Activitats extractives Flashcards
Què cal demanar per a realitzar una investigació de jaciments minerals?
A - Una autorització.
B - Una comunicació.
C - Un informe previ.
D - Una memòria a posteriori.
A - Una autorització.
+ + Tots els jaciments minerals i demés recursos geològics són béns de domini públic, independentment de la propietat dels terrenys. Això significa que per a la seva investigació o explotació, cal una autorització administrativa, i pagar unes taxes.
A quina secció corresponen les aigües mineromedicinals?
A - A
B - B
C - C
D - D
B
+ + Tots els jaciments minerals i altres recursos geològics es classifiquen en tres seccions, anomenades A), B), C) i D):
+ - Secció A) Jaciments l’únic aprofitament dels quals sigui obtenir fragments de mida i forma apropiats per a la seva utilització directa en obres d’infraestructura i construcció i altres usos que no exigeixin més operacions que les d’arrencada trencada i calibrada, entenent-se com a calibratge la mera classificació per mides. També s’inclouen en aquesta secció els jaciments d’escàs valor econòmic i alhora de comercialització geogràfica restringida.
+ - Secció B) Aigües minerals, terrestres o marítimes, que comprenen: o Les mineromedicinals, sorgides naturalment o artificialment que per les seves característiques i qualitats siguin declarades d’utilitat pública. o Les mineroindustrials que permetin l’aprofitament racional de les substàncies que continguin. o Les termals la temperatura de surgència de les quals sigui superior, almenys, en quatre graus centígrads a la mitjana anual del lloc on sorgeixin, sempre que, en cas de destinar-se a usos industrials, la producció calorífica màxima sigui inferior a cinc-centes tèrmies per hora. o L’aprofitament de materials de rebuig d’altres explotacions (habitualment subterrànies que resultin útils per l’aprofitament d’algun dels seus components).
+ - Secció C) Jaciments minerals i altres recursos geològics que no estiguin classificats en les seccions anteriors i siguin objecte d’explotació o aprofitament conforme a la Llei de mines.
+ - Secció D) Els carbons, minerals radioactius, recursos geotèrmics, las roques bituminoses i qualsevol altre jaciment mineral o recurs geològic d’ interès energètic.
A quina secció corresponen les roques bituminoses?
A - A
B - B
C - C
D - D
D
+ + Tots els jaciments minerals i altres recursos geològics es classifiquen en tres seccions, anomenades A), B), C) i D):
+ - Secció A) Jaciments l’únic aprofitament dels quals sigui obtenir fragments de mida i forma apropiats per a la seva utilització directa en obres d’infraestructura i construcció i altres usos que no exigeixin més operacions que les d’arrencada trencada i calibrada, entenent-se com a calibratge la mera classificació per mides. També s’inclouen en aquesta secció els jaciments d’escàs valor econòmic i alhora de comercialització geogràfica restringida.
+ - Secció B) Aigües minerals, terrestres o marítimes, que comprenen: o Les mineromedicinals, sorgides naturalment o artificialment que per les seves característiques i qualitats siguin declarades d’utilitat pública. o Les mineroindustrials que permetin l’aprofitament racional de les substàncies que continguin. o Les termals la temperatura de surgència de les quals sigui superior, almenys, en quatre graus centígrads a la mitjana anual del lloc on sorgeixin, sempre que, en cas de destinar-se a usos industrials, la producció calorífica màxima sigui inferior a cinc-centes tèrmies per hora. o L’aprofitament de materials de rebuig d’altres explotacions (habitualment subterrànies que resultin útils per l’aprofitament d’algun dels seus components).
+ - Secció C) Jaciments minerals i altres recursos geològics que no estiguin classificats en les seccions anteriors i siguin objecte d’explotació o aprofitament conforme a la Llei de mines.
+ - Secció D) Els carbons, minerals radioactius, recursos geotèrmics, las roques bituminoses i qualsevol altre jaciment mineral o recurs geològic d’ interès energètic.
A què correspon aquesta definició “conjunt d’operacions destinades a crear de nou les condicions que presentava un sistema natural i que han estat alterades a causa de l’activitat humana.”?
A - Recuperació.
B - Rehabilitació.
C - Restauració.
D - Rebliment.
C - Restauració.
+ + Recuperació: treballs amb l’objectiu d’estabilitzar un terreny, garantint la seguretat de les persones, la millora estètica, i el retorn a una situació funcional, des de l’òptica regional, sense que s’hagi de prendre obligatòriament com a referència la situació prèvia a l’impacte. Pot incloure la revegetació, tot i que no és indispensable, i pot permetre el canvi d’ús. S’utilitza àmpliament en el context de la mineria. Els projectes de recuperació que s’orienten amb una òptica ecològica es poden classificar com a rehabilitacions, i si considerem la recuperació de la biodiversitat ecològica i estructural, poden esdevenir fins i tot equivalents a restauracions.
+ Rehabilitació: actuació de reparació dels processos, les funcions ecosistèmiques i els serveis ambientals d’un ecosistema que ha estat degradat, malmès o destruit, basant-se en la situació prèvia. Comparteix amb el terme restauració el fet que es pren com a referència l’ecosistema existent anams de l’impacte, però sense la necessitat de recuperar la mateixa composició d’espècies i estructura de la comunitat.
+ Restauració: conjunt d’operacions destinades a crear de nou les condicions que presentava un sistema natural i que han estat alterades a causa de l’activitat humana.
A quin annex i a quin grup de la Llei 21/2013 estan les activitats de la Indústria extractiva com activitats sotmeses a avaluació ambiental ordinària?
A - Annex III, grup 2.
B - Annex I, grup 3.
C - Annex II, grup 3
D - Annex I, grup 2.
D - Annex I, grup 2.
+ + La Llei 20/2009, estableix de manera expressa que les activitats extractives s’han de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental ordinària. La Llei 21/2013 classifica les activitats mineres en l’annex I, Grup 2 Indústria extractiva com activitats sotmeses a avaluació ambiental ordinària. Aquest procediment inclou la presentació d’un estudi d’impacte ambiental (EIA) per part de la persona sol·licitant i acaba amb el pronunciament de la Ponència Ambiental que emet la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte, la qual s’incorpora a l’autorització substantiva. A l’efecte de l’avaluació ambiental ordinària, el programa de restauració establert per la Llei 12/1981 forma part de la documentació que la persona promotora ha de presentar junt amb l’Estudi d’Impacte Ambiental.
Quin termini té la Ponència Ambiental per emetre el document d’abast de l’estudi d’impacte ambiental?
A - 1 mes.
B - 2 mesos.
C - 3 mesos.
D - 4 mesos.
C - 3 mesos.
+ + La persona o l’empresa promotora, opcionalment podrà sol·licitar a través de l’òrgan del departament competent en matèria de mines (Departament d’Empresa i Treball) l’emissió del document d’abast de l’estudi d’impacte ambiental, on l’òrgan ambiental (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) ha de consultar prèviament a les administracions afectades i les persones interessades. En un termini de 3 mesos la Ponència Ambiental emetrà el document d’abast. El document d’avast defneix el contingut mínim, l’amplitud, el nivell de detall i la informaciò bàsica necessària que haurà de tenir l’estudi d’impacte ambiental.
Un cop publicat l’estudi d’impacte ambiental, quin termini hi ha per començar l’activitat abans d’haver de tornar a iniciar el procediment?
A - 4 anys i 2 prorrogables.
B - 4 anys sense pròrroga.
C - 2 anys i 1 prorrogable.
D - 2 anys sense pròrroga.
A - 4 anys i 2 prorrogables.
+ + L’estudi d’impacte ambiental no pot tenir més d’un any des que es signa fins que s’inicia el tràmit d’avaluació ambiental. En el cas que no s’hagi iniciat l’activitat en el termini de 4 anys des de la publicació de la DIA al BOE/DOGC prorrogables 2 anys, aquesta perd la seva vigència i cal tornar a iniciar el procediment d’avaluació ambiental ordinària.
++ La persona o empresa promotora elabora l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), el Programa de Restauració (PR) i ho presenta al departament competent en matèria de mines (Departament d’Empresa i Treball) junt amb el projecte d’explotació i la resta de documentació.
Qui formula la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA)?
A - L’empresa promotora.
B - L’òrgan ambiental (Dep. d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural)
C - El Departament competent en matèria de mines (Empresa i Treball)
D - La Ponència Ambiental.
D - La Ponència Ambiental.
+ + …
+ La Ponència Ambiental formula la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA). Aquesta inclou les prescripcions de protecció del medi.
7. L’òrgan ambiental que ha tramitat l’expedient de DIA emet l’informe sobre el programa de restauració, en el qual es defineix l’àrea de l’afecció considerada, el valor de la fiança de restauració i el període de garantia.
8. El departament competent en matèria de mines (Departament d’Empresa i Treball) ha d’incorporar les condicions de la Declaració d’Impacte Ambiental i del programa de restauració en l’atorgament de l’autorització substantiva.
Què necessita el titular de l’explotació per començar l’activitat?
A - Estudi d’impacte ambiental i avaluació ambiental ordinària.
B - Autorització minera, dipòsit de fiança i permís municipal.
C - Autorització minera, dipòsit de fiança i avaluació ambiental ordinària.
D - Declaració d’impacte ambiental, avaluació ambiental ordinària i permís municipal.
B - Autorització minera, dipòsit de fiança i permís municipal.
(El Departament d’Empresa i Treball ha d’incorporar les condicions de la Declaració d’Impacte Ambiental i del programa de restauració en l’atorgament de l’autorització substantiva)
+ + Un cop autoritzada l’explotació minera i abans de l’inici de l’activitat, la persona titular ha de dipositar una fiança pels treballs de restauració. Aquesta fiança garanteix que durant l’explotació i a la finalització de la mateixa, l’empresa realitzarà les mesures de protecció i els treballs de restauració incorporats en el programa aprovat per l’Administració.
+ A més de l’autorització minera, el titular de l’explotació també necessita el permís municipal, que ha de sol·licitar als ajuntaments afectats.
A quines zones on hi ha activitats extractives no té competències el Departament d’Empresa i treball?
A - Zona de policia d’aigües.
B - Parc Natural.
C - Domini públic hidràulic.
D - Explotació a 100 m de la costa.
C - Domini públic hidràulic.
+ L’extracció d’àrids i altres recursos minerals en les lleres dels rius, dins de la zona de domini públic hidràulic, es regula per la legislació d’aigües i queda exclosa de l’àmbit d’aplicació de la Llei estatal 22/1973 de mines. Per aquest motiu, l’òrgan substantiu per a l’autorització de l’extracció d’àrids a la llera del riu és l’autoritat hidràulica (ACA en conques internes i CHE a la conca de l’Ebre) i el departament competent en matèria de mines (Departament d’Empresa i Treball), com a autoritat minera, no hi té competència.
++ Si l’activitat extractiva es vol realitzar en zona de policia d’aigües (100 metres d’amplada mesurats horitzontalment a partir de la llera del riu, art.9 RD 849/1986, d’11 d’abril), a més de l’autorització minera del departament competent en matèria de mines (Departament d’Empresa i Treball), caldrà una autorització de l’autoritat hidràulica competent (ACA en conques internes i CHE a la conca de l’Ebre). El seguiment i el control d’aquestes activitats extractives continuarà essent competència de la inspecció minera del departament competent en matèria de mines (Departament d’Empresa i Treball) i de la inspecció ambiental del departament competent en matèria de restauració d’activitats extractives (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural), sense perjudici de les facultats inspectores de l’autoritat hidràulica.
El termini per l’atorgament d’extraccions en DPH que no tinguin un ús exclusiu d’un tram serà proporcional al volum de l’ extracció. No obstant això, hi ha un límit de temps que no es pot excedir, quin és?
A - 3 mesos.
B - 6 mesos.
C - 1 any.
D - 2 anys.
C - 1 any.
+ + Extraccions en DPH que no tinguin un ús exclusiu d’un tram (art. 76 RD 849/1986,11 d’abril) precisen d’una autorització administrativa. El promotor de l’extracció presentarà la sol·licitud a l’organisme de conca corresponent.
++ El termini pel seu atorgament serà proporcional al volum de l’ extracció sense que es pugui excedir 1 any, podent ésser prorrogat per 1 any, previa petició. Els titulars d’aquestes autoritzacions d’explotació en DPH hauràn de constituïr una fiança o aval per respondre als possibles danys al DPH, excepte en extraccions inferiors a 500m3.
+++ Les activitats d’aquesta tipologia que explotin més de 20.000m3 estan subjectes a avaluació ambiental ordinària.
De quants anys poden ser les concessions per a les extraccions d’àrids en DPH amb exclusivitat d’un tram de riu?
A - 1 any.
B - 10 anys.
C - 35 anys.
D - 70 anys.
B - 10 anys.
+ + Les extraccions d’àrids en DPH amb exclusivitat d’un tram de riu (art. 136 RD 849/1986,11 d’abril) precisaran de concessió administrativa. Aquestes concessions s’atorgaran per un període màxim de 10 anys, depenent del volum a extraure i les característiques de la llera.
++ Les activitats d’aquesta tipologia que explotin més de 20.000m3 estan subjectes a avaluació ambiental ordinària.
Quines d’aquestes activitats extractives han d’incloure dins el projecte d’explotació un programa de restauració?
A - Les sol·licituds d’autorització d’aprofitaments
B - Els permisos d’explotació.
C - Els permisos d’investigació.
D - Totes són correctes.
D
+ Les sol·licituds d’autorització d’aprofitaments, els permisos d’explotació, els permisos d’investigació, les concessions, les ampliacions i les rectificacions de concessions d’explotació dels recursos miners esmentats que comporten activitats extractives han d’incloure dins el projecte d’explotació un programa de restauració.
Cada quants anys s’ha de revisar el Programa de restauració?
A - 5 anys.
B - 4 anys.
C - 3 anys.
D - 2 anys.
A - 5 anys.
+ El Programa de restauració s’ha de revisar cada cinc anys i modificar-se, si és el cas, per adequar-se als canvis de l’explotació o dels usos previstos del sòl una vegada finalitzada l’activitat. El Programa de restauració ha d’incloure el pla de gestió dels residus miners.
++ Ja de pas: La restauració integrada es basa en el principi de mineria de transferència i permet recuperar gradualment la fiança dipositada a mesura que progressen les tasques de restauració.
+++ Si la restauració morfològica es fa amb runes de la construcció: Actualment, els dipòsits controlats de residus de la construcció estan sotmesos a llicència ambiental, en figurar a l’annex II de la Llei 20/2009 (monodipòsits de residus de la construcció).
Quin percentatge de partícules inferiors a 2 mm cal que tinguin les terres que s’utilitzen per mesclar amb els fangs?
A - més d’un 10%
B - més d’un 20%
C - més d’un 30%
D - més d’un 50%
B - més d’un 20%
+ Els materials calcaris i els sediments argilosos són els més adients per a la restauració amb fangs. Les terres i els materials residuals massa pedregosos dificulten la incorporació dels fangs de depuradora i la seva posterior transformació en el sòl. Per això, cal que les terres que s’utilitzen per mesclar amb els fangs tinguin més d’un 20% de fracció fina amb partícules amb una grandària inferior a 2 mm. Les limitacions més importants les presenten els substrats àcids i sorrencs, que faciliten la mobilitat o el drenatge d’alguns contaminants que contenen els fangs.
++ I si es vol fer servir compost orgànic: L’ús de compost de la fracció orgànica exigeix la verificació de la seva qualitat a través d’una certificació del seu contingut emesa per l’ens titular de la instal·lació productora, ha de disposar de les analítiques corresponents i ha d’estar autoritzat per l’Agència de Residus. La utilització de compost com a esmena orgànica, així com de compost ha d’estar prevista en el Programa de Restauració i autoritzada per l’Agència de Residus.