Flora protegida Flashcards
Quina és la norma que desenvolupa la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades?
A - Llei 42/2007, de 13 de desembre
B - Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer
C - Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992
D - Conveni de Berna, 1979
B - Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer
+ D’acord amb l’article 57 de la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat, la inclusió d’una espècie, subespècie o població en el llistat del Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades comporta la prohibició de recollir-les, tallar-les, mutilar-les, arrencar-les o destruir-les intencionadament a la natura, i també la prohibició de de posseir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb finalitats de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes, llevat dels casos en què aquestes activitats, de manera controlada per l’Administració, puguin resultar clarament beneficioses per a la seva conservació, en els casos que es determinin per reglament. Aquestes prohibicions s’aplicaran a totes les fases del cicle biològic d’aquestes espècies, subespècies o poblacions.
Quines són les categories que s’estableixen al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades?
A - Sensibles i amenaçades.
B - Sensibles i especialment sensibles.
C - Amenaçades i vulnerables.
D - Vulnerables i en perill d’extinció.
D - Vulnerables i en perill d’extinció.
+ D’acord amb l’article 58 de la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat, dins del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, s’hi estableix el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades que inclourà, quan hi hagi informació tècnica o científica que així ho aconselli, els tàxons o poblacions de la biodiversitat amenaçada, incloent-los en algunes de les categories següents:
a) En perill d’extinció: tàxons o poblacions la supervivència de les quals és poc probable si els factors causals de la seva situació actual continuen actuant.
b) Vulnerable: tàxons o poblacions que corren el risc de passar a la categoria anterior en un futur immediat si els factors adversos que hi actuen no són corregits.
++ Les comunitats autònomes poden, si escau, incrementar el grau de protecció de les espècies del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades als seus catàlegs autonòmics, incloent-les en una categoria superior d’amenaça.
Es pot adquirir boix grèvol (Ilex aquifolium) a les fires nadalenques?
A - Sí, si ve d’una Comunitat Autònoma on no està protegit.
B - Sí, si té DO.
C - Sí, si es certifica l’origen local.
D - No, és una espècie protegida a tot Catalunya.
A - Sí, si ve d’una Comunitat Autònoma on no està protegit.
+ Només es permetrà la venda de boix grèvol procedent de fora de Catalunya quan en la Comunitat Autònoma d’origen no estigui protegit. En aquest cas, la persona venedora o intermediària haurà de poder demostrar documentalment la procedència.
++ L’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya, declara protegit a tot el territori de Catalunya al teix (Taxus baccata) silvestre, i l’Ordre de 28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol, declara protegit el Boix grèvol (Ilex aquifolium) a tot el territori de Catalunya.
+++ No es pot comercialitzar el teix (Taxus baccata) com a arbre de Nadal. Aquesta protecció implica la prohibició de la recol·lecció, la tallada i el desarrelament d’aquesta espècie o de qualsevol de les seves parts, incloses les seves llavors, així com la seva comercialització. Excepcionalment, la direcció general competent nen matèria de biodiversitat podrà autoritzar la recollida i l’ús d’exemplars d’aquesta espècie o d’alguna de les seves parts per a finalitats científiques, educatives o tractaments silvícoles que precisi la conservació de l’espècie.
Quina d’aquestes plantes marines forma part de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades?
A - Cymodocea nodosa
B - Zostera marina
C - Posidonia oceanica
D - Rugulopteryx okamurae
C - Posidonia oceanica
A i B estan a l’annex 1 del Conveni de Berna. La D és una EEI.
+ A Catalunya, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims va promoure la declaració de les fanerògames marines com a espècies protegides mitjançant l’Ordre de 31 de juliol del 1991, per a la regulació d’herbassars de fanerògames marines (DOGC núm. 1479, de 12.08.91). Així mateix, aquesta Ordre prohibeix la destrucció, la venda, la compra i la utilització d’aquestes espècies.
D’altra banda, la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes considera les praderies de fanerògames marines hàbitats protegits als efectes de pesca en concordança amb la normativa pesquera europea i estatal.
++ Com a espècie la Posidonia oceanica està recollida en el Reial decret 139/2011 de l’Estat espanyol per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, així com en la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que n’estableix la prohibició de “recollir, tallar, mutilar, arrencar o destruir intencionadament.”
Fins quan s’estableix la veda de la pesca del corall vermell (Corallium rubrum), i resta prohibida l’extracció, la tinença, el transport i la venda del corall vermell extret de les nostres aigües?
A - 2024
B - 2027
C - 2030
D - 2034
B - 2027
+ Pel que fa al corall vermell (Corallium rubrum), l’Ordre ARP/59/2017, de 7 d’abril, per la qual es redueix el nombre de llicències per a la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) durant la campanya 2017 i s’estableix la suspensió temporal de la pesquera a partir de la finalització de la campanya d’enguany, per la qual en les aigües interiors del litoral català, suspèn la campanya de pesca de corall vermell en les aigües interiors corresponents al litoral de Catalunya des del dia 1 de novembre de 2017 fins al dia 31 de desembre de 2027, ambdós inclosos. Durant aquest període, s’estableix la veda de la pesca del corall vermell (Corallium rubrum), i resta prohibida l’extracció, la tinença, el transport i la venda del corall vermell extret d’aquestes aigües.
El Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural defineix en el seu Annex 3 unes espècies de flora estrictament protegides. En quines zones estan protegides aquestes espècies?
A - En tot el territori de Catalunya.
B - En Espais Naturals de Protecció Especial.
C - En espais de la Xarxa Natura 2000.
D - Només als territoris determinats per llei.
D - Només als territoris determinats per llei.
+ Aquesta declaració implica la prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si s’escau, també de la collita i la comercialització de les espècies i de les seves llavors, així com la protecció del medi natural en què viu aquesta flora. Cal tenir en compte, que l’Annex 3 d’aquest Decret va ser modificat pel Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Aquestes espècies no estan protegides fora dels territoris esmentats en la legislació.
A Catalunya tenim un seguit d’espècies amb recol·lecció regulada sota autorització. Quina d’aquestes espècies cal recol·lectar amb autorització prèvia?
A - Genciana Groga (Gentiana lutea).
B - Edelweiss (Leontopodium alpinum).
C - Tora Blava (Aconitum napellus)
D - Malva (Malva sylvestris)
A - Genciana Groga (Gentiana lutea).
+ Aquestes espècies gaudeixen d’un grau de protecció legal menor que les anteriors, ja que sí que es poden recollir amb una autorització prèvia. Aquestes espècies apareixen en l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya.
És el cas de:
Genciana Groga, G. Vera, Gençana (Gentiana lutea).
Margalló (Chamaerops humilis). No es necessitarà l’autorització de la Administració per recollir fulles de margalló (Chamaerops humilis) per a usos artesanals i sempre que no es faci el desarrelament de la planta.
++ Queda sotmesa a autorització prèvia la recol·lecció, la tallada i el desarrelament de les plantes d’alguna de les seves parts, així com les seves arrels o parts aèries, a tot el territori de Catalunya. Aquesta autorització es concedirà o denegarà prèvia sol·licitud en la qual s’especifiquin les finalitats que les pretenen, la quantitat i la localització de les plantes que es volen recollir i els productes que es volen obtenir.
Quin decret regula la reació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, pel qual es crea el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya?
A - Decret 171/2009, de 25 d’agost
B - Decret 174/2007, de 22 d’agost
C - Decret 172/2008, de 26 d’agost
D - Decret 175/2005, de 16 d’agost
C - Decret 172/2008, de 26 d’agost
+ El Llibre Vermell de la Flora Vascular i Endèmica de Catalunya, així com els informes dels Parcs Naturals de Catalunya, l’Atles de la Flora Vascular Amenaçada i la Llista vermella de Flora Vascular estatals, permeten conèixer les espècies que actualment requereixen mesures urgents de conservació, i es constata que diverses d’aquestes espècies són a punt d’extingir-se, per la qual cosa resulta imprescindible regular-les i adaptar-les a les categories existents a la normativa bàsica estatal.
++ Amb aquesta finalitat el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, pel qual es crea el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i cataloga aquelles espècies i subespècies amenaçades que es classifiquen en les categories de “en perill d’extinció” o de “vulnerables” en funció del seu estatus de conservació i grau d’amenaça, i estableix les mesures de conservació de les espècies i subespècies catalogades i el règim d’excepcions de les prohibicions regulades al Decret. A més, s’estableix el procediment de catalogació, descatalogació i de canvi de categoria de les espècies i subespècies. Finalment, s’estableix el règim sancionador aplicable a les infraccions i la valoració econòmica de les espècies i subespècies objecte de regulació.
D’acord amb Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, quin és el termini màxim per adoptar un pla de conservació per una tàxon de la categoria “vulnerable”?
A - 2 anys.
B - 3 anys.
C - 4 anys.
D - 5 anys.
D - 5 anys.
+ D’acord amb Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, la inclusió d’un tàxon o una població en la categoria d’“en perill d’extinció” comporta, en un termini màxim de tres anys, l’adopció d’un pla de recuperació, que inclogui les mesures més adequades per al compliment dels objectius buscats, i, si s’escau, la designació d’àrees crítiques.
++ La inclusió d’un tàxon o una població en la categoria de “vulnerable” comporta l’adopció, en un termini màxim de cinc anys, d’un pla de conservació que inclogui les mesures més adequades per al compliment dels objectius buscats.
Quin d’aquests no és un criteri usat per a la declaració d’arbre monumental?
A - mida.
B - ubicació.
C - edat.
D - interès històric i científic.
B - ubicació.
+ Per a la declaració se seguiran els criteris següents: mida, edat, interès històric, interès científic determinat per la raresa a Catalunya, pel límit de l’àrea de distribució, espècies i raresa a la comarca. Es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció.
++ Els arbres declarats monumentals es consideraran protegits. Aquesta protecció implica la prohibició de tallar-los i d’arrencar-los totalment o parcial, així com de danyar-los per qualsevol mitjà.
+++ Per a la realització dels tractaments silvícoles i fitosanitaris que calguin per al manteniment del bon estat de l’arbre caldrà l’autorització prèvia del departament competent en matèria d’espais naturals.
++++ La declaració dels arbres monumentals es farà per Ordre del departament competent en matèria d’espais naturals, d’ofici o a petició dels propietaris on radiquin les finques.
Qui fa la declaració dels arbres d’interès comarcal?
A - El Departament competent en matèria d’espais naturals.
B - L’ajuntament del municipi corresponent.
C - El Consell comarcal.
D - El Consell Executiu.
C - El Consell comarcal.
+ La declaració dels arbres d’interès comarcal es farà per acord del Consell Comarcal, d’ofici o a petició de les persones propietàries del terreny on radiqui l’arbre. La declaració dels arbres d’interès local es farà per acord de l’ajuntament corresponent, d’ofici o a petició de les persones propietàries del terreny on radiqui l’arbre.
++ Els arbres declarats d’interès comarcal o d’interès local es consideraran protegits. Aquesta protecció implica la prohibició de tallar-los o arrencar-los totalment o parcial, així com de danyar-los per qualsevol mitjà.
Per a la realització dels tractaments silvícoles i fitosanitaris que calguin per al manteniment del bon estat de l’arbre caldrà l’autorització prèvia de l’administració que n’ha fet la declaració.
Qui fa la declaració d’abreda d’interès local?
A - El Departament competent en matèria d’espais naturals.
B - L’ajuntament del municipi corresponent.
C - El Consell comarcal.
D - El Consell Executiu.
B - L’ajuntament del municipi corresponent.
+ Les arbredes declarades monumentals, d’interès comarcal o d’interès local, es consideren protegides. Aquesta protecció implica la prohibició de tallada i arrencada total o parcial, així com també de malmetre-les per qualsevol mitjà.
Per a la realització dels tractaments silvícoles i fitosanitaris necessaris per al manteniment del bon estat del conjunt caldrà l’autorització prèvia de l’Administració que n’ha fet la declaració.
++ La declaració d’arbreda monumental es farà per Ordre del departament competent en matèria d’espais naturals, a petició de la persona propietària del predi on radiqui el conjunt. La declaració d’arbreda d’interès comarcal es farà per acord del Consell Comarcal, a petició de la persona propietària del predi on radiqui el conjunt. La declaració d’arbreda d’interès local es farà per acord de l’ajuntament corresponent, a petició de l persona propietària del predi on radiqui el conjunt.
Quina d’aquestes caractarístiques pot tenir una olivera monumental?
A - Tronc igual o superior a 350 centímetres mesurat a una altura de 130 centímetres del sòl.
B - Té més de 250 anys.
C - Té més de 100 anys.
D - Tronc igual o superior a 250 centímetres mesurat a una altura de 140 centímetres del sòl.
A - Tronc igual o superior a 350 centímetres mesurat a una altura de 130 centímetres del sòl.
La opció D també podria ser correcte si la sol·licita el propietari.
+ Als efectes anteriors, es va aprovar la Llei 6/2020, del 18 de juny, de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els oliverars monumentals. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:
a) Olivera monumental: olivera que té un perímetre de tronc igual o superior a 350 centímetres mesurat a una altura de 130 centímetres del sòl, o que té una edat igual o superior a 350 anys. En el cas d’oliveres amb un tronc fragmentat, el perímetre és el total obtingut reconstruint la forma teòrica del tronc sencer.
b) Oliverar monumental: recinte agrícola d’oliveres que té una densitat mínima de 20 oliveres monumentals per hectàrea.
++ Els propietaris poden demanar voluntàriament la catalogació de llurs oliveres com a monumentals a partir de 150 centímetres de perímetre, mesurat a una altura de 130 centímetres del sòl.
Quina de les següents és una infracció administrativa molt greu en matèria d’oliveres protegides?
A - Instal·lar cartells o plafons publicitaris o altres estructures o elements que distorsionin l’estètica de l’oliverar.
B - No permetre l’accés als tècnics i el personal de l’Administració degudament acreditats, als agents mediambientals i als membres de cossos de seguretat amb funcions de vigilància mediambiental.
C - Instal·lar plataformes, objectes o cartells que puguin danyar significativament les soques, les branques o les arrels de les oliveres i els oliverars monumentals.
D - Arrancar o trasplantar les oliveres o els oliverars protegits, i també tenir exemplars arrancats i comerciar o fer transaccions amb aquests.
D - Arrancar o trasplantar les oliveres o els oliverars protegits, i també tenir exemplars arrancats i comerciar o fer transaccions amb aquests.
A, B i C són infraccions greus.
+ Són infraccions administratives molt greus:
a) Deteriorar o arrancar les oliveres o els oliverars protegits o causar la mort a les oliveres protegides, i també modificar físicament o químicament l’entorn de manera que es provoquin danys als exemplars d’oliveres.
b) Arrancar o trasplantar les oliveres o els oliverars protegits, i també tenir exemplars arrancats i comerciar o fer transaccions amb aquests.
Quina d’aquestes espècies no es considera un arbre de Nadal?
A - Picea abies.
B - Taxus baccata.
C - Abies alba.
D - Pseudotsuga menziesii.
B - Taxus baccata.
És el teix, i no es pot comercialitzar com a arbre de Nadal. És una espècie protegida.
