Legislació en matèria d'aigües Flashcards
A quin article de l’EAC s’estableix que correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva?
A - La Generalitat no té la competència exclusiva en matèria d’aigües.
B - 117
C - 144
D - La Generalitat té competència executiva en matèria d’aigües.
B - 117
+ La Constitució espanyola de 1978 també atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d’establir normes addicionals de protecció, així com sobre les obres públiques d’interès general o la realització de les quals afecti més d’una comunitat autònoma.
++ L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 estableix, en el seu article 117 que correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva.
+++ L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 també estableix que la Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general.
Quina d’aquestes feines no correspon als ens locals en matèria d’aigües?
A - L’abastament d’aigua potable
B - El clavegueram
C - El tractament d’aigües residuals
D - L’establiment de normes de protecció de les zones inundables.
D - L’establiment de normes de protecció de les zones inundables.
Correspon a la Generalitat. A, B i C sí corresponen als ens locals.
+ D’altra banda, el mateix Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya estableix que corresponen als ens locals les competències relatives a l’abastament d’aigua potable, el clavegueram i el tractament d’aigües residuals, el control sanitari de les aigües residuals i l’exercici de les funcions que la mateixa norma els atribueix, com ara la participació en l’elaboració dels instruments de la planificació hidrològica, la col·laboració en la gestió de les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d’abastament i l’explotació de les activitats i serveis de lleure que es puguin establir al domini públic hidràulic i a les zones de servitud i de policia de les lleres públiques dels rius o embassaments.
Entre quines conques es troba la Tordera?
A - El Ter i el Besos.
B - El Besos i el Daró.
C - El Fluvià i el Ter.
D - La Muga i el Fluvià.
A - El Ter i el Besos.
+ Conques hidrogràfiques internes, que són les corresponents als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les de totes les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu Sénia. Constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya. L’Administració hidràulica competent és l’Agència Catalana de l’Aigua.
++ Conques hidrogràfiques intercomunitàries, integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre i Garona i de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, en els termes establerts per la legislació vigent. L’organisme de conca de les conques de l’Ebre i del Garona és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i l’organisme de conca de la demarcació hidrogràfica del Xúquer és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Quina conca es troba al nord de la conca del Ter?
A - La Muga.
B - El Fluvià.
C - El Besos.
D - El Daró.
B - El Fluvià.
Quina conca es troba l’est de la conca del Francolí?
A - L’Ebre
B - L’Anoia.
C - El Gaià.
D - El Foix.
C - El Gaià.
Ja de pas:
+ En el detall de funcions que fa el Reglament del Cos d’Agents Rurals, aprovat pel Decret 266/2007, de 4 de desembre, les funcions relacionades amb les aigües es troben dins de l’àmbit material dels espais naturals protegits i de la biodiversitat. Com a funcions bàsiques, s’hi estableixen la vigilància, el control i la inspecció de les aigües continentals, especialment de les captacions, el canvi de curs de rius i el manteniment de cabdals, de les afectacions i actuacions sobre el domini públic hidràulic i de les seves zones de policia i servitud, així com dels ecosistemes vinculats al cicle hidrològic i les aigües costaneres associades, de les zones de protecció costanera i el domini públic maritimoterrestre, en col·laboració amb els òrgans o organismes competents en la matèria.
Quin tipus d’entitat és l’ACA?
A - De dret privat, amb personalitat jurídica pròpia.
B - De dret privat, sense personalitat jurídica pròpia.
C - De dret públic subjecta al dret privat, sense personalitat jurídica pròpia
D - De dret públic subjecta al dret privat, amb personalitat jurídica pròpia.
D - De dret públic subjecta al dret privat, amb personalitat jurídica pròpia.
+ L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya i, com a tal, és l’autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en matèria d’aigües i d’obres hidràuliques. És una Entitat de dret públic subjecta al dret privat, amb personalitat jurídica pròpia, adscrita al Departament competent en matèria d’aigües.
Què és una llera?
A - És la zona per on passa l’aigua, el riu.
B - És el terreny que queda cobert per l’aigua en les màximes crescudes ordinàries.
C - Les faixes laterals de les lleres públiques situades per sobre del nivell d’aigües baixes
D - Zona de cinc metres d’amplada d’ús públic.
B - És el terreny que queda cobert per l’aigua en les màximes crescudes ordinàries.
C és la ribera. D és la zona de servitud.
Quina amplada té la zona de policia?
A - 100 m a partir de la llera.
B - 5 m a partir de la llera.
C - 100 m a partir de la zona de servitud.
D - 5 m a partir de la zona de servitud.
A - 100 m a partir de la llera.
La zona de servitud són 5 m a partir de la llera.
+ Riberes i marges: les faixes laterals de les lleres públiques situades per sobre del nivell d’aigües baixes i per marges els terrenys que confronten amb les lleres. Els marges dels terrenys que confronten amb aquestes lleres estan subjectes en tota la seva extensió longitudinal:
o A una zona de servitud de cinc metres d’amplada per a ús públic, amb les finalitats de protecció de l’ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic, pas públic de vianants i per al desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, llevat que per raons ambientals o de seguretat l’Administració hidràulica competent consideri convenient la seva limitació i varat i amarratge d’embarcacions de forma ocasional i en cas de necessitat.
o A una zona de policia de cent metres d’amplada, en què es condicionarà l’ús del sòl i les activitats que s’hi desenvolupin, amb la de preservar l’estat del domini públic hidràulic, prevenir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, contribuint a millorar-los, i protegir el règim dels corrents en avingudes, afavorint la funció dels terrenys confrontants amb les lleres en la laminació de cabals i càrrega sòlida transportada.
Quin és el període de retorn que han d’assolir les aigües que marquen la zona inundable?
A - 50 anys.
B - 100 anys.
C - 500 anys.
D - 1000 anys.
C - 500 anys.
+ Es considera zona inundable els terrenys que puguin resultar inundats pels nivells teòrics que assolirien les aigües a les avingudes el període estadístic de retorn de les quals sigui de 500 anys, atenent estudis geomorfològics, hidrològics i hidràulics, així com de sèries d’avingudes històriques i documents o evidències històriques de les mateixes als llacs, llacunes, embassaments, rius o rierols.
++ Zona de flux preferent: unió de la zona o les zones on es concentra preferentment el flux durant les riuades, i la zona on, en riuades amb període estadístic de retorn de 100 anys, es puguin produir greus danys sobre les persones i els béns.
Què no forma part del domini públic hidràulic?
A - Les aigües continentals, tant les superficials com les subterrànies renovables, amb independència del temps de renovació.
B - Les aigües procedents de la dessalinització d’aigua de mar.
C - Els aqüífers, als efectes dels actes de disposició o d’afecció dels recursos hidràulics.
D - La zona inundable de període de retorn de 500 anys.
D - La zona inundable de període de retorn de 500 anys.
Una part queda fora del domini públic hidràulic.
+ Constitueix el domini públic hidràulic de l’Estat, amb les excepcions que expressament estableix la Llei d’Aigües:
a) Les aigües continentals, tant les superficials com les subterrànies renovables, amb independència del temps de renovació.
b) Les lleres de corrents naturals, continus o discontinus.
c) Els llits dels llacs i de les llacunes i els dels embassaments superficials en les lleres públiques.
d) Els aqüífers, als efectes dels actes de disposició o d’afecció dels recursos hidràulics.
e) Les aigües procedents de la dessalinització d’aigua de mar.
Què es pot fer a la zona de servitud?
A - Plantar-hi arbres.
B - Talar-hi arbres.
C - Plantar-hi hortalises.
D - Construir-hi un embarcador.
C - Plantar-hi hortalises.
B requereix autorització. I D, per contruir-se, hauria de ser necessari per a l’ús del domini públic hidràulic o per a la seva conservació i restauració.
+ Les persones propietàries d’aquestes zones de servitud poden sembrar-hi lliurement i plantar-hi espècies no arbòries, sempre que no deteriorin l’ecosistema fluvial ni hi impedeixin el pas. Les tales o les plantacions d’espècies arbòries que s’hi facin requereixen autorització de l’Administració hidràulica competent. Amb caràcter general no s’hi podrà realitzar cap tipus de construcció, llevat que resulti convenient o necessària per a l’ús del domini públic hidràulic o per a la seva conservació i restauració. Per raons topogràfiques, hidrogràfiques, o si ho exigissin les característiques de la concessió d’un aprofitament hidràulic, podrà modificar-se la zona de servitud. La modificació es farà per causes justificades d’exigència de l’ús públic, prèvia la tramitació d’un expedient en què s’escoltarà la persona propietària del terreny i, si escau, la titular de la concessió, determinant-se la corresponent indemnització d’acord amb la legislació d’expropiació forçosa, si escau.
Què no es pot fer a les aigües superficials?
A - Construir-hi represes amb pedres.
B - Abeurar el bestiar.
C - Banyar-se.
D - Pescar.
A - Construir-hi represes amb pedres.
+ Tothom pot, sense necessitat d’autorització administrativa i de conformitat amb el que disposin les lleis i reglaments, fer servir de les aigües superficials, mentre discorrin per les seves vies naturals, per beure, banyar-se i altres usos domèstics, així com per abeurar el bestiar. Aquests usos comuns s’han de dur a terme de manera que no es produeixi una alteració de la qualitat i el cabal de les aigües. Quan es tracti d’aigües que circulin per llits artificials tindran, a més, les limitacions derivades de la protecció de l’aqüeducte.
++ Pel que fa a la pesca continental, es regula per la legislació general del medi ambient i per la seva legislació específica.
Quina és la dimensió màxima de la barca a partir de la qual cal una assegurança contra danys a tercers?
A - Només cal una declaració responsable per navegar.
B - Eslora superior a 4 m.
C - Eslora superior a 2 m.
D - No cal cap tipus d’assegurança ni declaració responsable per a navegar en aigües continentals on es permet el bany.
B - Eslora superior a 4 m.
+ La pràctica de la navegació requereix la presentació d’una declaració responsable davant de l’Administració hidràulica competent. No obstant això, a les zones confrontants a les platges naturals dels rius, llacs, llacunes o embassaments on no estigués expressament prohibit el bany, no caldrà cap tipus de declaració responsable per a l’ús de mitjans de flotació que, per la seva mida i característiques, puguin ser considerats com a complementaris del bany.
++ Les persones que presentin declaracions responsables per navegar responen que les seves embarcacions compleixin amb la legislació vigent quant a estabilitat, elements de seguretat de què han de disposar i bon estat de conservació d’aquelles i aquests. Les embarcacions de propulsió de motor o vela amb eslora superior a 4 metres han d’estar assegurades contra danys a tercers mitjançant la pòlissa d’assegurança corresponent. La declaració responsable de navegació, sigui quin sigui el termini, no té validesa fora del període de vigència de la pòlissa. Per a la resta de les embarcacions, queda a criteri de l’Administració hidràulica competent l’exigència d’assegurança.
Què cal presentar per al pasturatge en del domini públic hidràulic?
A - Res, és un espai d’ús públic.
B - Una declaració responsable.
C - Una memòria i una declaració responsable.
D - Una comunicació.
C - Una memòria i una declaració responsable.
+ Per al pasturatge en del domini públic hidràulic caldrà presentar una declaració responsable, acompanyada d’una memòria i serà sotmesa a període d’informació pública i valoració de l’Administració hidràulica competent. Aquestes declaracions permetran l’exercici de l’activitat per un termini màxim de dos anys, i llevat que l’Administració ho consideri necessari per a una millor explotació, no suposa l’exercici de l’activitat amb caràcter exclusiu.
La utilització o aprofitament pels particulars de les lleres i marges o dels béns situats en aquests requerirà la prèvia autorització administrativa. Per quin període màxim es poden atorgar aquestes autoritzacions per a establiments de banys o zones recreatives i esportives a les vies públiques o les seves zones de policia?
A - Màxim 10 anys.
B - Màxim 15 anys.
C - Màxim 20 anys.
D - Màxim 25 anys.
D - Màxim 25 anys.
+ En l’atorgament d’autoritzacions per a aprofitaments d’àrids, vegetació arbòria o arbustiva, establiment de ponts o passarel·les, embarcadors i instal·lacions per a banys públics, es considera la possible incidència ecològica desfavorable, i s’han d’exigir les garanties adequades per a la restitució del medi.
++ Les sol·licituds per a sembres, plantacions i tallada d’arbres en terrenys de domini públic hidràulic, concretaran l’extensió superficial de la sembra o plantació en hectàrees, els límits, el tipus d’arbrat i la densitat. Les autoritzacions per a sembres i plantacions s’atorgaran per un termini màxim igual al del cicle vegetatiu de l’espècie corresponent
++ Les autoritzacions per a establiments de banys o zones recreatives i esportives a les vies públiques o les seves zones de policia s’atorgaran per un màxim de 25 anys.
