són nomenats pel conseller o la consellera, 5 en representació de diversos departaments de la Generalitat, un dels quals és el titular de la direcció general competent en matèria de forests, i 5 en representació dels propietaris forestals privats titulars d’un instrument d’ordenació forestal. d) La Direcció Gerència. El conseller competent en matèria de forests nomena el director o directora gerent a proposta del Consell Rector.
Quines són les vies que tenen una amplada no superior als 20 metres?
A - Travesses
B - Canyades
C - Carrerades
D - Viaranys
D - Viarany
Les vies pecuàries es denominen, amb caràcter general: canyades, carrerades i viaranys. a) Les canyades són les vies l’amplada de les quals no excedeix els 75 metres. b) Són carrerades, quan la seva amplada no sobre- passa els 37,5 metres. c) Viaranys són les vies que tenen una amplada no superior als 20 metres.
Quines característiques tenen les vies pecuàries?
A - Inalienables, imprescriptibles i inembargables.
B - Indestructibles, imputables i inembargables.
C - Imperturbables, improfanables i impugnables.
D - Inalienables, imprescriptibles i impepinables.
A - Inalienables, imprescriptibles i inembargables.
+ Les vies pecuàries són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.
Quin és el temps màxim de vigència dels aprofitaments dels camins ramaders?
A - Menys de 20 anys.
B - Menys de 15 anys.
C - Menys de 10 anys.
D - Menys de 7 anys.
C - Menys de 10 anys.
+ En tot cas, aquestes ocupacions no poden tenir una durada superior als deu anys, sense perjudici de la seva renovació ulterior. S’han de sotmetre a informació pública per espai d’un mes i han de tenir l’informe de l’ajuntament en el terme del qual radiquin. Els fruits i productes no utilitzats pel bestiar en el trànsit ramader normal poden ser objecte d’aprofitament. Els aprofitaments han de tenir caràcter temporal i un termini no superior a deu anys. El seu atorgament s’ha de fer amb submissió als principis de publicitat i concurrència.
Si s’ha modificacat substancial de la coberta vegetal de la forest sense l’autorització corresponent, causant uns danys valorats en 34.000 euros, quin tipus d’infracció administrativa és?
A - Molt greu.
B - Greu.
C - Menys greu.
D - Lleu.
B - Greu.
+ Infraccions molt greus: Les infraccions tipificades als paràgrafs a a n de l’article anterior, quan els fets constitutius de la infracció hagin causat a la forest danys amb uns costos de reposició iguals o superiors a 1.000.000 euros o el termini de reparació o restauració dels quals sigui superior a 10 anys.
+ Infraccions greus: Les infraccions tipificades als paràgrafs a a n de l’article anterior, quan els fets constitutius de la infracció hagin causat a la forest danys amb uns costos de reposició iguals o superiors a 10.000 euros i inferiors a 1.000.000 euros o el termini de reparació o restauració dels quals sigui inferior a 10 anys i superior a sis mesos.
+ Infraccions lleus: Les infraccions tipificades als paràgrafs a a n de l’article anterior quan els fets constitutius de la infracció no hagin causat danys a la forest o quan, si n’han causat, tinguin uns costos de reposició inferiors a 10.000 euros o el termini per reparar-los o restaurar-los no excedeixi els sis mesos.
Quin és el termini de prescripció de les infraccions molt greus en matèria de forests?
A - 6 anys.
B - 5 anys.
C - 3 anys.
D - 1 any.
B - 5 anys.
+ El termini de prescripció de les infraccions és de cinc anys per a les molt greus, tres anys per a les greus i un any per a les lleus.
++ Les sancions imposades per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de cinc anys, mentre que les imposades per faltes greus o lleus ho fan al cap de dos anys i d’un any, respectivament.
Quina multa s’ha d’imputar per a les infraccions lleus en matèria de forests?
A - De 100.001 a 1.000.000 euros.
B - De 1.001 a 100.000 euros.
C - De 10.000 a 1.000.000 euros.
D - De 100 a 1.000 euros.
D - De 100 a 1.000 euros.
+ Les infraccions tipificades en aquest títol s’han de sancionar amb les multes següents: a) Les infraccions lleus, de 100 a 1.000 euros. b) Les infraccions greus, de 1.001 a 100.000 euros. c) Les infraccions molt greus, de 100.001 a 1.000.000 euros, llevat que l’import de la fusta comercialitzada indegudament, o el doble del cost de reposició del dany causat, siguin superiors al milió d’euros. En aquest cas, la sanció ha de ser equivalent a l’import més alt.
En les infraccions greus de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya…
A - Comporten una alteració substancial dels terrenys forestals, difícil de reparar.
B - Fa impossible la reparació de la realitat física alterada.
C - Hi ha la possibilitat de reparació de la realitat física alterada.
D - No cal emprendre accions de reparació com a conseqüència de la infracció comesa.
C - Hi ha la possibilitat de reparació de la realitat física alterada.
Les infraccions poden ser lleus, greus o molt greus:
Són infraccions lleus les simples inobservances de les disposicions que estableix aquesta Llei, sempre que no calgui emprendre accions de reparació com a conseqüència de la infracció comesa.
Són infraccions greus la reincidència en la comissió d’infraccions lleus i les que comporten una alteració substancial dels terrenys forestals, sempre que hi hagi la possibilitat de reparació de la realitat física alterada. Hi ha reincidència si, en el moment de cometre’s la infracció, no ha transcorregut un any des de la imposició, per resolució ferma, d’una altra sanció amb motiu d’una infracció anàloga.
Són infraccions molt greus la reincidència en la comissió d’infraccions greus i les que comporten una alteració substancial dels terrenys forestals que impossibilita o fa molt difícil la reparació de la realitat física alterada.
Assenyala la infracció lleu a la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries:
A - La realització d’abocaments o el vessament de residus en l’àmbit delimitat d’una via pecuària.
B - La realització d’obres o instal·lacions no autoritzades de naturalesa provisional en les vies pecuàries.
C - L’obstrucció de l’exercici de les funcions de policia, inspecció o vigilància que preveu aquesta Llei.
D - Haver estat sancionat, per resolució ferma, per la comissió de dues faltes lleus en un període de sis mesos.
Totes són greus.
Assenyala la infracció molt greu a la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries:
A - La rompuda o plantació no autoritzada que es faci en qualsevol via pecuària.
B - L’edificació o execució no autoritzada de qualsevol tipus d’obres en terrenys de vies pecuàries.
C - La tallada o tala no autoritzada dels arbres que hi hagi a les vies pecuàries.
D - La realització d’abocaments o el vessament de residus en l’àmbit delimitat d’una via pecuària.
B - L’edificació o execució no autoritzada de qualsevol tipus d’obres en terrenys de vies pecuàries.
A, C i D són greus.
+ Les infraccions administratives contra el que disposa aquesta Llei prescriuen: en el termini de cinc anys les molt greus, en el de tres anys les greus i en el d’un any les lleus.
++ Les sancions imposades per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys, mentre que les imposades per faltes greus o lleus ho fan al cap de dos anys o al cap de l’any, respectivament.
Què són les forests patrimonials?
A - Les forests comunals, pertanyents a les entitats locals, mentre el seu aprofitament correspongui al comú dels veïns.
B - Les que siguin essencials per a la protecció del sòl davant processos d’erosió.
C - Les que contribueixin a la conservació de la diversitat biològica a través del manteniment dels sistemes ecològics, la protecció de la flora i la fauna o la preservació de la diversitat genètica i, en particular, les que constitueixin o formin part d’espais naturals protegits, zones d’especial protecció per a les aus, zones d’especial conservació, llocs d’interès geològic o altres figures legals de protecció, així com les que constitueixin elements rellevants del paisatge.
D - Les de propietat pública que no siguin demanials.
D - Les de propietat pública que no siguin demanials.
A són forests del domini públic.
B i C són forests d’utilitat pública.
Què són les forests protectores?
A - Les forests o els terrenys forestals de titularitat privada que compleixin alguna de les condicions que s’estableix per a les forests catalogades d’utilitat pública.
B - Les que siguin essencials per a la protecció del sòl davant processos d’erosió.
C - Les que contribueixin a la conservació de la diversitat biològica a través del manteniment dels sistemes ecològics, la protecció de la flora i la fauna o la preservació de la diversitat genètica i, en particular, les que constitueixin o formin part d’espais naturals protegits, zones d’especial protecció per a les aus, zones d’especial conservació, llocs d’interès geològic o altres figures legals de protecció, així com les que constitueixin elements rellevants del paisatge.
D - Les situades en capçaleres de conques hidrogràfiques i les altres que contribueixin decisivament a la regulació del règim hidrològic, incloses les que estiguin en els perímetres de protecció de les captacions superficials i subterrànies d’aigua, i evitin o redueixin allaus, riuades i inundacions, defensin poblacions, cultius i infraestructures, o millorin el proveïment d’aigua en quantitat o qualitat.
A - Les forests o els terrenys forestals de titularitat privada que compleixin alguna de les condicions que s’estableix per a les forests catalogades d’utilitat pública.
B, C i D són forests d’utilitat pública.
+ El Departament competent en matèria de boscos les ha d’inscriure en el Catàleg de Forests Protectores de Catalunya, que és de caràcter administratiu, i en el qual hi consten les càrregues, els gravàmens i altres drets reals que suporten les forests incloses en ells. La gestió de les forests protectores correspon als seus propietaris, sense perjudici del que disposa la legislació específica. El gestor ha de presentar a l’Administració forestal de la comunitat autònoma el projecte d’ordenació de forests o pla dasocràtic corresponent, en cas de no disposar d’un instrument de planificació d’ordenació de recursos naturals o forestal vigent a la zona.
Els aprofitaments de fusta i llenyosos a una forest amb Instrument d’Ordenació Forestal requereixen autorització?
A - N’hi ha prou amb la comunicació prèvia (10 dies), per escrit, a l’Administració forestal.
B - Sí, si els aprofitaments no són continguts en els projectes d’ordenació o en els plans tècnics aprovats o plans d’ordenació de recursos forestals.
C - No, en cap cas.
D - A i B són correctes.
D - A i B són correctes.
+ L’aprofitament de fustes i llenyes en terrenys forestals de propietat privada que disposen de projectes d’ordenació, de plans tècnics aprovats, o estiguin acollits a plans d’ordenació de recursos forestals i així ho prevegin d’acord amb el que especifica aquesta llei, no necessita autorització. N’hi ha prou amb la comunicació prèvia (10 dies), per escrit, a l’Administració forestal.
+ Es requereix l’autorització de l’Administració forestal per a tots els aprofitaments de fustes i llenyes no continguts en els projectes d’ordenació o en els plans tècnics aprovats o plans d’ordenació de recursos forestals. I també: En els terrenys forestals que no tenen projecte d’ordenació ni plans tècnics aprovats, ni estan acollits a plans d’ordenació de recursos forestals, cal l’autorització prèvia del departament competent en matèria forestal per a portar a terme l’aprofitament de fustes i llenyes.
+ Les autoritzacions a què fan referència els apartats anteriors es concediran en el termini de 3 mesos. La manca de resolució expressa en l’esmentat termini tindrà efectes estimatoris.
En cas d’aprofitaments de fusta o llenyosos de torn curt o domèstics s’han de comunicar (no cal l’autorització). Però, què es considera un aprofitament de torn curt?
A - Torn inferior a 5 anys.
B - Torn inferior a 10 anys.
C - Torn inferior a 20 anys.
D - Torn inferior a 25 anys.
C - Torn inferior a 20 anys.
+Es consideren aprofitaments de torn curt els que tinguin un torn inferior a 20 anys i els aprofitaments de les espècies i torns tractats conjuntament que determinin les comunitats autònomes per al seu territori. Es consideren aprofitaments de quantia inferior els de menys de 10 metres cúbics de fusta o 20 esteris de llenya, llevat que les comunitats autònomes estableixin per al seu territori unes quanties més baixes.
