Prevenció d'incendis forestals. Pla INFOCAT. ADF. Pla Alfa. Flashcards
Quin tipus de competència té la Generalitat sobre la prevenció d’incendis forestals?
A - Exclusiva
B - Executiva
C - Compartida
D - No té competència
C - Compartida
+ La legislació bàsica estatal en matèria de forests, la Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de forests, té un capítol dedicat als incendis forestals (arts. 43-50) i la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya també conté diverses regulacions en referència als incendis forestals (arts. 33, 39, 40).
Diversos reglaments han regulat les mesures de prevenció d’incendis forestals: el Decret 64/1995, de 7 de març, de mesures de prevenció d’incendis forestals, el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres, el Decret 268/1998, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions, i l’Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
++ D’altra banda, el Codi penal espanyol (Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal) tipifica el delicte d’incendi forestal als articles 352 a 355.
Què és la zona de seguretat?
A - Una franja de terreny permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida (densitat d’arbres adults inferior a 150 peus/ha, amb una distribució homogènia sobre el terreny).
B - Una franja de terreny permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb les branques baixes dels arbres esporgades (un terç de la seva alçada amb un màxim de 5 metres), i neta de vegetació seca i morta durant l’època de màxim risc d’incendi, així com de qualsevol mena de residu vegetal o d’altre tipus que pugui afavorir la propagació del foc.
C - Una franja de terreny lliure de vegetació baixa i d’arbres.
D - Una franja de terreny lliure de vegetació baixa i arbustiva, d’arbres i de restes vegetals o de qualsevol mena de material que pugui propagar el foc.
D - Una franja de terreny lliure de vegetació baixa i arbustiva, d’arbres i de restes vegetals o de qualsevol mena de material que pugui propagar el foc.
+ Zona de protecció: una franja de terreny permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida (densitat d’arbres adults inferior a 150 peus/ha, amb una distribució homogènia sobre el terreny), les branques baixes esporgades (un terç de la seva alçada amb un màxim de 5 metres), i neta de vegetació seca i morta durant l’època de màxim risc d’incendi, així com de qualsevol mena de residu vegetal o d’altre tipus que pugui afavorir la propagació del foc.
Per encendre foc i per utilitzar bufadors en els terrenys forestals i els 500 m. al seu voltant, en el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març, s’observaran les mesures preventives següents. Selecciona la resposta incorrecta:
A - Netejar la zona en què s’efectuï la crema i/o aquella en què s’utilitzi un bufador en un radi de 4,5 m fins a descobrir el sòl.
B - La crema s’efectuarà com a mínim a 10 metres de distància respecte d’aquells arbres que tinguin més de 60 cm de circumferència, mesurats a 1,20 metres del terra.
C - La flama generada per la crema no superarà en cap cas els 3 metres d’alçada.
D - La crema començarà i acabarà amb llum de dia, excepció feta dels focs d’esbarjo. En cap cas no s’abandonarà el lloc fins a la seva total extinció.
E - Es poden fer cremes vegetals
A - Netejar la zona en què s’efectuï la crema i/o aquella en què s’utilitzi un bufador en un radi de 4,5 m fins a descobrir el sòl. (És un radi de 3,5 m fins a descobrir el sòl.)
I la resposta E, per a cremes, que ja no es poden fer.
En els terrenys forestals siguin o no poblats d’espècies arbòries i a la franja de 500 metres que els envolta, en el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre, resta prohibit el següent. Selecciona la resposta incorrecta (és a dir, que sí es pot realitzar):
A - Encendre foc per a qualsevol tipus d’activitat sigui quina sigui la seva finalitat. Especialment no es podrà cremar rostolls, marges i restes d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, fer focs d’esbarjo, fer foc per a activitats relacionades amb l’apicultura.
B - La utilització dels fogons de gas i de barbacoes d’obra amb mataguspires a les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions.
C - Abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser causa de l’inici d’un foc.
D - La utilització de bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.
B - La utilització dels fogons de gas i de barbacoes d’obra amb mataguspires a les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions.
Sí es pot realitzar durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre.
+ Autoritzacions: no obstant, el departament competent podrà concedir autoritzacions per realitzar activitats de les relacionades a l’article anterior, les quals seran comunicades al departament competent en matèria d’extinció d’incendis forestals. Els agents rurals i altres agents de l’autoritat podran suspendre in situ aquestes autoritzacions i prendre les mesures complementàries per tal de millorar la seguretat.
Es poden cremar restes vegetals?
A - No, totes les restes vegetals passen a ser considerades residus.
B - Sí, però amb autorització.
C - Sí, però només del 16 d’octubre al 14 de març.
D - Sí, amb comunicació prèvia.
A - No, totes les restes vegetals passen a ser considerades residus.
NOVETAT: amb l’aprovació de la Llei estatal 7/2022, del 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, les cremes de restes vegetals generades en l’entorn agrari no es podran realitzar i, per tant, tampoc comunicar o autoritzar segons el període de l’any que es realitzaven (totes les restes vegetals passen a ser considerades residus), i només es podran realitzar, amb caràcter excepcional, i sempre que comptin amb la corresponent autorització individualitzada que permeti aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari que no sigui possible abordar amb un altre tipus de tractament (art. 27.3). En la resta de casos, caldrà gestionar-les segons el que preveu l’esmentada Llei.
Quin és el període d’alt risc d’incendi forestal?
A - Entre l’1 de juny i l’1 de setembre, tots dos inclosos.
B - Entre el 15 de juliol i el 15 de setembre, tots dos inclosos.
C - Entre el 15 de juny i el 15 de setembre, tots dos inclosos.
D - Entre l’1 de juliol i l’1 d’octubre, tots dos inclosos.
C - Entre el 15 de juny i el 15 de setembre, tots dos inclosos.
+ Es declaren zones d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, tots dos inclosos, les situades als termes municipals que figuren a l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, de mesures de prevenció d’incendis forestals.
++ Durant aquest període i en aquestes zones, excepte autorització expressa i excepcional del director general competent en matèria de prevenció d’incendis forestals, no es podran realitzar activitats amb risc d’incendi forestal (enumerades a l’article 15 del Decret 64/1995) i no s’autoritzaran treballs forestals que generin restes vegetals.
Quin any va ser aprovat el Pla INFOCAT?
A - 1992
B - 1994
C - 1998
D - 2000
B - 1994
+ L’INFOCAT és un pla especial de protecció civil que preveu la gestió d’emergències per incendis forestals a Catalunya. El pla INFOCAT va ser aprovat l’any 1994 pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya i s’actualitza cada any per adequar-lo a petits canvis i mantenir-lo operatiu.
Quines característiques té un Gran incendi forestal (GIF)?
A - Incendi que afecta més de 500 ha.
B - Incendi que afecta més de 1000 ha.
C - Incendi que manté de forma sostinguda una velocitat, intensitat lineal i longitud de flama que supera la capacitat dels sistemes d’extinció, que poden afectar de forma important la població.
D - A i C són correctes.
D - A i C són correctes.
A què respon aquesta definició? “el foc encara propaga a punts, però la seva dinàmica no supera la capacitat d’extinció. En aquesta situació el seu perímetre encara no està encerclat per instal·lacions d’aigua ni discontinuïtats dels combustible que n’aturin la seva propagació.”
A - Incendi estabilitzat.
B - Incendi actiu.
C - Incendi controlat.
D - Cap de les anteriors.
A - Incendi estabilitzat.
+ Incendi controlat: quan el foc ja no propaga lliurement no es pot donar per extingit ja que té punts calents que poden reactivar l’incendi. La seva capacitat per avançar ha estat aturada però falta el remat del perímetre.
++ Incendi extingit: el foc no propaga i no té capacitat de reiniciar-se. En aquest moment es quan el retén comença i quan es poden començar a retirar mitjans del perímetre. Després d’aquesta fases si es reinicia és ja un nou incendis i no part de l’anterior.
Què és un Perímetre de Protecció Prioritària (PPP)?
A - Zona a protegir prioritàriament per la seva vulnerabilitat.
B - Zona amb gran densitat de població que requereix accions prioritàries.
C - Zona de protecció especial, com un ENPE o un EIN.
D - Zona amb un gran risc d’incendi forestal i amb una continuïtat de la massa forestal en la qual es poden produir GIF.
D - Zona amb un gran risc d’incendi forestal i amb una continuïtat de la massa forestal en la qual es poden produir GIF.
+ Els límits d’aquestes zones es corresponen amb gran infraestructures de la xarxa viària, a corredors no forestals ocupats per conreus, a nuclis de població, a la xarxa hidrogràfica, etc.
Quines variables expressen el risc d’incendi forestal?
A - La temperatura i la vegetació.
B - El temps i l’espai.
C - La temperatura i el temps.
D - La previsió meteorològica i l’espai.
B - El temps i l’espai.
Risc d’incendi forestal: probabilitat que es produeixi un incendi en una àrea i en un interval de temps determinats.
El “mapa dinàmic de perill d’incendis forestals” s’elabora diàriament tenint en compte diversos factors del territori. Selecciona quin d’aquests no és un factor que es té en compte per a elaborar aquest mapa:
A - Mesura directa en camp d’humitat de combustibles (estat de la vegetació)
B - Càlcul de percentils de les variables bàsiques (sequera…).
C - Mapa del trànsit i la previsió d’aquest en funció del turisme i feines agrícoles.
D - Mapes estàtics: combustibles forestals, inflamabilitat, altimetria…
C - Mapa del trànsit i la previsió d’aquest en funció del turisme i feines agrícoles.
No.
+ El “mapa dinàmic de perill d’incendis forestals” s’elabora diàriament tenint en compte diversos factors del territori:
Mesura directa en camp d’humitat de combustibles (estat de la vegetació)
Mapes de variables i índexs de perill de component meteorològic (evolució e les variables meteorològiques)
Càlcul de percentils de les variables bàsiques (sequera…).
Informació històrica d’incendis i situacions ocorregudes els darrers anys (causalitat en l’ocurrència dels incendis)
Gràfics de sensors específics de seguiment del risc (humitat del terra…).
Seguiment de patrons meteorològics sinòptics relacionats amb el risc d’incendi (p ex situacions de sud).
Mapes estàtics: combustibles forestals, inflamabilitat, altimetria…
Quin és el Perímetre de Protecció Prioritària més gran de Catalunya?
A -Tivissa-Vandellòs-Llaberia-Pradell
B - Rialb-Serra d’Aubenç
C - Alt Solsonès
D - Sant Llorenç del Munt-Cingles de Bertí
D - Sant Llorenç del Munt-Cingles de Bertí amb 57008 Ha
Quin és el període amb un risc d’incendi remarcable per a les comarques amb zones de pasturatge d’alta muntanya?
A - Entre el 30 d’abril i l’1 d’octubre.
B - Entre l’1 d’octubre i el 30 d’abril.
C - Entre el 15 de juny i el 15 de setembre.
D - Entre el 15 de març i el 15 d’octubre.
B - Entre l’1 d’octubre i el 30 d’abril.
+ A efectes de l’INFOCAT, per a les comarques amb zones de pasturatge d’alta muntanya, el període amb un risc d’incendi remarcable està comprès entre l’1 d’octubre i el 30 d’abril, prorrogable fins al 31 de maig de forma total o parcial en aquelles comarques on les condicions meteorològiques i de la vegetació així ho aconsellin. Actualment, les comarques amb zones de pasturatges d’alta muntanya són els següents: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, Era Val d’Aran, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Solsonès.
Situa la informació que falta a les etiquetes numerades del Pla INFOCAT.
A - Grup d’intervenció
B - Grup d’ordre
C - Centre de comandament avançat CCA
D - Consell Assessor
1 - Consell Assessor (D)
2- Centre de comandament avançat CCA (C)
3- Grup d’intervenció (A)
4- Grup d’Ordre (C)
