Conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat. Xarxa Natura 2000. Flashcards
(43 cards)
Quin article de l’EAC estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció?
A - 149
B - 144
C - 148
D - 147
B - 144
+ L’article 149 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix que l’Estat té competència exclusiva sobre la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes per a l’establiment de normes addicionals de protecció.
++ L’article 144 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou, en tot cas, la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no tenen per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims.
Quin d’aquests catàlegs no es crea a partir de la Llei estatal 42/2007, 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat?
A - El Catàleg espanyol d’espècies amenaçades.
B - El Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.
C - El Catàleg espanyol d’hàbitats en perill de desaparició.
D - El Catàleg espanyol de fauna i flora protegida.
D - El Catàleg espanyol de fauna i flora protegida.
No existeix tal catàleg.
+ Pel que fa a la conservació de la biodiversitat silvestre, la llei crea:
La Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE).
El Catàleg espanyol d’espècies amenaçades (CEEA).
El Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores (CEEEI).
Es regula també la protecció de les espècies en relació amb la caça i la pesca continental i s’estableix l’Inventari Espanyol de Caça i Pesca. Es regula l’accés als recursos genètics procedents de tàxons silvestres i el repartiment de beneficis derivats de la seva utilització.
++ La llei també crea:
L’Inventari espanyol del patrimoni natural i de la biodiversitat.
El Catàleg espanyol d’hàbitats en perill de desaparició.
El Fons per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, instrument de cofinançament dirigit a assegurar la cohesió territorial i la consecució dels objectius de la llei.
La Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, com a òrgan consultiu i de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes.
El Consell Estatal per al patrimoni natural i la biodiversitat, com a òrgan de participació pública en l’àmbit de la conservació i l’ús sostenible de el patrimoni natural i la biodiversitat.
Què són els Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN)?
A - Són l’instrument específic per a la delimitació, tipificació, integració en xarxa i determinació de la seva relació amb la resta del territori, dels sistemes que integren el patrimoni i els recursos naturals d’un determinat àmbit.
B - Són l’instrument territorial per a la delimitació, tipificació, integració en xarxa i determinació de la seva relació amb la resta del territori, dels sistemes que integren el patrimoni i els recursos energètics d’un determinat àmbit.
C - Són documents reguladors que contenen l’ordenació dels recursos naturals, energètics i cinegètics.
D - Són el marc estatal elaborat pel Ministeri competent en Medi Ambient per a l’ordenació dels recursos naturals que s’aprovaran per Reial Decret en un màxim de 2 anys.
A
+ Els Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN): La Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, estableix que són l’instrument específic per a la delimitació, tipificació, integració en xarxa i determinació de la seva relació amb la resta del territori, dels sistemes que integren el patrimoni i els recursos naturals d’un determinat àmbit espacial, amb independència d’altres instruments que pugui fixar la legislació autonòmica.
++ En el marc del Pla estratègic estatal del patrimoni natural i de la biodiversitat, creat per aquesta mateixa llei, el Ministeri competent en matèria d’espais naturals, amb la participació de les comunitats autònomes, elaborarà les directrius per a l’ordenació dels recursos naturals que s’aprovaran per Reial Decret en un màxim de 2 anys. Les Comunitats Autònomes són les responsables d’elaborar els plans d’ordenació dels recursos naturals (PORN’s) en els seus àmbits competencials respectius.
Creat per la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, el Catàleg Espanyol d’Hàbitats en Perill de Desaparició conté una llista d’hàbitats que poden estar en una de les situacions següents. Assenyala la resposta incorrecta:
A - Tractar-se d’ una àrea de distribució molt reduïda i en disminució.
B - Haver estat destruïts en la major part de la seva àrea de distribució natural.
C - Tractar-se d’una gran zona afectada per un esdeveniment catastròfic que l’ha deteriorat.
D - Estar en risc elevat de transformació irreversible a curt o mitjà termini en una part significativa de la seva àrea de distribució.
C - Tractar-se d’una gran zona afectada per un esdeveniment catastròfic que l’ha deteriorat.
No és. Les que sí són:
- Tractar-se d’ una àrea de distribució molt reduïda i en disminució;
- Haver estat destruïts en la major part de la seva àrea de distribució natural;
- Haver patit un deteriorament dràstic de la seva composició, estructura i funcions ecològiques en la major part de la seva àrea de distribució natural ò,
- Estar en risc elevat de transformació irreversible a curt o mitjà termini en una part significativa de la seva àrea de distribució, incloent-hi el risc de transformació a causa dels efectes del canvi climàtic.
++ La inclusió al CEHPD té els següents efectes:
- Una superfície adequada ha de ser inclosa en algun instrument de gestió o figura de protecció d’espais naturals, nova o ja existent i,
- L’administració competent ha de definir i prendre les mesures necessàries per frenar la recessió i eliminar el risc de desaparició d’aquests hàbitats en els instruments de planificació i d’un altre tipus adequats a aquests fins.
En funció dels béns i valors que s’han de protegir, i dels objectius de gestió que s’han de complir, els espais naturals protegits, ja siguin terrestres o marins, s’han de classificar. Quin d’aquests no forma part de la classificació d’espais naturals protegits?
A - Parc.
B - Reserva natural.
C - Jardí botànic.
D - Monument natural.
C - Jardí botànic.
No és, però aquests sí:
a. Parcs.
b. Reserves naturals.
c. Àrees marines protegides.
d. Monuments naturals.
e. Paisatges protegits.
+ Correspon a les comunitats autònomes la declaració i la determinació de la fórmula de gestió dels Espais Naturals Protegits en el seu àmbit territorial.
++ Tenen la consideració d’espais naturals protegits els espais del territori de l’estat, incloses les aigües continentals, i el medi marí que compleixin almenys un dels requisits següents i siguin declarats com a tals:
- Contenir sistemes o elements naturals representatius, singulars, fràgils, amenaçats o d’especial interès ecològic, científic, paisatgístic, geològic o educatiu.
- Estar dedicats especialment a la protecció i el manteniment de la diversitat biològica, de la geodiversitat i dels recursos naturals i culturals associats.
On es troben les espècies del segon nivell de protecció especial?
A - Espècies classificades com en perill d’extinció.
B - Espècies del LESRPE incloses al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (CEEA).
C - Espècies classificades com a vulnerables.
D - Espècies incloses a la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial (LESRPE).
B
Primer nivell de protecció especial: Espècies incloses a la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial (LESRPE).
Segon nivell de protecció: Espècies del LESRPE incloses al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (CEEA).
++ Desenvolupats pel Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i de el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades. Aquests dos registres han estat actualitzats fins al moment per 4 Ordres ministerials (Ordre AAA / 72/2012, de 12 de gener; Ordre AAA / 1771/2015, de 31 d’agost; Ordre AAA / 1351/2016, de 29 de juliol i ordre TEC / 596/2019, de 8 d’abril). En l’actualitat el Llistat compta amb 963 taxons, dels quals 337 es troben en el Catàleg, 139 inclosos en la categoria “Vulnerable” i 198 en la categoria “En perill d’extinció”.
Quin és el període màxim per avaluar les incorporacions espanyoles a la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial (LESRPE)?
A - 2 anys.
B - 4 anys.
C - 5 anys.
D - 6 anys.
D - 6 anys.
+ La Llista té caràcter administratiu i àmbit estatal, i depèn del Ministeri competent en matèria de biodiversitat. El LESRPE està format per espècies animals i de flora que suposa un primer nivell de protecció amb les espècies que es declaren protegides ja sigui per acords internacionals, disposicions europees i incorporacions espanyoles que són protegides arreu del territori espanyol. Les incorporacions espanyoles són objecte d’avaluació màxim cada 6 anys.
++ La inclusió en la LERSPE d’una espècie, subespècie o població comporta prohibicions genèriques.
+++ Aquesta llista inclou espècies, subespècies i poblacions que són mereixedores d’una atenció i protecció particular en funció del seu valor científic, ecològic, cultural, per la seva singularitat, raresa o grau d’amenaça, així com espècies que apareguin com a protegides als annexos de les directives i els convenis internacionals ratificats per Espanya.
Què s’entenen per espais naturals?
A - Els espais protegits per la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre.
B - Els que presenten un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l’explotació i l’ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals i hàbitats protegits.
C - Els espais protegits per la Llei 12/1985, de 13 de juny.
D - Els que presenten un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l’explotació i l’ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d’interès científic o educatiu i els que presenten paisatges naturals de valor estètic.
D - Els que presenten un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l’explotació i l’ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d’interès científic o educatiu i els que presenten paisatges naturals de valor estètic.
+ La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals té per objectiu protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya, els quals han d’ésser compatibles amb el desenvolupament i la utilització dels recursos naturals i ambientals, en el marc de la protecció del medi i de l’ordenació racional i equilibrada del territori.
Quin d’aquests no és un espai natural protegit?
A - Llocs d’importància comunitària.
B - Zones especials de conservació.
C - Hàbitats d’interès nacional.
D - Zones de protecció especial per als ocells.
C - Hàbitats d’interès nacional.
(no existeix com a tal)
+ Gaudeixen de la consideració d’espais naturals protegits els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural definit en el capítol III de la Llei, que, alhora, inclou els espais naturals de protecció especial als quals s’aplica qualsevol de les modalitats de protecció definides en el capítol IV de la mateixa Llei. També tenen la consideració d’espais naturals protegits les zones especials de conservació (ZEC), les zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) i els llocs d’importància comunitària (LIC) quan la proposta sigui aprovada pel Govern.
Quina és la naturalesa jurídica dels plans de protecció del medi natural i del paisatge?
A - Plans directors urbanístics.
B - Plans d’ordenació urbanística municipal.
C - Plans territorials parcials.
D - Plans urbanístics.
A - Plans directors urbanístics.
+ Els plans de protecció del medi natural i del paisatge són instruments d’ordenació i de gestió dels espais naturals protegits i, pel que fa a l’ordenació dels usos del sòl, tenen la naturalesa jurídica pròpia dels plans directors urbanístics.
++ Correspon al departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat formular els plans de protecció del medi natural i del paisatge, al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat d’aprovar-los inicialment i provisionalment i al Govern d’aprovar-los definitivament.
S’entenen per zones humides, als efectes de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d’aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la inclusió de les zones d’aigües marines. No obstant això, la inclusió de zones marines no podrà excedir els següents metres:
A - 2 metres.
B - 6 metres.
C - 10 metres.
D - 15 metres.
B - 6 metres.
+ A les ribes dels llacs i dels embassaments i a les zones del litoral s’han d’establir per reglament faixes de protecció dins les quals no es permeti ni l’execució d’obres d’urbanització, ni noves construccions de caràcter permanent, llevat dels casos d’indubtable interès públic o d’utilitat social.
++ El planejament urbanístic de les àrees que en el futur siguin destinades a l’acolliment d’assentaments urbans que afectin o puguin afectar la faixa de 100 metres adjacents a la zona de domini públic litoral ha de garantir la permeabilitat i l’accessibilitat a les platges, l’assolellament i la preservació del paisatge consolidat des dels nuclis tradicionals.
La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals va crear el Consell de Protecció de la Natura com a òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge. Quants membres, com a màxim, poden formar el consell?
A - 11
B - 15
C - 19
D - 21
D - 21
+ A proposta d’entitats científiques catalanes de prestigi reconegut, d’organitzacions agràries i de les agrupacions de municipis de Catalunya legalment constituïdes, el President de la Generalitat nomena el president i els membres del Consell, els quals no poden ésser més de vint-i-un i han d’ésser persones de competència reconeguda en les diverses disciplines que incideixen en el coneixement, en l’estudi, en la protecció i en la gestió del medi natural.
Quants hàbitats d’interès comunitari podem trobar a la Directiva d’Hàbitats?
A - Més de 50.
B - Entre 100 i 130.
C - Més de 200.
D - Més de 250.
C - Més de 200.
+ La Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, també anomenada Directiva d’Hàbitats, té per objecte la conservació, la protecció i la millora de la qualitat de l’entorn, inclosa la conservació dels hàbitats naturals, així com de la fauna i flora silvestres. Va ser transposada a la legislació espanyola mitjançant el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
++ Aquesta directiva aporta un llistat exhaustiu de tipus d’hàbitats (més de 200) d’interès comunitari i 3 llistats d’espècies protegides tant animals (~500 sp.) com plantes (~400 sp.). A més contempla el desenvolupament de la Xarxa Ecològica Europea NATURA 2000, per garantir la conservació dels hàbitats i espècies.
Quines regions biogeogràfiques són representades a Catalunya?
A - La estepària i la mediterrània.
B - L’atlàntica i la mediterrània.
C - La mediterrània i la continental.
D - La mediterrània i l’alpina.
D - La mediterrània i l’alpina.
+ El territori de la UE està dividit en 9 regions biogeogràfiques: boreal, atlàntica, continental, alpina, mediterrània, macaronèsica, pannònica, estepària i del Mar Negre.
Quina és la definició d’hàbitat natural de la Directiva d’hàbitats?
A - Aquelles zones, terrestres o aquàtiques, diferenciades per les característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals.
B - Aquelles zones, terrestres o aquàtiques, diferenciades per les característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals i/o semiartificials.
C - Aquelles zones, terrestres o aquàtiques, diferenciades per les característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, només si són totalment naturals.
D - aquelles zones, terrestres o aquàtiques, diferenciades per les característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals o artificials.
A
+ La Directiva d’hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones, terrestres o aquàtiques, diferenciades per les característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals.
Els hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC) compleixen les caractrístiques següents. Escull la resposta incorrecte:
A - Es trobin amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
B - Siguin exemples representatius d’una o diverses de les nou regions biogeogràfiques en què es troba la UE.
C - Tinguin una àrea de distribució reduïda per naturalesa a causa de la regressió de les poblacions.
D - Siguin exemples representatius d’una o diverses de les set regions biogeogràfiques en què es troba la UE.
B - Siguin exemples representatius d’una o diverses de les nou regions biogeogràfiques en què es troba la UE.
o
D - Siguin exemples representatius d’una o diverses de les set regions biogeogràfiques en què es troba la UE.
El cas és que sembla que són 9 regions. Per tant, fals el de les 7, la D.
A quin annex de la Directiva d’hàbitats s’estableixen els hàbitats d’interès comunitari?
A - Annex I
B - Annex II
C - Annex III
D - Annex IV
A - Annex I
+ La Directiva Hàbitats defineix els hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC) Prioritaris, que són aquells que estan amenaçats de desaparició en el territori de la UE; conservar-los suposa una especial responsabilitat per a la Unió Europea, a causa de la importància que tenen a escala mundial.
La Directiva Hàbitats també defineix el concepte d’espècie d’interès comunitari. Tria quina d’aquestes característiques no correspon a aquesa classificació d’espècie d’interès comunitari.
A - Són vulnerables.
B - Són rares, és a dir, tenen poblacions de mida petita.
C - Es troben en perill, especialment en l’àrea del paleàrtic occidental.
D - Són endèmiques i requereixen especial atenció a causa de la singularitat del seu hàbitat .
C - Es troben en perill, especialment en l’àrea del paleàrtic occidental.
(és just al contrari)
Es troben en perill, excepte si l’àrea de distribució s’estén de manera marginal en aquest territori i no estan amenaçades ni són vulnerables en l’àrea del paleàrtic occidental .
Són vulnerables, és a dir, que el pas a la categoria de les espècies en perill es considera probable en un futur pròxim en el cas de mantenir-se els factors que ocasionen l’amenaça.
Són rares, és a dir, que les poblacions són de mida petita i que, sense estar actualment en perill ni ser vulnerables, podrien estar-ho o ser-ho en un futur pròxim.
Són endèmiques i requereixen especial atenció a causa de la singularitat del seu hàbitat i/o de les possibles repercussions que l’explotació pugui tenir en la conservació de l’espècie.
Les espècies d’interès comunitari s’estableixen als Annexos de la Directiva Hàbitats. A on trobem les espècies objecte de mesures de gestió?
A - Annex II
B - Annex III
C - Annex IV
D - Annex V
D - Annex V
+ Les espècies d’interès comunitari s’estableixen als Annexos II, IV i V de la Directiva Hàbitats. Les espècies de l’annex II necessiten de l’establiment de Zones d’Especial Conservació (ZEC), les de l’Annex IV tenen protecció estricta, i les de l’Annex V poden ser objecte de mesures de gestió.
Les espècies d’interès comunitari s’estableixen als Annexos de la Directiva Hàbitats. A on trobem les espècies que necessiten de l’establiment de Zones d’Especial Conservació (ZEC)?
A - Annex II
B - Annex III
C - Annex IV
D - Annex V
A - Annex II
+ Les espècies d’interès comunitari s’estableixen als Annexos II, IV i V de la Directiva Hàbitats. Les espècies de l’annex II necessiten de l’establiment de Zones d’Especial Conservació (ZEC), les de l’Annex IV tenen protecció estricta, i les de l’Annex V poden ser objecte de mesures de gestió.
Les espècies d’interès comunitari s’estableixen als Annexos de la Directiva Hàbitats. A on trobem les espècies amb protecció estricta?
A - Annex II
B - Annex III
C - Annex IV
D - Annex V
C - Annex IV
+ Les espècies d’interès comunitari s’estableixen als Annexos II, IV i V de la Directiva Hàbitats. Les espècies de l’annex II necessiten de l’establiment de Zones d’Especial Conservació (ZEC), les de l’Annex IV tenen protecció estricta, i les de l’Annex V poden ser objecte de mesures de gestió.
La Directiva Aus crea les obligacions següents per als Estats membres. Tria la resposta incorrecta:
A - El restabliment dels biòtops destruïts i el desenvolupament de nous biòtops.
B - El manteniment dels hàbitats que estiguin exclusivament dins de les zones.
C - La creació de zones de protecció.
D - Adoptar mesures adequades per evitar la contaminació i el deteriorament dels hàbitats.
B - El manteniment dels hàbitats que estiguin exclusivament dins de les zones.
(Fals, pels hàbitats que estiguin fora també hi ha manteniment)
+ La Directiva Aus (Directiva 2009/147/CE, del Parlament Europeu i de Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres, que va derogar la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres) té per objecte la conservació de totes les espècies d’aus silvestres de la UE establint un règim general per a la seva protecció i gestió, i normes per a la seva explotació, si s’escau. Aquesta Directiva s’aplica a les aus i els seus ous, als nius i al seu hàbitat. Va ser transposada a la legislació espanyola amb la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
++ La Directiva Aus crea obligacions per als Estats membres: la protecció a l’hàbitat de les aus, que es farà mitjançant la creació de zones d’especial de protecció per les aus (ZEPA). La creació de les zones ZEPA implica el manteniment dels hàbitats que estiguin dins i fora de les zones, el restabliment dels biòtops destruïts i el desenvolupament de nous biòtops i creació de zones de protecció. Dins les zones ZEPA, han d’adoptar mesures adequades per evitar la contaminació i el deteriorament dels hàbitats i qualsevol altra pertorbació que afecti les aus. Fora les zones ZEPA, han d’adoptar mesures adequades per evitar la contaminació i el deteriorament dels hàbitats.
A què fa referència l’Annex IV de la Directiva d’Aus?
A - Espècies que precisen mesures de protecció especials.
B - Espècies que poden ser objecte de caça.
C - Espècies comercialitzables.
D - Mètodes de captura i mort i maneres de transport per a la caça que estan prohibits.
D - Mètodes de captura i mort i maneres de transport per a la caça que estan prohibits.
La Directiva Aus té quatre annexes:
Annex I: Espècies que precisen mesures de protecció especials. Dins d’aquest annex, es diferencien les espècies amenaçades d’extinció, les espècies vulnerables a determinades modificacions dels seus hàbitats, les espècies considerades com a rares perquè les seves poblacions són reduïdes o amb una distribució local limitada, i altres espècies que requereixen d’una atenció particular a raó del caràcter específic del seu hàbitat.
Annex II: Espècies que poden ser objecte de caça.
Annex III: Espècies comercialitzables.
Annex IV: Mètodes de captura i mort i maneres de transport per a la caça que estan prohibits.
A què fa referència l’Annex I de la Directiva d’Aus?
A - Espècies que precisen mesures de protecció especials.
B - Espècies que poden ser objecte de caça.
C - Espècies comercialitzables.
D - Mètodes de captura i mort i maneres de transport per a la caça que estan prohibits.
A - Espècies que precisen mesures de protecció especials.
La Directiva Aus té quatre annexes:
Annex I: Espècies que precisen mesures de protecció especials. Dins d’aquest annex, es diferencien les espècies amenaçades d’extinció, les espècies vulnerables a determinades modificacions dels seus hàbitats, les espècies considerades com a rares perquè les seves poblacions són reduïdes o amb una distribució local limitada, i altres espècies que requereixen d’una atenció particular a raó del caràcter específic del seu hàbitat.
Annex II: Espècies que poden ser objecte de caça.
Annex III: Espècies comercialitzables.
Annex IV: Mètodes de captura i mort i maneres de transport per a la caça que estan prohibits.
