Procediment Administratiu Flashcards
Què regula els actes administratius?
A - Llei 39/2015, d’1 d’octubre.
B - Decret Legislatiu 5/2015, 30 d’octubre.
C - Decret Legislatiu 1/1997, 31 d’octubre.
D - Decret 255/2021, 22 de juny.
A
(B= estatut bàsic empleat públic TRLEBEP, C= text refós funció pública TRFP, D= reestructuració Interior)
L’article 105 de la Constitució espanyola estableix que la Llei regularà el procediment a través del qual s’han de produir els actes administratiu, una competència que l’article 149 del text constitucional reserva amb caràcter exclusiu a l’Estat espanyol, la qual ho ha dut a terme a través de la la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), que estableix en el seu article 47 que són nuls de ple dret els actes dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.
Què no posa fi al procediment?
A - La resolució
B - El recurs d’alçada.
C - El desestiment.
D - La delcaració de caducitat.
B
Posen fi al procediment la resolució, el desistiment, la renúncia al dret en què es fonamenta la sol·licitud, quan aquesta renúncia no estigui prohibida per l’ordenament jurídic, i la declaració de caducitat. També produeix la terminació del procediment la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes. La resolució que es dicti ha de ser motivada en tot cas (article 84 LPACAP).
A partir de quan es compten els terminis en dies?
A - Des de la notificació.
B - Des de la publicació de l’acte.
C - Des del dia següent de la publicació o notificació de l’acte.
D - Des de que es reb la notificació.
C
Sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s’expressi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per dies, s’entén que aquests són hàbils, i s’exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius. Quan els terminis s’hagin assenyalat per dies naturals per declarar-ho així una llei o el dret de la Unió Europea, s’ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions corresponents. Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu.
Quan conclouen els terminis fixats en mesos o anys?
A - Després de transcòrrer 30 dies per mes o 365 dies per any.
B - S’ha de fixar la data a la notificació.
C - El dia següent que es va produir la notifiació del mes o any de venciment.
D - El mateix dia que es va produir la notifiació del mes o any de venciment.
D
Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computen a partir de l’endemà d’aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. El termini conclou el mateix dia en què es va produir la notificació, la publicació o el silenci administratiu el mes o l’any de venciment. Si el mes de venciment no hi ha un dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entén que el termini expira l’últim dia del mes.
Com es redueixen els terminis amb l’aplicació de tramitació d’urgència?
A - A la meitat.
B - En 15 dies menys.
C - En 10 dies menys.
D - En una setmana menys.
A
Quan raons d’interès públic ho aconsellin, es pot acordar, d’ofici o a petició de l’interessat, l’aplicació al procediment de la tramitació d’urgència, per la qual es redueixen a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos (article 33 LPACAP).
Quin d’aquests casos en un acte administratiu no el converteix en nul de ple dret?
A - El que lesioni drets.
B - El de contingut impossible.
C - El que incorri en la desviació de poder.
D - El contrari a l’ordenament jurídic.
C
(És un acte anul·lable)
Els actes de les Administracions Públiques són nuls de ple dret en els casos següents (article 47 LPACAP): a. Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional. b. Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. c. Els que tinguin un contingut impossible. d. Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta. e. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. f. Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los. g. Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició amb rang de llei. També són nul·les de ple dret les disposicions administratives que vulnerin la Llei.
+ Són anul·lables els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder. No obstant això, el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no tingui els requisits formals indispensables per assolir el seu fi o doni lloc a la indefensió dels interessats, i la realització d’actuacions administratives fora del temps establert per a aquestes només implica l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini (article 48 LPACAP).
Quins són els terminis del recurs d’alçada?
A - 1 mes per interposar, 6 per resoldre.
B - 1 mes per interposar, 3 per resoldre.
C - 2 mesos per interposar, 6 per resoldre.
D - 20 dies per interposar, 3 per resoldre.
B
El recurs d’alçada. Les resolucions i els actes, quan no posin fi a la via administrativa, poden ser recorreguts en alçada davant l’òrgan superior jeràrquic del que els va dictar, el qual es pot interposar davant l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna o davant el competent per resoldre’l (article 121 LPACAP).
El termini per interposar el recurs d’alçada és d’un mes, si l’acte és exprés. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s’ha interposat el recurs, la resolució és ferma a tots els efectes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució és de tres mesos. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s’ha dictat una resolució, es pot entendre desestimat el recurs. Contra la resolució d’un recurs d’alçada no es pot interposar cap altre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió (article 122 LPACAP).
Quins són els terminis del recurs potestatiu de reposició?
A - 1 mes per interposar, 6 per resoldre.
B - 1 mes per interposar, 2 per resoldre.
C - 2 mesos per interposar, 3 per resoldre.
D - 1 mes per interposar, 1 per resoldre.
D
El recurs potestatiu de reposició. Els actes administratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorreguts potestativament en reposició davant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser impugnats directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu (article 123 LPACAP).
El termini per interposar el recurs de reposició és d’un mes, si l’acte és exprés. Un cop transcorregut aquest termini, únicament es pot interposar un recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s’escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes. Contra la resolució d’un recurs de reposició no es pot tornar a interposar el recurs esmentat (article 124 LPACAP).
Quins és el termini per interposar un recurs extraordinari de revisió si en dictar la resolució s’ha incorregut en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient?
A - 4 anys.
B - 1 mes.
C - 2 mesos.
D - 3 mesos.
A
El recurs extraordinari de revisió. Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar el recurs extraordinari de revisió davant l’òrgan administratiu que els va dictar, que també és el competent per resoldre’l, quan concorri alguna de les circumstàncies següents (article 125 LPACAP):
- Que en dictar-los s’hagi incorregut en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient.
- Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’afer que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda.
- Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per una sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella resolució.
- Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi declarat així en virtut d’una sentència judicial ferma. El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar, quan es tracti de la primera causa del paràgraf anterior, dins el termini de quatre anys següents a la data de la notificació de la resolució impugnada. En els altres casos, el termini és de tres mesos a comptar del coneixement dels documents o des que la sentència judicial va quedar ferma.
Quins és el termini per interposar un recurs extraordinari de revisió si han aparegut documents de valor essencial per a la resolució de l’afer que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda?
A - 4 anys.
B - 1 mes.
C - 2 mesos.
D - 3 mesos.
D
El recurs extraordinari de revisió. Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar el recurs extraordinari de revisió davant l’òrgan administratiu que els va dictar, que també és el competent per resoldre’l, quan concorri alguna de les circumstàncies següents (article 125 LPACAP):
- Que en dictar-los s’hagi incorregut en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient.
- Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’afer que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda.
- Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per una sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella resolució.
- Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi declarat així en virtut d’una sentència judicial ferma. El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar, quan es tracti de la primera causa del paràgraf anterior, dins el termini de quatre anys següents a la data de la notificació de la resolució impugnada. En els altres casos, el termini és de tres mesos a comptar del coneixement dels documents o des que la sentència judicial va quedar ferma.
Si un acte posa fi a la via administrativa, quin recurs es pot interposar?
A - Recurs extraordinari de revisió
B - Recurs potestatiu de reposició.
C - Recurs d’alçada
D - L’acció de nul·litat.
B
El recurs potestatiu de reposició. Els actes administratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorreguts potestativament en reposició davant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser impugnats directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu (article 123 LPACAP).
Quin d’aquests supòsits no es pot revisar d’ofici?
A - Actes nuls.
B - La declaració de lesivitat d’actes favorables que siguin anul·lables.
C - Un acte que posa fi a la via administrativa.
D - La revocació d’actes desfavorables o de gravamen.
C
Per la mateixa Administració Pública, sense haver-ho demanat les persones interessades, mitjançant el procediment de revisió d’ofici. Hi ha diversos supòsits:
a. La revisió d’ofici d’actes nuls, de manera que, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia, i amb el dictamen favorable previ del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la Comunitat Autònoma (en el cas de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora), han de declarar d’ofici la nul·litat dels actes administratius que hagin posat fi a la via administrativa o que no hagin estat recorreguts dins el termini, en els supòsits de nul·litat de ple dret que preveu la pròpia normativa (article 106 LPACAP).
b. La declaració de lesivitat d’actes favorables que siguin anul·lables per, posteriorment, demanar-ne l’anul·lació als tribunals contenciosos administratius (article 107 LPACAP).
c. La revocació d’actes desfavorables o de gravamen (article 109.1 LPACAP).
d. La rectificació d’errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes (article 109.2 LPACAP).
Es poden iniciar procediments sancionadors de part?
A - No, mai.
B - Només en unes condicions concretes.
C - Sí, sempre.
D - Depen de l’òrgan competent.
A
Els procediments de naturalesa sancionadora s’inicien sempre d’ofici per acord de l’òrgan competent i han d’establir la separació deguda entre la fase instructora i la sancionadora, que s’encarrega a òrgans diferents. Es considera que un òrgan és competent per iniciar el procediment quan així ho determinin les normes que el regulen (article 63 LPACAP). En cap cas no es pot imposar una sanció sense que s’hagi tramitat el procediment oportú.
La resolució del procediment posa fi a la via administrativa?
A - No.
B - Depen.
C - Sí.
D - Encara no s’ha acabat el procediment.
C
Pot la polícia administrativa entrar sense avisar a una piscifactoria?
A - Sí.
B - No, ni avisant, necessita permís del jutge.
C - Sí, però respectant la inviolabilitat del domicili i si consideren que avisant es pugui perjudicar l’èxit de les seves funcions.
D - Sempre han de comunicar la seva presència a la persona inspeccionada.
C
La polícia administrativa estan facultats per:
a. Entrar lliurement en qualsevol moment i sense avisar als llocs subjectes a inspecció i a quedar-s’hi, amb respecte, en tot cas, a la inviolabilitat del domicili. En efectuar una visita d’inspecció, han de comunicar la seva presència a la persona inspeccionada o al seu representant, llevat que considerin que aquesta comunicació pugui perjudicar l’èxit de les seves funcions.
b. Procedir a practicar qualsevol acte d’investigació, examen o prova que considerin necessària per comprovar que les disposicions legals s’observen correctament.
